Com si fos casa seva

 


La llei municipal vigent permet que qualsevol personatge sense ofici ni benefici i amb DNI espanyol pugui ser candidat de qualsevol ciutat, encara que no visqui i ni tampoc en tingui idea de gestió municipal. Per contra, els votants sí que han de residir en el municipi. O sigui, els votants, els que paguen (deuen ser ben beneits), han de triar només entre els candidats que es presenten, vull dir entre les llistes que es presenten.

El candidat ha hagut de superar proves molt dures: pujar a còpia de llepar el cul i ganivetejar tot aquell rival que amenaci la seva carrera de moment, ascendent. Sí, aquest és el concepte més alt que tinc de qui es dedica a la política, però encara puc deixar-lo molt avall, si el lector m'ho demana.

Després quan el nombre de vots li permet accedir primer a la cadira (i sou de regidor) i més tard a la d'alcalde, no patiu que portarà la ciutat com si fos casa seva. Ben bé, farà de la ciutat el que li roti. I si se li escau fer alguna consulta, ja farà tot el contrari. Total, la gent va ben distreta amb aquell joc de pilota que fan per les telepantalles...

© Manel Aljama (maig 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Wesley Tingey on Unsplash

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris