Quelcom no ha funcionat bé

El giny mecànic es va moure després de molts intents sense èxit. Era massa tard per tirar enrere. Patia d’artrosi degenerativa i els metges li van suggerir el recanvi de les dues extremitats. Primer, ho farien amb un braç, el que estava en pitjor estat i, passat un temps, ho farien amb l’altre braç. El seu braç dret no estava per a gaires aventures i aquell mecanisme biònic faria les funcions del braç d’una manera més precisa. Per les cames i malucs no havia de patir. Aguantaven bé el pas del  temps.

En Golden s'ho podia permetre. Ell era de la generació que havia sobreviscut a les darreres pandèmies sense gaires entrebancs. La població havia minvat molt en aquell planeta. La gent de carrer, els nous pobres, expulsats de l'ancestral classe mitjana, havien desaparegut. La precarietat del sistema sanitari i les successives onades de virus els havien eliminat. La gent com en Golden s'ho podia permetre, era ric, pertanyia als rics, però a més, era dels immortals. Així era com es coneixia a finals del segle XXI tot aquell que podia viure gairebé tres-cents anys.

En Golden no arriscava molt. Ja sabia que altres com ell duien peces implantades. La ciència biònica s'havia desenvolupat fins a nivells que vorejaven la perfecció. Les tècniques de trasplantament d'òrgans que es feien en el passat havien estat un fracàs. Aquelles peces no acabaven d'adaptar-se al nou cos i a més, envellien. Com si fossin de mala qualitat. La veritat era que la majoria dels membres i òrgans que es trasplantaven procedien d'extirpacions practicades entre donants pobres i mortals.

En el segle XXII la ciència encara no havia aconseguit detenir l'envelliment. La població arribava als tres segles de vida, però molts patien d'envelliment. Golden formava part del grup dels que envellien o si més no, patien un considerable deteriorament enter malalties i xacres. La solució fins aquell moment era sempre la mateixa: substitució de peces i òrgans amb recanvis biònics.

Golden va acceptar de bon grat la proposta d'esdevenir un nou ésser transhumà. Les seves peces fabricades amb els millors materials reciclats no envellirien i qui sap, podria sobreviure als tres-cents. Malgrat tot, en Golden es queixava de dolors en les articulacions, però els metges li deien que això no era possible perquè aquell braç estava dotat de sensor de temperatura, humitat i tacte, però que el dolor de les articulacions no havia estat programat. Era, doncs, segons les seves respostes una opinió subjectiva provocada per l'estrès postoperatori. Golden, però seguia queixant-se que les articulacions li feian mal.

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Possessed Photography on Unsplash

Publicat al número 106 de la revista La Tortuga Avui