La créativité est contagieuse, mais la banalité aussi. Ne laissez pas l'ennui autour de vous détruire votre créativité intérieure. Elif Shafak
La creativitat és contagiosa, però també la banalitat. No deixeu que l’avorriment que us envolta destrueixi la vostra creativitat interior.
Elif shafak
Els registres de l'església de la ciutat de Stratford-upon-Avon confirmen el bateig d'un nen anomenat William, fill de John i Mary Shakespeare el 26 d'abril de 1564 que va morir un 23 d'abril de 1616. Hem de tenir en compte que Anglaterra feia servir el calendari Julià, mentre el continent havia adoptat el Gregorià, llavors la data equivalent seria un 3 de maig al continent. Sabem que es va casar i va tenir tres fills, va actuar i va viure a Londres durant un temps i el seu nom estava unit a un munt d'obres teatrals i sonets. També sabem que Robert Greene, un dramaturg rival, va escriure un cop que Shakespeare era un “upstart crow” (corb oportunista) per enveja. I res més.
No sabem gairebé res més sobre l’home William Shakespeare. No sabem quan va començar a escriure ni com va morir. No sabem com va escriure el seu nom (existeixen signatures que mostren diverses grafies diferents) ni fins i tot el seu aspecte, perquè els dos retrats que els historiadors creuen que representen Shakespeare es van completar anys després de la seva mort.
 |
|
Shakespeare
(1609-1610) atribuita a |
Al segle XVI no existia un concepte del dret de còpia com ara. Moltes obres no es publicaven mai en forma escrita i els autors tenien per costum agafar-se les obres i els arguments els uns als altres. En el cas de Shakespeare, també. Algunes de les seves obres presenten temes extrets d'obres anteriors d'altres autors. Els manuscrits originals de les obres de William Shakespeare no van sobreviure. El que ens ha arribat, ha estat recollit i publicat després de la seva mort pels actors John Heminges i Henry Condell, que les van publicar el 1623.
Shakespeare és considerat un geni i les seves obres són molt populars i influents. Amb tot això, no sabem res d'ell ni tenim els seus manuscrits originals. Llavors, sorgeix el dubte i la pregunta de si aquesta figura que hi ha transcendit va escriure les obres de teatre.
Què podem aprendre de les obres de Shakespeare? Moltes se situen a Itàlia i a l'antiga Grècia i Roma. Estan plenes de jocs de paraules enlluernadors, frases que no havien aparegut mai impreses, personatges memorables i al·lusions a la Bíblia i a altres obres de literatura. Tot plegat suggereix que el seu autor hauria rebut una molt bona educació i hauria tingut la possibilitat de viatjar i també sabria llegir llatí i parlar francès i italià.
Les biografies que tenim a l'abast ens diuen que va néixer en una família menestral: el pare regentava un petit taller de confecció de guants i la mare procedia d'una família establerta. Segons aquests biògrafs, Willliam hauria assistit a una escola. En Anglaterra al segle XV ja existien les escoles, les "grammar schools", però els nens pobres que havien de treballar abans dels set anys, no hi anaven. Admetem que petit Will hagués assistit a escola. El pla d'estudis era ensenyar a llegir i escriure, posar el teu nom, les quatre operacions bàsiques i abans dels onze anys, a treballar. No consta que hagués assistit a cap universitat, com tampoc no consta que tingués una biblioteca de textos clàssics grecs i llatins al seu abast. Altres autors d'aquella època com Marlowe, sí que van anar a la universitat. La pista de William Shakespeare apareix com a actor a Londres el 1592.
És difícil de creure que un home que no hagi tingut accés als clàssics grecs i llatins ni tampoc hagués viatjat fora del seu territori, hagués escrit to el que s'atribueix a William Shakespeare. Alguns d'aquests biògrafs que sí que es lucren mantenint la teoria del noi nascut a Stratford-upon-Avon el comparen amb Jane Austen que tampoc no va anar a escola, però que va escriure obres que perduren avui dia. Però, em sembla una comparació massa forçada: Jane Austen era filla d'un pastor anglicà i va viure a cavall dels segles XVIII i XIX i en les seves obres parla de la dona i la seva situació en aquell context social: tenir un matrimoni abans dels vint-i-set per garantir la supervivència... L'obra de Shakespeare és molt més àmplia i rep dels grans clàssics. No em semblen, doncs comparables.
Candidats a ser l’autor amagat de les obres de Shakespeare n’hi ha molts. Els tres principals serien, d’acord amb els biògrafs serien: Christopher Marlowe (1564-1593), Sir Francis Bacon (1561-1626) i Edward de Vere (1550-1604)
Marlowe, nascut el 1564 a Canterbury, va ser un dels dramaturgs més famosos de l'època isabelina. Probablement ell i Shakespeare es coneixien. Marlowe va ser l’autor d’èxits contemporanis com “Doctor Faustus” i “Tamburlaine”, però per desgràcia també va quedar atrapat per l’espionatge i els conflictes polítics i religiosos de l’època (a diferència de Shakespeare). Aquests embolics poden haver portat a la mort de Marlowe a 29 anys. Tot i que va morir "oficialment" en una baralla de taverna (una baralla isabelina), hi ha moltes teories que la seva mort es va orquestrar com a encobriment o per protegir els membres del cercle interior de la reina Isabel.
Una teoria presentada per primera vegada a principis del segle XIX argumenta que Marlowe va falsificar la seva pròpia mort i va continuar escrivint obres teatrals amb un nom manllevat d'un determinat actor londinenc que coneixia. I Marlowe va morir just abans que el nom de Shakespeare associés per primera vegada a un escrit publicat (el poema narratiu Venus i Adonis). Shakespeare o Marlowe disfressat, va passar a convertir-se en un dramaturg popular.
Teniu problemes amb aquesta teoria? En aquell moment, ningú no va dubtar que Marlowe estigués realment mort. A més, Marlowe i Shakespeare tenien estils d’escriptura molt diferents. En el vocabulari, els temes, l’ús d’algunes tècniques poètiques i fins i tot el tema, els dos difereixen. No hi ha dubte que l’escriptura de Shakespeare va estar influïda per Marlowe, que era el dramaturg més important de l’època. Però és difícil creure que un escriptor famós va fingir la seva pròpia mort per convertir-se en un altre escriptor famós, i ningú del seu petit cercle literari i dramàtic no se’n va assabentar.
 |
| Retrat de Sir Francis
Bacon Sir Francis Bacon, pintat per Frans Pourbus el Jove. |
Sir Francis Bacon era un aristòcrata, amb formació i cultura que es dedicava a la filosofia natural, la ciència, la política i la poesia. Va ocupar diversos càrrecs a la cort de la reina Isabel i va tenir una gran quantitat de poder i una influència duradora en la filosofia i la ciència angleses. També va ser l’autor de les obres de teatre més famoses del món?
No hi ha proves que suggereixin que no ho sigui, però igualment no hi ha proves que ho suggereixin. La teoria sembla haver començat amb una dona nord-americana anomenada Delia Bacon (sense relació amb Francis Bacon) a principis del segle XIX. El seu argument és que un home que ocupava diversos càrrecs importants al govern isabelí no s’hauria pogut associar a alguna cosa tan vulgar com el teatre, de manera que va haver d’amagar el seu veritable amor per escriure comèdies cruentes i tragèdies cruentes.
Però Bacon ja era un escriptor amb el seu propi nom, i els estudiosos argumenten que els seus menys emocionants intents de poesia i de treballs dramàtics demostren que probablement no era el veritable Shakespeare. De fet, una vegada va escriure un assaig qualificant el teatre de frívol. (A més, Bacon ja era un home molt ocupat i no tenia temps per a tota una carrera secreta a més de les quatre que ja tenia).
 |
|
Un retrat del comte pintat al segle XVII,
|
Edward de Vere, 17è comte d'Oxford (1550-1604), és potser el candidat més popular a "l'autèntic Shakespeare", de Vere, era un noble, mecenes de les arts, escriptor (encara que cap de les seves obres no sobreviu) i cavaller que lluitava en tornejos. Com Bacon, era un home ocupat i és difícil imaginar que tingués temps per a una identitat secreta. Però mirem les proves.
Els defensors d’aquesta teoria, que es diuen a si mateixos oxfordians, argumenten que alguns dels esdeveniments de les obres de Shakespeare coincideixen amb esdeveniments de la vida de Vere. De Vere havia viscut i viatjat per tota Itàlia. Fins i tot tenia una Bíblia personal molt marcada amb notes als marges: suposades “proves” que va escriure les obres de teatre, ja que estan plenes d’al·lusions a la Bíblia.
Veredicte: poc convincent. Qualsevol membre de l'aristocràcia isabelina que hagués estat a Itàlia i posseís una Bíblia és un candidat igualment probable. I De Vere va morir el 1604, però noves obres de Shakespeare van continuar apareixent durant uns quants anys després.
Malauradament, mai no podrem respondre definitivament a aquesta pregunta. Ni tan sols he tocat tots els Shakespeares potencials en aquesta publicació. La llista és llarga, fins i tot dones. Sembla poc probable que pugui passar, però fins que algú descobreixi un diari antic que digui: "He escrit aquestes obres!" signat per l’autèntic autor, tot és possible.
Però les proves que argumenten que Shakespeare era una altra persona no són molt convincents; ningú no ha respost satisfactòriament a la pregunta de per què algú s'esforçaria tant per atribuir l'obra de la seva vida, una col·lecció d'obres brillants i trencadores, a algun actor originari de Stratford.
En aquest cas, la resposta més senzilla sembla la més veritable: la persona que va escriure les obres de Shakespeare era, de fet, la persona que es deia William Shakespeare i que era viva quan es van escriure aquestes obres. Totes les proves que existeixen (portades d'obres de teatre, referències a Shakespeare d'altres dramaturgs de l'època, registres teatrals, etc.) es remunten a William Shakespeare, però William Shakespeare i William Shakespeare de Stratford-upon-Avon, van ser la mateixa persona? Això seria tema d'un altre article.
Sigui l'actor, sigui el fill d'un menestral que feia guants a Stratford, moltes de les obres de Shakespeare demostren un coneixement de la realitat política i de la història d'Anglaterra que sembla difícil per un fill de menestral, però no tant per un jove rebel nascut dins de la noblesa i amb accés a la cultura clàssica. Al·lusions com la "reina calva", nom com es coneixia en certs cercles a Isabel, ens fan veure que aquell dramaturg sabia perfectament on vivia.
Seguirem, doncs en un altre article i recordeu: "The play's the thing."
© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Foto de portada Jessica Pamp on Unsplash
Publicat al número 103 de la revista La Tortuga Avui
