diumenge, 24 de desembre del 2023

Nadal pel Pilar Rahola

 

 

El Nadal és una celebració de contrastos. Per a uns, és la gran festa de la família, per als altres, la festa on la família mostra les seves esquerdes; és religiosa, o és comercial; és transcendent o és banal; és inclusiva o, al contrari, és l’evidència de l’exclusió, atesa la seva identitat cristiana. I, en tots els casos, està situada en els extrems de la percepció: la millor o la pitjor festa de l’any, segons els condicionants de vida que l’han configurada.

   Difícilment, doncs, es pot fer una reflexió sobre el Nadal que no tingui un caràcter personal i intransferible, perquè depèn de l’educació sentimental, l’experiència, les relacions familiars, la tradició i tot el llarg etcètera que conflueix en una data tan simbòlica. Personalment, soc dels que viuen el Nadal amb intensitat, feliç de la sobredosi de família que ens regalem. És possible que aquells que hagin tinguin una experiència familiar negativa, no percebin la conjura d’amor que es produeix al voltant d’una taula de Nadal, però és exactament això, una conjura d’uns amb els altres per trobar-nos i donar sentit al camí compartit. I tots els detalls treballen en favor d’aquesta conjura: la taula guarnida amb els millors paraments; el brou de Nadal que l’àvia cuina des de temps immemorials, i que, any rere any, creu que no li ha quedat tan bo com l’any anterior; la canalla que es barreja amb la gent gran, en una deliciosa fusió de generacions; els absents, sempre tan presents en aquestes dates; les nadales, que ens retornen els cants de la memòria ancestral... I en la prèvia, el Tió que hem anat engreixant amb la cura diària i, finalment, ens regala la seva màgia festiva. Tot el que passa al voltant d’aquest dies nadalencs té a veure amb els pilars que sustenten el camí compartit: família, complicitat, comprensió, amor. Al capdavall, això és la família, una xarxa de protecció que ens eleva en els èxits i ens recull en els fracassos, i on ens reconeixem en el llegat de les moltes vides que ens han precedit. Siguin famílies tradicionals, o les famílies 2.0 que dibuixen altres escenaris, però totes elles, les que funcionen, teixides amb fils d’estimació. Un bagatge d’amor d’un valor sanador incalculable.
   I sí, és una festa cristiana, cosa la qual no hauria d’implicar cap demèrit, ni cap anticòs ideològic, ni cap prejudici religiós. Som una societat plural, modelada amb el fang de moltes argiles, orígens, llengües, déus diversos, però forjada, també, per una memòria mil.lenària que ha construït la nostra identitat. Culturalment cristians, fins i tot quan som agnòstics o ateus, o formem part d’altres tradicions religioses, però més enllà de les circumstàncies personals, tenim un llegat valòric i cultural que ens ha definit al llarg dels segles, i que no es pot llençar al cubell de les escombraries pel prurit ideològic de la correcció política. En aquest sentit, els defensors de la descristianització del Nadal, empel.lits per aquest prisma distorsionador del multiculturalisme, acabaran creant una societat líquida, que no té res a veure en ser més democràtica o més plural, sinó en estar més perduda i més desarrelada. És a dir, una societat més desorientada. L’exemple dels Pessebres ideològics, on el políticament correcte arriba al paroxisme de negar Sant Josep, o de fer una proclama LGTB o de convertir el Betlem en un aparador de causes progres, és el paradigma d’aquesta estultícia ideològica que vol imposar la pancarta de torn, per damunt d’una tradició secular. Tot plegat és un deliri que, lluny de
facilitar la integració de les noves identitats que han arribat al nostre país, els envia el missatge que la nostra, d’identitat, no té cap valor. És evident que les noves cultures ens engrandeixen i ens complementen, però només si les podem acollir des dels valors que ens han forjat com a societat. I el cristianisme n’ha estat, sens dubte, un valor central. Per entendre aquest fet cabdal, no cal creure en Déu, ni seguir cap litúrgia religiosa. Només cal saber d’on venim i qui som.
   En tot cas, Bon Nadal a tots. Que la conjura de l’amor, que ens aplega a la taula, triomfi per damunt de la incertesa i la por. 

© Text de Pilar Rahola publicat a les Xarxes Socials el desembre de 2024

© Imatge que l'acompanya sense autor conegut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.