L'últim escrivent de Sílva Jané

Fitxa

L'últim escrivent - Editorial Trípode, 2019 224 pàgines

La sinopsi diu: En plena febre preolímpica, en Jordi és l'últim escrivent que queda a la ciutat. Tot i que ha estudiat belles arts, treballa rellogat en una cabina rònega als Jardins Fleming del Raval. Escriu per a la poca gent analfabeta que encara queda i, sobretot, omple tota mena d'instàncies oficials i paperassa dels nouvinguts. Un dia comença a rebre unes misterioses cartes d'una tal Sara, verdulaire de la Boqueria el 1903, en les quals explica l'admiració que sent per l'òpera i el tenor Giralt, cantant del Liceu. En Jordi queda fascinat pel que la noia va relatant sobre la ciutat de l'època: reviurem el naixement del Paral·lel, la novetat de la plaça de Catalunya, les reunions dels artistes modernistes, la misèria dels trinxeraires, els nous invents... Però aviat es comença a fer moltes preguntes: com rep les cartes si no veu ningú? Qui és la Sara? Què vol?

M'ha semblat molt ben treballat i molt ben documentat de manera que revivim aquella primavera-estiu de 1991 i alhora, a través de les cartes, els fets del passat (o potser en paral·lel) de 1903. Amb personatges versemblants, els contemporanis i els del 1903. A més d'escrita amb ofici, ha estat escrita amb el cor que sovint és més important. El Jordi, la Xirgu, la Gemma i la Sara poden qualsevol de nosaltres: mentre el llegia era fàcil canviar-me de personatge, vull dir, empatitzar fins i tot amb uns i amb altres. 

L'Autora

Sílvia Jané, nascuda a Barcelona el 1968, ha treballat en temes d'informació i cultura a l'Ajuntament de la ciutat. Interessada en la història de Barcelona, la fotografia i les xarxes socials, també ha col·laborat en diverses revistes i ho fa habitualment a Ràdio Tordera. L'últim escrivent és la seva segona novel·la, després de Les esquerdes del silenci. 

Web de Sílvia Jané: https://silviajane.com/

Tastet

Lectura de Jesús Tibau https://www.youtube.com/watch?v=XAhn6Go8zgw

---

---

Una interpretació de la Història en funció de dues tradicions bíbliques

 

---

Jordi Salat presenta el seu llibre DOTZE i analitzarà el poder fàctic de les monarquies bíbliques al llarg de la història d’Europa, amb un interès especial en la història de Catalunya, Occitània o els regnes de la Corona d'Aragó. Una visió heterodoxa de la Història del control polític d'Europa en funció de dues tradicions culturals bíbliques relacionades amb la Maledicció de Noé. 

Sobre aquest aspecte recolza el seu pensament fent referència el passatge de la Bíblia que diu: “El Temple de Salomó es construeix en el segle X a.C. per a substituir el Tabernacle que durant segles, des de l’Èxode, es venia utilitzant com a lloc de culte a Jahveh o Jehovah”. Salomó va substituir el culte a Jahveh per un altre culte. Aquesta és la qüestió: quin culte va instaurar o restaurar. 

Jordi Salat (1949). Després d’uns anys llegint llibres d’hinduisme, budisme i taoisme va entendre els relats bíblics amb un criteri diferent del que li havien ensenyat a l’escola i ara es considera un cristià hel·lenista i heterodox. Des de fa uns quants anys n’ha deixat constància del seu pensament en el seu Blog Vernacle. Ara, després de més de cinquanta anys de reflexionar-hi, s’ha decidit a deixar-ne testimoni en aquest llibre que ha titulat DOTZE. Jordi Salat també és autor del llibre “Les quatre columnes catalanes”, editat el 2005, actualment exhaurit. En prepara una segona edició revisada i ampliada. 

Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes: DOTZE

La Gota Catalana:  https://lagotacatalana.wordpress.com/

Vídeo de 2022 de 1 hora i 34 minuts

Link:  https://www.youtube.com/watch?v=fgZQcw_8Bhk

Sense ficció. Avi, et trauré d'aquí!. Versió sencera!!!!

---

Comparteixo el documental promogut des de fa uns anys per l'escriptor i professor de literatura, Joan Pinyol Colom. Joan Pinyol Colom és autor dels llibres Avi, et trauré d'aquí!, dels de contes Balancí d'onades, Avinguda Capri, Ningú ve fet a mida, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna, Inquieta nit i altres contes, Micromèxics, Pilota de set, Glops, Planeta Lluç i En Ventilat i l'Espantall i de les novel·les Stòitxkov i Sofia, Dorotea i la joia gegantina, Fi de curs a Bucarest, Ningú no mor i El mar de les ombres.

Documental "Avi et trauré d'aquí", emès al programa sense ficció el 19/3/2013  https://www.youtube.com/watch?v=U8x2p8sBV0o compartit en un canal Youtube sense monenització

Llibre "Avi et trauré d'aquí" publicat per Saldonar: https://www.saldonar.com/llibre/avi-et-traure-daqui.

Perfil de Joan Pinyol Colom a Twitter @joanpinyolcolom: https://twitter.com/joanpinyolcolom  

Post relacionat: https://www.manelaljama.com/2022/04/la-forca-de-la-televisio-compartit-per.htm

Iom-ha-Xoà

 

El Iom ha-Xoà (hebreu: יום השואה, /jom haʃoˈʔa/) o Dia de record de la Catàstrofe (l'Holocaust) és el dia en què es recorda a Israel, des de 1959 mitjançant una llei de la Kenésset, la memòria de les víctimes de l'Holocaust. És un dia en el qual no es treballa i les banderes s'hissen a mitja asta.

Al principi es va pensar que el dia escollit hauria de ser l'aniversari de l'alçament del Gueto de Varsòvia, però per motius religiosos es va decidir que fóra un altre dia (font Vikquipèdia).

© Publicat per Manel Aljama (abril de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge collage de llibres de per Manel Aljama

"La força de la Televisió" compartit per l'escriptor Joan Pinyol

 

 

Comparteixo aquesta carta de Laura Colom, mare de l'escriptor i professor de literatura, Joan Pinyol Colom que m'ha fet arribar per les xarxes.  Joan Pinyol Colom és autor dels llibres Avi, et trauré d’aquí!, dels de contes Balancí d’onades, Avinguda Capri, Ningú ve fet a mida, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna, Inquieta nit i altres contes, Micromèxics, Pilota de set, Glops, Planeta Lluç i En Ventilat i l’Espantall i de les novel·les Stòitxkov i Sofia, Dorotea i la joia gegantina, Fi de curs a Bucarest, Ningú no mor i El mar de les ombres.

Avui la meva mare, de 91 anys, ha penjat això a les xarxes. Us ho vull compartir.

Moltes vegades el mòbil em pregunta en què penso O em demana que expliqui una història, i sempre pensi que no sé per què m'ho diu. Doncs avui en tinc ganes. Aquest sant Jordi m'han regalat al llibre del Toni Cruanyes "La vall de la llum". He estat contenta, tinc ganes de llegir-lo i a la contraportada, veig que recorda la vida del seu avi. Mira, de seguida he pensat que el meu fill fa catorze anys que recorda el seu avi, el meu pare Joan, i lluita per treure'l del Valle de los Caídos, i també ha escrit un llibre que en parla.

No ho dic perquè el llibre del Cruanyes hagi estat premiat. Millor per a ell. Només em pregunto què diria el Toni Cruanyes si el seu avi fos al Valle de los Caídos?, Alguna vegada he dit al Joan que el seu llibre és una mica polític i  als polítics no els deu agradar que els ho diguis, que cap govern no ha sigut capaç de fer res.  Però no et preocupis Joan. Ja estem acostumats a esperar, saps que tens el suport de la família i de tots els teus bons amics, perquè puguis complir la teva promesa.

Una abraçada!!!!

Laura Colom

Més informació

Documental "Avi et trauré d'aquí" https://www.youtube.com/watch?v=U8x2p8sBV0o

Llibre "Avi et trauré d'aquí" publicat per Saldonar: https://www.saldonar.com/llibre/avi-et-traure-daqui.

Perfil de Joan Pinyol Colom a Twitter @joanpinyolcolom: https://twitter.com/joanpinyolcolom 

Sant Jordi, el mateix de cada any

 

Sant Jordi i la pluja

Un amic historiador, activista cultural i escriptor plantejava el diumenge al seu mur de Facebook, l'endemà de Sant Jordi que allò no fomentava la lectura i que era el mateix circ de cada any, que cal replantejar-la o morirà d'èxit i avorriment.

Penso que té tota la raó i li vaig respondre que aquesta actitud de les editorials i grans llibreries és la que fan els que no tenen idees i no volen arriscar, però que s'enfonsen a poc a poc. I feia la comparació de com seria la seva estratègia aplicada a altres sectors econòmics. En la meva opinió s'enfonsarien com les botigues de queviures al final de la Unió Soviètica, amb els prestatges buits. I és que concentrar més de la meitat de la teva producció anual en un parell de dies de primavera on també saps que pot ploure, no és un acte de fe, és temerari i suïcida.

El dissabte a més, van tenir pluja i calamarsa. No som pas a començament del segle XX. Que plouria el dia de Sant Jordi es sabia amb fiabilitat del 90% des de feia més d'una setmana. Tinc estació meteorològica i encerto les meves modestíssimes previsions amb una efectivitat del 89%. Ho sabien. Ajuntaments com el de Caldes o el Girona van preveure llocs alternatius. Barcelona no. Algunes editorials petites i llibreries de barri, de les que fomenten la lectura van patir els efectes amb pèrdues que poden significar la seva desaparició.

Queda clar que s'ha repetit l'esquema imposat fa anys. Com una cursa o una competició on els mitjans proclamen el guanyador o guanyadors i si s'escau, el perdedor, aquell que tenia moltes expectatives, però els compradors (no dic lectors), l'han abandonat per una altra novetat de darrera hora. Com passava quan treballava en un distribuïdor informàtic, hi havia fires que havies d'anar per força i si no anaves, fomentaves els rumors... Res a veure amb la cultura. En pocs anys, morirà d'èxit perquè qui remena les cireres en el sector no té llibres a casa.

Més: Un altre Sant Jordi amb llibres de més de 700 pàgines

Pèrdues per les editorials Llibres del Delicte, Raig Verd i la llibreria la Carbonera entre altres

https://www.vilaweb.cat/noticies/jugar-se-un-terc-de-la-facturacio-en-un-dia-el-sector-del-llibre-protesta-per-un-sant-jordi-de-perdues/ 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2130504-compensaran-llibreters-i-editors-per-les-perdues.html 

 

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge: Fondevilla

Signatures Sant Jordi 2022

 

Signatures de Manel Aljama, matí i tarda.

 

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #FuturImperfecteManelAljama 

 

Óbidos proposa submergir-se en la literatura i els viatges durant quatre dies

 

Des de dijous i fins diumenge, Óbidos (Portugal), tornarà a obrir les seves portes a un esdeveniment literari, aquest cop vinculat al viatge. Després de dos anys d'interregne, a causa de la pandèmia, Latitudes - Literatura e Viajantes torna amb la quarta edició.

Durant quatre dies, Óbidos ofereix als visitants la possibilitat de participar en tallers de fotografia, lectura, dibuix i literatura, assistir a exposicions de pintura i dibuix i adquirir llibres en una fira solidària.

Article:
Óbidos propõe mergulhar na literatura e viagens ao longo de quatro dias

Decreten que la mascareta ja no és obligatòria

 

Des del dia 20 d'abril ja no és obligatòria la mascareta en els interiors.

Els indocumentats, inútils, incompetents i ignorants que primer van negar la gravetat i el risc real de la pandèmia (a 15 hores de vol des de la Xina), després van muntar un circ amb un militar mentre donaven ordres contradictòries, només per deixar clar que "aquí mano jo", que van fer el ridícul amb la importació de mascaretes (els adjudicataris no estaven homologats, ni tampoc sabien com va això de la documentació per fer una importació!), que van estar tota l'estona amb "un pasito palante i otro para atrás", que van acumular el dubtós mèrit de "Spain dades poc fiables", haurien fet bé de dimitir i dedicar-se a fer curses de braus o xarangues de carnaval. Que ni per això serveixen. Això sí, els tornarien a votar.

Article relacionat:  Ni màscara ni tampoc distància, La fiabilitat de les vacunes,

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Claudio Schwarz on Unsplash

Un altre Sant Jordi amb llibres de 700 pàgines

 

 

Diu un escriptor i editor d'editorial independent (i petita): "Hi ha llistats de signatures de Sant Jordi que sembla un All Stars en comptes d'una llista d'escriptors. De fet, hi ha de tot menys escriptors, en aquestes llistes." I no li falta raó perquè és el mateix des de fa uns anys.

Sens dubte regalar roses i comprar llibres va ser una idea enginyosa. La prova que ha estat imitada i copiada des del Japó fins a Eslovènia. Però les bones idees també es poden pervertir. No pas pels escriptors de debò, els que intenten dignificar la professió, sinó per tot un seguit de gent que ja es guanya la vida diguem-ne d'una altra manera, que sovint per no dir sempre, no llegeix, però que puntual al dia 23 d'abril, té taula i plec de fulls enquadernat per signar i dedicar als seus seguidors de ràdio i televisió. Un cop més, puntualitzaré el dret de tothom a escriure i publicar el que vulgui, etc.

Si mirem altres sectors industrials, trobarem que fan promoció que intenten obrir-se pas entre els competidors, etc. Aquí sembla que no els pertoca això de fer promoció, es busca un autor que sigui conegut i la gent ja vindrà a comprar el llibre... I el fet que això es repeteixi any rere any és la prova que el sector s'ha estancat.

El llibre i el fet d'escriure'l no tenen prestigi en aquesta societat. I no és culpa de la televisió ni dels ordinadors ni dels telèfons amb Internet. És culpa d'una societat inculta i adormida que es conforma com any rere any es rebaixen les exigències del sistema educatiu fins a donar títols amb suspensos, es fan fora futurs lectors i en definitiva es fomenta el "yo haría lo mismo", "dar un pelotazo" entre altes.

No em creieu? Anys enrere hi havia qui comprava llibres pel gruix i el color del llom. Aquesta societat és inculta i adormida des de fa segles, des que va fer costat a l'església de Roma en comptes de tornar-se luterana. Gasten diners en viatges a Finlàndia o Noruega –sense ni parlar anglès– per esbrinar com s'ho fan allà quan és tan simple com llegir des de petits, per si mateixos un llibre comú en occident: "La Bíblia", mentre que al Sud es declaren catòlics i no van ni a missa i quan van es conformen amb la lectura i interpretació de l'intermediari vestit amb sotana. També es conformen amb les pel·lícules doblades, però aquest és un altre tema. Encara no? "Nuestro español bosteza..." deia Machado.

Fa massa anys que sembla un circ. Les cues de gent perquè algun personatge de la faràndula els signi el llibre em recorden la disputa dels clients per un croissant industrial i cafè de termos de les presentacions tecnològiques que feia anys quan treballava en tecnologia. He començat parlant d'editorials i què voleu? Si fan en un dia o dos la meitat dels beneficis de tot l'any. És només cosa de llibres? Noo, la música, el teatre, les arts no tenen consideració ni valor. Aplaudiran algun jovenent que canta, però miraran de tenir la seva música sense pagar i si van a un concert, serà perquè l'ajuntament paga la festa... Pagar per la cultura no cal, perquè la cultura no té valor en aquestes terres. Un altre dia parlaré de la ciència i la investigació!

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto de Dario Fernandez Ruz de Pexels

 

Virus per a vacunes, Vacunes per a Virus

 

La guerra convencional no servia... per eliminar gent de manera eficient i neta. Una guerra bacteriològica sembla la millor manera.  Qui ho havia pensat, no comptava amb el factor globalització que permet saltar d'una banda a l'altra del planeta en menys de vint-i-quatre hores.

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  #comparteixocultura  #FuturImperfecteManelAljama

La història de la crema de llibres Nazi

L'augment de la censura dels llibres als Estats Units recorda les tendències feixistes al llarg de la història. Tot i que les prohibicions de llibres, segons els partidaris de la censura, es refereixen a uns temes en concret, no deixa de ser una manera de consolidar el seu poder. La història de la crema de llibres pels nazis és un dels antecedents més evidents de la censura dels llibres als EUA. 

Article de Julia Rittenberg a Bookriot

Llegir la resta: https://bookriot.com/nazi-book-burning/

© Publicat per Manel Aljama (març 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

©  Imatge publicada per BookRiot

 

Definició de Processó de Setmana Santa

Una processó de setmana santa: un grup d'embriacs disfressats com membres del Klu Klux Klan (KKK) amb els seus cucurulls que els amaguen la identitat, portant a les espatlles la pesada figura d'un ídol grotesc amb la finalitat d'obtenir la indulgència i el perdó perpetu per continuar sent males persones durant la resta de l'any.

Ves per on, vés per on diuen que el seu regne no és d'aquest món diu la cançó...

Per saber més del Klu Klux Klan: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ku_Klux_Klan

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatges de Omar Hernández en Pixabay i de Francisco Leão en Pixabay 

La història no s'acaba...

---

La història és viva i no s'acaba a la publicació Breu visió històrica del catolicisme d'aquest mateix bloc.

Em va quedar al tinter digital: l'actitud del Vaticà durant la II GM i l'holocaust, la doble moral respecte al celibat en el món occidental i en les comunitats catòliques africanes; allà els capellans tenen "dispensa" per poder tenir parella! I en occident continua el degoteig de casos de pederàstia, la doble mesura, el celibat, l'economia...  Sense anar més lluny, conec alguns que van omplir el formulari per apostatar i han passat quinze anys sense que hagin tingut resposta, la base de dades d'aquesta gent hauria d'estar sotmesa la LOPD oi?

Panta rei (Πάντα ῥεῖ; "Tot flueix" en grec clàssic) és un concepte atribuït per Plató al filòsof presocràtic Heràclit, que esquematitza la seva suposada opinió que tot està, en canvi, contínuament, però que en els evangelis es tergiversa en "per a tots, per a tothom" o el despòtic "per vosaltres" de sempre. Es va sacrificar "per vosaltres".

La història, aquesta història, doncs no s'acaba i segueix mentre segueixi la munió de creients que els deixa els diners i el control de la seva consciència.

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Vídeo "In Secual Seculorum" de La Trinca https://www.youtube.com/watch?v=QKPjAUXqITg

El catolicisme i la dona

Si mirem les pintures rupestres, els llibres antics, repassem bé els inicis de la literatura occidental (les trobadores), els llibres antics trobarem que els primers pintors, cuiners, guaridors, químics, recol·lectors, poetes, músics... van ser dones. Els homes bàsicament es dedicaven a la guerra i la caça.

Cert que amb la victòria d'Atenes sobre Esparta i les tradicions mesopotàmiques el paper de la dona quedava relegat a tenir fills i cura de la llar, però com un cos llançat a l'aigua que no s'acaba d'enfonsar, surt a la superfície tota una feina feta per dones.

Aquest article s'havia de titular "El cristianisme i la dona". El canvi té una explicació lògica, el cristianisme ha evolucionat i gràcies als protestants, la dona ha pogut assolir la igualtat: dones sacerdot o bisbe, per exemple. No ha estat així en l'església de Roma ni tampoc en la religió Ortodoxa, majoritària a Rússia i Grècia.

© Manel Aljama (març 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Annie Spratt on Unsplash

El cristianisme: segrest del coneixement

Qui llegeix poc pot descobrir grans màximes de moral i d'ètica en la lectura dels evangelis cristians i llibres que componen el Nou Testament. Però, en realitat són un percentatge mínim de moral elemental, bona sense dubte, però insuficient i molt per sota del coneixement ancestral, de la filosofia occidental grega i oriental com Buda, Confuci i Laozi (Lao-Tse).

