dilluns, 4 de març del 2024

Ens ocupem de la seva salut

 

© Imatge: https://lexica.art/

Equips d'intervenció immediata

EN UNA COMISSARIA de policia de barri, el sergent llegia un correu electrònic que acabava de rebre de la Caserna General de la Brigada General de Protecció del Medi Ambient depenent de la Secretaria General d’Ordenació de la Conducta i la Moral dels Ciutadans. El document era un recull d’ordres que s’havien d’executar de forma immediata. Tot seguit agafà el telèfon i cridà el caporal que es presentà en un tres i no res tot saludant en forma militar. El sergent començà a llegir les ordres.

—Hem rebut ordre d’actuar durant les setmanes vinents contra tota manifestació que atempti la salut de les persones i animals i, violi les ordenances municipals, autonòmiques i estatals en matèria de fums i agents contaminants, dins de la nostra demarcació. Per això reunirà vostè tots els efectius que disposi i organitzarà patrulles de tres homes que, armats i preparats pel que pugui succeir, recorreran totes les diverses zones on tenim competències —digué el capità.

No calgueren més paraules. El caporal es retirà. Tot seguit, l’establiment policial era ple de moviment escales amunt i avall amb els preparatius per fer la batuda. En pocs minuts tots els homes que componien el destacament eren dins dels seus furgons antiavalots i vestits amb armilles antibales i cascos. Totes les armes de foc estaven degudament carregades i a punt per entrar en servei. Sortiren tots els vehicles en filera, com una processó. A poc a poc s’anaren dispersant a cada travessera de l’avinguda principal.

El sergent, amb un caporal també s’hi va afegir a la processó, però el vehicle tombà per una avinguda cèntrica, prop de la comissaria. S’aturaren just abans d’una parada d’autobús. El motor restà en marxa deixant una densa fumera negra. Tothom a dins tenia els ulls fits a la gent que esperava l’autobús. De sobte localitzaren un presumpte infractor de la llei.

—Sergent, objectiu localitzat —digué l’agent.

—Intervinguem! —Ordenà el sergent.

El vehicle es va aturar. Com si fossin els passos d’una dansa coneguda, tots alhora, carregaren armes, ajustaren armilles i abaixaren les viseres. Sortiren del furgó amb ímpetu i envoltaren el presumpte delinqüent.

—No es mogui!, infractor de la llei! —ordenà un policia.

—Què fa, desgraciat? No veu que posa en perill la salut dels ciutadans —afegí el sergent, recolzant l’acció. L’home, que esperava com tothom l’autobús a la parada, no els feu cas i obrí l’encenedor per encendre la seva cigarreta. Rebé un cop de porra al front que li féu un trau de considerables dimensions. La cigarreta i l’encenedor van caure a terra. No gaire lluny d’allà uns lladregots trencaren la lluna d’un aparador d’un comerç de telefonia i s’endugueren tot el que hi havia exposat.

—En aplicació de l’article 19999 de la vigent Llei de Protecció de la Salut i el Medi Ambient vostè queda detingut i serà posat a disposició judicial per infractor reincident i resistència a l’autoritat —Digué el caporal. L’home tot sagnant i assegut a terra, no entenia res del que passava.

—No posi aquesta cara, home! —li digué el sergent—, ¿Que no veu que ens ocupem de la seva salut?


© Manel Aljama, (desembre de 2006, revisat febrer 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge: https://lexica.art/prompt/5a60c548-27c4-46f9-8b69-a51d5fc70a3f

També publicat al número 128 (març) de la revista La Tortuga AVUI i l'Aixeta 

divendres, 1 de març del 2024

Els meus llibres publicats fins març de 2024

 


 

Vull fer la meva

L’Àlex, viu aclaparat perquè els seus pares que tenen una masia i regenten un restaurant de platja no paren de recordar-li tot el que ha de fer. Però, ell vol fer la seva, vol ser un tiktoker d’èxit i guanyar-se la vida amb les criptomonedes. Cansat, fuig de casa per fer realitat els seus somnis. Pel camí, troba un home de negocis que va acompanyat d’una dona jove i que li ofereix una feina molt ben pagada i que vindrà molt bé pels seus projectes. Si vol saber més detalls, ha d’acceptar-la i acompanyar-lo.

168 pàgines, ISBN: 979-8-8654-5654-4

#teenage_tiktoker, #rebel,  #bitcoins , #influencer, #cell_phone 
 

Llibres

  • Vull fer la meva, per adquirir a Llar del Llibres o l'enllaç: VullFEr
     
     

  • La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors
  • Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres 
  • Los relatos del Búho (Amazon) i  Els relats de la Tortuga (Amazon)

© Manel Aljama (març 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge composició a partir d'una foto de Luca Onniboni on Unsplash

dijous, 29 de febrer del 2024

Un cœur est une richesse qui ne se vend pas - Gustave Flaubert

 


On a beu dire, un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s’achète pas, mais qui se donne. Gustave Flaubert

J'aime mieux un livre que le billard, mieux une bibliothèque qu'un café, c'est une gourmandise, qui ne fait jamais vomir. Un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s'achète pas, mais qui se donne.

Font: https://www.buboquote.com/fr/citation/7335-flaubert-un-coeur-est-une-richesse-qui-ne-se-vend-pas-qui-ne-s-achete-pas-mais-qui-se-donne i https://fr.wikisource.org/wiki/Pens%C3%A9es_de_Gustave_Flaubert

(c) Infografia CitationsDe.Com

dimecres, 28 de febrer del 2024

Sons de Prop - Fusió - III - Pòdcast a La Veu de Montcada i Reixac

 

© Photo by Jens Thekkeveettil on Unsplash


 

Avui, un nou episodi de de Sons de Prop a @laveudemontcada (La Veu de Montcada i Reixac) que dediquem per tercera vegada a la fusió d'estils i ritmes. Podem escoltar o descarregar, qualsevol dels programes anteriors des de l'enllaç:  https://laveu.cat/podcast/sons-de-prop/sons-de-prop/.

Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivooxhttps://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

© Manel Aljama (febrer 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Jens Thekkeveettil on Unsplash

 

dimarts, 27 de febrer del 2024

La Catalunya dòcil mai no serà independent

 


Recordem quan es va implantar aquesta targeta que pretenia la integració amb Europa i com la resta de l'estat ho va mirar de reüll (com totes les coses que vénen de Catalunya i que no són diners).

Fa poc he hagut d'interactuar amb el nostre servei CatSalut. Em trobo que tant l'aplicació web com la del telèfon no funcionen de forma correcta i no puc entrar ni realitzar cap gestió. Després de mirar la pàgina d'ajuda, veig que té una mena d'assistent en línia. Res, no es tracta d'un assistent, és un assistent limitat a certes preguntes que ja tenen resposta en la mateixa pàgina, és a dir, no hi ha ningú humà al darrere ni tampoc cap intel·ligència artificial.

He de trucar al 061. Em responen i demanen el DNI. I la targeta sanitària, em pregunto? He hagut de trucar al CAP per fer la gestió que podia haver fet jo sol a la web. La persona que m'atén em demana el DNI en comptes de la targeta. Si recordo que no ta tant era un document molt important per ser atès en els centres d'atenció primària de Catalunya!

Tot sembla que des que tenim el govern Vichy o bipartit o com vulgueu dir, es veu que les ordres són que hem de fer servir el document que tenen tots els espanyols i fer servir el telèfon per engreixar una mica més la companyia monopolística estatal a qui "el nostre govern"?!, va concedir el servei de telefonia. Ja podem dir, "el último que apague la luz"?

© Manel Aljama (febrer 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Lexicart

Eliza Morenno | A Flor e a Náusea | Carlos Drummond de Andrade


Preso à minha classe e a algumas roupas,
vou de branco pela rua cinzenta.
Melancolias, mercadorias espreitam-me.
Devo seguir até o enjoo?
Posso, sem armas, revoltar-me?

Olhos sujos no relógio da torre:
Não, o tempo não chegou de completa justiça.
O tempo é ainda de fezes, maus poemas, alucinações e espera.
O tempo pobre, o poeta pobre
fundem-se no mesmo impasse.

Em vão me tento explicar, os muros são surdos.
Sob a pele das palavras há cifras e códigos.
O sol consola os doentes e não os renova.
As coisas. Que tristes são as coisas, consideradas sem ênfase.

Vomitar esse tédio sobre a cidade.
Quarenta anos e nenhum problema
resolvido, sequer colocado.
Nenhuma carta escrita nem recebida.
Todos os homens voltam para casa.
Estão menos livres mas levam jornais
e soletram o mundo, sabendo que o perdem.

Crimes da terra, como perdoá-los?
Tomei parte em muitos, outros escondi.
Alguns achei belos, foram publicados.
Crimes suaves, que ajudam a viver.
Ração diária de erro, distribuída em casa.
Os ferozes padeiros do mal.
Os ferozes leiteiros do mal.

Pôr fogo em tudo, inclusive em mim.
Ao menino de 1918 chamavam anarquista.
Porém meu ódio é o melhor de mim.
Com ele me salvo
e dou a poucos uma esperança mínima.

Uma flor nasceu na rua!
Passem de longe, bondes, ônibus, rio de aço do tráfego.
Uma flor ainda desbotada
ilude a polícia, rompe o asfalto.
Façam completo silêncio, paralisem os negócios,
garanto que uma flor nasceu.

Sua cor não se percebe.
Suas pétalas não se abrem.
Seu nome não está nos livros.
É feia. Mas é realmente uma flor.

Sento-me no chão da capital do país às cinco horas da tarde
e lentamente passo a mão nessa forma insegura.
Do lado das montanhas, nuvens maciças avolumam-se.
Pequenos pontos brancos movem-se no mar, galinhas em pânico.
É feia. Mas é uma flor. Furou o asfalto, o tédio, o nojo e o ódio.

[A rosa do povo]

Font; https://wp.ufpel.edu.br/aulusmm/2016/10/04/a-flor-e-a-nausea-carlos-drummond-de-andrade/

Video de 2014 de 3.31 minutos

Link: https://www.youtube.com/watch?v=BerOSwF-l20

divendres, 23 de febrer del 2024

Les notes, la filosofia... ara els números romans i la regla de tres

 


Deia l'opinador Jordi Galves i no fa gaires anys que la manera de dissimular la ineptitud és precisament abaixar el nivell, treure les notes, treure els mèrits. Tots babaus. Ho deia en un periòdic digital com a resposta a les primeres queixes per la davallada en el nivell de l'escola.

La ministra d'educació treu els números romans i la regla de tres. Bé, ho afegim la poca cura per l'ortografia, la lectura, la filosofia, ciutadania i qualsevol forma de pensament crític o opinió i com a punt final, l'aprovat general, siguis un bon estudiant (sembla gairebé impossible) o un estudiant dolent. Què tenim? Una massa poc crítica i dòcil. El que els interessa és que el votant sàpiga menys que ineptes que dirigeixen el país.

Això de prohibir, prohibir el cotxe, la filosofia, les mates... No serà que aquesta gentola són uns frustrats ressentits que ni han estat capaços d'obtenir el permís de conduir i que també odien les mates perquè el professor o professora que els va tocar, no en sabia explicar-les bé? "Si no és para mi, no es para nadie". Quina merda de gent!

Més sobre educació:
La imposició del llenguatgeReflexió fills i ordinadors, El progresisme papanatas torna a suspendre,   Monkey see, monkey do, El triomf dels mediocres,
Sobre educació: Antonio Escohotado Riquesa = Educació, No és la mascareta ni tampoc la distància,
Sobre Filosofia i llibertats:  Futbol i sèries, Filosofia i llibertats, La "nova" reforma educativa, Filofia desparece como optativa

© Manel Aljama (febrer 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge Lexicart