El primer pòdcast de 2023, publicat el dia 11 de gener (https://www.manelaljama.com/2023/01/sons-de-prop-especial-fusio-1a-part.html), el vam dedicar a la fusió: idiomes, ritmes i estils. No cabien totes les opcions, aixi que calia repetir.
El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/sons-prop-01-02-2023-audios-mp3_rf_102397477_1.html
© Photo by Jacques Dillies on Unsplash, Collioure, France
Molt bon concepte teòric. Però, a la pràctica, entre les línies de la
catifa de la majoria d'organitzacions, encara regna el bon vell: "qui
xucla, no tira de
carro". Fàcilment seduïts pel massatge de l'ego, molts bons directius
encara cauen en el conte de les velles. I vestides amb habilitats suaus
d'alt nivell com: una gran comunicació i unes excel·lents relacions
interpersonals, aquestes persones són aplaudides, aplaudides, premiades,
reconegudes i promocionades sense grans sacrificis, només per la força
de l'assoliment del "gogó d'or".
Text original: Muito bom conceito teórico. Mas, na prática, as entrelinhas do tapete da maioria das organizações, ainda reina o bom e velho leia-se: “quem puxa saco, não puxa carroça”. Facilmente engodados pela massagem no ego, muito gestor gente boa ainda cai no conto da carochinha. E travestidos de alto nível de soft skills como: ótima comunicação e excelente relacionamento interpessoal essa gente é aplaudida, ovacionada, premiada, reconhecida e promovida sem grandes sacrifícios, apenas pela força da conquista “gogó de ouro”.
(c) Publicat per Eberson Terra a Linkedin
Fa poc vaig rellegir "Esmorzar a Tiffany's", però aquesta vegada tenia a l'abast la versió original en anglès. En la traducció catalana de Folch i Camarasa, Holly parla de Greta Garbo. Era massa contrast entre el personatge de la Holly i la seva admiració per la Garbo. Deixant de banda les orientacions sexuals, la Garbo em porta una imatge d'austeritat i sobrietat molt sueca, molt luterana; vida privada "avorrida"?, que contrastat molt amb el personatge de la Holly. Però, en la versió original parla de Carole Landis que es va suïcidar als 29 i amb una vida molt semblant a la de la Holly.
Moltes novel·les del segle XX necessiten una nova traducció, per exemple la gran feina que ha fet l'Altra Editorial amb Carson McCullers o fa ara Viena amb petites joies o les grans novel·les romàntiques. Del doblatge no parlaré i del subtítol, tampoc. Per desgràcia molts films no porten subtítols en l'idioma original del film. Amb això també es fa censura.
Article citat: https://leopoldest.blogspot.com/2014/12/cine-negro-y-guinos-gays-el-sueno-eterno.html
© Manel Aljama (gener 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo from FreeSVG https://freesvg.org
Na praia lá da Boa Nova, um dia,
Edifiquei (foi esse o grande mal)
Alto Castelo, o que é a fantasia,
Todo de lápis-lazúli e coral!
Naquelas redondezas não havia
Quem se gabasse dum domínio igual:
Oh Castelo tão alto! parecia
O território dum Senhor feudal!
Um dia (não sei quando, nem sei donde)
Um vento seco de deserto e spleen
Deitou por terra, ao pó que tudo esconde,
O meu condado, o meu condado, sim!
Porque eu já fui um poderoso Conde,
Naquela idade em que se é conde assim…
António Nobre
Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/na-praia-la-da-boa-nova-um-dia-de-antonio-nobre/
Pòdcast de Sons de Prop dedicat Itàlia (1). En farem més. A Sons de Prop sempre hem fet voltes per la música de la Mediterrània,
però ara, en format de pòdcast, podem fer especials temàtics. Avui, amb
tot els mèrits, en farem un especial d'Itàlia. Per la gran quantitat i
qualitat de la seva producció musical.
El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/sons-prop-25-01-2023-audios-mp3_rf_102049937_1.html
© Photo by Paolo Bendandi on Unsplash - Alberobello, Metropolitan City of Bari, Italy
Entrevista completa: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2245427-el-sexe-no-es-pot-canviar-es-una-fal-lacia.html
0 Portugal futuro é um país
aonde o puro pássaro é possível
e sobre o leito negro do asfalto da estrada
as profundas crianças desenharão a giz
esse peixe da infância que vem na enxurrada
e me parece que se chama sável
Mas desenhem elas o que desenharem
é essa a forma do meu país
e chamem elas o que lhe chamarem
Portugal será e lá serei feliz
Poderá ser pequeno como este
ter a oeste o mar e a Espanha a leste
tudo nele será novo desde os ramos à raiz
À sombra dos plátanos as crianças dançarão
e na avenida que houver à beira-mar
pode o tempo mudar será verão
Gostaria de ouvir as horas do relógio da matriz
mas isso era o passado e podia ser duro
edificar sobre ele o Portugal futuro
Ruy Belo
El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/sons-prop-18-01-2023-audios-mp3_rf_101709367_1.html
© Photo by Reiseuhu.de on Unsplash - Positano, Salerno (Itàlia)
"Meu pai sempre dizia: Näo levante sua voz, melhore os seus argumentos."
- Desmond Tutu
“My father always used to say, “Don’t raise your voice. Improve your argument.”
- Desmond Tutu
"El meu pare sempre deia, no aixequis la teva veu. Millora els arguments."
- Desmond Tutu
Publicado por www.filosfiahoje.com / facebook.com/humorinteligente01
Montcada Ràdio va tancar les seves emissions en FM i streaming a finals de desembre de 2022. Amb el pòdcast, Sons de Prop el programa especialitzat en música de la Mediterrània i que no es repeteix com el dia de la marmota i on no hi ha cap cançó en anglès, inicia una nova etapa en format pòdcast.
El pòdcast ens permet fer episodis temàtics. Així que aquest primer programa de 2023 el dediquem a la fusió: idiomes, ritmes i estils.
El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/sons-prop-11-01-2023-audios-mp3_rf_101304741_1.html
© Photo by Kirsten Velghe on Unsplash - Vernazza, La Spezia, Italië
El digital ha posat en marxa el canal de podcats, una secció per promoure el Servei Local de Català i un butlletí setmanal amb les notícies destacades
El podcast té deu programes de col·laboradors que tenen continuïtat després del tancament de l’emissora municipal Montcada Ràdio a finals de l’any passat... L’apartat musical el completen cinc podcast: el rock de Mixtape, amb Mercedes Herrada; 90-5, un recopilatori des de 1990 fins al 2005 amb Javi Martín ‘Dr. Energy’; l’univers deejay amb Toni Villar i Friends and frequencies; Sons de prop, música mediterrània amb Manel Aljama i Coblejant, música de cobla i la sardana. amb Queralt Pedemonte.
Notícia completa: https://laveu.cat/actualitat/laveu-cat-amplia-oferta-continguts/
S’aplica la llei del ’només sí és sí’ a uns fets que van passar a la Seu d’Urgell i van ser jutjats al 2021
Com ja he compartit abans, no tot en aquesta llei és tan bo. Si les lleis les redacten els de sempre, és a dir, patriarcalistes ultracatòlics i qui les revisa no ha treballat en sa vida (un gran percentatge de diputats amb una mitjana de 39 anys no té experiència laboral), el resultat és aquest. Un nyap com la reforma per a crear empreses des d'un euro. Amb aquesta llei, qui vol canviar de sexe, sembla que té tot més planer, però els violadors veuen com poden sortir abans de la presó.
La notícia: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2239931-el-suprem-rebaixa-de-gairebe-22-anys-a-18-i-mig-la-preso-per-a-un-home-que-va-abusar-d-un-menor-i-el-va-gravar.html
Desde que tudo me cansa,
Comecei eu a viver.
Comecei a viver sem esperança…
E venha a morte quando
Deus quiser.
Dantes, ou muito ou pouco,
Sempre esperara:
Às vezes, tanto, que o meu sonho louco
Voava das estrelas à mais rara:
Outras, tão pouco,
Que ninguém mais com tal se conformara.
Hoje, é que nada espero.
Para quê, esperar?
Sei que já nada é meu senão se o não tiver;
Se quero, é só enquanto apenas quero;
Só de longe, e secreto, é que inda posso amar…
E venha a morte quando Deus quiser.
Mas, com isto, que têm as estrelas?
Continuam, brilhando, altas e belas.
José Régio in Poemas de Deus e do Diabo
Publicat amb anterioritat: https://www.manelaljama.com/2022/10/sabedoria-jose-regio-margarida-mestre.html
Pederàstia, Càritas... L'església catòlica tindrà un 2023 ben mogudet. En Portugal ja van més 400 capellans imputats; encara no arriba als cardenals!
Un antic capellà sospitós de pedofília a la fuga. El Ministeri Públic (Fiscalia) demana ajuda internacional
Covadonga Castillejo, als seus trenta-cinc anys podia considerar-se una dona que havia aconseguit l'èxit en la vida. Era directora de FinanceMe, una consultora de borsa on hi havia de lluitar cada dia amb molts companys envejosos, autèntics taurons d'oficina.
Els seus pares, bastant grans, vivien en una sumptuosa mansió al barri de Pedralbes. Ella havia estudiat a les millors escoles i havia acabat un postgrau als Estats Units.
Aquella tarda havia anat a visitar els pares. Tenia un tema molt important que compartir amb ells que s’havien assegut en un ampli sofà. La broker, va agafar una butaca, just al davant de la parela.
—He despatxat l'assistenta personal que em vau recomanar. Ja sé que us ho havia d’haver dit abans, però no la suporto!
Els pares no gosaren dir ni mitja paraula.
—Ficava el nas en tot i m'ha robat! M'ha agafat el moneder que em vau regalar quan vaig fer els divuit. El tenia guardat al calaix. Em vau dir que era de confiança! Que la tractés com algú que és especial! —Els pares es van mirar després d’escoltar aquella ràfega de retrets.
L’atac seguia:
—He fet una denúncia a la policia. Vull que rebi el càstig que mereix. Que sigui un càstig exemplar. Que vagi a la presó si és necessari. Qui s’ha cregut que és!
El pare i després la mare van aixecar els ulls que tenien clavat a terra i la van fitar, com estranyats.
—És el que m'has ensenyat, oi papa? —va preguntar la filla amb un to sever—, que els delictes no poden quedar amb impunitat i cal que siguin castigats!
El pare es va aixecar, però la mare el va aturar i li va dir que ja hi anava ella. L’home tornà al sofà. La filla posà cara de sorpresa.
—Ara torna. És un moment. Suposo que no tindràs pressa...
Després d’uns cinc minuts que a Covadonga li van semblar ben bé mitja hora. «Sort que la borsa de Nova York ja havia tancat, perquè si no la de calés que havia pogut perdre!», va pensar.
La mare va aparèixer baixant les escales. Carregava amb molta cura el que semblava dos vells àlbums de fotografies. La senyora els hi va apropar.
—Té, dóna una ullada, si tens alguna pregunta..., tens tot el dret de fer-la.
La filla va començar a passar els fulls de l’àlbum. De primer veia una dona jove amb una criatura als braços. Hi va trobar moltes fotos semblants, fetes amb el mateix patró. Va aixecar el cap per mirar els dos vells que resignats, la contemplaven des del sofà. Ella, més nerviosa, continuava passant fulls de fotos, sense mirar-los gaire, però la seva expressió s’havia mudat per complet.
Quan va acabar el primer llibre, se’ls va tornar a mirar.
—És la teva mare, vull dir la teva mare biològica, com es diu ara —va dir—, la teva autèntica mare.
Covadonga va restar immòbil, sense res a dir. La mare va seguir amb les explicacions.
—Jo no podia tenir fills i la teva mare que llavors era soltera, es va quedar embarassada. En aquella època era molt difícil tirar endavant amb una criatura i sense un home al costat —Covadonga va tancar els ulls—. Nosaltres la vam mantenir al nostre servei i ella podia estar prop teu. La vam deixar marxar quan vas anar a estudiar a fora. A més, ja pensava en la jubilació.
El silenci tallava les respiracions. El pare va continuar:
—Per això, quan vas tornar i vas començar en el despatx, vam pensar que et podia ser d’utilitat una dona de confiança... i quina millor persona que la teva autèntica mare.
Va tornar el silenci.
—Si, ja sé que t’ho havíem d’haver dit quan vas fer els divuit i abans també! Però, et vèiem feliç, t’hem estimat i t’estimem! Ja ens anava bé aquest tracte que vam fer —es va aturar i va abaixar la veu—. T’ho havíem d’haver dit i no esperar el testament on tot és per tu, però la teva mare que té casa seva, té dret a una assignació mensual i a l’usdefruit d’aquesta casa mentre visqui. Espero que ens sabràs perdonar.
© Manel Aljama (gener 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo by René Ranisch on Unsplash
També es publicarà al número 116 de la Revista La Tortuga Avui
Article de Mar Pons, El Nacional
Com va passar amb Maria Schneider que va ser violada en el film "de culte"???, de Bertolucci, els adolescents de fa cinquanta anys, s'atreveixen a fer el pas. Es pot pensar que passats 55 anys és cosa de diners, però les decisions sota pressió i més si ets menor d'edat gairebé sempre, suposen una càrrega de per vida.
Enllaç a la notícia: https://www.ccma.cat/324/els-protagonistes-del-nu-a-romeu-i-julieta-fa-55-anys-demanden-paramount-per-abus-infantil/noticia/3204961/
(c) Imatge: Paramount Pictures
.jpg)
Quan arriba el mes de gener a l'estat espanyol es fan cavalcades dels anomenats, «Reyes Magos»
que en català pateix una traducció literal: «Reis Mags» i no «Mags
d'Orient» com apunten algunes altres fonts. Tot i que a Portugal en
mengen un «Bolo Rei» similar al tortell o «roscón», no en celebren la festa. Com tampoc la celebren a França o a Itàlia, països amb força practicants catòlics.
