divendres, 15 de desembre del 2023

La Cotilla

 

Photo by Jamie Coupaud on Unsplash

 

EULÀLIA DEULOFEU, a punt de fer quinze anys, arriba a casa després d’haver passat uns anys en un monestir. La família l’havia enviada perquè rebés una bona educació i també per intentar amansir el seu caràcter. Segons el confessor era una mica rebel i l’estada en el convent seria «pel seu bé»; les monges sabrien ensenyar-li «lo que le conviene a una señorita de su clase». Tant el pare com la mare hi van estar d’acord amb el confessor.

En el moment de marxar no havia tingut temps de valorar aquella casa. Ara, en contrast amb la cel·la del convent, esdevenia com un enorme palau, digne de descobrir els seus secrets. En realitat es tracta d’una casa de tres plantes al carrer Ample de Barcelona, amb mobles sumptuosos i amb les enormes finestres sempre cobertes per l’estor i les gruixudes cortines de vellut. Hi viuen Ventura Deulofeu, el pare, la Roser, la mare i els fills: Ventura, Narcís, Francesc i Eulàlia que ocupa el quart lloc entre els germans. A més, també dormen la cuinera, la cambrera, la dama de companyia, dues minyones, una dida que s’havia quedat un cop havia acabat la seva feina i era com de la família, un criat que fa de tot i un cotxer. També entren i surten un grup de gent que porta les provisions i que són sempre els mateixos. La casa del carrer Ample no és l’única propietat de la família. Cal afegir dues fàbriques, una torreta d’estiueig a Aiguafreda que la Roser troba massa lluny i s’estima més algun lloc més a prop de Barcelona, com per exemple Tiana. 

Si vols continuar amb la lectura, visita l'Aixeta i fest-te subscriptor: https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/posts/la-cotilla 


© Manel Aljama (octubre de 2022 - desembre 2023)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Jamie Coupaud on Unsplash

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.