dijous, 31 de març de 2022

Motivacions

Rússia envaeix Ucraïna. Per què els russos, després d'un mes de guerra, no s'han "menjat" Ucraïna amb patates? Per què no ha estat un passeig? La resposta la tenim en la motivació, en la manca de motivació. El soldat rus que envaeix Ucraïna no té ganes de lluitar i molt menys de morir. Va desmotivat. El soldat o el voluntari ucraïnès està motivat a defensar el seu territori, encara que li costi la vida. Fa igual que els civils que defensaven Sarajevo, als inicis dels noranta, dels atacants dels turons: "miro la mare, l'àvia, els fills... i no puc quedar-me quiet perquè ens matin un darrere de l'altre".

Notícia relacionada: Per què moren tants generals russos?

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  
© Imatge: Photo by Cristofer Maximilian on Unsplash

dimecres, 30 de març de 2022

Violència o resistència?


Penso, com diu Clara Ponsati, que dir que "no es va tirar endavant amb la independència per causa de la violència exercida per Espanya és el mateix que dir que mai exerciràs aquest dret universal". Llavors et plouen les crítiques que ets un violent a qui no importa que la gent pugui morir... I posar-se a cantar mentre els maten com en aquella colònia jesuïta en l'escena final del film "La Misión" resulta millor opció? Em sembla que no, que això és un argument de hippies passat de rosca. Una cosa és ser pacifista i resistir desobeint com va fer Gandhi i una altra, obeir les citacions judicials i acatar les sentències... Hi ha una petita gran diferència qualitativa.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  
© Vídeo The Mission (1986) dir per Roland Joffé 

 

dimarts, 29 de març de 2022

Qualsevol manifestació de cultura... prohibida a Futur Imperfecte

Qualsevol altra manifestació cultural, ciutadana o humana, tal com la coneixem avui, ha estat prohibida. Durant la pandèmia, les activitats més castigades han estat l'oci i restauració i la cultura (teatre, cinemes, música...). 

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #FuturImperfecteManelAljama

dilluns, 28 de març de 2022

La traïció al Sàhara


Qui escriu, era una criatura el 1973 i ja se sentia soroll del Sàhara. El llavors Príncep Juan Carlos necessitava neutralitzar Carrero Blanco. Aquest darrer tema va quedar "resolt" el desembre del mateix any. Sempre he pensat que era molt sospitós que ETA tingués tant d'encert i sort per a poder cavar un túnel a pocs metres de l'ambaixada americana en Madrid.

Més de quaranta anys més tard, vaig revisar a fons l'hemeroteca de 1975, mentre treballava en el manuscrit que seria "La Soledat del Llebrer". Llavors es publicava que Espanya defensaria sempre el Sàhara com a territori espanyol, gairebé sense com en el 98, "hasta el último hombre y la última peseta". Recomano la sèrie de TV3 "Dies de Transició" que podeu trobar al Youtube; podreu veure testimonis de soldats, llavors de lleva, que no sabien res, que l'ambient era d'obrir foc contra la gent de la Marxa Verda que anaven desarmats. En aquest aspecte, l'exèrcit espanyol ha assolit tot un grau en atacar al llarg de la història la gent que paga els seus uniformes i armament. En el rerefons el problema és el de sempre, els militars dits "africanistes" que des del segle XIX mouen i remouen les cireres del darrer bastió de què un dia va ser un imperi efímer amb els peus de fang. L'imperi, penso, va ser del Karl, els seus fills els felips, van ser uns liquidadors que any rere any van anar perdent el famós "donde no se pone el sol".

La intenció d'atacar la Marxa Verda la va frenar el que avui és "Rei Emèrit". Va venir a dir als militars que era ell qui manava, amb el dictador al llit de mort, i qui manaria de llavors en endavant. Les meves fonts m'informen que es van pactar les comissions i indemnitzacions per les empreses, igual que va passar a Guinea Equatorial (sí la del Cola Cao!). Tots van cobrar menys els saharauis que van quedar abandonats per la metròpoli amb el seu DNI espanyol i la seva matrícula espanyola. El Sàhara era una província. El febrer de 1976 la premsa publicava "Espanya se desvincula de la administración del Sáhara", una lacònica forma de dir "ja hem cobrat, que els bombin".

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  

© Imatge: campament de refugiats Tinduf, Algèria publicada per La Voz de Galicia 

Lectura relacionada: Un mar de sorra (relat publicat a La Tortuga AVUI) https://www.manelaljama.com/2021/04/un-mar-de-sorra.html

Articles recents consultats:
Sàhara Occidental: el desastre del 98 per l'Espanya de Juan Carlos i Pedro Sánchez (I): Llegir

PSOE: la traïció com a manera permanent de viure (i 2): Llegir
 

dijous, 24 de març de 2022

L'estupidesa i la intel·ligència


A estupidez coloca-se na primeira fila para ser vista.
A inteligência coloca-se na rectaguarda para ver.

Bertrand Russell
L’estupidesa es troba a la primera fila per ser vista.
La intel·ligència queda enrere per veure.
Bertrand Russell

©  Imatge: Internet. Sense autor conegut.

Publicat per Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

 


dimecres, 23 de març de 2022

El dia de la dona ha de ser tots els dies


El dia de la dona ha de ser tots els dies de l'any
i no pas un únic dia

© Imatge Women in 21st century d'autor desconegut trobat a Internet

Publicat per Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

dimarts, 22 de març de 2022

Els tribunals tomben l'ordenança de ZBE de Barcelona


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordenança-Colau de ZBE (Zona de Baixes Emissions). Bona notícia. No sabia quina etiqueta posar a aquest escrit: Falta de Rigor ## o Franquisme Residual ##; aquesta etiqueta em sembla millor.

Si el lector no està al cas, fem un breu resum de fets: Els nivells de contaminació de Barcelona són altíssims, hi ha compromisos adquirits en contracte amb la UE que fa anys que no es compleixen i pels quals Espanya rep sancions de manera habitual (cal dir que Barcelona no és l'única ciutat de l'Estat), l'estat s'encarrega de descomptar dels diners d'inversió que dedica a Barcelona la part corresponent a les sancions. Llavors, amb un decret (aquí mano jo), obliga la gent a canviar de cotxe si vol circular per la ciutat. Digne d'altres temps. 

Per descomptat, els creuers, el trànsit aeri, les xemeneies, les furgonetes antigues... no contaminen; tan sols els "turismes", molts d'ells amb l'etiqueta "eco" comprats fa més de deu anys. Hi ha una casta que pot canviar de cotxe, si cobra sou de polític, assessor de polític, comissionista, gàngster o traficant de persones i substàncies prohibides. Transport públic per decret! Quin?, el de rodalia de RENFE de fa trenta anys (ho va fer Mercè Sala el 1992) que ara ha esdevingut obsolet i merdós, amb freqüències i recorreguts inadmissibles si el que es vol és que el ciutadà deixi el cotxe. FGC tenia un bon servei, però pateix estancament: els trens van plens i la neteja ja fa temps que fa figa. Sí això és cosa d'un altre article: urbanitat, educació, vigilància...

Així està el tema. M'he deixat que tant l'alcaldessa actual, la Colau com els seus predecessors, han aprofitat el dia sense cotxes per fer servir el cotxe oficial, hi va haver un en concret que es va molestar per la pregunta que li va fer el periodista del mitjà oficial. Així es manté el franquisme sense Franco.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  

© Imatge publicada per Vilaweb

Articles citats: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-anulla-lordenanca-de-la-zona-de-baixes-emissions-de-barcelona/

 

dilluns, 21 de març de 2022

L'última celebració


Ja s'acosten agrupats en hordes tots els carronyers, una família sencera de voltors, un parell de hienes i quatre corbs. El cos enorme, inert i sense vida resta allà, al bell mig d'un lloc natural i auster. El menjar és servit i la cerimònia pot començar. Pels voltors petits serà tota una experiència. Les hienes sembla que tot just han format parella i els convé atipar-se per poder seguir amb el cicle de la natura.

Primers cops de bec. Comencen els voltors que foragiten les mosques que han arribat les primeres i les hienes no s'ho pensen dues vegades i s'afegeixen al festí. Els corbs, mentrestant s'ho miren de prop i intenten fer-se un forat i colar-se entre les potes de les hienes, perquè els voltors, de tant en tant, els foragiten a cops de bec. Es pot dir que es tracta d'una festa silenciosa, no hi ha música ni tampoc rialles. Tothom sap què ha de fer. Els assistents estan ben concentrats mentre es cruspeixen les parts més sucoses i tendres d'aquell cadàver. Les Hienes i els voltors endrapen a cor què vols, mentre que les cornelles intenten manducar el que poden. Els voltors i les hienes són els més forts a l'hora de devorar aquella carn. Frueixen amb delit mentre mengen. A poc a poc, el color dels ossos es fa visible i ja no queden més que brins de carn que ni els voltors ni les hienes poden exhaurir. Són les postres que deixen per als corbs.

Les hienes amb el pap ben ple ja fa estona que han deixat la festa. Només queden un voltor i els corbs que lluiten per deixar aquells ossos ben nets i polits. Tots han quedat ben satisfets amb aquella celebració. L'arribada d'un cotxe fa que els darrers convidats marxin espaordits. Els homes que hi baixen no fan ni cas. Són operaris de la funerària. Arrepleguen les restes que troben i les carreguen a la part del darrere del cotxe fúnebre. "Això és el que té fer un funeral a casa!", diu un dels empleats, "tot queda com brut i només queden els ossos", hi afegeix.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Katarzyna Pracuch on Unsplash

Publicat al número 108 de la revista La Tortuga Avui 

divendres, 18 de març de 2022

Manca de Rigor - I

No fa gaire, Clara Ponsati declarava als mitjans que un dels problemes que té l'independentisme és que es treballa molt poc: Es treballa poc i ERC-Junts-CUP no són eines útils Ha posat el dit a la nafra, doncs. Em permet fer un altre article de la sèrie Franquisme Residual.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Tant se val que sigui un operari que un gestor comercial, si falta a la feina sense justificació, perd el sou corresponent i rep una mena de "medalla" en el seu expedient. Quan treballava per a una multinacional, viatjava en bons avions i dormia en bons hotels, tot amb bona relació qualitat/preu. També havíem d'informar si la qualitat mereixia el que pagàvem. En totes les empreses amb què he col·laborat he tingut un full de despeses. En unes em pagaven un fix i en altres, exactament l'import declarat. Tot això amb tiquets i rebuts. És clar que faltaven alguns comprovants, però sempre d'imports molt baixos. Mai he tingut cap problema. Però, diputats, senadors, regidors, consellers, assessors..., la llista és molt llarga, cobren de manera íntegra el seu sou sense haver de justificar les absències i sovint, les seves dietes sense viatjar. Algú té dubtes. Un president de govern espanyol ignorant en idiomes (com els seus predecessors) es permet dir que ara no hi ha temps per parlar de segons què perquè les prioritats són unes altres. Això ha estat així des dels temps del darrer dictador militar. Que poc que treballen!

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  

© Photo by Zhang Kenny on Unsplash

Articles citats:

https://www.vilaweb.cat/noticies/clara-ponsati-un-dels-problemes-que-te-especialment-la-politica-es-que-es-treballa-molt-poc/

https://www.elnacional.cat/ca/politica/ponsati-independentisme-encallat-avisa-junts-erc-cup-no-eines-utils_723300_102.html 
 

 

dijous, 17 de març de 2022

1975: Tothom té un "transistor" a La Soledat del Llebrer

1975: Tothom té un aparell de ràdio "transistor". La Trini en té un per escoltar el serial "Lucecita".

"La Soledat del Llebrer" Permi Ferran Canyameres. @Pagès Editors - Per adquirir:

dimecres, 16 de març de 2022

Fum, fum, fum


La llista d'independències pacífiques i sense gaire esforç és ben curta: Costa Rica, Guatemala i Hondures el 1821, Islàndia, l'Índia i Txèquia i Eslovàquia que ni ningú s'hi fixa. La resta de casos han estat amb víctimes com Eslovènia, però totes amb fermesa, com Estònia, Letònia i Lituània. Tot té un esforç i un sacrifici.

Esperar que de la taula de negociació en surti alguna cosa semblant a Escòcia és un cas més d'infantilisme, perquè a l'altra banda no hi ha Anglaterra, sinó bèsties. Heu vist mai un domador de feres entrar en una gàbia sense fuet? I si no és amb fuet, ha de ser amb diners. Amb Ñ és així com es fan els diàlegs i de moment, el règim col·laborador de la Generalitat 21D-14F permet que ens vagin plomant, mentre continuen les detencions de gent que ha participat en protestes independentistes. Tota una representació: faig una llei de lloguers i el TC te la tomba. Tot el que em diguin des de la Capital, ho poso en pràctica...

Parlant d'infantilisme: l'esquerra en general i el moviment independentista en pateix. Hi ha un excés de debat i d'hipocresia, així com una manca de renovació. Els temps han canviat. L'increment de preu de la llum no es combat cantant cançons ni tampoc fent apagades ridícules o cassolades. Es fa, per exemple, tornant els rebuts de forma massiva abans d'una sessió de borsa. La manca de renovació fa que no es valori ni es posa en pràctica cap acció no violenta que sigui innovadora i es continua fent el mateix: apagada, cassolada i cantada "xiruqera".

L'infantilisme segueix també en el posicionament: no has aconseguit la teva independència i encara ets una colònia d'Espanya, però li fas costat, per defensar Palestina si o sí, sense mirar la lletra petita de les notícies o consultar altres fonts independents. És el més fàcil, oblidar que Israel és un estat i com a tal es defensa quan un divendres i a més festa grossa, li llencen tres mil coets. Mentre, segueixes sense haver esdevingut un estat sobirà, però opines i ignores que tens un passat d'expulsió i de violència contra els jueus, així com d'apropiació de molt de la seva cultura. Hi ha més. Ara tothom corre per acollir ucraïnesos, molts d'ells, rossos i amb ulls blaus, vestits com nosaltres... Clar, no són com els de color que es moren ofegats a la Mediterrània! D'esquerres i independentistes diuen que volen ser un estat i opinen sense ser-ho. Suggereixo la lectura d'aquest article: (EUA i Israel, exemples per a Catalunya ).

Tornant als sacrificis: exigir al govern regional del 52% (o més ben dit, Règim de Vichy sense pena de mort) l'execució de la DUI, exigeix estar disposats a assumir riscos i privacions. Estan disposats els jubilats i funcionaris a estar sense cobrar els dos mesos que probablement s'allargarà la negociació autèntica amb àrbitres internacionals? Que fàcil que és parlar, posar-se un llacet i tocar la cassola per molestar els veïns!

Els llibres antics, sovint o gairebé sempre mal traduïts, llegits i interpretats de forma literal, ens donen pistes: Imagineu Moisès fent marxa enrere perquè el faraó vol obrir una taula de diàleg? NO, s'enfronten a un perill com és travessar el mar en comptes de continuar vivint sota l'esclavitud.

Conec molt bé la mentalitat espanyola o més ben dit castellana, fruit de l'experiència en un distribuïdor de sistemes català que va obrir oficines a Madrid i Lisboa i més tard va ser absorbit per una multinacional italiana. No veníem fum, sinó projectes que realitzaven no sense dificultats. Per això puc dir que ens han venut fum. He col·laborat tot el que he pogut perquè creia que no ho era, de fum; i m'hi he implicat i he perdut temps, feina i diners. No em queixo, perquè altres, els del carrer o més joves, han perdut molt més. Per sort he deixat de ser membre de junta d'una entitat cultural que funciona com una piràmide on s'executen ordres des de dalt i que sembla més una secta. I durant la pandèmia he estat sol i sense feina, diners o possibilitats de guanyar-los per mi mateix que és el pitjor que pot passar dins d'Espanya. He perdut molt, però me n'he sortit i he après molt, com per dir que no m crec ningú. Veuré com Escòcia esdevé un estat, com Còrsega aconsegueix un bon estatut i millors condicions, mentre que Catalunya es dilueix lentament dins d'Espanya, mentre que Puigdemont esdevé el nou Tarradellas perquè els tribunals que l'han donat la raó no tenen cap estat amb força per imposar-la.

Aquest article ha pogut ferir-te la sensibilitat, és cosa teva. Ho he escrit jo i és la meva respectable opinió. Llegeixo cada dia mitjans internacionals, en versió original sempre que puc. 

Aquest article té relació amb els següents articles, El suïcidi del procés (desembre 2021), Fins a quin punt (tot perdut) publicat al febrer, A quatre FAQS de veure toros per TV3, publicat també al febrer.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge by Pascal Meier on Unsplash

dimarts, 15 de març de 2022

El paradigma del control social

Manifestació amb distanciament social. Amb la padèmia s'ha exercit censura de tot allò que no fos oficial a més de desacreditar científics que no són pas negacionistes. 

"Les maternitats van ser rebatejades com a centres de naixement. Maternitat recordava massa els sentiments i era també una paraula prohibida com pare, mare, germà, avi o amor" Futur Imperfecte, animallibres, Manel Aljama

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #FuturImperfecteManelAljama

dilluns, 14 de març de 2022

Com en la roda d'un hàmster

Aquest cop no ha estat el paper higiènic, però el comportament histèric i de saqueig dels supermercats de la vora no ha canviat. Ha estat el mateix. Amb la guerra entre Rússia i Ucraïna tenim garantida la pujada del preu de cereals, pinso i carn. També tenim molts números per a la rifa d'una fam, en principi prevista per una pujada de preus, no per la guerra sinó per collites minses pel canvi climàtic, escassetat de materials necessaris per envasar i pujada de preus de combustible plegats. No m'ho invento, ho vaig veure fa un parell d'anys en un canal d'experts en borsa i ho he contrastat amb gent que s'hi dedica al negoci de la pasta.

Divendres 11 a les 17 hores al supermercat on anem hi havia paper higiènic, però no quedaven ni galetes, ni farina, ni arròs, ni llegums cuits ni oli... (Els supermercats neguen risc de desabastiment arran d'una aturada de transportistes) També veia els carros plens de bosses de patates fregides i d'altres productes per fer "pica-pica".

El fet de preveure aquestes catàstrofes hauria de servir per millorar el nostre comportament social i no pas per repetir escenes de desordre i pànic com es van viure a l'inici dels confinaments d'aquesta pandèmia que per cert a la Xina ja hi ha un nou confinament d'un nou brot...

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  

© Photo by Richard Burlton on Unsplash 

divendres, 11 de març de 2022

El teletreball que fa treballar més

Llegeixo en Xataka un testimoni d'un treballador, millor dit, d'un teletreballador que amb el nou sistema treballa una mitjana de tres hores més per jornada... No li cal moure's de casa i en principi estalvia en temps, transport i menjar.

He teletreballat i he venut solucions de teletreball des de fa vint anys. Adaptar-se al teletreball és també qüestió de cultura, de saber dir "NO", de ser organitzat. Qui és desorganitzat a la feina presencial, per exemple: arriba cinc minuts tard i baixa a prendre un cafè..., torna tard i surt a esmorzar (els vint minuts) cap a les onze del matí i torna cap a les 12..., surt a dinar passades les dues i torna al seu lloc de treball, uns minuts passats de les 5 i és clar, a les 21 hores encara és a la feina..., ho serà també al teletreball.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Ens trobem en el mateix punt. Vivim en un estat que no és de lliure capital, vull dir que les empreses no creixen i cauen, sinó que les empreses que són a dalt de tot, són les mateixes des d'anys i panys, perquè si va malament, el govern de torn deixa anar diners per tal que es mantinguin, com en l'època del dictador. A més, estendre el teletreball amb sindicats falangistes ancorats en el segle XX, no funciona bé. Conec moltes empreses on no han adoptat torns i teletreball que milloren de lluny les condicions laborals i familiars, perquè els "delegados" o millor dit, "los enlaces", s'hi han oposat. Així, què volen?

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge de TRESOR69 en Pixabay

dijous, 10 de març de 2022

Música de discoteca - La Soledat del Llebrer


1975: Les sales de festa programen una música nova, feta només per a ballar.

"La Soledat del Llebrer" Permi Ferran Canyameres. @Pagès Editors - Per adquirir:

dimecres, 9 de març de 2022

Espanya ni llenties!

La premsa que es publica dins de l'estat espanyol parla de l'avenç d'uns o d'altres, de les víctimes, de les sancions imposades, però obvien el rerefons econòmic que s'amaga darrere: la més que probable pujada de preus dels cereals, de la farina, del pa i la brioixeria i de retruc, de la carn (els cereals són base per al pinso) i de l'oli de gira-sol. Si algú en té dubtes, que miri com va apujar el preu del petroli amb aquella guerra del Golfo. Alguns hi van guanyar molts diners!

Això no és una dada obtinguda en un canal de conspiranoics i negacionistes, és d'un mitjà com la BBC. Recomano la lectura de l'article Ukraine war 'catastrophic for global food' (La guerra d'Ucraïna "catastròfica per als aliments mundials") de BBC News.

Als llibres de text de l'antiga EGB franquista mostraven quantes tones de cereals i llegums produïen Castilla la Nueva i Castilla la Vieja. Recomano mirar les dades ministerials per veure com el blat que és el segon cereal més importat per la UE i que Espanya és de fa temps el primer receptor. Com és això? Si aneu per carretera des de l'aeroport de Barajas en Madrid fins a algun ressort turístic per empreses en la comarca de La Alcarria (prop d'Alcalá de Henares) en la província de Guadalajara, no veureu ja camps de blat, sinó una filera interminable de cases adossades... Ni llenties! Si agafeu un paquet de llenties de marca blanca, trobareu que ho fa una empresa coneguda de Castella i Lleó, però si llegiu bé, veureu que són importades del Canadà, de la mateixa manera que les diguem-ne oficials, són importades dels Estats Units.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge Getty Images, publicat per BBC News https://www.bbc.com/news/business-60623941

dimarts, 8 de març de 2022

Quand tu t'habitues à tes propres prisons


 

Quand tu t'habitues à tes propres prisons le liberte devient une de tes plus grandes peurs.

Quan t'acostumes a les teves pròpies presons, la llibertat es converteix en una de les teves pors més grans.

Més sobre la por

Publicat per Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge Tavares

 

dilluns, 7 de març de 2022

Guerra bacteriològica i genètica... - Futur Imperfecte

 


"El resultat va ser catastròfic... Els caucàsics blancs, però també van rebre"

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #FuturImperfecteManelAljama

 


diumenge, 6 de març de 2022

1975 L'anunci "El milagro de la vida" - La Soledat del Llebrer

 

1975: Les revistes com el conegut "Teleprograma" anuncien productes de venda exclusiva per correu. Un d'aquests sota el títol de "El milagro de la vida" o "Los fabulosos monos marinos" no deixava de ser una estafa perquè la imatge no corresponia al producte real adquirit tot i que era molt econòmic. El client rebia un sobre amb les larves d'uns parents llunyans de les gambes! Canales ni cap policia es dedicava a aquest tipus de delicte.

 "La Soledat del Llebrer" Premi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

divendres, 4 de març de 2022

Eliminar la competència

Tant Rússia com Ucraïna són productors de cereals. Ucraïna és proveïdora de la Unió Europea a uns preus que Rússia no pot oferir.

A més, des de 2013 i amb el silenci i inacció d'Europa tenim:

2013: El Donbass (la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk), zones industrials i agrícoles pro russes que es declaren independents d'Ucraïna
2014: Península de Crimea -zona turística que dóna a la mar Negra- es declara independent d'Ucraïna. Annexionada per Rússia.

Hi ha qui diu que serà un conflicte amb armes atòmiques perquè diu que ho va llegir en les profecies I ara, és més senzill: Gran pujada de preus dels cereals fins a arribar a nivells mai vistos abans.  Mentre molts estats es desfan de zones de conreu perquè és més barat portar-lo de fora, i a més, poden fer promocions urbanístiques, ara hauran de menjar-se els maons! Tenim exemples al País Valencià amb els cítrics, a Castella-la Manxa. Sí el pa i el pinso de la ramaderia depèn d'una guerra, ves per on!

No sóc cap expert, però sempre he intentat analitzar i disseccionar les dades. Tampoc no he mirat cap profecia, però en certs mitjans econòmics dels de "bona tinta" ja s'avisava d'una fam i no per males collites com a l'edat mitjana, sinó per una guerra per eliminar la competència.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Il·lustració trobada/rebuda per Internet. Autor no identificat

dijous, 3 de març de 2022

Les guerres anunciades a Futur Imperfecte


S'havia perdut la major part de les carreteres i autopistes... Els camps de conreu havien quedat inservibles.  Futur Imperfecte, Manel Aljama

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #FuturImperfecteManelAljama

dimecres, 2 de març de 2022

Son les famílies


Són les famílies les que tapen bona parta, si no tots els casos de pederàstia. Si ens fixem en el que hem vist fins ara, ens trobem que els casos de pederàstia que es denuncien, és a dir que surten a la llum pública, han tingut lloc fa molts anys, en molts casos, vint o trenta anys. Surten, segurament perquè la víctima té encara el trauma present i de res va servir, el trasllat del pederasta i el silenci imposat per allò de "què diran?" La junta de l'escola o la jerarquia eclesiàstica (com fa als Estats Units d'Amèrica), afluixa uns calerons i aquí no ha passat res.

Amb el codi penal a la mà, el pederasta va a la presó sempre, perquè amb la llei vigent els delictes sexuals amb menors no prescriuen. Llavors, la hipocresia catòlica de tapar els casos no fa més que engreixar una bomba que al cap d'un temps, com es demostra, esclata i esquitxa a tots els implicats. Si s'arriba a judici, el pederasta és condemnat a un mínim de tres o quatre anys, però el que és segur, és que la víctima per res haurà recuperat la infància que un desgraciat degenerat li va robar.

La major part d'aquest tipus de delicte es dóna dins de l'Església catòlica, des del famós celibat obligatori. Només hi ha una manera de tallar amb aquest abús per evitar més casos i no és altra que tallar amb el delicte en el moment que es produeix. Però això, com dic al principi, depèn molt de les famílies que s'estimen més el silenci que la veritat, com si el silenci fos màgic per una violació.

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Vinyeta Quim, 2016

dimarts, 1 de març de 2022

1975: "papeles pintados..." - La Soledat del Llebrer


L'any 1975 els anuncis de televisió van més plens que mai de "papeles pintados para decoraar". Vist amb perspectiva tot plegat kitsch, però l'inspector no està al cas d'aquesta moda.  "La Soledat del Llebrer" Premi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama