divendres, 29 de desembre del 2023

Censurar la imaginació: per què les presons prohibeixen la fantasia i la ciència ficció Per Moira Marquis a Lithub

 

Article en anglès: Censoring Imagination: Why Prisons Ban Fantasy and Science Fiction
By Moira Marquis December 7, 2023

Extracte

L'empresonament allunya les persones d'amics i familiars. La majoria no saben quan seran alliberats, i dins de les presons la gent no s'ha de tocar, parlar en privat o compartir pertinences. Potser és per això que la literatura sobre màgia, fantasia i idees esotèriques com l'alquímia i el canvi de forma són tan populars entre les persones empresonades.

Quan està privat de la intimitat humana i d'altres vies per crear sentit a la vida, el pensament escapista proporciona potser un alliberament necessari, sense el qual un realisme potencialment aclaparador extingiria tota esperança i faria que continuar vivint gairebé impossible. Moltes persones empresonades, potencialment amb dècades de temps per fer, escapen a través de les idees.
És per això que és especialment cruel que les presons dels Estats Units prohibeixin la literatura màgica, els llibres de salut i fins i tot el ioga.

Text sencer: https://lithub.com/censoring-imagination-why-prisons-ban-fantasy-and-science-fiction/

Traduït per Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge publicada a Lithub

dimecres, 27 de desembre del 2023

La fàbrica de “refugiats palestins”

 

L'ONU va crear l'agència UNRWA perquè es dediqui exclusivament als set-cents mil refugiats àrabs de les guerres araboisraelianes.

Aquesta agència va establir l'estatus hereditari de refugiat a tots els descendents de cadascun dels 700.000 inicials.

Aquest any són 6 milions de "refugiats palestins", i cada dia continuen naixent més. Per tant, l'ONU demana més i més diners als estats membres de l'Organització.

Els diners de la UNRWA arriben a l'Autoritat Palestina a Judea i Samaria, i allà, Abbas els converteix en sous per a terroristes. No estic dramatitzant les coses. Hi ha el concepte de sou per mort a l'AP.

Aquest sou consisteix en una suma vitalícia de diners per matar un jueu en un "atac contra l'ocupació". La suma s'incrementa si les morts són més nombroses.

Si l'assassí es torna "màrtir" (mort per les FDI), el sou s'incrementa i es destina a la família de l'islamista. I són diners de per vida. El terrorisme ha esdevingut l'ofici més ben pagat de l'Autoritat Palestina.

D'altra banda, gran part dels diners gestionats per la UNRWA pararan a les mans de Hamàs a Gaza. Allà, els gazaties tenen la possibilitat de ser contractats per l'ONU en diferents llocs, des d'administratius, logístics fins a professors per a les escoles.

Això explica per què els soldats israelians estan trobant túnels, magatzems d'armes, llançadores de coets i són atacats covardament des d'escoles de la UNRWA a Gaza.

Els vídeos dels combats dins de les escoles les mostren amb finestres condicionades per repel·lir una incursió militar. Pous de túnels que entren i surten d'aquestes escoles.

L'ONU no vol dissoldre l'UNRWA. UNRWA no vol tallar el cicle anòmal de perpetuació de l'estatus de refugiats. Els àrabs palestins no volen deixar de cobrar per assassinar jueus. Però el problema és Israel. No?

Text d'autor desconegut, compartit per Lydia Ramis en Facebook. Traduït per Manel Aljama (desembre 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Infografia d'autor desconegut compartida en XarxesSocials

"Vull fer la meva" promocionat a La Tortuga AVUI de Caldes Montbui

 

La Tortuga AVUI promoció de "Vull fer la meva!" de Manel Aljama

 

Vull fer la meva

L’Àlex, viu aclaparat perquè els seus pares que tenen una masia i regenten un restaurant de platja no paren de recordar-li tot el que ha de fer. Però, ell vol fer la seva, vol ser un tiktoker d’èxit i guanyar-se la vida amb les criptomonedes. Cansat, fuig de casa per fer realitat els seus somnis. Pel camí, troba un home de negocis que va acompanyat d’una dona jove i que li ofereix una feina molt ben pagada i que vindrà molt bé pels seus projectes. Si vol saber més detalls, ha d’acceptar-la i acompanyar-lo.

 

168 pàgines, ISBN: 979-8-8654-5654-4

"Vull fer la meva" complete YA novel in Catalan for enlglish readers interested in learn Catalan.  Get a copy https://amzn.eu/d/2s3PtJL
#teenage_tiktoker, #rebel,  #bitcoins , #influencer, #cell_phone 

 

A la VENDA

 

En línia: https://amzn.eu/d/2s3PtJL

Llar del Llibre de Sabadell: https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/vull-fer-la-meva_1044337

 

#teenage_tiktoker, #rebel, #bitcoins , #influencer, #cell_phone,
#Russian_culture_and_cuisine, #diving, #Costa_Brava, #Cadaques, #Cala_Montgo,
#mystery, #sunken_ship, #Masia, #lEscala, #goals, #passions, #adventures

 

 

© Manel Aljama (desembre, 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Coberta del llibre dissenyada per Manel Aljama amb IA.

dimarts, 26 de desembre del 2023

Sant Esteve musulmans i jueus

 


Els sarraïns es van estar a Catalunya tan sols un segle. Els van frenar a Poitiers (segons les cròniques, la ciutat assetjada i sense queviures va resistir llençant-los els últims porcs incendiats) i els invasors van recular fins a quedar-se en la península des del 711 fins a 1492, deixant una bona empremta en la manera de ser de la gent que van veure que no eren gaire diferents dels romans o els gots: divisions internes en taifes, traïcions i corrupció a dojo. El bo que van aportar ja ens ho sabem: cítrics, regadiu, arquitectura, matemàtiques, medicina, filosofia... Però a Girona teníem jueus (era la Jerusalem d'Occident) i quina casualitat amb pràcticament els mateixos textos (o els originals) de filosofia, matemàtiques, llengües, medicina i filosofia.

© Manel Aljama (gener 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: mapa dels països on és festa el 26 de desembre. Compartit en Internet.

As Corujas Bebés


Dades del vídeo:

Texto: Martin Waddell;
Ilustrações: Patrick Benson;
Voz: Filomena Pereira;    
Edição: Helena M.Mota;
Desenhos/Pinturas: Escola Beiral

Link: https://www.youtube.com/watch?v=4RYi4qpK96k

dilluns, 25 de desembre del 2023

El concepte de "Terra Santa" i les religions

 


Tierra Santa

"Terra Santa" és el nom que van inventar els cavallers del Temple per ordre del Papa de Roma, amb la primera Croada al segle XI de l'era Cristiana. Les croades van consistir en expedicions militars per rescatar Jerusalem, el que es considerava com a relíquies i la resta del territori que anomenaven "terra santa".

Els cavallers van establir contacte amb una cultura que s'havia nodrit de diverses llengües i coneixements. Els templers van adquirir coneixements amagats per l'església de Roma com ara arquitectura, cartografia, astronomia, matemàtiques... Aquests coneixements van permetre la construcció de les catedrals gòtiques, que Copèrnic posés en dubte el model Aristotèlic de la Terra com a centre de l'Univers, millores en la navegació i la conquesta d'Amèrica, gràcies als mapes i documents adquirits.

Més tard, el Papat es va desfer dels templers quan el deute amb ells va créixer fins a ser impagable. Se sap que els cavallers van fugir de les tropes del Papa des del port francès de la Rochelle fins a Portugal on es van estar durant un segle. Eren bons navegants i una gran flota. No està del tot certificat, però hi ha la sospita que també van fugir cap a l'oest, cap Amèrica, aprofitant les naus i la cartografia. En qualsevol cas, no haurien estat els primers a trepitjar el continent.

Religions

No totes les creences místiques són religions. Religió ve del llatí "religare" (lligar fort) que és el que fa l'església de Roma. Els primers papes, cardenals, bisbes i capellans del cristianisme van seguir l'esquema jeràrquic piramidal de l'imperi romà i alhora dels totalitarismes: ningú no pot contradir el seu superior i el que diu el que està a Dalt, és veritat absoluta.

Serien religions:  la catòlica, ortodoxa grega, els testimonis de Jehovà, les sectes que munten alguns sonats des dels anys 60, el salafisme i jihadisme musulmà (que va contra tothom que no sigui com ells) i parcialment els anglicans (el seu "sant pare" és el rei d'Anglaterra), però aquesta gent manté corrents ideològics, hi ha dones que fan de capellà i de bisbe i es poden casar. Tampoc no seria "religió" els protestants que n'hi ha la tira de congregacions. Quan un no està d'acord, marxa i munta la seva sense que li tallin el coll! El judaisme, tampoc no seria religió, tot i tenir ortodoxes per simple fet que dos rabins (savis) es poden contradir i esbatussar i la gent pot marxar si vol sense que li vinguin a tallar el coll. També hi ha dones rabines.

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Jonny Gios on Unsplash

Pato Patudo


Música e Letra: José Salgueiro
Voz: Filomena Pereira e José Salgueiro

Link:https://www.youtube.com/watch?v=t4cHi6FyEeM

diumenge, 24 de desembre del 2023

Nadal pel Pilar Rahola

 

 

El Nadal és una celebració de contrastos. Per a uns, és la gran festa de la família, per als altres, la festa on la família mostra les seves esquerdes; és religiosa, o és comercial; és transcendent o és banal; és inclusiva o, al contrari, és l’evidència de l’exclusió, atesa la seva identitat cristiana. I, en tots els casos, està situada en els extrems de la percepció: la millor o la pitjor festa de l’any, segons els condicionants de vida que l’han configurada.

   Difícilment, doncs, es pot fer una reflexió sobre el Nadal que no tingui un caràcter personal i intransferible, perquè depèn de l’educació sentimental, l’experiència, les relacions familiars, la tradició i tot el llarg etcètera que conflueix en una data tan simbòlica. Personalment, soc dels que viuen el Nadal amb intensitat, feliç de la sobredosi de família que ens regalem. És possible que aquells que hagin tinguin una experiència familiar negativa, no percebin la conjura d’amor que es produeix al voltant d’una taula de Nadal, però és exactament això, una conjura d’uns amb els altres per trobar-nos i donar sentit al camí compartit. I tots els detalls treballen en favor d’aquesta conjura: la taula guarnida amb els millors paraments; el brou de Nadal que l’àvia cuina des de temps immemorials, i que, any rere any, creu que no li ha quedat tan bo com l’any anterior; la canalla que es barreja amb la gent gran, en una deliciosa fusió de generacions; els absents, sempre tan presents en aquestes dates; les nadales, que ens retornen els cants de la memòria ancestral... I en la prèvia, el Tió que hem anat engreixant amb la cura diària i, finalment, ens regala la seva màgia festiva. Tot el que passa al voltant d’aquest dies nadalencs té a veure amb els pilars que sustenten el camí compartit: família, complicitat, comprensió, amor. Al capdavall, això és la família, una xarxa de protecció que ens eleva en els èxits i ens recull en els fracassos, i on ens reconeixem en el llegat de les moltes vides que ens han precedit. Siguin famílies tradicionals, o les famílies 2.0 que dibuixen altres escenaris, però totes elles, les que funcionen, teixides amb fils d’estimació. Un bagatge d’amor d’un valor sanador incalculable.
   I sí, és una festa cristiana, cosa la qual no hauria d’implicar cap demèrit, ni cap anticòs ideològic, ni cap prejudici religiós. Som una societat plural, modelada amb el fang de moltes argiles, orígens, llengües, déus diversos, però forjada, també, per una memòria mil.lenària que ha construït la nostra identitat. Culturalment cristians, fins i tot quan som agnòstics o ateus, o formem part d’altres tradicions religioses, però més enllà de les circumstàncies personals, tenim un llegat valòric i cultural que ens ha definit al llarg dels segles, i que no es pot llençar al cubell de les escombraries pel prurit ideològic de la correcció política. En aquest sentit, els defensors de la descristianització del Nadal, empel.lits per aquest prisma distorsionador del multiculturalisme, acabaran creant una societat líquida, que no té res a veure en ser més democràtica o més plural, sinó en estar més perduda i més desarrelada. És a dir, una societat més desorientada. L’exemple dels Pessebres ideològics, on el políticament correcte arriba al paroxisme de negar Sant Josep, o de fer una proclama LGTB o de convertir el Betlem en un aparador de causes progres, és el paradigma d’aquesta estultícia ideològica que vol imposar la pancarta de torn, per damunt d’una tradició secular. Tot plegat és un deliri que, lluny de
facilitar la integració de les noves identitats que han arribat al nostre país, els envia el missatge que la nostra, d’identitat, no té cap valor. És evident que les noves cultures ens engrandeixen i ens complementen, però només si les podem acollir des dels valors que ens han forjat com a societat. I el cristianisme n’ha estat, sens dubte, un valor central. Per entendre aquest fet cabdal, no cal creure en Déu, ni seguir cap litúrgia religiosa. Només cal saber d’on venim i qui som.
   En tot cas, Bon Nadal a tots. Que la conjura de l’amor, que ens aplega a la taula, triomfi per damunt de la incertesa i la por. 

© Text de Pilar Rahola publicat a les Xarxes Socials el desembre de 2024

© Imatge que l'acompanya sense autor conegut

Som al 1492 de l'era comuna, fins quan?

 


 

Estem com el 1492, amb els "senyors Esteve" (1), descendents dels que llavors es van quedar i es van convertir.

Qui compra un portàtil en un comerç de proximitat (cada cop en queden menys) desconeix que el venedor per no perdre el client, substitueix l'Office amb llicència de tres mesos que ve preinstal·lat, per un d'il·legal, activat en servidors que acostumen a estar situats a la República Islàmica de l'Iran. També desconeix que les comunicacions segures a través d'Internet existeixen gràcies a SSL (el cadenat que es pot veure en el navegador, al començament de l'adreça d'Internet que es visita) que és un invent d'Israel, que el llapis de memòria USB és també un invent d'Israel, que a més de Windows i Mac, existeixen altres alternatives i més econòmiques, que països avançats com ara Alemanya o França aposten de manera oberta pel programari lliure com LibreOffice i no tenen necessitat d'exposar i exposar els seus ciutadans a l'amenaça d'un país amb armament nuclear i també enemic de la cultura occidental. Aquest comprador desconeix també que la major part dels dispositius de seguretat informàtica tenen origen en Israel, fins i tot el programari contra el correu brossa i l'antivirus.

També desconeix que a Catalunya hi ha més 200.000 migrants musulmans (més que cap altre territori de l'estat), que gairebé el 90% dels empresonats a les presons catalanes és d'origen estranger i que el 92% dels delictes que es cometen a Barcelona els fan joves que han arribat aquí de forma il·legal. A aquest comprador del portàtil amb l'Office pirata sembla que no l'importa que un partit polític (o més bé un col·lectiu que agrupa restes de comunistes, soviètics i okupes antisistema) suggereix que la gent d'aquí amagui els productes derivats del porc i el consum d'alcohol, i segurament, també ignora que aquestes paraules poden ser objecte de l'acusació d'Islamofòbia o que un grup d'estrangers il·legals i menors d'edat cometin una violació en grup i que la consellera digui que se'ls ha d'abraçar (deu ser el complement a la paga de 700 € que ja reben aquests nois per ser MENA).

Que Catalunya primer ha trencat relacions amb Israel i tot seguit el president regional ha fet un viatge de negocis, buscar un substitut per un proveïdor com Israel? Ho té clar!

[ACLARIMENT: Estratègia que demostra ser força inútil, primer es troba el proveïdor substitut i després es trenca amb el que tenim...]

Estem com el 1492, amb els senyors Esteve, descendents dels que llavors es van quedar i es van convertir.

(1) Senyor Estve: Personatge de Santiago Rusiñol que destaca per viure entregat al treball i fer diners tots els dies de la setmana. Només s'atura un parell d'hores del diumenge.

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo Signatura de l'Edicte d'Expulsió dels judeus, National Geographic

divendres, 22 de desembre del 2023

Jaume I és l’únic rei europeu que entra en una sinagoga - José Luis Villacañas a Vilaweb

 

 

“Això has de guardar-ho fins a la fi dels teus dies, perquè en depèn la bona vida de la família”.

José Luis Villacañas: “Jaume I és l’únic rei europeu que entra en una sinagoga” Entrevista a l'autor de ‘Érase una vez España’ (Underwoord) llibre que estudia la historia dels regnes hispànics mitjançant el tracte donat als jueus sefardites

El llibre manté la tesi que la incapacitat espanyola d’entendre l’altre (ja siguin catalans, bascs, rojos, il·lustrats, etc.) i l’afany de reprimir-lo neixen de la incapacitat d’entendre els jueus de la península, cosa que té conseqüències encara ara. Villacañas va atendre VilaWeb per Zoom i, tot i que va respondre en castellà, entén perfectament el català, i en alguns moments el va fer servir i tot.

“Això has de guardar-ho fins a la fi dels teus dies, perquè en depèn la bona vida de la família”. I la meva mare es va quedar completament atònita, va guardar els pans àzims, que jo he vist durant tota la meva vida a la calaixera del seu dormitori. Ella no va saber mai què significava.

Article sencer: https://www.vilaweb.cat/noticies/jose-luis-villacanas-jaume-i-rei-sinagoga/

Imatge: José Luis Villacañas, en una imatge d'arxiu (fotografia: JLV).

dimecres, 20 de desembre del 2023

Sons de Prop a la Veu de Montcada i Reixac - Grans Temes (això s'ha acabat)

 


 

Avui, últim pòdcast de l'any 2023, dedicat a grans temes (grans èxits): Sons de Prop a @laveudemontcada (La Veu de Montcada i Reixac). Podem escoltar o descarregar, qualsevol dels programes anteriors des de l'enllaç:  https://laveu.cat/podcast/sons-de-prop/sons-de-prop/.

Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivooxhttps://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo generated by AI

dimarts, 19 de desembre del 2023

La Gran Familia... | propaganda franquista de 1962


Cine de l'altre barri...

APUNT HISTÒRIC:"La Gran familia", la pel·lícula de propaganda nazional-catòlica amb família nombrosa, esposa submisa i marit que sempre té l'última paraula. De 1962 . El Vaticà ha blanquejat la dictadura i han vingut "los americanos". La gent va justa, però ja no hi ha "cartilla de racionamiento". Hi ha un exèrcit d'aturats (fins a 2 milions) que aquell mateix any anirà cap a Alemanya, Suïssa i Holanda. Di Stefano (fitxat amb males arts) donarà lligues al Madrid i afusellaran Julián Grimau, però no passarà res (no hi haurà cap protesta internacional). Tot en ordre com manava l'església de Roma.

Vídeo de 2022 de 15 minuts

Link: https://www.youtube.com/watch?v=xK0OSYc-HBQ 

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

A Defesa Do Poeta - Natália Correia


Enregistrament en directe d'una nit a casa d'Amália Rodrigues, el 19 de desembre de 1968, amb el poeta i cantant brasiler Vinicius de Moraes, i els poetes portuguesos Natália Correia, Ary dos Santos i David Mourão-Ferreira.

A DEFESA DO POETA¹

Senhores juízes sou um poeta
um multipétalo uivo um defeito
e ando com uma camisa de vento
ao contrário do esqueleto.

Sou um vestíbulo do impossível um lápis
de armazenado espanto e por fim
com a paciência dos versos
espero viver dentro de mim.

Sou em código o azul de todos
(curtido couro de cicatrizes)
uma avaria cantante
na maquineta dos felizes.

Senhores banqueiros sois a cidade
o vosso enfarte serei
não há cidade sem o parque
do sono que vos roubei.

Senhores professores que pusestes
a prémio minha rara edição
de raptar-me em crianças que salvo
do incêndio da vossa lição.

Senhores tiranos que do baralho
de em pó volverdes sois os reis
sou um poeta jogo-me aos dados
ganho as paisagens que não vereis.

Senhores heróis até aos dentes
puro exercício de ninguém
minha cobardia é esperar-vos
umas estrofes mais além.

Senhores três quatro cinco e sete
que medo vos pôs por ordem?
que pavor fechou o leque
da vossa diferença enquanto homem?

Senhores juízes que não molhais
a pena na tinta da natureza
não apedrejeis meu pássaro
sem que ele cante minha defesa.

Sou um instantâneo das coisas
apanhadas em delito de paixão
a raiz quadrada da flor
que espalmais em apertos de mão.

Sou uma impudência a mesa posta
de um verso onde o possa escrever.
Ó subalimentados do sonho!
a poesia é para comer.

___________________________
¹ Compus este poema para me defender no Tribunal Plenário de tenebrosa memória, o que não fiz a pedido do meu advogado que sensatamente me advertiu de que essa minha insólita leitura no decorrer do julgamento comprometeria a defesa, agravando a sentença.

In “A Mosca Iluminada” 

Font: https://escritosdeeva.blogs.sapo.pt/180972.html?thread=158700
.

Per saber més: https://pt.wikipedia.org/wiki/Nat%C3%A1lia_Correia

Vídeo de 2023 de 2.35 minuts

Link: https://www.youtube.com/watch?v=QMPGgAw2RkE

dilluns, 18 de desembre del 2023

Coluche: Les Répliques qui ont Marqué la France | citation de Légende sur la vie


En savoir plus sur Coluche

INEDIT - 1985 : Coluche invente les Restos - L'intégrale - Hondelatte raconte - Christophe Hondelatte 27 Jan 2021 L’histoire des Restos du Cœur créés, en 1985, par Coluche, ici, à Europe 1 avec l:  https://www.happyscribe.com/public/hondelatte-raconte-christophe-hondelatte/inedit-1985-coluche-invente-les-restos-l-integrale

Video de novembre de 2023 de 4.55 minuts

Link: https://www.youtube.com/watch?v=LvYUTK7jCFA

divendres, 15 de desembre del 2023

La Cotilla

 

Photo by Jamie Coupaud on Unsplash

 

EULÀLIA DEULOFEU, a punt de fer quinze anys, arriba a casa després d’haver passat uns anys en un monestir. La família l’havia enviada perquè rebés una bona educació i també per intentar amansir el seu caràcter. Segons el confessor era una mica rebel i l’estada en el convent seria «pel seu bé»; les monges sabrien ensenyar-li «lo que le conviene a una señorita de su clase». Tant el pare com la mare hi van estar d’acord amb el confessor.

En el moment de marxar no havia tingut temps de valorar aquella casa. Ara, en contrast amb la cel·la del convent, esdevenia com un enorme palau, digne de descobrir els seus secrets. En realitat es tracta d’una casa de tres plantes al carrer Ample de Barcelona, amb mobles sumptuosos i amb les enormes finestres sempre cobertes per l’estor i les gruixudes cortines de vellut. Hi viuen Ventura Deulofeu, el pare, la Roser, la mare i els fills: Ventura, Narcís, Francesc i Eulàlia que ocupa el quart lloc entre els germans. A més, també dormen la cuinera, la cambrera, la dama de companyia, dues minyones, una dida que s’havia quedat un cop havia acabat la seva feina i era com de la família, un criat que fa de tot i un cotxer. També entren i surten un grup de gent que porta les provisions i que són sempre els mateixos. La casa del carrer Ample no és l’única propietat de la família. Cal afegir dues fàbriques, una torreta d’estiueig a Aiguafreda que la Roser troba massa lluny i s’estima més algun lloc més a prop de Barcelona, com per exemple Tiana. 

Si vols continuar amb la lectura, visita l'Aixeta i fest-te subscriptor: https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/posts/la-cotilla 


© Manel Aljama (octubre de 2022 - desembre 2023)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Jamie Coupaud on Unsplash

dijous, 14 de desembre del 2023

El progressisme papanates torna a suspendre Jordi Barbeta a Elnacional.cat

 

S’han suprimit les notes, els premis i pares i mestres han perdut l’autoritat. Suprimint les avaluacions objectivables l’alumne no acaba d’entendre quin valor té el seu treball i decau l’instint de superació

Ha estat en l’àmbit de l’ensenyament on el progressisme papanates ha fet més mal, aquí i fora d’aquí, propagant una pseudoideologia bonista/paternalista entre pares i mares, mestres i professors i sindicats. Partits i governs han fet bandera d’un populisme suposadament progressista, enrotllat dirien alguns, que ha perjudicat sobretot els alumnes de famílies amb menys recursos, com suggereix l’informe PISA acabat de publicar.

A força de fracassos, ens anem adonant que la teoria segons la qual els nens a l’escola sobretot han de ser feliços ha estat un desastre. Es van suprimir les notes, es va erradicar el premi i el càstig, tothom passa de curs malgrat no haver aprovat les assignatures, amb la qual cosa els mestres (i també els pares) han perdut l’autoritat i tot esdevé tan relatiu que els alumnes es queden orfes de referents, i això si no s’identifiquen amb referents tòxics de procedència extraescolar.

Article sencer. https://www.elnacional.cat/ca/opinio/progressisme-papanates-torna-suspendre-jordi-barbeta_1133159_102.html

Més:  Monkey see, monkey do, El triomf dels mediocres,
Sobre educació: Antonio Escohotado Riquesa = Educació, No és la mascareta ni tampoc la distància,
Sobre Filosofia i llibertats:  Futbol i sèries, Filosofia i llibertats, La "nova" reforma educativa, Filofia desparece como optativa

 

dimecres, 13 de desembre del 2023

EL NEGOCI DE L'ESQUERRA GLOBAL AMB GAZA SA.

