 |
| No entenc, després de tantes retallades pressupostàries, per què no anem més ràpid? |
Expliquen les cròniques que el 1994, es va disputar una competició de
rem entre dos equips, un compost per treballadors d'una companyia
espanyola, i l'altre pels col·legues d'una altra empresa similar
japonesa. Es va donar la sortida i els remers japonesos es van començar a
destacar des del primer moment. Van arribar a la meta i l'equip
espanyol ho va fer amb una hora de retard sobre els nipons.
De
tornada a casa, la Direcció es va reunir per analitzar les causes de tan
vergonyosa actuació i van arribar a la conclusió següent: "S'ha pogut
observar que a l'equip japonès hi havia un cap d'equip i deu remers,
mentre que a l'espanyol hi havia un remer i deu caps d'equip, per la
qual cosa per a l'any que ve es prendran les mesures adequades."
L'any
1995, es va tornar a donar la sortida i novament l'equip japonès es
comença a distanciar des de la primera remada. L'equip espanyol va
arribar aquesta vegada amb dues hores i mitja de retard sobre el nipó.
Direcció
es va tornar a reunir després del sonat esbronc de Gerència per
estudiar el que va passar i van veure que aquest any, l'equip japonès es
va compondre novament d'un cap d'equip i deu remers, mentre que
l'espanyol, després de les eficaces mesures adoptades l'any anterior, es
va compondre de: un cap d'equip, dos assessors de gerència, set caps de
secció i un remer. Pel que després d'una minuciosa anàlisi, s'arriba a
la conclusió:
EL REMER ÉS UN INCOMPETENT
L'any 1996, com
no podia ser diferent, l'equip japonès va escapar només donar-se la
sortida. La trainera que aquest any s'havia encarregat al departament de
noves tecnologies va arribar amb quatre hores de retard.
Després de
la regata i, per tal d'avaluar-ne els resultats, es va celebrar una
reunió d'alt nivell a la quarta planta de l'edifici de la central,
arribant a la següent avaluació: "Aquest any, l'equip nipó va optar una
vegada més per una tripulació tradicional, formada per un cap d'equip i
deu remers. L'espanyol, després d'una auditoria externa i
l'assessorament especial del departament d'organització, va optar per
una formació molt més avantguardista, que es va compondre de: un cap
d'equip, tres caps de secció amb plus de productivitat, dos auditors d'Arthur
Andersen, quatre vigilants jurat que no treien ull a un únic remer, a
qui havien amonestat i castigat traient-li tots els plusos i incentius
pel fracàs de l'any anterior".
Després de diverses hores de
reunions, es va acordar que: "A la regata del 1997, el remer seria de
contractació externa". Tot i això, a partir de la vint-i-cinquena milla
marina, s'ha observat certa deixadesa en el remer de plantilla, que
frega el menfotisme a la línia de meta".
© Traduccció dels textos en castellà, Manel Aljama (novembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Imatge d'autor desconegut compartida en Internet
