dilluns, 31 de desembre del 2018

Sóc. O potser ja no

 


Despertà en una habitació d'hospital tot envoltat de gent que semblava que coneixia. I, tanmateix, es va mostrar distant i esquerp, com desconfiat. Eren molts, tants que sentia com si l’hi faltés l’aire.

"No em podia negar. Tots em van incitar que ho fes. Però,  ara no sé què era el que havia de fer. Era un deure ciutadà. Déu meu! No puc recordar res. Ni tan sols sé què vaig prendre per a sopar ahir a la nit! No sé qui són tota aquesta gent. D'on han sortit? Per què em miren així? Em fan por!" —Pensà.

Els presents, que envoltaven el seu llit, es movien com de forma coordinada i competien per amanyagar les seves extremitats. L'home va intentar escapolir-se, però el tub del sèrum i unes oportunes corretges no li permetien gaire llibertat.

L’enrenou de la gent s’acabà quan un home vestit com si fos un cirurgià entrà per la porta. Anava embotit en un uniforme verd, amb gorra i màscara i era difícil d’identificar. Duia a la mà una carpeta de pinça amb l'informe mèdic. La gent, expectant, va fer un passadís per al nouvingut que es va acostar al llit. Mirà amb duresa a l’esquerra i a la dreta perquè la gent fes encara més espai. Una bafarada d’aire, encara calent, va alleugerar l’home del llit. El metge llambregà l’informe, amb gesticulacions que semblaven part d’un cerimonial. A continuació, va mirar de dalt a baix al pacient que entre expectant i espantat esperava conèixer alguna notícia.

—Tal com havíem previst l'operació ha estat un èxit. Ja és vostè un ciutadà normal. Quan la cicatriu de l'implant estigui curada del tot, podrà tornar a casa seva. L'estat li està molt agraït —digué esbossant-ne un gran somriure de satisfacció.

Tot seguit es dirigí als visitants:

—Doneu-li ànims. Ja és un més entre vosaltres. Ja és un individu integrat a la societat i no recorda cap dolor ni cap plaer. Doneu-li ànims. Sobretot doneu-li ànims pel gran pas que ha realitzat.


© Manel Aljama
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© imatge MGM 2001, A Space Odity 

Publicat al núm 73 (desembre 2018) de la revista La Tortuga Avui

divendres, 28 de desembre del 2018

Nit de Santa Llúcia: els premiats



La 68a edició de la Festa de les Lletres Catalanes va tenir lloc el 14 de desembre a Sabadell. Coneix els premiats de la Nit amb aquest resum!

dimecres, 26 de desembre del 2018

Roba tacada a 15 minuts de pensaments


Esperaren durant més de tres hores en aquella estança fosca, freda i amb les parets escrostonades. Les rajoles del terra feia temps que demanaven una substitució. Quatre cadires que volien formar un banc junt a la porta i una bandera de l’estat amb aquell ocell de negre por.  Al fons hi havia una altra porta metàl·lica que amb prou feines es podia distingir de la grisor de les parets. Es va obrir per donar pas a una figura grisa i uniformada que caminava amb passos mecànics cap la gent que s’hi esperava. No gosaren mirar aquell policia. La dona es va fixar en la pistolera que anava oberta. A l’altra mà, duia una bossa de plàstic que els hi va oferir. La dona la va agafar amb certa recança. Dins hi havia una camisa de ratlles i un pantaló negre tacats de sang.
—¿Estas manchas? —va preguntar la mare del detingut fent servir la llengua oficial i obligatòria.  
El policia ignorà la pregunta. I tornar a desaparèixer per la porta metàl·lica. El marrit va agafar la seva dona pel braç amb la intenció de sortir d’allà abans de tenir més problemes per causa del seu fill.

© Manel Aljama (abril 2018)