dimecres, 26 de gener de 2022

El desert cultural espanyol


Quim Gutiérrez, un "noi" de trenta-nou anys, actor jove que fa poc que treballa a França ha dit en una entrevista al diari ARA: "A França la indústria se suporta damunt un espectador que entén la cultura d'una manera molt diferent de com s'entén aquí. Treballant a França t'adones del que vol dir haver passat per quaranta anys de desert cultural a Espanya. A Espanya s'entén molt el cinema com a entreteniment i el percentatge que el percep com a cultura no permet que se sostingui; això fa que els gèneres en què podem treballar siguin els més propis de l'entreteniment, el thriller i la comèdia", conclou.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Fem números: En l'època daurada de la "Movida Madrileña" un disc d'or s'aconseguia amb cinquanta mil còpies, en les vendes de llibres en castellà sumaven les d'Amèrica Llatina quan en realitat a l'estat no hi ha més de cent mil compradors de llibres compulsius. Si fem càlculs, 50.000 còpies d'un disc poden representar unes 150.000 persones (fent una aproximació d'una llar amb tres persones) per una població de trenta-vuit milions d'habitants. També als vuitanta, noranta i primera dècada del segle XXI es van estrenar moltes pel·lícules, però moltes amb subvencions i no més d'una setmana en cartell. La veritable indústria (d'explotació) és la del doblatge. I si parlem de televisió i en Catalunya: no trobeu a faltar les emblemàtiques produccions locals com Plats Bruts, Jet Lag... Tot això s'ha perdut. Els dels despatxos compren a fora i deixen la misèria del doblatge als actors locals.

El paper de Catalunya és ara el d'un petit oasi que ara pateix la força bruta de no haver mantingut la DUI com van fer altres nacionalitats. Aquesta és la quarta temporada que porto un programa dedicat a la música de la Mediterrània i puc constatar que la producció musical d'Itàlia, França o Portugal, per exemple, està molts esglaons per sobre de l'espanyola. Llevat del breu parèntesi de l'oasi català, tot està com estava "atado i bien atado" quan un actor ha d'emigrar al país veí per adonar-se que sí que es poden fer les coses de manera diferent.

Article citat: Treballant a França te n'adones del que vol dir haver passat quaranta anys de desert cultural a Espanya https://www.ara.cat/cultura/quim-gutierrez-treballant-franca-adones-vol-dir-espanya-hagi-passat-quaranta-anys-desert-cultural_1_4238411.html

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo bookstore in Edinbourgh, Scotland by John Michael Thomson on Unsplash

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.