divendres, 26 de novembre de 2021

Les paradetes d'ornaments de Nadal a Sabadell


L'Ajuntament de Sabadell ha renovat les casetes del mercat d'ornaments de la festa cristiana de Nadal. Sembla que sigui una còpia d'aquells mercats de Centreeuropa, a més l'edifici de l'ajuntament s'ha convertit en un calendari d'advent. No m'agrada, no m'agraden els falsos decorats. Posats a copiar d'Alemanya, voldria que copiessin l'eficàcia, la transparència, l'honestedat, la democràcia, les llibertats, i el rigor i equitat en l'aplicació del pressupost municipal.

Tal com ho veig, aviat posaran un monument amb un tifa amb purpurina i no faltaran "palmeros" celebrant la genialitat del consistori de Sabadell.

© Manel Aljama (novembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo Manel Aljama http://manelaljama.cat/

dimecres, 24 de novembre de 2021

El dolor

Quan Klark va recuperar la consciència, amb prou feines podia moure dins del seu vestit d'astronauta. Girar la cara amb molt d'esforç. Volia comprovar si encara hi eren. Va respirar amb doble satisfacció: Ja se n'havien anat i a més, la seva respiració entretallada no entelava el casc.

La baralla va començar quan Louis, el copilot en aquella missió, va confessar l'aventura que havia tingut amb Lisa. Aquella batussa a bord no va ser una bona idea, va pensar. Però ja era una mica tard per posar-hi remei. La nau va haver de fer un aterratge forçós. Qui sap si les desavinences venien de molt abans, del dia en què contra tot pronòstic, el van nomenar comandant de la missió quan Louis era el més capacitat per ser comandant de la missió. Clark hi estava d’acord, però no va preguntar l'opinió als seus superiors.

Clark va mirar el tauler de control, s'havien descarregat les bateries de reserva, les que eren vitals per poder enlairar-se i sortir d'aquell maleït planeta. A més, bona part de l'instrumental estava inservible i Louis jeia mort fora de la nau. Per desgràcia la seva vàlvula d'oxigen va deixar de funcionar. Això va ser el que Clark va consignar a la bitàcola. Confiava que a la tornada creurien la seva versió.

Va tenir un moment de lucidesa, estava convençut que el malparit de Louis havia tingut millor sort que ell, perquè s'havia estalviat l'atac d'aquelles horribles i diminutes criatures grises amb un ull.

Encara seguia a terra, sense haver-se aixecat. L'intens dolor no havia marxat. Es va incorporar de mig cos amb l'ajuda dels braços. Es va recolzar contra un dels panells laterals, davant de l'escotilla que seguia oberta. Va mirar cap avall i va comprovar horroritzat que no tenia cames. Es va preguntar com aquells éssers havien pogut devorar els seus membres inferiors i suturar les ferides No ho entenia, el vestit pressuritzat seguia intacte.

L'oxigen se li estava acabant. Es va acordar de Lisa i va pensar que tots, fins a ella, li havien enganyat sempre.

© Manel Aljama (juliol 2010-desembre 2012-octubre 2021)

Publicat en castellà https://manelaljama.blogspot.com/2011/01/el-dolor.html i també en  el 104 de la revista miNatura http://minaturasoterrania-monelle.blogspot.com/2010/09/revista-digital-minatura-104.html

© Photo by Levi Stute on Unsplash