el viatger de les lletres

dilluns, 2 d’octubre de 2023

Records inesborrables

Photo by Harrison Broadbent on Unsplash

Charles Byron, enginyer de robòtica de Babbage Corporation va aconseguir, després de molts esforços i dificultats, tirar endavant el projecte més important de la seva vida. A més de lluitar contra el departament financer i el consell d’administració, va haver de fer front a l’enveja dels caps dels altres departaments, erms d’idees útils, àvids, però, de grimpar dins l’estructura de l’empresa. L’economia als inicis dels segle XXII no era massa bona.

En la seva construcció va emprar peces estàndard i de rebuig. No va utilitzar el millor processador disponible. L’única cosa que va demanar va ser que tingués la major quantitat de memòria i uns “buffers” proporcional a aquesta memòria. El va revestir amb pell blanca i al cap l’hi van posar faccions caucàsiques, malgrat que els blancs occidentals ja eren una minoria minoritària en aquell mar d’ulls ametllats i pell pàl·lida. Els africans purs, feia anys que havien desaparegut. Li va posar per nom Lovelace, el cognom d’Ada, la seva parella.

T'agrada la història, segueix-la a L'aixeta https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/posts/records-inesborrables

© Manel Aljama, agost 2008-2019 i revisat octure 2023
© Imatge Harrison Broadbent on Unsplash

dijous, 28 de setembre de 2023

La grip de Franco 21-10-1975 a La Soledat del Llebrer

Després de les protestes internacionals per les execucions del 27 de setembre de 1975 i de l'acte d'adhesió (amb entrepà pagat), el dictador desapareix de l'escena.

El dimarts 21 d'octubre de 1975, aviat farà 48 anys, la premsa publica que Franco pateix una afecció gripal.

Ho podeu llegir a "La Soledat del Llebrer" Permi Ferran Canyameres. @Pagès Editors

Per adquirir: #comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dimecres, 27 de setembre de 2023

Sons de Prop - Clàssics - La Veu de Montcada i Reixac

Photo by Peter Zhou on Unsplash

Dediquem el pòdcast d'avui als clàssics. Aquells temes que per ser força coneguts els evitem. Intentem condensar-los en una hora.Sentirem Becaud, Al Bano, Aznavour, Iva Zanicchi entre altres. Enllaç del programa d'avui: https://www.ivoox.com/en/sons-prop-27-09-2023-classics-audios-mp3_rf_116753595_1.html

Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

dimecres, 20 de setembre de 2023

Sons de Prop - Adéu a l'estiu a ciutat - La Veu de Montcada i Reixac

Photo by Avi Werde on Unsplash

L'estiu astronòmic s'acaba. Dediquem el pòdcast a dir adéu a l'estiu des de la ciutat. Sentirem grans figures com Dassen, Gréco, Melina Mercouri o Rita Pavone que han cantat a la tardor, la ciutat, la pluja o tot plegat. Enllaç del programa d'avui: https://www.ivoox.com/en/sons-prop-20-09-2023-adeu-estiu-audios-mp3_rf_116347164_1.html

dimarts, 19 de setembre de 2023

O SENTIMENTO DE UM OCIDENTAL, Cesário Verde - Maria Inês

Ave-Marias

Nas nossas ruas, ao anoitecer,
Há tal soturnidade, há tal melancolia,
Que as sombras, o bulício, o Tejo, a maresia
Despertam-me um desejo absurdo de sofrer.

O céu parece baixo e de neblina,
O gás extravasado enjoa-me, perturba;
E os edifícios, com as chaminés, e a turba
Toldam-se duma cor monótona e londrina.

Batem carros de aluguer, ao fundo,
Levando à via-férrea os que se vão. Felizes!
Ocorrem-me em revista, exposições, países:
Madrid, Paris, Berlim, S. Petersburgo, o mundo!

Semelham-se a gaiolas, com viveiros,
As edificações somente emadeiradas:
Como morcegos, ao cair das badaladas,
Saltam de viga em viga os mestres carpinteiros.

Voltam os calafates, aos magotes,
De jaquetão ao ombro, enfarruscados, secos;
Embrenho-me, a cismar, por boqueirões, por becos,
Ou erro pelos cais a que se atracam botes.

E evoco, então, as crónicas navais:
Mouros, baixéis, heróis, tudo ressuscitado!
Luta Camões no Sul, salvando um livro a nado!
Singram soberbas naus que eu não verei jamais!

E o fim da tarde inspira-me; e incomoda!
De um couraçado inglês vogam os escaleres;
E em terra num tinir de louças e talheres
Flamejam, ao jantar alguns hotéis da moda.

Num trem de praça arengam dois dentistas;
Um trôpego arlequim braceja numas andas;
Os querubins do lar flutuam nas varandas;
Às portas, em cabelo, enfadam-se os lojistas!

Vazam-se os arsenais e as oficinas;
Reluz, viscoso, o rio, apressam-se as obreiras;
E num cardume negro, hercúleas, galhofeiras,
Correndo com firmeza, assomam as varinas.

Vêm sacudindo as ancas opulentas!
Seus troncos varonis recordam-me pilastras;
E algumas, à cabeça, embalam nas canastras
Os filhos que depois naufragam nas tormentas.

Descalças! Nas descargas de carvão,
Desde manhã à noite, a bordo das fragatas;
E apinham-se num bairro aonde miam gatas,
E o peixe podre gera os focos de infecção!

in Livro de Cesário Verde

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/o-sentimento-de-um-ocidental-i-ave-marias-de-cesario-verde/

Link: https://www.youtube.com/watch?v=CJczOqthQTI

dilluns, 18 de setembre de 2023

L'art: quan algú diu que no entén

En una conversa d'un grup de Whatsapp una senyora molt amable em diu "No entenc d'art, no m'agrada aquest dibuix el vaig desproporcionat, ..." en resposta al quadre "Gran nu reclinat" (1935), de Matisse que he compartit.

Responc: L'ésser humà és desproporcionat, vull dir que la simetria no és perfecta: tothom, sigui home o dona té un peu, un pit, un ull, una orella, una cama... o un xic més gran o petit, o més llarg o més curt... És normal.

L'art com a expressió humana i de cultura. No pertany a ningú i pertany a tothom. Si parlem de pintura, hi ha qui no aprecia els quadres pintats d'ençà del segle XIX i vol aquells quadres de Velázquez que semblen fotos. En canvi, hi ha qui pensa el contrari, els retrats de pintors com el Greco o Velázquez són retrats, no són expressions individuals i lliures de l'artista. Hi ha per tots els gustos!

divendres, 15 de setembre de 2023

Spain 1497 Rosh Hashana & the Shofar

Durant els dies foscos de la Inquisició espanyola, els jueus que van romandre a Espanya després de l'expulsió, van amagar la seva identitat jueva. No hi havia més sinagogues, ni yeshivot, ni shofar. Aquesta és la història d'un jueu convers Don Fernando Aguilar que va enganyar l'aristocràcia espanyola i va fer sonar el shofar als jueus de Barcelona.

Vídeo de 2019 de 3 minuts

Link: https://www.youtube.com/watch?v=erl0uYjBzac