Albert Gozlan, Mestre de Kabbalah, respon a la pregunta: ¿Es pot canviar el passat?
Fins començaments del segle XX, amb la física quàntica, la ciència tenia la certesa absoluta que les ones SEMPRE eren ones i les partícules SEMPRE eren partícules. Des de llavors, que siguin partícules o ones, depèn de l'observador.
Vídeo de desembre de 2022 de 9.12 minuts
Nunca mais
a tua face será pura limpa e viva,
nem teu andar como onda fugitiva
se poderá nos passos do tempo tecer.
E nunca mais darei ao tempo a minha vida.
Nunca mais servirei senhor que possa morrer.
A luz da tarde mostra-me os destroços
do teu ser. Em breve a podridão
beberá os teus olhos e os teus ossos
tomando a tua mão na sua mão.
Nunca mais amarei quem não possa viver
sempre,
porque eu amei como se fossem eternos
a glória, a luz e o brilho do teu ser,
amei-te em verdade e transparência
e nem sequer me resta a tua ausência,
és um rosto de nojo e negação
e eu fecho os olhos para não te ver.
Nunca mais servirei senhor que possa morrer.
Nunca mais te darei o tempo puro
Que em dias demorados eu teci
Pois o tempo já não regressa a ti
E assim eu não regresso e não procuro
O deus que sem esperança te pedi.
Sophia de Mello Breyner Andresen
Font: https://nesgadeterra.blogspot.com/2016/03/meditacao-do-duque-de-gandia-sophia-de_18.html
El monstre feixista no havia desaparegut d'Espanya. El van guardar en la Constitució i en uns tribunals no renovats. En un article publicat en aquest mateix bloc el 26/4/2019, deia respecte al mecanisme suposadament democràtic d'eleccions generals, sempre en clau espanyola:
"Aquest patró es repeteix gràcies a un electorat poc culte i immadur democràticament parlant: no trien qui administrarà la "res publica", trien el civil que manarà en la caserna que és Espanya."
I el mateix any afegia: "Amb el procés (el govern) es comporta com un monstre maltractador. Com el nen de la pilota que si no juga de davanter i li deixen fer gol, se l'emporta a casa seva" (29/9/2019). Poc temps més tard, insistia (10/11/2019): "Salvini i Le Pen feliciten el monstre. Marxem abans que Europa apliqui l'article 7 i ens deixen dins la gàbia amb el monstre..."
Ja en el 2020 (el 4 de gener), Eduard Voltes assenyalava: "el PSOE és ara víctima del monstre que ell mateix ha contribuït a alimentar". Dos dies més tard, el 6/1/2020, matisava en aquest bloc: "PSOE i PP van crear el monstre VOX. Són ells que han de tornar-lo a la gàbia, que el referèndum era LEGAL."
El mes de juny de 2020, "Ja s'han oblidat que en comptes d'asseure a
dialogar van anar a despertar el monstre de l'extrema dreta." El 2 de
novembre del mateix any, ja es podia constatar com el feixisme campava
mentre que apareixien pintades antisemites al Call de Barcelona:
"Com he comentat en altra publicació: mancats de valors, han tingut per educació televisió amb concursos escombraries on qui guanya no és qui més capacitat o coneixements en té, sinó qui és més malparit i dolent. Els mecanismes de l'estat han despertat al monstre que sí, pot créixer. Ha estat tan fàcil com anar a un gimnàs, per exemple, i repartir uns bitllets i potser alguna paperina. Cal cremar contenidors per justificar una intervenció policial. El populisme polític aplana el camí al feixisme. Aquests éssers vius en són un exemple. "
Gairebé un any més tard, el 25 d'octubre de 2021: "El 2019 vaig dir "monstre" i no pas geni. Vicenç Partal: "Una volta has tret de la llàntia el geni del feixisme, és impossible que hi torne a entrar."
Si dónes menjar al monstre i obres la porta de la seva gàbia, ja saps gràcies a la història que es pot esperar.
Per saber més i articles citats:
El món: https://www.elmon.cat/opinio/hora-80_2106784102.html
Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/lose-lose-espanya-despres-de-la-inhabilitacio-dalberto-rodriguez/
Nit dels vidres trencats: https://en.wikipedia.org/wiki/Kristallnacht
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Imatge de Kristallnacht "La nit dels vidres trencats" publicada a Enciclopedia del Holocausto (https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/the-night-of-broken-glass) , autor desconocido.
 |
| Esta pintura de 1850 está exposta no museu Georg Schäfer, em Schweinfurt (Alemanha) e representa uma sala repleta de livros em estantes |
A febre dos livros adoeceu a Inglaterra do século XIX: No século XIX, um frenesim pela acumulação de livros correu Inglaterra. O médico e poeta John Ferriar referiu-se-lhe como bibliomania. Thomas Frognall Dibdin, bibliógrafo, estudou-lhe causas e consequências e publicou-as em livro. Entre os acumuladores, destacou-se Richard Heber e Thomas Phillipps.
Publicat el 12-12-2022 a Diario de Notícias
“It’s Christmas from late October. Lights are switched on even earlier, meanwhile people are even more wobbling. I would like a December with switched off light along with switched on people.” - Charles Bukowski
"Ja és Nadal des de finals d'octubre. Els llums s'encenen sempre molt abans, mentre que les persones es tornen cada cop més intermitents. I jo el que vull és un desembre amb els llums apagats però amb les persones ben enceses" - Charles Bukowski
Traduït i publicat per Manel Aljama (novembre, 2022)
Escriptor,
Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Photo by Gabriel Garcia Marengo on Unsplash
The wise man can sit on an anthill, but only the fool sits on it. Chinese proverb
El savi pot seure en un formiguer, però només el neci s'hi queda assegut. Proverbi Xinès
També les etiquetes de Filosofia, Cites,
Traduït i publicat per Manel Aljama (novembre, 2022)
Escriptor,
Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Photo by Mikhail Vasilyev on Unsplash
Avui fa 7 anys que em feia la primera entrevista
amb Futur Imperfecte acabat de sortir de la impremta. Ens van dir adéu
pensant en activitats de llibres i per llibres i en poques hores va marxar
d'aquest pla, Josep Gran.
Programa especial de comiat. Avui és el darrer Sons de Prop a la freqüència de Montcada Ràdio (104.6 FM i streaming). Com sabeu, Montcada Ràdio tancarà les emissions a final de 2022. Adreça que estarà activa fins 31 de desembre: Sons de Prop FM 104.6
Però, al gener ens trobareu a https://laveu.cat/ (i també a Spotify) cada dimecres en pòdcast per sentir o descarregar :-)
La notícia: https://laveu.cat/actualitat/montcada-radio-tancara-les-emissions-a-final-dany/
No funciona donar objectes a algú que els ven per "causes solidàries".
Això ja ho fan de tant en tant les parròquies (sobretot al món
anglosaxó). La idea original de Llibre Solidari (pel que fa a
solidaritat), no semblava dolenta, sí que ho és la implementació: a
canvi de res la gent deixa llibres, guies de telèfon i tot el que sigui
en paper.
Ben diferent de com remuneren el reciclatge a Alemanya i com funciona la franquícia Re-Read.
Notícia: https://www.vilaweb.cat/noticies/deutes-asfixien-associacio-llibre-solidari-concurs-creditors/
Mudam-se os tempos, mudam-se as vontades,
Muda-se o ser, muda-se a confiança;
Todo o mundo é composto de mudança,
Tomando sempre novas qualidades.
Continuamente vemos novidades,
Diferentes em tudo da esperança;
Do mal ficam as mágoas na lembrança,
E do bem, se algum houve, as saudades.
O tempo cobre o chão de verde manto,
Que já coberto foi de neve fria,
E enfim converte em choro o doce canto.
E, afora este mudar-se cada dia,
Outra mudança faz de mor espanto:
Que não se muda já como soía.
Luís Vaz de Camões
Basili, malgrat el gruixut pijama de franel·la, va sentir el fred humit del llençol que cobria el matalàs del seu llit. Es confirmava així, el vaticini de l'olor acre que havia embriagat la seva pituïtària només feia uns segons. A vuitanta-set anys, encara conservava en acceptable bon estat la major part de les seves facultats. Li servia per sobreviure aquell lloc, a mig camí entre una presó i un manicomi. La residència ocupava un antic magatzem de productes d'alimentació que havia estat reformat just per poder ser inaugurat com a psiquiàtric. Però, els canvis polítics d'última hora els van fer optar per obrir un geriàtric. D'aquesta manera, una presó moderna albergava més luxes dins les seves instal·lacions que les austeres parets d'aquella residència. A la planta baixa hi havia la recepció, les diferents sales d'estar i el menjador. Els dos pisos superiors estaven destinats a dormitoris.
El personal que hi treballava solia ser gent insensible que de vegades tractava els ancians com si fossin objectes sense vida, i d'altres, es comportava com si fossin empestats sense remei. La directora rondava la cinquantena, de faccions molt dures. Semblava que l'amabilitat no havia visitat mai la seva cara. Quan parlava, la seva veu desprenia una barreja de bilis i odi per tot i tots els que eren al seu voltant. A l'hora dels àpats solia fer rondes per vigilar el servei i el compliment de les ordres.
Tothom allà sabia que es batejava la sopa que sobrava de la setmana anterior. Basili, també. Però, aquella vegada no va voler fer veure que s’ho empassava com un babau i va perdre el control:
—Aquesta sopa està aigualida! I a més li falta sal! No hi ha qui se l'empassi! —va dir com desairat i en veu alta perquè el sentís tothom.
—La sopa és bona i és la mateixa de sempre! —va respondre amb duresa la directora que acabava d'entrar al menjador. Es va dirigir cap a la resta dels entaulats:
—No us entretingueu! Ja sabeu que, si hem de pagar hores extres al personal, cobrarem la diferència a les seves famílies!
Ningú no es va atrevir a respondre. Basili va contenir l'alè. La directora va finalitzar el discurs:
—Les queixes… Al llibre de reclamacions!
Va marxar amb el mateix sigil amb què havia entrat. El rítmic dringar de les culleres contra la ceràmica dels plats, va tornar a ser el tediós fons musical fins que va acabar el sopar. Se'n van anar a dormir en silenci rutinari.
Ja al llit, Basili es va començar a penedir de les queixes. Es va obsessionar amb la idea del càstig que amb seguretat rebria. El pitjor seria que el traslladessin a l'última planta, la dels desnonats que esperen la mort com a únic remei per al dolor i la incontinència. Potser el deixarien en mans d’una cuidadora nova, d’aquelles que tenen tan poca experiència com vocació. O potser, no li canviarien els llençols en uns quants mesos…
Va tornar a la realitat. Va tornar a la humitat i va sentir pànic. La seva esperança consistia a passar a millor vida amb rapidesa i així alliberar-se d'aquell insuportable tuf d’àcid úric que podia ser d'un altre. Estava convençut que controlava del tot la bufeta i els esfínters. Acceptar el contrari seria un indici que ja havia començat el tram final del camí, el que no té cap enrere.
Basili s'aniria apagant a poc a poc fins a morir de tristesa i sense arribar a saber mai que la directora, com a càstig, havia fet vessar una falca d'orina al seu llit.
© Manel Aljama (abril 2013, octubre 2022)
© Imatge by Audrey Hunt from Pixabay
Publicat al número 115 (desembre 2022) de la revista digital La Tortuga Avui
Hannukah, la festa de les Llums, comença el dia 25 del mes jueu de Kislev, i dura vuit dies. Al calendari gregorià, generalment cau al desembre.
La paraula hebrea Hanukah significa "inauguració". Al segle 2 AEC, l'època del Segon Temple Sagrat, el règim sirià-grec d'Antíoc va pretendre allunyar els jueus del judaisme, amb l'esperança d'assimilar-los a la cultura grega. Antíoc va declarar il·legal l'observança del judaisme - incloent la circumcisió, el Xabbat i l'estudi de Torà - castigant el transgressor amb pena de mort. Molts jueus – anomenats hel·lenistes – van començar a assimilar-se a la cultura grega, prenent noms grecs i casant-se amb no jueus. Això va començar a deteriorar la base de la vida jueva i la pràctica del judaisme.
Quan els grecs van desafiar els jueus i els van ordenar sacrificar un porc a un déu grec, uns quants jueus valents van prendre els turons de Judea en una flagrant revolta contra aquesta amenaça a la vida jueva. Liderats per Matityahu, i després pel seu fill Yehuda el Macabeu, aquesta petita banda de jueus devots va desfermar un conflicte armat en contra de l'exèrcit sirià-grec.
Antíoc va enviar milers de tropes ben armades per aixafar la rebel·lió, però després de tres anys, els Macabeus van tenir un èxit miraculós en contra de tots els pronòstics, i van fer fora de la seva terra els estrangers. La victòria és equiparable a una victòria israeliana contra totes les potències del món d'avui dia, juntes.
Els guerrers jueus van entrar a Jerusalem i van trobar el Temple Sagrat en ruïnes i profanat amb ídols. Els Macabeus ho van netejar, i el van inaugurar el 25 de Kislev. Però quan va arribar el moment de reencendre la Menorà, van revisar tot el Temple, i només van trobar un atuell d'oli pur que portava el segell del Summe Sacerdot. De totes maneres van encendre la Menorá, i van ser recompensats amb un miracle: Aquest petit atuell d'oli va cremar per vuit dies, el temps necessari per produir un nou subministrament d'oli.
A partir de llavors els jueus han observat una festivitat durant vuit dies, en honor a aquesta victòria històrica i al miracle de l'oli. Per publicar el miracle de Hanukah, durant els vuit dies s'afegeixen al prec de Xajarit les lloances especials de Halel, ia les nits s'encén la Hanukià.
Font del text: https://www.enlacejudio.com/2017/12/07/guia-practica-januca/
Vídeo de 2021 de 20.31 minuts
Mudam-se os tempos, mudam-se as vontades,
Muda-se o ser, muda-se a confiança;
Todo o mundo é composto de mudança,
Tomando sempre novas qualidades.
Continuamente vemos novidades,
Diferentes em tudo da esperança;
Do mal ficam as mágoas na lembrança,
E do bem, se algum houve, as saudades.
O tempo cobre o chão de verde manto,
Que já coberto foi de neve fria,
E enfim converte em choro o doce canto.
E, afora este mudar-se cada dia,
Outra mudança faz de mor espanto:
Que não se muda já como soía.
Luís Vaz de Camões
When invited to tea at Henry Ford’s sister’s house, Kahlo lectured about the virtues of communism, and at a different event loudly asked Henry Ford, a virulent anti-Semite, if he were Jewish.
Quan el van convidar a prendre un te a casa de la germana d'Henry Ford, Kahlo va fer una conferència sobre les virtuts del comunisme i en un altre acte li va preguntar en veu alta a Henry Ford, un antisemita virulent, si era jueu.
Resta de l'article Scientific, Sexual and Sentimental: What Frida Kahlo Saw in the Orchid - Erica Hannickel on an Artist's Plant-Filled Life (Científic, sexual i sentimental: el que Frida Kahlo va veure a
l'orquídia - Erica Hannickel sobre la vida plena de plantes d'un artista) : https://lithub.com/scientific-sexual-and-sentimental-what-frida-kahlo-saw-in-the-orchid/
Frida Kahlo: Her mother's family was of Spanish and Native Mexican descent, while her father was a German Jewish immigrant. Although she is best known for her representations of Mexican culture, her Jewish background also influenced her work.
Source: https://jwa.org/thisweek/jul/06/1907/frida-kahlo
Del programa "Ler +, Ler Melhor" de RTP2 sobre la vida i l'obra de Florbela Espanca.
Article Viquipèdia (Portuguès)
De la ràdio, la d'abans ja n'hi havia parlat en aquest bloc, el setembre de 2019 en La ràdio que es fa ara i en tenia un altre article pendent. Resumint molt, venia a dir que la ràdio, la bona ràdio havia mort perquè les dues grans cadenes que es van menjar gairebé totes les emissores locals i una llei limita les accions de les emissores locals. Era i és una opinió des del meu punt de vista d'oient a qui agrada escoltar música, programes temàtics, aprendre coses, dramàtics i res d'això existeix en la ràdio actual. Existeix, en la selva del pòdcast.
Que tanqui una emissora pot ser vist com un drama... O no tant.
Quan Gutenberg va inventar la impremta, els copistes es van enfadar... Els nous telèfons ja no porten receptor de ràdio FM, només algun model i unes poques marques i molta gent ni ho sabia! El públic s'ha passat a la ràdio per Internet (streaming o reproducció en línia) a les descàrregues de continguts. Per als professionals i també per als que de manera altruista fem continguts digitals, canvia poc la manera de treballar perquè el "directe" es va perdre fa temps, potser abans del confinament.
És la fi d'un sistema, però és l'inici d'un altre. Potser alguns s'animen escoltar i fer comentaris que sempre ajuden!
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Vídeo TheBugglesVEVO: Video killed the radio star (official video)
A TV3 han deixat d'emetre el programa especialitzat en cinema, Cinema 3. Jaume Figueras declara a Vilaweb: "M'ha sabut greu que TV3 no substituís 'Cinema 3' per un altre programa de cinema" i jo afegeixo que també falten programes musicals i d'arts en general.
Notícia https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-jaume-figueras-premi-gaudi-honor-2023/
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
Quin és l'origen de la comunitat jueva de Girona? Qui era Mossé ben Nahman? Què va passar el 1391? On s'ubicava l'última sinagoga, activa fins 1492?
Descobreix les respostes en aquest audiovisual que et convida a conèixer
el Museu d'Història dels Jueus. Inclou traducció en castellà, anglès i
francès.
Vídeo de novmbre de 2022 de 8.50 minuts
Link: https://www.youtube.com/watch?v=Wq-pCTdcNIc
Conhecimento é poder, transforma a sua vida,
amplia seus horizontes e muda a sua realidade.
Més en l'etiqueta EmPortuguês
© Infografia Mente Extraordinária
Sons de Prop, desapareix de les ones... :-( Montcada Ràdio (el 104.6 FM i streaming) tancarà les emissions a final d’any.
Però, al gener ens trobareu a https://laveu.cat/ (i també a Spotify) cada dimecres en pódcast per sentir o descarregar :-)
La notícia: https://laveu.cat/actualitat/montcada-radio-tancara-les-emissions-a-final-dany/
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Imatge: Xipre de @iconquistador (Max) a Unsplash
La llei de Llibertat Sexual o també coneguda com "Només SÍ és SÍ" ha estat ben rebuda per diversos col·lectius, en especial els transsexuals als que sembla que aplana el camí. S'hi han sumat gais, lesbianes i feministes. Però, no tot en la llei "Només sí és sí" és bo.
No sóc jurista, però pel que he estudiat de lleis, veig el que molt pocs veuen: fusiona els delictes d'abusos i violació, deixant les penes més baixes i pensant malament, blanqueja en certa manera els "manada": o morta o ella va acceptar. I això és perquè més que llibertat, sembla que deixa en mans de la gent la interpretació d'un "no" és un "no" i un "sí" és un "sí", o com assenyalava un altre jurista: "necessitarem un notari per a sortir a lligar..."
Els càrrecs polítics presenten lleis que no han redactat i sospito que tampoc no han llegit i ni dominen. La majoria dels diputats no ha treballat més que en política! I aquí tenim el resultat: un violador que surt de la presó i un altre que rep una condemna més tova. De debò és una bona llei i de "llibertat sexual"?
Alacant, un condemnat per
violació surt de la presó gràcies a la nova llei:
https://www.vilaweb.cat/noticies/audiencia-alacant-condemnat-violacio-excarceracio/
Primer
acusat de violació que rep una pena més tova gràcies a la nova llei: https://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/2224471-l-acusat-de-la-violacio-de-blanes-el-primer-que-aconsegueix-menys-pena-per-la-llei-nomes-si-es-si.html
No
es tracta de fer més i més lleis, es tracta d'invertir en educació i en
cultura, retornar assignatures com ètica i filosofia a l'ensenyament
secundari.
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
Espanya és ara mateix l'estat decrèpit, decadent i
en vies de descomposició que no sap fer més que lleis; lleis de tota
mena i per a tots els àmbits de la vida.
El país sense cultura ni
educació només sap fer lleis per prohibir i per protegir allò que té
més por de perdre, com ara la llei que prohibeix tenir periquitos,
tortugues o hàmsters a casa que queda molt bé..., i els toros? Hem
d'afegir la que limita els diners en metàl·lic que podem tenir a casa!
Si és casa nostra i són "els nostres diners", els que hem guanyat amb el
nostre esforç. Aviat, poden fer el mateix amb el paper higiènic i
regulen la quantitat màxima que podem gastar!
Deixo la llei del "NOMÉS SÍ ÉS SÍ" per un altre article. Totes les lleis que fan limiten les llibertats individuals. Individu, la paraula que els fa por, des del naixement dels protestants. Llibertat d'empresa, d'elecció, de pensament... No són pas les llibertats sinó l'individu. En tot això no hi ha ni un bri de progressisme, és el ranci patriarcalisme catòlic del segle XVI.
© Manel Aljama (desembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
El motiu del llibre va ser la unió de forces arran de la coincidència dels autors en el II Simposi Internacional d'Arts Escèniques a Sueca el 2012. Tots dos havien presentat sengles treballs dedicats al teatre breu i la comèdia de l'art.
Abstract
La commedia dell'arte a Catalunya aplega diverses manifestacions d'aquest macrocosmos
icònic en la cultura i el teatre i catalans, des del segle XVI fins als
nostres dies. David George i Jordi Lladó tenen una llarga trajectòria
en l'estudi d'aquest fenomen en l'escena i la literatura catalana i
hispànica del segle XX i han ampliat la seva recerca tenint en compte
tant l'origen popular del gènere teatral a Itàlia, com la seva
particular adaptació a França amb nous gèneres com la pantomima commediesca,
de gran ressò a l'escena barcelonina del tombant del segle XIX. El
volum incideix en el caràcter híbrid i interdisciplinari del gènere,
tant en el diàleg que estableix entre formes parateatrals
populars i art cultivat com en la confluència d'interès des de les arts
plàstiques i les arts del moviment: cobra així una especial atenció
l'aspecte visual i plàstic del fenomen.
Què va ser la commedia dell arte?
L'expressió
Commedia dell'arte significa literalment teatre interpretat per
persones de l'art, és a dir, per actors professionals. Aquesta forma de
fer teatre va poder sorgir a Itàlia al voltant de 1550, encara que els
seus orígens es remunten a peces còmiques breus conegudes com a "farses"
de l'edat mitjana.
Publicat a Alacant: Universitat d'Alacant, 2019. 212 p.
Més informació: https://publicaciones.ua.es/ca/libro/la-commedia-dell-arte-a-catalunya_112762/`
“As massas nunca tiveram sede da verdade. Distanciam-se dos fatos que lhes desagradam e adoram as mentiras cômodas que sustentam suas ilusões. Quem souber enganá-las, facilmente será seu dono! E quem tentar desenganá-las, fatalmente será seu inimigo”. (Gustave Le Bon, Psicologia das massas)
“Les masses mai no han sentit set per la veritat. S'allunyen dels fets que ens agraden i adoren els errors que els enamoren. Qui sàpiga enganyar-les serà fàcilment el seu amo; qui intenti desenganyar-les serà sempre la seva víctima” (Gustave Le Bon, Psicologia de les masses)
També: Set per la veritat,
© Autor infografia il·legible, trobat a Internet
Amb la voluntat que es pugui repetir aquesta setmana l'any vinent, el discurs de clausura de l'alcaldessa i el concert de piano de Laura Andrés han posat punt final a la primera Setmana del Llibre SBD. Han participat més de vuitanta autors i tres llibreries locals.
© Manel Aljama (novembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
