Envoltat d'ignorants

 

Você está cercado de ignorantes. Saia desse livro com as mãos para cima.

Esta envoltat d'ignorants. Surti d'aquell llibre amb les mans enlaire! 

(c) dibuix Laerte, trobat a Internet

Who wants to change?

 

A propòsit de les declaracions i contradeclaracions. Tot té explicació: Qui vol canvi? Qui vol canviar? Tan senzill  

 
© Imatge SocialStatusDP.com

Mandela: Only free men can negotiate

 

Only free men can negotiate; prisoners cannot enter into contracts. Your freedom and mine cannot be separated. Nelson Mandela

Traducció: Només els homes lliures poden negociar; els presos no poden contractar. La vostra llibertat i la meva no es poden separar.

© imatge  QuoteHD

Història de la tipografia als ordinadors

Photo by Brett Jordan on Unsplash

 Times New Roman, Arial vs Times Roman, Helvetica

Aquest article tenia per títol “Història de les fonts”.  El diccionari de l’ILC no defineix font com conjunt de caràcters tipogràfics, mentre que  és un terme que es fa servir per influència de l’anglès i que el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana sí que defineix:  7 GRÀF Assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les seves variants de sèrie. No obstant això, “font” només la feia servir en el títol que he canviat

Hi ha centenars de milers de tipografies al món, però els pilars bàsics en anglès i llengües llatines es redueixen a tres: Times New Roman, Arial i Helvetica. Es poden trobar a tot arreu, vulguem o no: als treballs escolars, d’institut, llibres de text, manuals d’instruccions, publicitat en revistes i diaris. Aquest trio ha liderat el conjunt d'estils de família tipogràfica durant dècades i s'ha convertit en la lletra tipogràfica escollida per a multitud d'empreses, sistemes operatius i indústries senceres.

Donem un cop d'ull a la història per veure com es van convertir en les lletres tipogràfiques més utilitzats mai.

Tipus de famílies tipogràfiques (gràcia vs pal sec)

En l'antiguitat ja observem diferents tipografies: l'etrusca (sense gràcia) i la romana, on veiem els caràcters amb una mena de serif (gràcia). D'alguna manera la lletra amb gràcia, recorda la cal·ligrafia de la lletra lligada, les gràcies serien els punts de connexió d'una lletra amb l'altra. Per contra, la lletra "sans serif", sense gràcia, és la lletra de pal "de tota la vida". No debades, tant els diccionaris espanyols com el Termcat català han traduït per "lletra de pal" o "lletra de pal sec". Estranya coincidència entre català i castellà.

Des que fem servir la impremta, les lletres de pal es fan servir per textos curts i de gran mida, com per exemple els títols, publicitat i encapçalaments. I la lletra amb gràcia la reservem per textos llargs com són llibres, articles i documents. Val a dir que les lletres amb adorns (gràcies) es poden distingir bé gràcies a aquests adorns.

L’expansió de les tipografies amb gràcia es produeix durant el segle XVIII, quan es van dissenyar per a la impremta i són considerades com “tradicionals”: Si una empresa vol transmetre fiabilitat i fiabilitat a la seva base de consumidors, per exemple, probablement escollirà una tipografia "serif" clàssica per comunicar-ho (com ara Garamond d'Apple i Lander de Starbucks, que utilitzen per a la seva publicitat més "expressiva").

foto viquipèdia

Amb gràcia (serif)

L'aparença d'una família tipogràfica serif és suau, amb caràcters més arrodonits i les distincions dels serifs fan que les lletres siguin més fàcils de llegir i reconèixer ràpidament. Algunes famílies serif que potser heu utilitzat o vist són Times New Roman, Garamond i Bodoni.

Sense gràcia (“sans serif”)

Les famílies tipogràfiques Sans Serif no tenen cap mena de floriment. Utilitzen línies simples i netes per. Si teniu un iPhone, veureu una família tipogràfica sans serif cada cop que hi esteu: l'iOS utilitza SF Pro.

Tot i que, per ser justos, la idea que les famílies tipogràfiques sans serif són millors per a les pantalles d'ordinador i les famílies tipogràfiques serif són millors per a la impressió és més antiga, quan les resolucions de pantalla no eren tan bones i les famílies tipogràfiques serif van perdre la seva distinció com més petites van ser. Gràcies a les pantalles d'alta resolució actuals, això ja no és un problema. Molts, molts logotips utilitzen famílies tipogràfiques sans serif, inclosos Target (Helvetica) i Google, que el 2015 es va canviar de família tipogràfica serif a sans serif.

Una cop d’ull a la història

Photo by Curtis Thornton on Unsplash

Times New Roman va ser introduït al món el 1932 pel dissenyador de tipus Stanley Morison. Se li va plantejar el repte de canviar la marca del diari londinenc The Times amb una nova família tipogràfica. Va treballar amb el dibuixant Victor Lardent per crear una lletra tipogràfica serif que fos eficient i amb la finalitat d'augmentar la quantitat de paraules que poguessin cabre en una línia i en una pàgina (molt important per un periòdic), i llegible. Els diaris impresos de llavors tenien mides de lletra força petita. The Times va tenir drets exclusius de Times New Roman durant un any. Després es va estendre a altres publicacions i revistes com Chicago Sun-Times.

La família tipogràfica Helvetica va néixer a Suïssa el 1957 amb la finalitat d'ampliar i modernitzar la varietat de famílies sans serif. L'empresa va passar a mans de Linotype Company que va retenir els seus drets.

La família tipogràfica Arial va néixer el 1982 a l'empresa Monotype Corporation, rival de Linotype. Va ser pensada per la impressió en làser i els ordinadors personals. Qui no la recorda de Windows 3? NO deixar de ser una còpia de la família Helvètica. Apple oferia aquesta família als seus equips i Microsoft necessitava disposar d'una família tipogràfica semblant.

Com ha passat això?

Microsoft i Apple van arribar a un acord el 1989 amb l'objectiu d'estandarditzar el programari de les impressores. Això beneficiava els dos fabricants. Les fons de Microsoft serien TrueType i per Mac TrueImage. Els seus famílies tipogràfiques bàsiques haurien estat més idèntics... Excepte que cada gegant informàtic llicenciés les lletres tipogràfiques de diferents empreses. Microsoft va utilitzar Monotype i Apple va utilitzar Linotype. Així, les tipografies principals de Microsoft eren Times New Roman, Arial i Courier New, i les tipografies principals d'Apple eren Times Roman, Helvetica i Courier.

CURIOSITAT:
Times New Roman i Times Roman són la mateixa família tipogràfica i les van crear conjuntament Linotype amb Monotype. Microsoft es va quedar Times New Roman i Apple, Times Roman. 

Des de llavors, Times New Roman (o Times Roman) es van convertir en un estàndard. Així qualsevol requisit de treball, document, etc., exigia: Times New Roman 12 pt... Arial (l'equivalent a Helvetica), va ser durant disset anys la lletra tipogràfica bàsica d'Outlook, Excel i PowerPoint, mentre que Times New Roman era per Word.

Canvi de temps, canvi de famílies tipogràfiques

Tot i que aquests tres mosqueters fa dècades que són al capdavant de l'ús de famílies tipogràfiques, els temps canvien i les preferències de lletres tipogràfiques també ho fan. Bona part d'això també es deu al creixement del temps de pantalla i a la disminució de l'ús de material imprès, per a la qual es van crear tipografies com Times New Roman. Microsoft Word va substituir Times New Roman i Arial com a família tipogràfica predeterminada a favor de Calibri, una família tipogràfica sans serif, el 2007. Segons el fabricant, aquest canvi, va ser el resultat del consum digital i un esforç per modernitzar-se. Calibri també, era una família tipogràfica més recent dissenyat per millorar la llegibilitat de la pantalla.

La família tipogràfica dels llibres són Garamond, Palatino, Jenson, Bookman. El paper és diferent de la pantalla. 

© Manel Aljama (maig de 2021)

© il·lustració: Photo by Brett Jordan on Unsplash

© il·lustració:  Photo by Curtis Thornton on Unsplash 

Publicat al número 100 de la Revista la Tortuga Avui