 



El capitalismo prostituye y hace un negocio de todo, y la izquierda lo compra. El capitalismo ha convertido en un negocio la ecología, el feminismo y hasta solidaridad y la compasión. Gaza S.A. es un ejemplo. Desde 1948 se lleva inyectando un dineral en Gaza. Y prueba de ello es que ahí tienes a todas las ONGs del mundo. ONGs que son empresas, no hermanitas de la caridad. Y que también estuvieron en Afganistán mientras allí se inyectaba otro dineral, pero cuando se cortó el grifo, se fueron. La izquierda compra este negocio de la solidaridad y la compasión con Gaza. Pero no compran este negocio con Haití, Somalia, Sudán del Sur, el Congo… hasta 60 conflictos hay ahora mismo, porque allí no se inyecta un dineral, allí no hay negocio. Por fin tenemos cámaras dentro de Gaza S.A. y por fin el mundo puede comprobar que todas esas ONGs sabían lo de los túneles al lado de sus escuelas y hospitales. Lo asqueroso es que a la izquierda le sigue dando igual.
Barbara Patricia Palmero 

©  Text de Bárbara Patricia Palmero publicat per Pere Bonning a Facebook, Zikarion Cultura Jueva
© Imatge L'ajuda humanitària J.Majburd compartit en Xarxes Socials

Sons de Prop a la Veu de Montcada i Reixac - Versions (II)

 

Girl playing guitar near wall photo by Felix Koutchinski on Unsplash

Avui, segon pòdcast dedicat a versions de grans temes: Sons de Prop a @laveudemontcada (La Veu de Montcada i Reixac). Podem escoltar o descarregar, qualsevol dels programes anteriors des de l'enllaç:  https://laveu.cat/podcast/sons-de-prop/sons-de-prop/.

Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivooxhttps://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Felix Koutchinski on Unsplash

dimarts, 12 de desembre del 2023

Enciclopèdia, a l'espera del darrer miracle a Elnacional.cat

 


L'Astracanada feta amb la distribució dels llibres de fons des de setembre de 2022, sorprenent i impensable en altres sectors econòmics, acaba als jutjats. Sorprèn la paciència dels dos extrems: editorials i llibreters -en altres sectors això ja estaria "arreglat" i haurien rodat caps-. La sentència és previsible. Hi ha un grup editorial potent que guarda silenci (no ha participat en la demanda) i que és de suposar que acudirà com un voltor fer-se amb la liquidació del demandat per un preu simbòlic. Aleja jacta est.  

Article de referència: Enciclopèdia, a l'espera del darrer miracle

©Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge Wikipedia

 

[O sol é grande, caem co'a calma as aves,], Sá de Miranda - Mariana Reis


O sol é grande, caem co'a calma as aves,
do tempo em tal sazão, que sói ser fria;
esta água que d'alto cai acordar-m'-ia
do sono não, mas de cuidados graves.

Ó cousas, todas vãs, todas mudaves,
qual é tal coração qu'em vós confia?
Passam os tempos vai dia trás dia,
incertos muito mais que ao vento as naves.

Eu vira já aqui sombras, vira flores,
vi tantas águas, vi tanta verdura,
as aves todas cantavam d'amores.

Tudo é seco e mudo; e, de mestura,
também mudando-m'eu fiz doutras cores:
e tudo o mais renova, isto é sem cura!

Sá de Miranda (1481-1558), Obras Completas - volume I

Font: https://alma-lusa.blogs.sapo.pt/226129.html

dilluns, 11 de desembre del 2023

The chimera of sex transition

 

Anything you can do... I can do better! - NO! You can't

Anyone who believes that the surgery that consists of removing the genitals turns them into a man or a woman is living a terrible delusion. In the case of a man, it is not enough for the surgeon to make him a fake vagina with the remains of his penis, he must take hormones and have artificial breasts implanted to look like a woman. Even if it looks like it, she is not a real woman. He doesn't have and never will have a uterus or ovaries and he'll keep his prostate which will remind him when the time comes that he was born a man and unfortunately for him he's wasted money on expensive surgery, he'll suffer from man's diseases and not those of the woman she wants to be. Also, the DNA will carry markers that will say he was born "male" or "female," as the case may be.

The case of the woman who wants to be a man is even more horrifying. They remove her breasts, uterus and ovaries and implant her with a hydraulic penis or some other kind that will never be a real penis. And of course, DNA will always say he was born female.

Let it be clear that an adult can do what he wants with his body, but raising the issue of sex transition to school-aged children or teenagers who are known to go from one extreme to the other is not to have many scruples as human beings.

Unscrupulous politics has created the inclusive language which is nothing more than an invention to pervert the nature that fortunately, we destroy, but do not completely dominate. Removing by law words like "mother" or "woman" to say "egg producer" seems perverse to me. This language and the laws they have created about it are too reminiscent of George Orwell's dystopian "Neospeak" in his novel "1984", an anti-communist and anti-Soviet novel.


©Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo shared in Internet

La quimera del canvi de sexe

 

Qualsevol cosa que puguis fer... ho puc fer millor! - NO! No pots!

Qui creu que una intervenció quirúrgica que consisteix a extirpar els genitals el converteix en home o dona, segons el cas, viu un engany. En el cas d'un home, no és suficient que el cirurgià li faci una falsa vagina amb el penis, ell hagi de prendre hormones i fer-se un implant de pits artificials per semblar una dona. Encara que ho sembli, no és una dona autèntica. No té ni tindrà mai un úter ni uns ovaris i conservarà la pròstata que li recordarà quan arribi el moment que va néixer home i per desgràcia per a ell que ha llençat els diners en una intervenció quirúrgica cara, que patirà les malalties de l'home i no de la dona que vol ser. A més, l'ADN continuarà amb marcadors que diran que va néixer "home" o "dona", segons sigui el cas.