Alguns se sorprendran i fins i tot, se sentiran ofesos; això no obstant, és així: Els pitagòrics, Sòcrates, Plató, Aristòtil o Plotí són molt millors que la suposada "saviesa" que explica Jesús/Joshua en paràboles copiades d'altres textos previs. Els tres evangelis dits sinòptics perquè són bàsicament iguals, més el de Sant Joan que és diferent i més místic, però també sota sospita per part de la jerarquia de l'església sembla que el vol, perquè el troben massa revolucionari.

Aquesta església s'aguantava per la tasca dels primers capellans, únics intermediaris autoritzats entre la divinitat i la resta d'humans. La major part de les filosofies coincideixen en el fet que per accedir al coneixement superior, veritable i en altres nivells d'elevació, cal que l'individu superi ell sol (de manera individual) a la seva personalitat, el seu ego, el seu lligam amb tot allò que és material i es pot tocar. Tot el contrari del que els capellans han ensenyat des de l'inici, que només ells i a través d'ells que es pot accedir a aquests plans superiors de coneixement.

© Manel Aljama (març 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by St. Charles Borromeo Seminary on Unsplash 

Breu visió històrica del catolicisme

"Després s'estranyen si se socarrima algun convent", cantaven els de la Trinca. Només cal citar Hipàtia, esquarterada per uns bàrbars comandats per "Sant" Ciril, els càtars, els templers que van eliminar els càtars, la Inquisició (també "Santa") i la persecució de jueus, dones i tothom que no hi estigués d'acord amb les seves idees. Al segle XVI Martí Luter també va ser perseguit perquè va reclamar el lliure dret a llegir un mateix els textos considerats sagrats: la Bíblia. Cal afegir els africans esclavitzats perquè el "Sant Pare" va dir que no tenien ànima, a les dones tampoc se'ls concedia el privilegi, de tenir ànima!

Això és una petita mostra, deixo per un altre dia el tema de la pederàstia amagada per les famílies, sovint a canvi de diners per garantir la discreció, l'honor (l'horror), l'omertà, el silenci i la submissió.

Per saber més d'Hypàtia: https://en.wikipedia.org/wiki/Hypatia

© Manel Aljama (març 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

©  Imatge: Il·lustració de Louis Figuier a Vides d'estudiosos il·lustres, de l'Antiguitat al segle XIX de 1866, que representa la imaginació de l'autor de com podria haver estat l'assalt contra Hipatia (Wikipedia)

Futur Imperfecte en la llista de les millors obres de Ciència-ficció en català

Per votar. Les millors obres de Ciència-ficció en català. Anava a votar i m'he trobat entre els candidats. Tot un honor! La votació és lliure i podeu votar més d'una obra o proposar les que creieu que falten. 

Tot un honor voler votar i veure que el meu "Futur Imperfecte" està dins la llista, al costat de grandíssimes obres del gènere. Content.   "Futur Imperfecte" novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Badalona, distòpica però avançada als esdeveniments actuals. Clica per adquirir

Web de referència de ciència ficció en català: Rucs Elèctrics

Clic per a Votar

Actuar, Exercir

Raonament i pregunta: si els catalans s'autodefineixen com una nació, per què no actuen en conseqüència? Segons la resposta, el curs de les accions hauria de ser un o un altre, per què tant debat, per què haver frenat sabent que seria pitjor?

© Manel Aljama (abril de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Foto de Andrea Piacquadio de Pexels

Si m'enganyes per primer cop...

M'enganyes per primer cop, culpa meva; m'enganyes una segona vegada, culpa meva. No et donaré una segona oportunitat.

Fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me. I'm not giving you a second time!

L'expressió "fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me " té l'origen al segle XVII. Trobada en un libre escrit per Anthony Weldon el 1651, La cort i el personatge del rei Jaume: Els italians tenen un proverbi: "Qui m'enganya una vegada, és culpa seva; però si dues vegades, és culpa meva".

© Publicat per Manel Aljama (març 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

©  Manel Aljama per la infografia