Les emissions de Sons de Prop a
Montcada Ràdio (104.6) de la
temporada
2022-2023 estan disponibles al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac).El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html
Manel Aljama (maig 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
Tant anar a "la Feria, a la Feria" i abandonar els llibreters que l'any passat van perdre calés per fer-se fotos amb el mòbil! Ja ho tens, més de 300000 vots menys! Per menys, el president de Volkswagen va dimitir amb els primers resultats després de comprar SEAT, el de Microsoft va plegar després de la desfeta de Windows 7, la congresista Carla Fiorino va dimitir de Hewlett Packard després de no assolir els resultats que va prometre... Es diu dignitat, però també capacitat d'esmena, d'autocrítica.
Ajuntaments i Diputacions són la menjadora dels partits polítics.
La llei municipal actual és l'antiga llei del segle XIX amb uns quants
retocs que es van fer en temps de la transició. Fins a la mort del
dictador els edils no cobraven cap mena de salari. Es va establir una
remuneració. Mantenia les figures del secretari, interventor (a qui més tard es va retallar competències) i dipositari.
A més, estableix que qualsevol espanyol pot ser candidat en qualsevol
municipi, encara que no hi hagi posat mai el peu. Això resulta un insult
i un menyspreu als habitants del municipi. Només es pot votar en un
municipi, en el que estàs empadronat. Un altre anacronisme. Hi ha qui
viu en un municipi i té la seva activitat econòmica en un altre i seria
interessant que pogués participar en les decisions públiques...
Que caldria:
Limitació del nombre de regidors i d'assessors
Aplicar criteris de productivitat als regidors i equiparació amb el de qualsevol empleat.
Reducció dels salaris dels regidors en funció del volum real d'ingressos del municipi
Aprofitar la inversió fins ara despesa en tecnologia i suprimir llocs no productius com ara administratius i conserges.
Destinar aquest estalvi a llocs de treball més necessaris: social, cultural
No
arribarà mai, perquè és l'equivalent a signar un harakiri per part de
partits polítics, les mesures que proposo, s'aproximen molt a les de
qualsevol democràcia consolida de debò.
Les eleccions municipals del passat 28M han estat una desfeta pel partit
socialista, al govern i per les forces catalanes que el 2019 encara
mantenien que eren "independentistes", però després s'ha vist que no,
que no han estat mai. L'abstenció ha estat molt alta en Catalunya, i ha
afectat el vot més de formacions catalanes. La sucursal del PSOE en
Catalunya ha guanyat alguns ajuntaments com Sabadell, l'Hospitalet i
Tarragona, però depèn de pactes fer-se amb Barcelona o Girona. Pel que
fa a l'estat la patacada dels socialistes ha estat de les que marquen
època: han perdut molts ajuntaments i govern regionals.
Què passarà?: Res. El
de sempre. El que vaig avançar en l'article del divendres 26 de maig
(Ja sabem qui serà l'alcalde de Barcelona) Els col·legues es reuniran i
repartiran l'espai de la menjadora. Són col·legues i són partits polítics
d'un sistema caduc amb una llei, la municipal, que és ben obsoleta.
Tal com explica el text publicat a La Fura el 16 de gener de 2020, es tracta d'una bústia de Sabadell i la foto feta per una amiga de l'autora del text, Montse Bueno, anomenada Ariadna. La foto que ha estat compartida de perfil en perfil al Facebook no té cap marca o signatura. Simpàtica la foto i simpàtic el text firmat per la Montse.
Segons les enquestes es pot esbrinar qui serà l'alcalde de Barcelona,
per sobre de qui guanyi les eleccions. Les dades deixen entreveure un
empat a dos de Colau i Collboni
o en tot cas, una victòria insuficient de la candidata populista. L'aritmètica va
a favor de Colau amb els pactes. Encara que en campanya s'hagin dit els
uns als altres el nom del porc, és evident que Colau i Collboni
s'hi avindran amb la passivitat del vell funcionari municipal i cap de
llista d'ERC que no farà el lleig. Si el pacte fos PSOE-ERC, implicaria
algun moviment a la Generalitat i sembla que de moment, els ocupes
actuals voldran salvar els mobles del seu desgovern regional.
En el fons tots ells són col·legues i tot queda a casa, que tractant-se de la menjadora no es pot jugar! Podríem fer que triés ChatGPT, però dubto que pogués treure un candidat òptim...
Ponho-me, às vezes, a olhar para o espelho e a examinar-me, feição por feição: os olhos, a boca, o modelado da fronte, a curva das pálpebras, a linha da face… E esta amálgama grosseira e feia, grotesca e miserável, saberia fazer versos? Ah, não! Existe outra coisa… mas o quê? Afinal, para que pensar? Viver é não saber que se vive. Procurar o sentido da vida, sem mesmo saber se algum sentido tem, é tarefa de poetas e de neurastênicos. Só uma visão de conjunto pode aproximar-se da verdade. Examinar em detalhe é criar novos detalhes. Por debaixo da cor está o desenho firme e só se encontra o que se não procura. Porque me não esqueço eu de viver… para viver?
M'encanta la publicitat electoral. Gràcies a ella sé a qui no votaré. Molts
partits, en especial els anomenats d'esquerra prometen fantasies que
sense apujar els impostos o augmentar el dèficit i tal com està el
sistema, resulten difícils de realitzar.
Per a complir les promeses tampoc no serviria
imprimir bitllets, d'euro o de pessetes, per posar un exemple. NO. El
combustible, l'energia, la major part del gra i la farina i fins i tot
les llenties cal comprar-les fora de l'estat... i és clar, babaus, s'han
de pagar en la moneda exterior que toqui. Ara per ara, dòlars, però qui
sap si Iuans o Rubles. En qualsevol cas, caldrà molta moneda local per
unes poques monedes fortes. Vés a saber!
L'altre títol per a aquest breu article era Futur immediat...
Les emissions de Sons de Prop a
Montcada Ràdio (104.6) de la
temporada
2022-2023 estan disponibles al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac).El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html
Manel Aljama (maig 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
"... E assim, aos poucos, ela se esquece dos socos, pontapés, golpes baixos que a vida lhe deu e lhe dará. A moça, que tem olhos de ressaca, levanta e segue em frente. Não por ser forte, e sim pelo contrário: por saber que é fraca o bastante para não conseguir ter ódio no seu coração, na sua alma, na sua essência. E ama, sabendo que vai chorar muitas vezes ainda..." de Dom Casmurro de Machado de Assis
"... I així, a poc a poc, s'oblida dels cops de puny, puntades, cops
baixos que la vida li ha donat i li donarà. La noia, que té els ulls de
ressaca, s'aixeca i continua endavant. No perquè sigui forta, i sí, al
contrari: saber que és prou feble per no poder tenir odi al cor, a
l'ànima, a la seva essència. I estima, sabent que encara plorarà moltes
vegades..." de Dom Casmurro de Machado de Assis
Traduït per Manel Aljama (novembre, 2022) Escriptor,
Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
De la mateixa manera que hi ha límits a les
contractacions (o més ben dit a l'endeutament) o les inauguracions en
campanya electoral, hauria d'establir-se un màxim (que sigui baix, si us
plau) de promeses electorals. En definitiva, tot el que prometen és DEUTE i més DEUTE. Res més.
El president i manat del govern
regional ha promès un enllaç d'alta velocitat entre Barcelona i Tolosa. I
això ho diu enmig del penós servei i gestió de RENFE amb el servei de
Rodalies. No calen més comentaris i valoracions. Els fets són prou
eloqüents.
L'altre president, el Sanchez
s'ha fet una foto en solitari a la Casa Blanca. Normal. Ha anat a rebre
ordres. Pregunto: quin va ser el darrer cap de govern que ha visitat
l'estat? Crec que Merkel amb Rajoy fent uns metres del Camí de Sant
Jaume i això va ser pel 2014! Busqueu que no trobareu!
Com va passar el 1975 quan la dictadura va lliurar el Sàhara a Marroc, tinc la
convicció que Ceuta i Melilla ja són del Marroc, de dret. De fet, encara
no. En aquest cas són ordres de l'amo americà i també com a pagament de
no interferir en el tema de Catalunya. Sanchez sembla un paio d'aquells que si li calgués vendre la mare, ho faria! Quin penques!
El discurs dels populistes no deu pas ser obsolet,
perquè encara hi ha babaus que hi creuen i a més, hi voten! Em
refereixo al recurs més que gastat de referir-se al ser d'esquerres o de
dretes. Això, abans de la Segona Guerra Mundial, encara tenia certa lògica.
Però, avui
dia i en especial dit per polítics que s'anomenen ells mateixos
"d'esquerres", em sembla un signe inequívoc de manca d'idees que amaga
una sobirana ineptitud. Si a més, et poses davant i invoques rigorositat
pressupostària, reducció de la despesa inútil i el malbaratament,
claredat administrativa, etc., et titllen que ets "d'extrema dreta" i
mil coses més.
Quan el candidat fa això, invocar el tema esquerra-dreta
és que està mancat d'arguments i de raó i així anem.
Entrada al Pompeya pel número 103 del carrer Nou de la Rambla (Foto: Josep Brangulí, 1918)
Com va preveure un altre autor, Lampedusa, en el seu IlGattopardo,
les hienes van prendre el control als vells guepards i des de llavors
no devoren la carronya, sinó que viuen a costa dels que no són com ells.
"Un dia, quan era petit, el Víctor va anar amb el seu pare a un míting polític. Després de sentir parlar els homes de l'estrada, el nen va comentar: 'Pare, no entenc res del que diuen'. I el pare li contesta: 'És clar, és que no parlen amb tu, parlen entre ells. Nosaltres només som el seu tema de conversa'."Andreu Martin, Cabaret Pompeya (2011)
Avui dediquem el programa al festival d'Eurovisió, però no ens limitarem a posar guanyadors.
Les emissions de Sons de Prop a
Montcada Ràdio (104.6) de la
temporada
2022-2023 estan disponibles al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac).El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/sons-prop-17-05-2023-audios-mp3_rf_108412868_1.html
Manel Aljama (maig 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
Però si un giny d'intel·ligència
artificial com ChatGPT té més sentit comú que tot un consistori, què dic,
que tot un consistori amb tots els seus assessors junts! Per exemple, ChatGPT no
posaria 2 semàfors consecutius en trams de menys de quatre metres, ni
tampoc posaria un carril bici de dos sentits, on amb prou feines en cap
una i de nen petit! A més, el giny resulta molt més econòmic: Amb la
supressió de per exemple un regidor o dos, i els dos assessors o quatre,
els diners que estalvia l'erari en el capítol 1 (Sous) i en el capítol 2
(Compra de bens
i serveis) sobren per pagar un servei de neteja decent en alguna
biblioteca d'algun municipi de la comarca, restituir els ordinadors que
falten per obsolescència, adquirir més llibres i pagar monitors i
talleristes...
La llei municipal vigent permet que qualsevol personatge sense ofici ni
benefici i amb DNI espanyol pugui ser candidat de qualsevol ciutat,
encara que no visqui i ni tampoc en tingui idea de gestió municipal. Per
contra, els votants sí que han de residir en el municipi. O sigui, els
votants, els que paguen (deuen ser ben beneits), han de triar només
entre els candidats que es presenten, vull dir entre les llistes que es
presenten.
El candidat ha hagut de superar proves molt dures: pujar a
còpia de llepar el cul i ganivetejar tot aquell rival que amenaci la
seva carrera de moment, ascendent. Sí, aquest és el concepte més alt que
tinc de qui es dedica a la política, però encara puc deixar-lo molt
avall, si el lector m'ho demana.
Després quan el nombre de vots li
permet accedir primer a la cadira (i sou de regidor) i més tard a la
d'alcalde, no patiu que portarà la ciutat com si fos casa seva. Ben bé,
farà de la ciutat el que li roti. I si se li escau fer alguna consulta,
ja farà tot el contrari. Total, la gent va ben distreta amb aquell joc
de pilota que fan per les telepantalles...
Il Gattopardo Nosaltres som lleopards i lleons, els qui prendran el nostre lloc seran hienes i xacals. Però els lleopards, xacals i ovelles continuarem considerant-nos com la sal de la terra - Príncep de Salia Il Gattopardo.
En unes hores tornen, ells, els candidats! Potser podré triar entre un hàmster, un nan de jardí, Teodora i Mariozza o el ChatGPT! Tots ells semblen més capacitats.
Avui dediquem el programa al ball, principalment al vals i alguns altres ritmes ballables. Que s'acosta l'estiu i amb ell els concerts a l'aire lliure.
Les emissions de Sons de Prop a
Montcada Ràdio (104.6) de la
temporada
2022-2023 estan disponibles al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac).El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/sons-prop-10-05-2023-audios-mp3_rf_107950280_1.html
Manel Aljama (maig 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
Plano de Leitura deve apostar nos mais velhos e no Superior: Chegar a adultos através da construção de uma rede de centros "Ler+ Qualifica"ou envolver as bibliotecas universitárias em atividades são propostas para o Plano Nacional de Leitura atingir outros públicos que já não frequentam escolas básicas ou secundárias.
Aquell matí de dilluns, l'agenda de Víctor va tan atapeïda com
tots els començaments de setmana. L'home mira el rellotge. El taxi
que va demanar amb quaranta-vuit-hores d'avançament sembla que no
arriba. L'acord és que arribin amb deu minuts de marge. Agafa el seu
iPhone i enregistra un missatge de veu destinat a la secretària:
"Enviar queixa a la companyia de taxis i congelar els pagaments
que tinguem pendents fins que no ens donin una resposta
satisfactòria". Quan arriba el taxi amb tan sols un minut de
retard, en Víctor no s'hi pot estar i blasma el conductor que té
pinta de ser un subcontractat:
―Vostè és un incompetent! ―el conductor posa cara de sorpresa―.
Fa més de deu minuts que espero! Això no pot continuar així!
―Y si dar bronca, todavía llega tarde ―respon el
conductor amb un inconfusible accent asiàtic,
Molt contrariat, en Víctor cedeix i deixa que l’empleat col·loqui
l’equipatge al maleter i l’obri la porta del darrere. El
conductor arrencar sense dir res més. L’executiu obre el seu
telèfon intel·ligent per veure els darrers correus electrònics.
Esborra els que són de publicitat i marca els que creu que són
importants. El cotxe s’atura. Són al mig d’un embús.
En Víctor tanca el seu aparell i obre els ulls com taronges:
―On som? No li han dit en la companyia que aquest és el pitjor
camí per arribar a l’aeroport? —crida ensems es remou empipat al
seient.
El taxista remena el GPS per trobar un altre camí. Quan troba el
moment oportú, realitza una maniobra prohibida i agafa una altra
avinguda, amb molt menys trànsit. En Víctor no para de mirar el
rellotge. Ell té el costum d’arribar d’hora a la terminal i
facturar les maletes. Això li dóna temps a prendre un cafè sense
pressa i arribar a la passarel·la dels primers. Sempre demana els
seients més cars, els que també són més amples i van al davant.
Té els seus avantatges, pensa, el primer a embarcar-se i el primer a
baixar de la nau. El taxi es torna a aturar. Un nou embús!
L’executiu ha estat a punt de donar un cop de puny al seient. S’ha
aturat perquè ha vist la motllura de plàstic dur.
Quan el cotxe arriba per fi a l’aeroport, l’avió ja fa estona
que s’ha enlairat. L’home mira el rellotge i molt enrabiat, baixa
del vehicle per engegar a pastar fang al taxista i tota la seva
família. Entra en la terminal per veure quines alternatives en té.
Cap. El vol següent amb la mateixa destinació no surt fins a la
tarda. Decideix tornar a casa.
Surt de la terminal i dirigeix els seus passos cap a la boca del
metro, però abans d’arribar-hi, un taxista li ofereix els seus
serveis. Dubta per un moment, però el pes del seu equipatge resulta
un factor decisiu i accepta l’oferta. Puja al vehicle i dóna
instruccions al conductor. Mentre el vehicle fa maniobres per sortir
de l’aeroport, en Víctor fa unes quantes trucades per cancel·lar
totes les reunions previstes. L’última trucada és a casa. Ningú
no respon i ha de tornar a trucar. La segona trucada té més sort i
respon la seva dona que es disculpa perquè estava a la terrassa
regant les plantes.
Sembla un dilluns negre amb el trànsit. El conductor respon una
trucada de la central de taxis. L'informen que eviti tot un seguit de
rutes perquè tot està col·lapsat. Hi ha hagut un accident aeri a
pocs quilòmetres de l'aeroport i els accessos han estat tallats. El
passatger té temps de sentir quin vol ha estat accidentat: el seu.
Respira fondo i posa els ulls en el cel. Quin dia!, pensa.
Després de més d'una hora dins del taxi, aconsegueix arribar al seu
domicili. Sense cap malhumor dóna una propina al conductor que
agraeix aquell gest quan esperava una esbroncada. Es treu les claus
de la butxaca, per un cop, no farà servir el timbre de la porta del
carrer. Travessa el jardinet privat dels apartaments residencials i
obre la porta de l'edifici. Són quatre plantes. L'ascensor està
ocupat. Puja per les escales sense recança. De tant en tant, convé
fer exercici. Quan arribar a la tercera i última planta. Pica la
porta. Li obre la dona que obre la boca tot seguit.
—Què!? Ja has arribat! Què ha passat?
—És una llarga història, estimada —respon mentre fa el gest
d'entrar i ella dubta per moments i acaba d'obrir la porta que tanca
tot seguit l'home és a dins.
En Víctor es dirigeix cap al saló i seu en la seva chaisse
longue, la que dóna a la terrassa. Observa que les plantes fa
dies que no es reguen.
Comparteixo les paraules d'Estel Solé a Vilaweb: "Penso que apostar per l’art i la cultura és un error que ve condicionat pel fet que som a Espanya".
"Jo vaig triar el refotut camí rocallós d’imaginar, de procurar emocionar i d’explicar el món al món a partir de novel·les, poemes, obres de teatre o esdeveniments culturals. I mal que em dolgui, massa sovint penso que m’he equivocat, i em vénen unes ganes terribles de rectificar, abans no sigui massa tard. Si és que ja no és massa tard. Penso que apostar per l’art i la cultura és un error que ve condicionat pel fet que som a Espanya. Si visqués a França, a Bèlgica, a Suïssa o a qualsevol altre país d’aquells que sí que valoren la cultura i hi aposten amb pressupostos dignes, segurament no hauria conclòs tan ràpidament que la meva tria va ser errònia." - Estel Solé
Notícia citada; La broma de les cabres, els formatges i el Pirineu (3/5/23) - A vegades em sembla que tot seria més fàcil si em rendís, si renunciés a allò que m’apassiona. Però som malalts que no ens volem curar, els qui ens dediquem això https://www.vilaweb.cat/noticies/broma-cabres-formatges-pirineu-estel-sole/
Amb els terraplanistes passa com amb els "conspiranoics", per molts que
els demostris de manera empírica i fefaent que no tenen raó, ells
seguiran com els personatges de la genial pel·lícula de Monty Python "La
vida de Brian": "no sóc el messies!" "només el messies autèntic nega
que sigui el messies!" Així tenim el tema. Un altre pallús que es gasta
els diners en intentar demostrar encara que la Terra és plana i es troba
que no, que és una esfera: https://www.naciodigital.cat/noticia/255397/gasta-18000-euros-demostrar-terra-plana-descobreix-rodona
Vídeo que desmunta totes les teories enrevesades dels anomenats "terraplanistes" o ignorants de ciència.
Avui dediquem el programa a les declaracions, manifestos i proclames.
Les emissions de Sons de Prop a
Montcada Ràdio (104.6) de la
temporada
2022-2023 estan disponibles al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac).El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/sons-prop-03-05-2023-audios-mp3_rf_107479787_1.html
Manel Aljama (abril 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
El gran cabdill de Washington ha manat fer-nos saber que ens vol comprar les terres. Volem considerar l’oferiment, ja que sabem que, si no ho fem,poden venir els homes de pell blanca amb les armes de foc a prendre’ns les terres.
Com pot ser comprat o venut el cel ,o l’escalfor de la terra? Se’ns fa estranya, aquesta idea. No són pas nostres la frescor de l’aire ,ni el llambreig de l’aigua. Hauríeu de saber que cada bocí d’aquesta terra és sagrat per al meu poble. Cada brillant fulla de pi, cada ribera sorrenca,les boires enmig de les arbredes, les clarianes i el zum-zum dels insectes són sagrades experiències i memòries del meu poble. Som un bocí de la terra, i alhora, ella és un bocí de nosaltres. Les flors perfumades, el cérvol, el cavall, l’àliga majestuosa,tots són els nostres germans. Les roques dels cims,els prats humits de rosada,l’escalfor corporal del poltre,tots som una mateixa família. L’aigua transparent que corre pels rius i rierols no és només aigua, sinó també la sang dels nostres avantpassats.
Si us venguéssim les terres,caldria que recordéssiu que són sagrades, i caldria que ensenyéssiu als vostres fills que els rius són germans nostres i vostres. Però sabem que l’home de pell blanca no pot entendre la nostra manera de ser.
Per a ell, la terra no és la seva germana,sinó una enemiga. Tracta la Mare Terra i el seu germà, el cel, com si fossin objectes que es compren i es venen,com si fossin xais o collarets. La seva fam immensa devorarà la terra,i rere seu deixarà només un desert.
Nosaltres som d’una altra manera. Les vostres ciutats omplen de tristor els nostres ulls. No hi ha cap lloc tranquil a les ciutats de l’home de pell blanca,cap lloc on es pugui escoltar a la primavera com s’obren les fulles dels arbres o la remor de les ales dels insectes. I al capdavall,quina mena de vida té l’home si no pot escoltar el solitari crit del siboc o les discussions nocturnes de les granotes a la vora de la bassa? Als indis ens agrada el suau murmuri del vent damunt la superfície del llac,i l’aroma d’aquest aire purificat per la pluja del migdia o perfumat per l’olor de la pineda. L’aire té un valor inestimable per a l’home de pell roja, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè. L’animal, l’arbre, l’home,tots respirem el mateix aire. Però l’home de pell blanca no s’adona de l’aire que respira. Com si fos un home que fa dies que agonitza, no és sensible a les olors.
Si us venguéssim les terres, hauríeu de deixar-les en pau,sagrades com són,per tal que fins i tot l’home de pell blanca hi pogués assaborir el vent perfumat amb les flors de la prada. Si decidíssim vendre les terres,hauríeu d’acceptar una altra condició. Hauríeu de tractar els animals com a germans. He vist búfals a milers podrint-se abandonats a les praderies. Des del cavall de foc, sense aturar-lo ,l’home de pell blanca els disparava. Sóc salvatge i no entenc per què el cavall de foc val més que un búfal, al qual nosaltres només matem per tal de sobreviure. Cal que ensenyeu als vostres fills,tal com nosaltres fem amb els nostres,que la terra és la mare de tots nosaltres. Tot allò que li ocorrerà a la terra,ocorrerà també als seus fills. Quan els homes escupen la terra, s’estan escopint ells mateixos. Sabem una cosa: la terra no pertany a l’home,és l’home qui pertany a la terra. L’home no ha teixit la xarxa de la vida, només n’és un fil. Està temptant la malaurança si gosa trencar la xarxa. Tot està enllaçat com la sang d’una mateixa família.
Si continueu embrutant el vostre jaç,una nit us ofegareu en el vostre propi fang. No podem comprendre què passarà quan els búfals siguin exterminats, els cavalls salvatges amansits, les raconades secretes de les boscúries saturades per l’alè de tants homes. On serà l’arbreda espessa? Haurà desaparegut. On serà l’àliga majestuosa? Haurà desaparegut. S’acabarà la vida i començarà la supervivència. L’essència de la vida s’haurà extingit.
Nosaltres podríem comprendre alguna cosa si sabéssim què és allò que l’home de pell blanca anhela. Què pensa explicar als seus fills a les llargues nits d’hivern? Quines visions cremen dins dels seus pensaments? Quin futur desitja? Però nosaltres som salvatges. No podem saber els somnis de l’home de pell blanca...
Sindicalista: inútil que implica la resta d'empleats d'una empresa amb la finalitat d'obtenir un benefici individual. Nota: Els sindicats en general i en el passat tenen una gran llista d'èxits com la jornada laboral, l'atenció sanitària, etc., etc. Però, és passat i en altres indrets. Els de l'estat espanyol són funcionaris.