El cas de la dona que vol ser home és encara més horrorós. Li extirpen els pits, l'úter i els ovaris i li implanten un penis hidràulic o de qualsevol mena que mai serà un penis de debò. I per descomptat, l'ADN sempre dirà que va néixer dona.

Que quedi clar que un adult pot fer el que vulgui amb el seu cos, però plantejar el tema de canvi de sexe a menors d'edat en formació o adolescents que és sabut que van d'un extrem a l'altre és de no tenir gaires escrúpols com a éssers humans.

La política sense escrúpols ha creat el llenguatge inclusiu que no és més que un invent per pervertir la natura que per sort, la destruïm, però no la dominem del tot. Eliminar per llei paraules com "mare" o "dona" per dir "productor d'òvuls" em sembla pervers. Aquest llenguatge i les lleis que han creat al respecte, recorden massa el distòpic "Neospeak" de George Orwell en la seva novel·la "1984", novel·la anticomunista i antisoviètica.

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo compartida en Internet

 

divendres, 8 de desembre del 2023

Monkey see, monkey do - English Version

 


Monkeys tend to repeat everything that man does, and they do it by imitation. Educational systems, especially those too heavily intervened by the government, tend to make children lose their creative ability. So, children LEARN to imitate the teacher, to do exactly what he does, just like monkeys do.

Recently, we learned the result of the PISA report on the level of school education in Catalonia. Everyone has given their opinion. Those responsible for the education system have thrown balls out in a contradictory way: while the policy of the current government is to convey that "immigrants are very good", the education minister has said that: "it is the fault of the migrants". Later, the minister changed her mind and blamed other factors such as the pandemic or the planetary conjunction!

Sure? It is one thing to open the doors wide open to foreign citizens without requiring a MINIMUM of integration which may consist of knowledge of the language and respect for the laws of the country that hosts them, and to inform them that in case of committing crimes, his stay with us IS OVER. A very different thing is that neither the schools, nor the teachers nor the education department, think of dividing the students by levels of knowledge, as France has just seen the real disaster that means "essential skills" and not "minimum knowledge".

It's been over thirty years since the central government implemented this education system that values "skills" like "touching your nose" over knowledge like basic maths or being able to read and understand what you read or to write correctly.

This system allows anyone with minimum requirements to access a teaching position. You do not need to demonstrate a vocation as a teacher or teaching skills. The teacher will only have to put up with the students during school hours (less and less) and be the screen on which parents and society project all their frustrations.

And if all this is not enough, some political parties with infantilized ministers believe that raising issues such as climate change or sexual identity to students who are children who are still playing with toys is incredibly positive for their future! What can these children who are robbed of their childhood solve if they don't have the minimum KNOWLEDGE to solve the most essential things like understanding what you read and expressing yourself clearly?

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Nicola Tolin on Unsplash

Monkey see monkey do

 

Monkey see, monkey do by Manel Aljama- Photo by Nicola Tolin on Unsplash

Els micos acostumen a repetir tot el que fa l'home i ho fan per imitació. Els sistemes educatius en general i els massa intervinguts pel govern de torn, en especial, tendeixen a fer que els nens perdin la seva capacitat creativa i APRENGUIN a imitar al professor, a fer el que fa ell, tal com fan els micos.  

Fa poc s'ha sabut el resultat de l'informe PISA pel que fa a Catalunya. Tothom ha dit la seva i els responsables del sistema educatiu han llençat pilotes fora de manera contradictòria: mentre la línia de govern consisteix a transmetre "els immigrants són molt bons", la consellera d'educació ha deixat anar (després l'han feta rectificar) que: "la culpa és dels migrants".

Segur? Una cosa és obrir les portes de bat a bat a ciutadans estrangers sense exigir un MÍNIM d'integració que pot consistir en coneixement de la llengua i respecte a les lleis del país que els acull, i informar-los que en cas de cometre delictes, la seva estada entre nosaltres S'HA ACABAT i punt. Una cosa ben diferent, és que ni les escoles, ni els professors i ni tampoc el departament, se'ls acudeix la divisió de l'alumnat per nivells de coneixement, com ha fet França tot just ha vist l'autèntic desastre que significa primar "habilitats" i no "coneixements".

Són massa anys, més de trenta que es va implantar aquest sistema educatiu on tocar-se el nas, per exemple, és considerat una HABILITAT i està per sobre de saber llegir i escriure amb correcció.

També aquest sistema ha permès que qualsevol amb possessió d'un títol i no cal que demostri vocació o habilitats pedagògiques, ganes d'ensenyar, etc., accedeix a un lloc de treball públic on "només" haurà d'enfrontar-se a pares que han delegat la seva obligació d'educar els fills en el sistema públic d'ensenyament que és una cosa ben diferent.

Per acabar-ho d'adobar algunes formacions polítiques amb ministres infantilitzats creuen que plantejar a nens temes com el canvi climàtic o la identitat sexual, que tot just encara juguen com a nens que són, fa bé i els prepara per al futur. Què podran resoldre aquests nens que són adoctrinats i a qui roben la seva infància si no tenen els CONEIXEMENTS mínims per resoldre el més essencial?

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Nicola Tolin on Unsplash

dijous, 7 de desembre del 2023

Ursula K. Le Guin sobre el seu procés d'escriptura

 


 

"No sóc dels escriptors que odien escriure".


Menjar el mateix esmorzar o utilitzar el mateix bolígraf que Ursula K. Le Guin no us ajudarà a escriure com Ursula K. Le Guin. Però la freqüència i la fervor amb què es persegueixen aquests detalls indica que molts creuen el contrari. En qualsevol cas, no s'hauria de voler escriure com Ursula K. Le Guin. Un hauria de voler escriure com un mateix, la qual cosa significa desenvolupar la pròpia rutina i procés.

Article complet: https://lithub.com/watch-ursula-k-le-guin-on-her-writing-process/

 

Si alguna cosa és prou important, ho hauríeu de fer per Elon Musk

 

If something is important enough, you should still do it by Elon Musk

 

If something is important enough, even if the odds are stacked against you, you should still do it - Elon Musk

Si alguna cosa és prou important, fins i tot si les probabilitats estan en contra vostre, encara ho hauríeu de fer. Elon Musk

Traduït per Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

"Vull fer la meva!" to learn Catalan without getting bored III

 

"Vull fer la meva!" by Manel Aljama on Amazon

Are you interested in learning Catalan? Then, you should read a novel like “Vull fer la meva!”, in modern and easy Catalan.  Get a copy https://amzn.eu/d/2s3PtJL 

A la VENDA

 

En línia: https://amzn.eu/d/2s3PtJL

Llar del Llibre de Sabadell: https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/vull-fer-la-meva_1044337

 

#teenage_tiktoker, #rebel, #bitcoins , #influencer, #cell_phone,
#Russian_culture_and_cuisine, #diving, #Costa_Brava, #Cadaques, #Cala_Montgo,
#mystery, #sunken_ship, #Masia, #lEscala, #goals, #passions, #adventures

 

#teenage_tiktoker, #rebel, #Costa_Brava

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Coberta del llibre dissenyada per Manel Aljama amb IA

dimecres, 6 de desembre del 2023

Tolerância por José Saramago

 


"Eu sou contra a tolerância, porque ela não basta. Tolerar a existência do outro e permitir que ele seja diferente ainda é pouco. Quando se tolera, apenas se concede, e essa não é uma relação de igualdade, mas de superioridade de um sobre o outro. Sobre a intolerância já fizemos muitas reflexões. A intolerância é péssima, mas a tolerância não é tão boa quanto parece. Deveríamos criar uma relação entre as pessoas da qual estivessem excluídas a tolerância e a intolerância." - José Saramago 

Fonte: https://www.pensador.com/frase/MTIzMjg2MQ/

Imatge: José Saramago en Lanzarote, partilhada na Internet

Sons de Prop a la Veu de Montcada i Reixac - Tots els pòcasts

 

© Foto de Skitterphoto: https://www.pexels.com/ca-es/foto/vintage-musica-antic-retro-9295/  Foto de Skitterphoto: https://www.pexels.com/ca-es/foto/vintage-musica-antic-retro-9295/ Foto de Skitterphoto en Pexels

Avui no tenim nou pòdcasts de Sons de Prop a @laveudemontcada (La Veu de Montcada i Reixac), però podem escoltar o descarregar, qualsevol dels programes anteriors des de l'enllaç:  https://laveu.cat/podcast/sons-de-prop/sons-de-prop/.

Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivooxhttps://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Foto de Skitterphoto: https://www.pexels.com/ca-es/foto/vintage-musica-antic-retro-9295/ Foto de Skitterphoto: https://www.pexels.com/ca-es/foto/vintage-musica-antic-retro-9295/Foto de Skitterphoto en Pexels:

dimarts, 5 de desembre del 2023

"Vull fer la meva!" to learn Catalan without getting bored II

 

"Vull fer la meva!" by Manel Aljama on Amazon

Are you interested in learning Catalan? Then you should read easy Catalan books! But these books are intended for children, and you could find them too boring!
Then, you should read a novel that talks about modern-day issues that involves tiktok or cryptocurrencies. “Vull fer la meva!”, written in modern and easy Catalan by me.
“Vull fer la meva!” means "I want to decide and do for myself". You can find "Vull fer la meva!" on Amazon for less than 9$.  

Get a copy https://amzn.eu/d/2s3PtJL

#teenage_tiktoker, #rebel,  #bitcoins , #influencer, #cell_phone,
#Russian_culture_and_cuisine,  #diving, #Costa_Brava, #Cadaques, #Cala_Montgo,
#mystery, #sunken_ship, #Masia, #lEscala, #goals, #passions, #adventures

© Manel Aljama (desembre 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Coberta del llibre dissenyada per Manel Aljama amb IA

E POR VEZES, David Mourão-Ferreira - Elisabete Pedreira


E por Vezes
E por vezes as noites duram meses
E por vezes os meses oceanos
E por vezes os braços que apertamos
nunca mais são os mesmos    E por vezes

encontramos de nós em poucos meses
o que a noite nos fez em muitos anos
E por vezes fingimos que lembramos
E por vezes lembramos que por vezes

ao tomarmos o gosto aos oceanos
só o sarro das noites      não dos meses
lá no fundo dos copos encontramos

E por vezes sorrimos ou choramos
E por vezes por vezes ah por vezes
num segundo se evolam tantos anos

David Mourão-Ferreira, in 'Matura Idade'

Video de 1.29 minutos

Link: https://www.youtube.com/watch?v=xaNDpmn-J7A

Font: https://www.citador.pt/poemas/e-por-vezes-david-mouraoferreira