divendres, 14 de maig de 2021

El corredor Atlàntic tampoc passarà per Madrid

 

Porto - Photo by Alex Vasey on Unsplash

Publicat al diari Avui del 3 de maig d’enguany: “Portugal manté que l’alta velocitat entre Madrid i Lisboa no és prioritària”. És clar que s’han adonat de l’ensarronada. Els interessos de Portugal passen per una connexió d’alta velocitat amb Porto i de Porto a Vigo, un eix industrial i de mercaderies. L’AVE Madrid - Lisboa té la pinta de l’AVE més espanyol, nul·la rendibilitat i un pretext per guanyar comissions a dojo amb els contactes de manteniment, les expropiacions i les estacions en llocs de difícil accés. Molt espanyol, molt del segle XIX o potser dels temps de “la Armada”. Si mirem el mapa, es veu clar que Madrid vol que Portugal pagui més quilòmetres dels que per extensió té en realitat. Han vist el que a Catalunya fa anys que ho veiem i ho patim.

© Manel Aljama (maig de 2021) 

© Photo by Alex Vasey on Unsplash

 

dimecres, 12 de maig de 2021

El catecisme

Basílique de Notre Dame de Montréal, Canada Photo by Annie Spratt on Unsplash

 

Era la primera vegada que hi entrava. Aquell lloc, de sostre molt alt i dominat per la penombra, feia impressió. Amb els bancs, era molt semblant a l'escola. El noi, però, encara no coneixia el nom dels elements que hi havia dins. Més endavant, va saber que eren columnes que aguantaven el sostre i les figures grotesques, imatges de sants. De moment, el feien sentir esgarrifança.

El van acompanyar fins a una mena d'armari marró fosc i molt estret. S'hi va haver de ficar. Era molt incòmode i hi feia una pudor que deixava l'ambient pràcticament irrespirable. Una mena de reixat de fusta el separava de l'altre compartiment, on, amb prou feines, es podia distingir algú amb ulleres metàl·liques que reflectien l'escassa llum.

—De genolls! —sentí una veu rogallosa des de l'altra banda.

El nen féu com que no havia entès.

—He dit que de genolls! —hi tornà la veu.

—És que em fa mal... —respongué la criatura.

—Agenolla't —cridà la figura fosca amagada darrere l'espirall.

Es va fer un silenci. No va tenir més remei que prosternar-se.

—Com et dius? —el van preguntar amb severitat.

—Miquel —va respondre gairebé amb un fil de veu.

—Miquel què? —apujà la veu.

—Miquel Cargol, senyor.

—Cargol eh? I saps d'on ve el teu cognom?

—No, no senyor!

—Ve de molt antic, de quan les terres d'Espanya estaven envaïdes pels moros. Les famílies pobres i sense terres, que portaven “la casa a coll”, ocupaven els terrenys que els musulmans abandonaven en la seva fugida. Com veus, el cognom ens marca la nostra vida...

Miquel no havia entès ni un borrall de la dissertació.

—Vegem —va tornar a l'atac—. Hauràs fet coses molt dolentes! Explica-me-les!

—Jo... Coses dolentes? No!, no senyor.

—Com que no? Si jo t'expliqués el que va fer el teu avi a la guerra. Ell ja no hi és, però tinc davant al marrec del seu nét. Pagaràs per ell!

—Pagar senyor? Si jo no tinc diners. M'han obligat a confessar-me i no sé què vol dir això de confessar-se! Jo no he fet res dolent...

—Silenci, marrec insolent! Com t'atreveixes a replicar-me?

El capellà sortí del seu compartiment del confessionari i sorprengué el nen tot agafant-lo per l'orella dreta.

—Ai!, em fa mal! —es queixà mentre intentava esmunyir-se del seu captor.

La força d'aquella temible figura negra l'obligava a mantenir-se de genolls. A més, hi va rebre un clatellot. El noi, tot i el mal que sentia, el fità amb ràbia. Hi trobà un dimoni vestit de beat amb una enorme sotana de la qual només podia distingir la llarga filera de botons de cap a peus. Li vengueren basques en sentir la fortor fastigosa de la seva indumentària. A més, va rebre un parell de plantofades i una puntada de peu.

Així, Miquel que mai havia mentit perquè no en sabia, es va veure obligat a dir que odiava la seva germaneta i que envejava molt als nens de famílies benestants del barri. El membre de la comissió "Deixeu que els nens s'apropin a mi", es va sentir satisfet perquè havia confessat un altre marrec.

El noi, confós per haver mentit, per fer tot el contrari del que havia après a catequesi, va desitjar créixer i ser molt fort per poder clavar una pallissa a aquell miserable home de negre. No es va poder sortir, però, amb la seva. Aquell rector va morir d'un atac d'apoplexia en ple sermó el dia de les primeres eleccions democràtiques.

 

© text Manel Aljama, 2012, 2021

© imatge: Photo by Annie Spratt on Unsplash

Publicat al número 99 de la revista La Tortuga Avui 

Publicat en aquest mateix bloc el 2012: https://www.manelaljama.com/2012/05/el-catecisme.html

dilluns, 10 de maig de 2021

Per liquidar les nacions per Milan Kundera

Font Imatge: Bajapiptoa

 

 "Per liquidar les nacions, el primer que es fa és llevar-los la memòria. Es destrueixen els seus llibres, la seva cultura, la seva història. I després ve algú i els escriu altres llibres, els dóna una altra cultura i els inventa una altra història. Llavors la nació comença lentament a oblidar el que és i el que ha estat. i el món circumdant l'oblida encara molt abans "

De El llibre del riure i de l'oblit, Milan Kundera

En parla: https://steemit.com/spanish/@cristiancaicedo/milan-kundera-y-la-remocion-de-la-memoria-el-caso-venezuela

divendres, 7 de maig de 2021

Paulo Coelho perseguit

 

Paulo Coelho perseguit per Allan Poe, Stephen King i Lovecraft

Autor: sense autor conegut, repartit per les xarxes socials

dimecres, 5 de maig de 2021

L'odi de la ignorància - Galileo Galilei


"De todos os ódios, nenhum supera o da ignorância contra o conhecimento"
"De tots els odis, cap no supera el de la ignorància contra el coneixement"

  Galileo Galilei

Font imatge: Internet

dilluns, 3 de maig de 2021

Barcelona sense presses: la ciutat negra de Carvalho i Méndez


Carvalho i Méndez s'han patejat la ciutat perseguint criminals en dotzenes de llibres. Hem volgut saber què queda a la Barcelona actual dels escenaris d'aquests dos personatges. Ens ha ajudat qui més en sap: en Paco Camarasa. 

Carvalho i Méndez han pateado la ciudad persiguiendo a criminales en docenas de libros. Hemos querido saber qué queda en la Barcelona actual de los escenarios de estos dos personajes. Nos ha ayudado el que más sabe: Paco Camarasa.  

Vídeo de 2010 de bcn.cat amb Paco Camarasa, llavors Negra i Criminal de la Barceloneta.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ZpO5x7xGXHk


divendres, 23 d’abril de 2021

Sant Jordi 2021


Presumim de ser un poble culte, si més no, una mica més culte que el poble veí..., però la realitat, potser no és tan diferent. Als clubs de lectura, la majoria dels membres són dones. Hi ha molt interès a escriure i els tallers d'escriptura que organitzen biblioteques i particulars es multipliquen per tot el territori.

Arriba la data del santoral cristià: "Sant Jordi" i el que era la simpàtica festa del llibre i la rosa (que fins i tot, van copiar els japonesos), ha esdevingut una fira on les grans editorials aboquen totes les novetats, com si els llibres fossin "novetats" d'aquelles de les botigues de gèneres de punt. En el cas de Catalunya, aquest 2021 ens arriben llibres escrits per presos polítics, per familiars de presos polítics, per polítics, per gent de RAC1, per meteoròlegs, per futbolistes, per cantants, actors i gent diversa que acostuma a explicar les seves misèries en televisió.  Vull deixar clar que tothom té dret a escriure i publicar el que cregui, només faltaria. També val a dir, que el públic que va a comprar el nou llibre del famós o famosa de torn en castellà, no comprarà mai cap altre llibre, són mons diferents. I parlo de comprar, no pas de llegir!

D'altra banda, que un indocumentat mig analfabet es presenti a signar exemplars d'un llibre que queda ben clar que no és l'autor, transmet la idea tan espanyola que "escriure ho fa qualsevol, que és molt fàcil i no té cap mèrit" i que va associada a aquesta altra: "la cultura no val res". I per acabar-ho d'adobar, els periodistes escrivint una crònica de la jornada…, esportiva?, amb paraules com "guanyador" o "gran derrotat". Tenim el que ens mereixem?

Els últims quinze o vint anys, Sant Jordi ha esdevingut un espectacle que pot satisfer la caixa de les grans editorials, però que res té a veure amb LECTOR, amb el LECTOR que LLEGEIX LLIBRES TOT L'ANY, malgrat l’esforç d’autors i d’editorials independents.

© Manel Aljama, escriptor i comunicador (abril de 2021)
© Imatge Fondevilla (publicada abans a El Viajero de las Letras)