dilluns, 31 de gener del 2022

Els clàssics no han marxat


Causalitats? Bona part del 2019 i els primers mesos de confinament els vaig dedicar a revisar els clàssics, en especial Jane Austen. Sorprèn aquest interès per autores que segons alguns que es fan dir "entesos", són un gènere "menor". El febrer de 2020, vaig fer un article Al voltant de Jane Austen que es va publicar en aquest bloc i a número 86 de la revista digital La Tortuga .

El que queda clar és que tornen els clàssics. Viena amb club Victòria va traduir de nou "Orgull i Prejudici" i fa poc, La Casa dels Clàssics (Col·lecció Bernat Metge), també. És necessari disposar dels clàssics en català, els clàssics de tota mena, francesos, russos, anglesos, etc. I és també important fer traduccions noves directes i no pas fetes d'altres idiomes diferents de l'original.

Més: Cites de Seny i Sentiment 

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Paolo Chiabrando on Unsplash

divendres, 28 de gener del 2022

Somos... por Airton Ortiz

 

"SOMOS... O resultado dos LIVROS que lemos, dos CAFÉS que disfrutamos, das VIAGENS que fazemos e das pessoas que AMAMOS."  Airton Ortiz

SOM ... El resultat dels LLIBRES que llegim, el CAFÈ que gaudim, els VIATGES que fem i les persones que estimem.   Airton Ortiz

Font imatge: Internet

 

dimecres, 26 de gener del 2022

El desert cultural espanyol


Quim Gutiérrez, un "noi" de trenta-nou anys, actor jove que fa poc que treballa a França ha dit en una entrevista al diari ARA: "A França la indústria se suporta damunt un espectador que entén la cultura d'una manera molt diferent de com s'entén aquí. Treballant a França t'adones del que vol dir haver passat per quaranta anys de desert cultural a Espanya. A Espanya s'entén molt el cinema com a entreteniment i el percentatge que el percep com a cultura no permet que se sostingui; això fa que els gèneres en què podem treballar siguin els més propis de l'entreteniment, el thriller i la comèdia", conclou.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Fem números: En l'època daurada de la "Movida Madrileña" un disc d'or s'aconseguia amb cinquanta mil còpies, en les vendes de llibres en castellà sumaven les d'Amèrica Llatina quan en realitat a l'estat no hi ha més de cent mil compradors de llibres compulsius. Si fem càlculs, 50.000 còpies d'un disc poden representar unes 150.000 persones (fent una aproximació d'una llar amb tres persones) per una població de trenta-vuit milions d'habitants. També als vuitanta, noranta i primera dècada del segle XXI es van estrenar moltes pel·lícules, però moltes amb subvencions i no més d'una setmana en cartell. La veritable indústria (d'explotació) és la del doblatge. I si parlem de televisió i en Catalunya: no trobeu a faltar les emblemàtiques produccions locals com Plats Bruts, Jet Lag... Tot això s'ha perdut. Els dels despatxos compren a fora i deixen la misèria del doblatge als actors locals.

El paper de Catalunya és ara el d'un petit oasi que ara pateix la força bruta de no haver mantingut la DUI com van fer altres nacionalitats. Aquesta és la quarta temporada que porto un programa dedicat a la música de la Mediterrània i puc constatar que la producció musical d'Itàlia, França o Portugal, per exemple, està molts esglaons per sobre de l'espanyola. Llevat del breu parèntesi de l'oasi català, tot està com estava "atado i bien atado" quan un actor ha d'emigrar al país veí per adonar-se que sí que es poden fer les coses de manera diferent.

Article citat: Treballant a França te n'adones del que vol dir haver passat quaranta anys de desert cultural a Espanya https://www.ara.cat/cultura/quim-gutierrez-treballant-franca-adones-vol-dir-espanya-hagi-passat-quaranta-anys-desert-cultural_1_4238411.html

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo bookstore in Edinbourgh, Scotland by John Michael Thomson on Unsplash

 

dimarts, 25 de gener del 2022

Seguir com un nen - Charles Bukowski


"The problem is, we look for someone to grow old together, while the secret is to find someone to stay a child with." ~ Charles Bukowski.

