dilluns, 17 de gener de 2022

Quan tothom pensa igual... per Wlater Lippmann


When everyone thinks alike, no one thinks very much - Walter Lippmann

Quan tothom pensa igual, ningú pensa gaire - Walter Lippman

Per saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann

(c) Imatge AZQuotes

divendres, 14 de gener de 2022

El gobierno ha dicho


El títol complet d'aquest article és "El gobierno ha dicho que ya no hay que llevar mascarilla". Aquesta és la frase que un individu va dir a la meva parella que s'esperava en una cua. Per cert, no la coneixia de res i no va respectar la distància de seguretat.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Analitzant bé aquell ésser viu i amb la fredor de la distància podem extreure molta informació de la seva frase: "El gobierno ha dicho que ya no hay que llevar mascarilla". D'entrada, és un franquista, un d'aquells disposats a fer de policia quan ell ho cregui necessari, de fer complir l'ordre (constitucional perquè l'ésser viu s'anomena "demòcrata"). Hi podem afegir, a la vista de la seva roba i d'una altra topada amb el mateix espècimen en un comerç del barri: "¿ha venido la mascarilla del Real Madrid?". Podem dir, doncs, que du uniforme esportiu amb una enorme panxa, és d'aquells que posa notes de prohibició en la seva escala. Veure: Queda terminantemente prohibido i també es tracta d'un fanàtic del futbol que de segur deu tenir una televisió tan gran com el menjador de casa seva.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Jakayla Toney on Unsplash

 


dimecres, 12 de gener de 2022

A felicidade é uma obra-prima

Font imatge: Bertrand Livros

 

A felicidade é uma obra-prima: o menor erro falseia-a, a menor hesitaçao altera-a, a menor falta de delicadeza desfeia-a, a menor palermice embrutece-a.

La felicitat és una obra mestra: el mínim error la distorsiona, la mínima vacil·lació l’altera, la manca de delicadesa la desfà, la mínima ximpleria la torna estúpida. 



dilluns, 10 de gener de 2022

Els funcionaris



Aquest article podia tenir el títol de "vuelva usted mañana", però aquest títol no és nou, ja el va fer servir Larra per descriure l'administració pública de la Restauració 1.0.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags" entre altres.

Llevat d'una breu etapa entre 1980 i 1989 i restringida a alguns ajuntaments i l'administració de la Generalitat de Catalunya, els funcionaris tornen a ser franquistes. Com? Sempre ho han estat. Després torno als ajuntaments. Ens n'anem l'any 1980, llavors, a la meva professora d'anglès Rosemary H. li van robar la bossa. Va anar a posar la corresponent denúncia als "grisos" (ella ja sabia això). "he ido a los grises y el trabajo que he tenido para convencerles que yo no he robado mi bolso". Aquesta era fàcil, policia nacional.

Però avancem en el temps. L'any 1991 tenim dificultats amb un frigorífic de marca que ha funcionat malament durant el període de garantia i en acabar-se, ens quedem sense aparell a l'espera que ens portin un. Inestimable l'ajuda del servei públic de la llavors OMIC (Oficina Municipal d'Informació al Consumidor). Uns anys més tard, el 2004 amb les primeres connexions a Internet i tal, ens diuen que no poden fer res... I el mateix any en una oficina municipal d'habitatge, el funcionari es permet dir "Eso se ahorra" referint-se a un dels imports del que se suposa un pis de "protecció oficial". No, no ha tornat el Franquisme, havia marxat de vacances. Sense anar més lluny, no fa ni unes setmanes, uns suposats serveis d'atenció social que semblen una oficina de col·locació de gent gran en residències privades. Però, aquest potser mereix un altre article.

Només ha estat un miratge, deu anys com a molt. Després els ajuntaments han tornat a funcionar com una oficina d'ocupació d'amics i familiars que minven els pressupostos municipals en benefici d'un únic capítol: el Capítol 1, el de personal. Aquí acabo, faré una segona part centrada en els empleats d'empresa privada i banca.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Il·lustració Antonio Fragua "Forges"

divendres, 7 de gener de 2022

L'Ignorance

Les livres soignent l'une des plus dangereuses des maladies humaines.  L'Ignorance.

Els llibres tracten una de les malalties humanes més perilloses. La ignorància

 
Font: Internet

dimecres, 5 de gener de 2022

Què us han portat els reis?


Una de les moltes coses que no han canviat amb la mal anomenada "Transició" és la pregunta repetitiva que es fa a l'estat espanyol l'endemà de la festa de l'epifania: "Què us han portat els reis?". Sí, perquè en els dominis i colònies de l'estat espanyol, el dia de l'epifania és festiu retribuït, per la qual cosa, llevat del personal de salut o emergències, a la resta no cal anar als llocs de treball.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes entre altres.

Si fem un repàs als països on el catolicisme encara és una opció important, ens trobem que a França per exemple, no és un dia festiu i ni tampoc se celebra al carrer. A les llars franceses arriba el Père Noël la nit del 24 al 25 de desembre i deixa els regals al peu de l'arbre. Els nens se'ls trobaran el matí de Nadal. Els tres savis només són un referent per una molt residual minoria d'ultracatòlics.  A Portugal tampoc és festiu i els regals també els porta el Pai Natal, encara que en zones com Madeira el dia 6 de gener es menja un tortell semblant al català. A Itàlia els regals els porta el Babbo Natale (Pare Noel) i la bruixa Befana que omplen de regals les mitges que els nens deixen a la xemeneia, entre el 24 i el 25 de desembre. De festivitat de reis, res de res.

No és festa i ni tampoc són reis. Al món anglosaxó, més lligat a la tradició cristiana protestant, els reis són "The three wise men", és a dir, "els tres savis", tal com diuen les escriptures base del cristianisme. En aquest sentit us recomano una visita a l'excel·lent article de Jordi Salat: La Catalunya adulterada: Dia dels Mags o Savis d'Orient a Europa. Podreu comprovar com els reis són uns mags que a més duen barretina al cap. És així com es veuen amb claredat al mosaic de la Basílica de Sant Apol·linari de Ravenna. 


Veiem, que als països catòlics del voltant no se celebra cap festivitat més enllà de la del dia de Nadal i el de Sant Esteve i ni tampoc són reis. Llavors la frase repetitiva i en molts casos molesta "¿Qué te han traído los reyes?" és una altra de les rèmores del franquisme que encara conserven els habitants sotmesos a l'estat espanyol. A més, constitueix una manca de respecte vers les altres creences religioses com poden ser protestants, musulmans o agnòstics.

Tot i que existia com a festa abans de la dictadura, es pot dir que es tracta d'una festa franquista que per res fomenta la convivència familiar i ni molt menys l'esforç individual que llegim "guanyaràs el pa amb la suor del teu front" (Gènesi 3:19). Fomenta a parer meu, la idea perversa i catòlica de "jo només he de demanar i tenir fe que de segur, algú pensarà i farà les coses per mi...".

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Rod Long on Unsplash

© Photo Ravenna by Tango7174 a Wikipedia

dilluns, 3 de gener de 2022

Com prova l’any?

 

Encara em trobo gent que durant les primeres hores i fins i tot, la primera setmana de l'any nou et pregunta "Com va l'any?" o "Com prova l'any?". Potser, ara no són tants i això va la baixa, o tal vegada té a veure amb la gent amb qui ara em relaciono.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes entre altres.

Ho associo al franquisme perquè és una pregunta que no he trobat en altres països i perquè les persones que m'interrogaven no tornaven a preguntar-me i ni molt menys, interessar-se per mi durant la resta de l'any, encara que me'ls trobés més sovint o fins i tot fossin companys de treball. És per això que aquest formulisme tan hipòcrita no pot ser una altra cosa que una mostra més de Franquisme Residual.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Waldemar Brandt on Unsplash

diumenge, 2 de gener de 2022

La Soledat del Llebrer a Abacus


Trobar "La Soledat del Llebrer" Guanyador Permi Ferran Canyameres en aquestes dates ha estat tota una agradable sorpresa. Reviure uns fets que encara ens fan presoners - Per adquirir:  https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html 

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama