Prometre i prometre

 

De la mateixa manera que hi ha límits a les contractacions (o més ben dit a l'endeutament) o les inauguracions en campanya electoral, hauria d'establir-se un màxim (que sigui baix, si us plau) de promeses electorals. En definitiva, tot el que prometen és DEUTE i més DEUTE. Res més.

El president i manat del govern regional ha promès un enllaç d'alta velocitat entre Barcelona i Tolosa. I això ho diu enmig del penós servei i gestió de RENFE amb el servei de Rodalies. No calen més comentaris i valoracions. Els fets són prou eloqüents.

L'altre president, el Sanchez s'ha fet una foto en solitari a la Casa Blanca. Normal. Ha anat a rebre ordres. Pregunto: quin va ser el darrer cap de govern que ha visitat l'estat? Crec que Merkel amb Rajoy fent uns metres del Camí de Sant Jaume i això va ser pel 2014! Busqueu que no trobareu!

Com va passar el 1975 quan la dictadura va lliurar el Sàhara a Marroc, tinc la convicció que Ceuta i Melilla ja són del Marroc, de dret. De fet, encara no. En aquest cas són ordres de l'amo americà i també com a pagament de no interferir en el tema de Catalunya. Sanchez sembla un paio d'aquells que si li calgués vendre la mare, ho faria! Quin penques!

Més en les etiquetes Eleccions i Franquisme Residual

© Manel Aljama (maig 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Michael Carruth on Unsplash





Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris