La llista d'independències pacífiques i sense gaire
esforç és ben curta: Costa Rica, Guatemala i Hondures el 1821, Islàndia,
l'Índia i Txèquia i Eslovàquia que ni ningú s'hi fixa. La resta de
casos han estat amb víctimes com Eslovènia, però totes amb fermesa, com
Estònia, Letònia i Lituània. Tot té un esforç i un sacrifici.
Esperar
que de la taula de negociació en surti alguna cosa semblant a Escòcia
és un cas més d'infantilisme, perquè a l'altra banda no hi ha
Anglaterra, sinó bèsties. Heu vist mai un domador de feres entrar en una
gàbia sense fuet? I si no és amb fuet, ha de ser amb diners. Amb Ñ és
així com es fan els diàlegs i de moment, el règim col·laborador de la
Generalitat 21D-14F permet que ens vagin plomant, mentre continuen les
detencions de gent que ha participat en protestes independentistes. Tota
una representació: faig una llei de lloguers i el TC te la tomba. Tot el que em diguin des de la Capital, ho poso en pràctica...
Parlant
d'infantilisme: l'esquerra en general i el moviment independentista en
pateix. Hi ha un excés de debat i d'hipocresia, així com una manca de
renovació. Els temps han canviat. L'increment de preu de la llum no es
combat cantant cançons ni tampoc fent apagades ridícules o cassolades.
Es fa, per exemple, tornant els rebuts de forma massiva abans d'una
sessió de borsa. La manca de renovació fa que no es valori ni es posa en
pràctica cap acció no violenta que sigui innovadora i es continua fent
el mateix: apagada, cassolada i cantada "xiruqera".
L'infantilisme
segueix també en el posicionament: no has aconseguit la teva
independència i encara ets una colònia d'Espanya, però li fas costat,
per defensar Palestina si o sí, sense mirar la lletra petita de les
notícies o consultar altres fonts independents. És el més fàcil, oblidar
que Israel és un estat i com a tal es defensa quan un divendres i a més
festa grossa, li llencen tres mil coets. Mentre,
segueixes sense haver esdevingut un estat sobirà, però opines i ignores
que tens un passat d'expulsió i de violència contra els jueus, així com
d'apropiació de molt de la seva cultura. Hi ha més. Ara tothom corre
per acollir ucraïnesos, molts d'ells, rossos i amb ulls blaus, vestits
com nosaltres... Clar, no són com els de color que es moren ofegats a la
Mediterrània! D'esquerres i independentistes diuen que volen ser un
estat i opinen sense ser-ho. Suggereixo la lectura d'aquest article:
(EUA i Israel, exemples per a Catalunya ).
Tornant als sacrificis: exigir al govern regional del 52% (o més ben dit, Règim de Vichy sense pena de mort) l'execució de la DUI,
exigeix estar disposats a assumir riscos i privacions. Estan disposats
els jubilats i funcionaris a estar sense cobrar els dos mesos que
probablement s'allargarà la negociació autèntica amb àrbitres
internacionals? Que fàcil que és parlar, posar-se un llacet i tocar la
cassola per molestar els veïns!
Els llibres antics, sovint o gairebé
sempre mal traduïts, llegits i interpretats de forma literal, ens donen
pistes: Imagineu Moisès fent marxa enrere perquè el faraó vol obrir una
taula de diàleg? NO, s'enfronten a un perill com és travessar el mar en
comptes de continuar vivint sota l'esclavitud.
Conec molt bé la
mentalitat espanyola o més ben dit castellana, fruit de l'experiència en
un distribuïdor de sistemes català que va obrir oficines a Madrid i
Lisboa i més tard va ser absorbit per una multinacional italiana. No
veníem fum, sinó projectes que realitzaven no sense dificultats. Per
això puc dir que ens han venut fum. He col·laborat tot el que he pogut
perquè creia que no ho era, de fum; i m'hi he implicat i he perdut temps,
feina i diners. No em queixo, perquè altres, els del carrer o més joves,
han perdut molt més. Per sort he deixat de ser membre de junta d'una
entitat cultural que funciona com una piràmide on s'executen ordres des
de dalt i que sembla més una secta. I durant la pandèmia he estat sol i
sense feina, diners o possibilitats de guanyar-los per mi mateix que és
el pitjor que pot passar dins d'Espanya. He perdut molt, però me n'he
sortit i he après molt, com per dir que no m crec ningú. Veuré com
Escòcia esdevé un estat, com Còrsega aconsegueix un bon estatut i
millors condicions, mentre que Catalunya es dilueix lentament dins
d'Espanya, mentre que Puigdemont esdevé el nou Tarradellas perquè els
tribunals que l'han donat la raó no tenen cap estat amb força per
imposar-la.
Aquest article ha pogut ferir-te la sensibilitat, és cosa teva. Ho he escrit jo i és la meva respectable opinió. Llegeixo cada dia mitjans internacionals, en versió original sempre que puc.
Aquest article té relació amb els següents articles, El suïcidi del procés (desembre 2021), Fins a quin punt (tot perdut) publicat al febrer, A quatre FAQS de veure toros per TV3, publicat també al febrer.
© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor
de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Imatge by
Pascal Meier on
Unsplash