"El problema és que busquem algú per envellir junts, mentre que el secret és trobar algú amb qui seguir com un nen".  ~ Charles Bukowski.

 

(c) Imatge ifunny.co

dilluns, 24 de gener del 2022

El Porciolisme actual


Qui era Porcioles? Josep Maria de Porcioles va ser alcalde de Barcelona entre 1957 i 1973, els anys del "desarrollismo" franquista possibilitat pel més d'un milió d'emigrants que enviaven divises des de fora i maquillaven el subdesenvolupament espanyol. La seva política, el "Porciolisme" va estar caracteritzada per la construcció sense límits que fins i tot es va arribar a parlar d'una fusió Terrassa-Sabadell fins a Barcelona.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

El "Porciolisme" està més viu que mai. Exemples tenim a Barcelona amb el districte 22@, i ciutats de la vora com l'Hospitalet on el mateix partit governa des de fa més de quaranta anys. Hi podem afegir també Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i des de fa uns vint, Sabadell. Després de construir uns quants equipaments que en molts llocs resten inactius o sota mínims, la veritable activitat municipal és la construcció, sobretot des de l'eliminació de l'IAE. Això és possible gràcies a la col·laboració ciutadana que com és el cas de l'Hospitalet, vota el mateix sempre, tot i que de manera recurrent, apareixen casos de corrupció que acaben en res.

Per saber més del Porciolisme: https://www.naciodigital.cat/noticia/228321/franquista-mes-ambicios

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Daphne Lamens on Unsplash

divendres, 21 de gener del 2022

Debt Crisis was Created by Politicians and Central Bankers


Fragment del discurs de Godfrey Bloom MEP UKIP (Yorkshire & Nort Lincs)
European Parliament, Strasbourg 11 May 2011
El populisme és l'avançament de feixisme que ve de la mà de la ignorància. 

Link directe subtitulat en castellà: https://www.youtube.com/watch?v=f43UYkI5JDM

Link directe https://www.youtube.com/watch?v=OnGxfrWaqP8

dimarts, 18 de gener del 2022

Tant se val! Guanyes!


Fa poc llegia sobre el sentit de fabricar un objecte de plàstic que tan sols servirà unes hores, en cas que tingui alguna utilitat pràctica, per després llençar-lo a les escombraries i que acabi en una de les cinc immenses illes de plàstic que hi ha ara mateix al planeta. Es veu que qui ho redactava no pertany al negoci.

Posaré un exemple pràctic, si tenim estalviats uns quinze mil euros ($ 16189) podem invertir-los en la compra de deu mil unitats d'un reproductor mp4 que pot tenir un preu unitari d'1,42 €. La comanda mínima són uns deu mil, així que fem números i la comanda surt per uns 14.200 € Per al nostre benefici en el preu ja va part del cost de transport..., sorpresa! O no tant, perquè el proveïdor no és un fabricant sinó un magatzem local (a la Xina, és clar). En aquest cas, resulta més econòmic comprar al magatzem local (i habilitat pel govern xinès per exportar) que no pas al fabricant, que parlaríem de cèntims, però que hi hauríem d'afegir les taxes de duanes i tota la pesca. Aquí el preu és com si fos un PVP per entendre'ns. Hem de tenir present que dels deu mil reproductors, la meitat no funcionaran o ho deixaran de fer en poques hores. És a dir, només podem obtenir benefici de la meitat, posem, doncs, que vendrem i hem de vendre cinc mil reproductors.

El nostre reproductor que ens costa poc menys d'un euro i mig, el podem vendre fàcilment per 10 €, 15 € o fins i tot a 20 € Amb aquest preu, 20 €, quedem molt lluny dels reproductors de marca com Energy System o Samsung que passen dels 40 € i la qualitat, és més bona, això no obstant, d'aquella manera... Si col·loquem els 5000 reproductors a 10 €, ingressem cinquanta mil euros, hem cobert bé el quinze mil euros que havíem invertit. Com veiem, amb aquests volums de producció i preus, és difícil no caure en la temptació de dedicar-s'hi! "Hagan juego señores!"

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Diego Fernandez on Unsplash

 

dilluns, 17 de gener del 2022

Quan tothom pensa igual... per Wlater Lippmann


When everyone thinks alike, no one thinks very much - Walter Lippmann

Quan tothom pensa igual, ningú pensa gaire - Walter Lippman

Per saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann

(c) Imatge AZQuotes

divendres, 14 de gener del 2022

El gobierno ha dicho


El títol complet d'aquest article és "El gobierno ha dicho que ya no hay que llevar mascarilla". Aquesta és la frase que un individu va dir a la meva parella que s'esperava en una cua. Per cert, no la coneixia de res i no va respectar la distància de seguretat.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Analitzant bé aquell ésser viu i amb la fredor de la distància podem extreure molta informació de la seva frase: "El gobierno ha dicho que ya no hay que llevar mascarilla". D'entrada, és un franquista, un d'aquells disposats a fer de policia quan ell ho cregui necessari, de fer complir l'ordre (constitucional perquè l'ésser viu s'anomena "demòcrata"). Hi podem afegir, a la vista de la seva roba i d'una altra topada amb el mateix espècimen en un comerç del barri: "¿ha venido la mascarilla del Real Madrid?". Podem dir, doncs, que du uniforme esportiu amb una enorme panxa, és d'aquells que posa notes de prohibició en la seva escala. Veure: Queda terminantemente prohibido i també es tracta d'un fanàtic del futbol que de segur deu tenir una televisió tan gran com el menjador de casa seva.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Jakayla Toney on Unsplash

 


dimecres, 12 de gener del 2022

A felicidade é uma obra-prima

Font imatge: Bertrand Livros

 

A felicidade é uma obra-prima: o menor erro falseia-a, a menor hesitaçao altera-a, a menor falta de delicadeza desfeia-a, a menor palermice embrutece-a.

La felicitat és una obra mestra: el mínim error la distorsiona, la mínima vacil·lació l’altera, la manca de delicadesa la desfà, la mínima ximpleria la torna estúpida. 



dilluns, 10 de gener del 2022

Els funcionaris



Aquest article podia tenir el títol de "vuelva usted mañana", però aquest títol no és nou, ja el va fer servir Larra per descriure l'administració pública de la Restauració 1.0.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags" entre altres.

Llevat d'una breu etapa entre 1980 i 1989 i restringida a alguns ajuntaments i l'administració de la Generalitat de Catalunya, els funcionaris tornen a ser franquistes. Com? Sempre ho han estat. Després torno als ajuntaments. Ens n'anem l'any 1980, llavors, a la meva professora d'anglès Rosemary H. li van robar la bossa. Va anar a posar la corresponent denúncia als "grisos" (ella ja sabia això). "he ido a los grises y el trabajo que he tenido para convencerles que yo no he robado mi bolso". Aquesta era fàcil, policia nacional.

Però avancem en el temps. L'any 1991 tenim dificultats amb un frigorífic de marca que ha funcionat malament durant el període de garantia i en acabar-se, ens quedem sense aparell a l'espera que ens portin un. Inestimable l'ajuda del servei públic de la llavors OMIC (Oficina Municipal d'Informació al Consumidor). Uns anys més tard, el 2004 amb les primeres connexions a Internet i tal, ens diuen que no poden fer res... I el mateix any en una oficina municipal d'habitatge, el funcionari es permet dir "Eso se ahorra" referint-se a un dels imports del que se suposa un pis de "protecció oficial". No, no ha tornat el Franquisme, havia marxat de vacances. Sense anar més lluny, no fa ni unes setmanes, uns suposats serveis d'atenció social que semblen una oficina de col·locació de gent gran en residències privades. Però, aquest potser mereix un altre article.

Només ha estat un miratge, deu anys com a molt. Després els ajuntaments han tornat a funcionar com una oficina d'ocupació d'amics i familiars que minven els pressupostos municipals en benefici d'un únic capítol: el Capítol 1, el de personal. Aquí acabo, faré una segona part centrada en els empleats d'empresa privada i banca.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Il·lustració Antonio Fragua "Forges"

divendres, 7 de gener del 2022

L'Ignorance

Les livres soignent l'une des plus dangereuses des maladies humaines.  L'Ignorance.

Els llibres tracten una de les malalties humanes més perilloses. La ignorància

 
Font: Internet

dimecres, 5 de gener del 2022

Què us han portat els reis?


Una de les moltes coses que no han canviat amb la mal anomenada "Transició" és la pregunta repetitiva que es fa a l'estat espanyol l'endemà de la festa de l'epifania: "Què us han portat els reis?". Sí, perquè en els dominis i colònies de l'estat espanyol, el dia de l'epifania és festiu retribuït, per la qual cosa, llevat del personal de salut o emergències, a la resta no cal anar als llocs de treball.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes entre altres.

Si fem un repàs als països on el catolicisme encara és una opció important, ens trobem que a França per exemple, no és un dia festiu i ni tampoc se celebra al carrer. A les llars franceses arriba el Père Noël la nit del 24 al 25 de desembre i deixa els regals al peu de l'arbre. Els nens se'ls trobaran el matí de Nadal. Els tres savis només són un referent per una molt residual minoria d'ultracatòlics.  A Portugal tampoc és festiu i els regals també els porta el Pai Natal, encara que en zones com Madeira el dia 6 de gener es menja un tortell semblant al català. A Itàlia els regals els porta el Babbo Natale (Pare Noel) i la bruixa Befana que omplen de regals les mitges que els nens deixen a la xemeneia, entre el 24 i el 25 de desembre. De festivitat de reis, res de res.

No és festa i ni tampoc són reis. Al món anglosaxó, més lligat a la tradició cristiana protestant, els reis són "The three wise men", és a dir, "els tres savis", tal com diuen les escriptures base del cristianisme. En aquest sentit us recomano una visita a l'excel·lent article de Jordi Salat: La Catalunya adulterada: Dia dels Mags o Savis d'Orient a Europa. Podreu comprovar com els reis són uns mags que a més duen barretina al cap. És així com es veuen amb claredat al mosaic de la Basílica de Sant Apol·linari de Ravenna. 


Veiem, que als països catòlics del voltant no se celebra cap festivitat més enllà de la del dia de Nadal i el de Sant Esteve i ni tampoc són reis. Llavors la frase repetitiva i en molts casos molesta "¿Qué te han traído los reyes?" és una altra de les rèmores del franquisme que encara conserven els habitants sotmesos a l'estat espanyol. A més, constitueix una manca de respecte vers les altres creences religioses com poden ser protestants, musulmans o agnòstics.

Tot i que existia com a festa abans de la dictadura, es pot dir que es tracta d'una festa franquista que per res fomenta la convivència familiar i ni molt menys l'esforç individual que llegim "guanyaràs el pa amb la suor del teu front" (Gènesi 3:19). Fomenta a parer meu, la idea perversa i catòlica de "jo només he de demanar i tenir fe que de segur, algú pensarà i farà les coses per mi...".

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Rod Long on Unsplash

© Photo Ravenna by Tango7174 a Wikipedia

dilluns, 3 de gener del 2022

Com prova l’any?

 

Encara em trobo gent que durant les primeres hores i fins i tot, la primera setmana de l'any nou et pregunta "Com va l'any?" o "Com prova l'any?". Potser, ara no són tants i això va la baixa, o tal vegada té a veure amb la gent amb qui ara em relaciono.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes entre altres.

Ho associo al franquisme perquè és una pregunta que no he trobat en altres països i perquè les persones que m'interrogaven no tornaven a preguntar-me i ni molt menys, interessar-se per mi durant la resta de l'any, encara que me'ls trobés més sovint o fins i tot fossin companys de treball. És per això que aquest formulisme tan hipòcrita no pot ser una altra cosa que una mostra més de Franquisme Residual.

© Manel Aljama (gener 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Waldemar Brandt on Unsplash

diumenge, 2 de gener del 2022

La Soledat del Llebrer a Abacus


Trobar "La Soledat del Llebrer" Guanyador Premi Ferran Canyameres en aquestes dates ha estat tota una agradable sorpresa. Reviure uns fets que encara ens fan presoners - Per adquirir:  https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html 

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama