dissabte, 25 de setembre de 2021

El nyap que han fet a l'Alger

"El sulfato atómico". Mortadelo y Filemón. Francisco Ibáñez

Sembla un nyap. No és creïble que els policies italians actuessin sols, tenint en compte que a la presó s'han presentat el president de Sardenya i el president del Parlament Sard. Això té pinta de pla preparat per algú que té la ment en el passat i que ha volgut actuar com els GAL, segrest i cap al Suprem. Però quan actuaven els GAL no hi havia telèfons mòbils capaços d'escampar la notícia arreu del món, abans que els matussers policies amb el segrestat arribin a la comissaria de l'Alguer.

Un cop el Molt Honorable president de la Generalitat legítim i exiliat ha estat posat en llibertat en Sardenya i després d'haver vist i llegit tot un seguit de piulades, posts, comentaris i les capçaleres lleials: Avui, VilaWeb, El Nacional, etc. i les no tan lleials com Ara, així com un breu cop d'ull a la Caverna, em torno a reafirmar en la meva apreciació feta el mateix dia de la detenció:

Tenia la pinta de ser un cop d'efecte per acontentar la gentola feixista que pul·lula en tots els partits polítics espanyols. Un titular, un brindis i després no dir res quan el posen en llibertat. Són així. Hi ha gent així: 13TV i la resta. Vénen del franquisme on sempre s'han sentit còmodes: això està prohibit i això és obligatori. Llibertats no, ni parlar-ne! No és nou, és des de 1939.

Fets: La Delegada del Govern de l'estat es reuneix el dia abans amb el cònsul Italià. El zèl dels policies italians contrasta amb la lliberta amb què Puigdemont ha visitat França.


Però la foto no era suficient. El volcà de l'Illa de La Palma, m'ha fet recordar l'independentisme canari i l'atemptat que va patir a Algèria el seu líder, Antonio Cubillo. Pel mig, les clavegueres de l'estat amb Martín Villa (el d'Endesa) i el governador civil en temps dels fets del Papus. Hom diu que l'atemptat de Cubillo va ser el primer acte dels futurs GAL. Si avancem en el temps, ens trobem amb el Gal i el barroer intent de segrest de Segundo Marey.

Aquí tenim la connexió: ensumo que algú ha desplaçat policies espanyols amb la col·laboració d'algun "amic" italià. El propòsit seria un cop d'efecte: detenció, cap al jutge sord o amb cataractes i a punt de jubilar-se que no està al cas de les euroordres i abans que ningú digui res, el MHP Carles Puigdemont en safata al Suprem. Però, no. No els hi ha sortit bé perquè abans que arribessin a comissaria, la notícia ha corregut per tot el món gràcies a Internet i gràcies que no estem en el 1936.

Potser us sembli exagerat, però Espanya segueix sent la de "Bienvenido Mr Marshall" que no sap res de llengües estrangeres perquè doblen fins als telediaris!

© Manel Aljama (setembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge: Mortadelo y Filemón, de Francisco Ibáñez. 

 

divendres, 24 de setembre de 2021

Inici d'una etapa de transició


Avui, 24 de setembre de 2021, fa vuit anys, London. Des de la finestra d'un hotel a Heathrow. El noranta per cent dels meus viatges han estat per feina. El millor de tot, és que al desembre acabava una etapa...

No!, començava una nova etapa, la de transició que acabarà tot just el pròxim 31 de desembre. He patit pèrdues familiars directes, vaig perdre la feina zona-confort-paga factures que m'esclavitzava, he viscut moments molt durs i complicats.

També en aquests anys he pogut acabar quatre novel·les de les quals dues han estat guanyadores de sengles premis literaris, condueixo un programa de ràdio setmanal, he obert un canal de Youtube i tot just enceto una etapa com a serveis editorials, expressió que agrupa les funcions d'editor de taula, maquetador i publicista. A més, tot el que he après i aprenc, el comparteixo. Ofereixo classes tradicionals, per via telemàtica i sistema de coaching.

Hi ha algunes diferències respecte a com ho volia o ho havia imaginat, però només puc dir una cosa: agraït.


© Manel Aljama (setembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo Manel Aljama (setembre de 2013)

dimecres, 22 de setembre de 2021

Mentrestant

 


 

El passat agost, quan va aparèixer el tema de l'Aeroport de Barcelona, ja vaig pensar que l'únic guanyador era i és Florentino i la llotja del Bernabéu. Els països avançats han retallat el tema aeri, bé per la pandèmia, bé per l'impacte col·lateral. Per exemple: França i altres països suprimiran vols que es puguin fer en tren en 2-3 hores. A més, qui feia l'oferta de l'Aeroport ignorava, que aquest projecte requereix una aprovació de Brussel·les. Amb el Castor ja van aconseguir de manera estranya els permisos, però Floren no va perdre. Un govern va aprovar i un altre govern (de diferent partit) el va indemnitzar. Això, també és una anomalia: jugava segur, no perdia res.

No sóc economista, però la informació que tinc, la meva experiència vital i la meva intuïció que no m'abandona mai em fa veure que anem cap a un món amb la indústria més robotitzada, la població més empobrida perquè viurà d'aquest salari universal o mínim o com li diguin. A la Xina ja està implantat i el seu import va en funció de si "ets un bon ciutadà". Per tant, això dels avions, els viatges, el turisme i la globalització va més a la baixa. Les companyies redueixen vols, naus i personal. Com vindran els turistes? Molts països es miren això del "quilòmetre zero".

Aquest tema era el de discussió entre els partits del 52% i també en un grup de WhatsApp on insistia que la gran cagada havia estat canviar el discurs "república - estat propi" pel de "llibertat pels presos". Insistia que a Espanya saben que els tribunals europeus tombaran totes les sentències del procés i que no poden evitar la independència de Catalunya..., mentrestant es dediquen a "cremar" tot el que poden, boscos, bloquegen l'economia amb els lleters (en el passat ja es van carregar el model d'economia pime i de caixes d'estalvi).

Insistia en tot això i un membre del grup que està per això de l'amnistia i tal, responia que què feien mentrestant. Mentrestant, no deixar de reclamar la república ni de negar l'autoritat de qui ens colonitza perquè parlar d'inversions que ja coneixem a tants anys vista, és parlar d'autonomia...

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Photo by noor Younis on Unsplash  

 

dilluns, 20 de setembre de 2021

El Procediment

© Photo by Ruthson Zimmerman on Unsplash


Fa més d’una vintena d’anys treballava en una petita empresa dedicada al programari, la consultoria i la distribució de productes informàtics. Tocaven els tres pals de la cadena de distribució. Era una pime que havia crescut gràcies a l’empenta del seu fundador i president. Com totes les pimes catalanes, era “familiar”, és a dir, que els socis i accionistes eren un parell de matrimonis que alhora treballaven dins la companyia. Cal dir, que aquest empresari és una persona amb experiència en el sector i formada amb dos títols universitaris, no pas un aficionat o un ministre de cultura. Havia rebut premis, un d’ells de la Generalitat de Catalunya, ben merescut.

Un dia, van aterrar uns consultors experts en creixement d’empresa. Ningú no recorda ben bé, com van arribar, perquè sembla que ningú no els havia cridat. Van fer servir el seu Powerpoint per engalipar la direcció. L’empresa va rebre un crèdit per poder fer una expansió internacional (o estratosfèrica). La plantilla es va incrementar, car s’obririen oficines en països exòtics… i el nombre de directius. Els consultors, és clar,  van seure al consell d’administració. Però, passat un any, els resultats eren ben diferents dels que havien vist en la powerpoint. L’empresa havia entrat en números vermells. Els consultors van suggerir que l’empresari (recordem que havia començat des de zero i havia estat premiat) era un incompetent i que no era la persona adient per ocupar la cadira de president. Van suggerir la seva sortida i la de la resta de socis de la família.

El desenllaç: en el cas que parlo, va acabar més o menys bé, en altres casos que conec no. El procediment és el següent: 1) prometre una expansió fàcil d’aconseguir, 2)  fer créixer la plantilla per sobre de les possibilitats de l’empresa, 3) augmentar el pressupost fins a unes xifres ben allunyades de la realitat, 4) en arribar als números vermells, desfer-se del personal i sobretot, dels directius originals de l’empresa i com a colofó, tallar l’empresa en petits bocins per ser venuts a competidors o altres depredadors.

Dic que va acabar bé perquè el fundador i president, abans que arribessin les baralles familiars, va comprar amb diners de la seva butxaca  les accions de la resta del clan familiar. Llavors, va sumar una còmoda majoria al consell i va aconseguir desfer-se dels invasors. Va haver de vendre una de les divisions per poder tornar els diners als alienígenes de l’èxit fàcil. Però, la venda la va fer ell i amb el millor comprador possible: el que garantia els llocs de treball del personal d’abans de l’arribada dels venedors de fum. Ell va conservar la petita consultora i suposo que va quedar ben vacunat de per vida contra els venedors de fum...

No és un cas aïllat, sinó una pràctica comuna en la compra i venda d’empreses. Algú pensarà que el que he explicat  és normal en un país capitalista. Crec que no o en tot cas, seria propi de països amb capitalisme feudal. Els fets em fan recordar aquells caçadors de bruixes que acompanyats de “la bruixa” anaven de poble en poble buidant les bosses dels més pallussos. Casos com Panrico o el Grup 62 han estat molt similars. Amb els particulars fan gairebé el mateix, però això és tema d’un altre article.

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Ruthson Zimmerman on Unsplash

Publicat també al número 102 de la Revista La Tortuga Avui



divendres, 17 de setembre de 2021

Trobo la televisió molt educativa... per Groucho Marx


 

I find television very educating. Every time somebody turns on the set I go into the other room and read a book. —Groucho Marx

La televisió em sembla molt educadora. Cada vegada que algú encén l'aparell vaig a l’altra habitació i llegeixo un llibre. —Groucho Marx 

Més informació sobre la cita: https://quoteinvestigator.com/2014/01/18/groucho-tv/

© Imatge: GraphicsHeat: https://graphicsheat.com/groucho-marx-quotes/#sthash.cFEIaab2.dpbs

dijous, 16 de setembre de 2021

Si no ens afanyem...


Hi ha qui pensa que això ens beneficia perquè es descobrirà el muntatge. "Si s'aprova la moció d'investigar els suposats contactes del president Puigdemont, el tema deixarà de ser un assumpte intern i passaria a ser assumit per la UE", diu Pere Senyé al seu mur de Facebook. Bé. Però si ho pensem bé i amb el cap fred: Si no ens afanyem, encara expulsaran a Ñ o aplicaran l'article 7 amb nosaltres a dins. I arriba aquí, coincideixo amb Vicenç Partal en l'editorial d'avui: Sánchez aconsegueix allò que volia: robar encara més temps

Podien haver fet la reunió per videoconferència i així els contribuents haguessin estalviat uns diners per altres partides...

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© imatges de Vilaweb

 

dimecres, 15 de setembre de 2021

Avui fan dos-cents anys


Tal dia com avui, un 15 de setembre de 1821, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua declararen la Independència d'Espanya.

En la Foto:  Acta d'Independència de Centreamèrica, també coneguda com Acta d'Independència, és el document legal mitjançant el qual la Diputació Provincial de la Província de Guatemala, va proclamar el 15 de setembre de 1821 la separació de la Monarquia Espanyola, encara que convidant alhora a les altres províncies de l'antic Regne de Guatemala a enviar diputats perquè un congrés decidís en 1822 sobre si es confirmava o no la independència absoluta.

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto Autor Snakayes a Wikipedia.