Cal
tenir en compte que tan sols l'evangeli de Mateu (recordem que van ser
escrits en grec i no abans del segle IV de l'Era Comuna), en parla, però
no diu ni noms, ni nombre ni procedència exacta. El text original en
grec diu μάγοι ("magoi")
que no significa ni "rei", ni "mag", sinó "home savi". L'escriptor de
l'evangeli de Mateu pensava amb tota probabilitat en els astrònoms
babilonis, científics que tenien fama de savis i gran fortuna encara en
aquella època. Recordem que la traducció anglesa, més propera als
protestants, en parla de "the three wise men",
els tres savis i no pas els tres mags. Per què tres? La resposta, poc
fiable, es pot trobar en el nombre de regals: or, encens i mirra. Mirra?
Això era per embalsamar cadàvers! Bon regal per a nens!
En aquest sentit, Armand Puig (Armand Puig i Tàrrech, prevere de l'arxidiòcesi de Tarragona i administrador parroquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona) diu: «Cal ser precisos: Mateu no parla de reis, sinó de "savis", i els personatges remeten a un món de coneixements astrals característics tant del saber hel·lenístic com de l'oriental.»
Referències:
Què us han portat els reis? (article d'aquest bloc de la sèrie Franquisme Residual),
Sàpiens Van existir realment els Reis d’Orient?
Els Reis d’Orient (Viquipèdia)
© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Imatge: Basílica de Sant'Apollinare Nuovo a Ravenna, Itàlia: Els Reis Mags" (anomenats Baltasar, Melcior i Gaspar). Detall de: "Maria i el Nen, envoltats d'àngels", mosaic d'un taller italo-bizantí de Ravennate, acabat dins 526 dC per l'anomenat "Mestre de Sant'Apollinare" a Wikipedia.
© Photo Ravenna by Tango7174 a Wikipedia
‘Please, take a card and read it,’ said the master of ceremonies. The first contestant picked the card on top of the stack.
‘Schopenhauer,’ he read.
‘Schopenhauer begins with S,’ answered the master. ‘Now, you can pick up the next card,’ said to the other contestant.
‘Socrates,’ said as he showed to the rest of people in the table.
‘You all can see, Socrates starts with S, like Schopenhauer,’ the master concluded.
© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo by Tingey Injury Law Firm on Unsplash
La
notícia d'una possible il·legalització de la fundació Francisco Franco
sorprèn. Diu el titular del diari (d'esquerres) que és gràcies a la Llei
de la Memòria Històrica (sic). No és el primer cop que ho dic en
aquest bloc, els governen, "manen" a cop de decret. Els resulta ben
fàcil fer-lo. Ho faran, segur. Però... I els diners que ha rebut la
fundació FF
tots aquests anys, fos qui fos el govern? A més, els de la fundació es
faran partit polític i es fusionaran amb la gent aquella de la nena
Isabel M.P. que van organitzar un acte antisemita a Madrid el febrer del
2021. Mesos més tard no li van permetre entrar en Alemanya.
A
més, abans d'il·legalitzar aquesta fundació, haurien de començar per
esborrar-la de la llista de subvencions de tots els ministeris... Res a
fer que no sigui enfonsar-se cada dia més.
© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Editor, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
En "El nom de la rosa": Si llegeixen, coneixen, si coneixen i saben, deixen de tenir por i sense por deixen de creure.
Com més va, més redueixen el sistema educatiu i la capacitat de raonar. D'això es tracta. De formar (perdó, d'instruir) consumidors, no crítics. I sempre fan lleis que queden molt bé quan fan l'anunci oficial, però que si s'analitzen (una altra paraula que pot esdevenir prohibida), ens adonem que si bé, abarateix per exemple el canvi de sexe, rebaixa les penes per violació. La desaparició de l'ètica i la filosofia va contra la pretesa educació igualitària. Un sistema patriarcalista com és Catalunya (i també Espanya), amb més del 50% de sector educatiu en mans d'una secta de l'Església catòlica no pot de cap manera fomentar la igualtat. No.
Més: Franquisme Residual,
Sobre educació: Antonio Escohotado Riquesa = Educació, No és la mascareta ni tampoc la distància,
Sobre Filosofia i llibertats: Futbol i sèries, Filosofia i llibertats, La "nova" reforma educativa, Filofia desparece como optativa,
© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Editor, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Imatge, JM Nieto
He arribat a l'edat on no visc per impressionar ningú. És més, si algú vol retirar-se de la meva vida, molt cordialment el condueixo a la sortida perquè no es perdi pel camí.
Traduït i publicat per Manel Aljama (desembre, 2022)
Escriptor,
Editor, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo by John Bussell on Unsplash
