Ajuntaments i Diputacions són la menjadora dels partits polítics.
La llei municipal actual és l'antiga llei del segle XIX amb uns quants retocs que es van fer en temps de la transició. Fins a la mort del dictador els edils no cobraven cap mena de salari. Es va establir una remuneració. Mantenia les figures del secretari, interventor (a qui més tard es va retallar competències) i dipositari.
A més, estableix que qualsevol espanyol pot ser candidat en qualsevol
municipi, encara que no hi hagi posat mai el peu. Això resulta un insult
i un menyspreu als habitants del municipi.
Només es pot votar en un
municipi, en el que estàs empadronat. Un altre anacronisme. Hi ha qui
viu en un municipi i té la seva activitat econòmica en un altre i seria
interessant que pogués participar en les decisions públiques...
Que caldria:
- Limitació del nombre de regidors i d'assessors
- Aplicar criteris de productivitat als regidors i equiparació amb el de qualsevol empleat.
- Reducció dels salaris dels regidors en funció del volum real d'ingressos del municipi
- Aprofitar la inversió fins ara despesa en tecnologia i suprimir llocs no productius com ara administratius i conserges.
- Destinar aquest estalvi a llocs de treball més necessaris: social, cultural
No
arribarà mai, perquè és l'equivalent a signar un harakiri per part de
partits polítics, les mesures que proposo, s'aproximen molt a les de
qualsevol democràcia consolida de debò.
Més en les etiquetes Eleccions i Franquisme Residual
© Manel Aljama (maig 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.