dilluns, 31 d’octubre del 2022

Ineptitud de governants

 


Quan estats com Portugal, Grècia i Espanya es van incorporar a la CEE, podien haver apostat per esdevenir el rol de graner i rebost d'Europa; així com els productors i subministradors d'energia solar. I en cap cas significava descartar l'activitat turística.

No va ser així. Els anomenats “Developing countries” (països en vies de desenvolupament que deien aquí) van potenciar encara més el turisme i de retruc, la construcció. L’agricultura i ramaderia es van convertir en negocis subvencionats que només plantaven o engreixaven allò que els funcionaris europeus subvencionaven des dels seus despatxos.

 

En Espanya en concret, volien ser molt moderns! Així, a zones de Castella - la Manxa com l'Alcàrria1, per posar un exemple, es va deixar de conrear blat i altres cereals per construir urbanitzacions fantasmes i a la província de Castelló es va fer el mateix amb els tarongers per construir muralles de formigó o "marinesdor".

 

La resta d'estats de la UE tampoc no ho ha fet millor en el cas de l'energia. Han practicat qui dia passa, any empeny sense fer una aposta clara per les renovables. S'han limitat a emetre normes que en el fons pretenen que canviem de cotxe cada cert temps amb l'excusa de l'energia. El mateix ha passat a Cuba, on ho sento pels vells idealistes, el bloqueig no és la causa de tots els mals. També, com en el cas dels països del sud d'Europa, l'aposta del turisme ha estat un salt mortal.


A les ciutats cada cop s'han arrencat més llambordes, eliminat estanyols, fonts i brolladors, tota mena d’arbres i arbustos per deixar bancs monoplaces, aparells d'aire condicionat i formigó. Ara, potser és massa tard per rectificar.

1: Es pot veure la interminable filera d'urbanitzacions que acompanya la carretera des de Barajas fins Guadalajara. També en Youtube es pot consultar "urbanizaciones abandonadas". 

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Melissa Askew on Unsplash

divendres, 28 d’octubre del 2022

El futur de la Unió Europea


La Unió Europea aviat s'enfrontarà a la pregunta de si és apropiat recolzar Kíiv, "durant el temps que calgui" malgrat el benestar dels europeus, segons l'Institut de l'ex-congressista nord-americà Ron Paul (RPI) que assenyala que la política de Brussel·les condueix a la inevitable fi de la UE.

Hem de recordar que "La Unió Europea ha fet que els antics monopolis estatals de combustible, aerolínies o ferrocarrils esdevinguessin monopolis privats, per exemple, separar la companyia que té els combois de la que té les vies, o la companyia que produeix l'energia de qui te la factura! El darrer pas ha estat, modificar el sistema de càlcul de preu de la llum, com si fos quelcom digne d'especular a borsa. Així, a tot el continent ha pujat l'electricitat i el gas. La inflació ha pujat" (en aquest bloc El Preu de la LLum)

Mirant amb ulls asèptics, aquesta guerra va començar el 2014 quan el govern de  Kíiv va bombardejar els seus ciutadans quan plantejaven la seva independència, i no pas el 2022 amb la intervenció Russa.

Actituds individuals que indican que "la unió" s'esquerda:

Mesures individuals en clau d'estat davant imprevistos energètics: Sortida de Gran Bretanya que mai s'hi va trobar còmoda; avisos en previsió d'apagades (Alemanya, Àustria); nacionalització de les companyies energètiques (França, Alemanya), discrepàncies en l'aplicació de la política exterior comuna, actitud tolerant amb Polònia i Hongria i suport incondicional a Ucraïna, malgrat la violació dels drets humans.

Detall de les mesures d'estalvi

Alemanya i França han pres mesures coherents per estalviar aigua i energia, però de manera individual i en clau estatal i al marge de "la Unió". Detall d'algunes de les mesures:

  • Portugal: Reducció de l'enllumenat de Nadal i del temps d'encesa, foment del teletreball i fan estudis previs per nacionalitzar les energètiques.
  • Alemanya: Aigua freda en gimnasos i sense llum en monuments, nacionalització de les empreses energètiques (començant pel gas), construcció de mega dipòsits d'aigua en llocs estratègics.
  • França: Tancament de camps de golf, supressió de rutes aèries entre ciutats amb TGV, nacionalització de les companyies energètiques.
  • Israel: Sistema de generació d'aigua a partir de l'aire, dipòsits amb aliments per resistir un any.
  • Àustria: mesures de conscienciació a la població per resistir apagades de fins a quinze dies (2021).

Més informació en aquest bloc: El que s'aproxima

Futur

Segons l'Institut Ron Paul, aviat apareixerà un nou projecte polític en lloc de la UE. Això que constata aquest institut coincideix amb els estudis que Alexandre Deulofeu va fer en la seva Matemàtica de la Història (http://www.matematicadelahistoria.cat/la-matematica-de-la-historia), on feia la previsió de desaparició dels estats actuals nascuts entre finals del segle XVIII i principis del XIX sobre una base de nacions que tornarien a sorgir per l'efecte de la desintegració. Deulofeu situava el cas d'Espanya no més enllà del 2029. Però, si algú en té dubtes, només cal mirar en quina situació es troben Gran Bretanya, França, Itàlia o Alemanya que comença a manifestar signes de crisi.

Citats

© Manel Aljama (octubre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

dijous, 27 d’octubre del 2022

Més aspre encara que els crits per Miquel Martí i Pol

 


 

Més aspres encara
que els crits més sorollosos
aquest silenci.

Des de l’angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.

La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.

De branca en branca
d’algun futur que espera
rere les dunes.

Es repeteixen
un altre cop les velles,
tristes imatges.

© Miquel Martí i Pol, Haikús en temps de guerra

Més: Ara mateix (Flotats), Gent que lluiti és el que cal, De presos i exiliats, Les quatre banderes,  
In memoriam, Ara mateix, Dedica'm un poema encara que sigui teu,

 

dimecres, 26 d’octubre del 2022

Nunca tinha lido... per Inês Pedrosa

 


Nunca tinha lido Graham Greene, nunca mais deixei de ler. Mas em nenhum outro livro encontrei o deslumbramento intacto deste que me falava de um mundo estranho -o teu mundo, em que a fé se abre num piano de subtis feitiços (tu chamavas-lhes milagres). O teu mundo, um mundo em que o pecado age com um cuidado de maquilhador transportando o brilho pardo das almas para a temperatura da pele. Um mundo em que o mal, espécie ligeira de vacina, apenas embeleza a febre das paixões humanas -atenuando-lhes o rasto, sublinhando-lhes o risco e o sacrifício. A rapariga saiu do avião sem olhar para trás, guardei o livro para reler contigo, anos antes de te conhecer.

Fazes me falta (Página 106), Inês Pedrosa. Publicações Dom Quixote, 10a edição
© Imagem Ron Lach publicada no Pexels

 

dimarts, 25 d’octubre del 2022

UMA PEQUENINA LUZ, Jorge de Sena - Catarina Guerreiro


“Uma Pequenina Luz”

Uma pequenina luz bruxuleante
não na distância brilhando no extremo da estrada
aqui no meio de nós e a multidão em volta
une toute petite lumière
just a little light
una picolla… em todas as línguas do mundo
uma pequena luz bruxuleante
brilhando incerta mas brilhando
aqui no meio de nós
entre o bafo quente da multidão
a ventania dos cerros e a brisa dos mares
e o sopro azedo dos que a não vêem
só a adivinham e raivosamente assopram.
Uma pequena luz
que vacila exacta
que bruxuleia firme
que não ilumina apenas brilha.
Chamaram-lhe voz ouviram-na e é muda.
Muda como a exactidão como a firmeza
como a justiça.
Brilhando indeflectível.
Silenciosa não crepita
não consome não custa dinheiro.
Não é ela que custa dinheiro.
Não aquece também os que de frio se juntam.
Não ilumina também os rostos que se curvam.
Apenas brilha bruxuleia ondeia
indefectível próxima dourada.
Tudo é incerto ou falso ou violento: brilha.
Tudo é terror vaidade orgulho teimosia: brilha.
Tudo é pensamento realidade sensação saber: brilha.
Tudo é treva ou claridade contra a mesma treva: brilha.
Desde sempre ou desde nunca para sempre ou não:
brilha.
Uma pequenina luz bruxuleante e muda
como a exactidão como a firmeza
como a justiça.
Apenas como elas.
Mas brilha.
Não na distância. Aqui
no meio de nós.
Brilha

Jorge de Sena (1919-1978)

Link:https://www.youtube.com/watch?v=WJKnTfY1Hlk

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/jorge-sena-poesia/


dilluns, 24 d’octubre del 2022

dissabte, 22 d’octubre del 2022

Preus de fa cinquanta anys (1972)

 


M'arriba per les xarxes un anunci d'un hipermercat de l'any 1972. Em crida l'atenció els preus de l'any i les seves equivalències. Destacaré:
Un paquet d'arròs de marca costava 25 ptes.
Una ampolla d'oli de marca costava 60 ptes.
Unes sabates de senyora econòmiques sortien per 228 ptes.

Vist amb els ulls d'ara, semblen molt econòmiques aquestes sabates, però..., en calien 9 paquets d'arròs per poder comprar les sabates de l'oferta!

També trobem que amb 2 paquets d'arròs i 10 pessetes, podem comprar una ampolla d'oli de marca.
 
Si afegim el salari mínim d'aquell any, unes 3600 pessetes (uns 28,64 €), i estimem que la família tipus era d'uns tres a quatre membres amb un únic perceptor perquè la dona ja feia temps que havia plegat. Entenem que per un empleat de la SEAT o del metall (amb sous per sobre de l'SMI), els preus serien econòmics, però no seria pas el cas d'una família a càrrec d'un oficinista on arribo a la conclusió (sempre subjectiva) que les sabates de la senyora i d'oferta haurien d'esperar per la paga extra de juliol. [de la paga extra en tinc un article La paga extra]

Si mirem les dades de 2022, trobem:
Un paquet d'arròs de marca surt per 1,52 €, (252 pessetes) i llavors si fem servir el paquet d'arròs com unitat de mesura, trobem que amb 9 paquets d'arròs (13,68 €) ja no podem comprar unes sabates econòmiques com les que venen als basars orientals on les trobem a 20 € (per 15 € és possible trobar alguna cosa com sabatilles d'estar per casa). En comptes de 9 paquets d'arròs, haurem de dedicar els diners de 13 paquets d'arròs.
Si l'ampolla d'oli de la mateixa marca costa ara 5,79 €, necessitem 3 paquets d'arròs per poder adquirir oli, però d'una marca inferior o de la mateixa si està en oferta.

L'SMI ara és d'uns falsos 1000 € (encara compten amb les 14 pagues heretades del franquisme).
Llevat de l'oli que és el producte que ha pujat més, els empleats de 1973 no havien de pagar tant per habitatge i darrerament, energia.

© Manel Aljama (octubre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge: publicat d'Hipermercats Carrefour a La Vanguardia

divendres, 21 d’octubre del 2022

Barcelona de Noche - La Soledat del Llebrer

 


1975:  L'Inspector Canales viu el barri de dia i de nit. El cabaret Barcelona de Noche, serà un lloc especial. 

"La Soledat del Llebrer" Premi Ferran Canyameres. @Pagès Editors - Per adquirir: llibreries o directament: https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama #negra #barrixino #enganxa

 

2092: els androides són els dirigents

 


2092: Els androides fan la feina i prenen decisions. animallibres. 

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  #comparteixocultura  #FuturImperfecteManelAljama

 

dijous, 20 d’octubre del 2022

PORTUGAL, Alexandre O'Neill - Susana Menezes


Portugal

Ó Portugal, se fosses só três sílabas,
linda vista para o mar,
Minho verde, Algarve de cal,
jerico rapando o espinhaço da terra,
surdo e miudinho,
moinho a braços com um vento
testarudo, mas embolado e, afinal, amigo,
se fosses só o sal, o sol, o sul,
o ladino pardal,
o manso boi coloquial,

a rechinante sardinha,
a desancada varina,
o plumitivo ladrilhado de lindos adjectivos,
a muda queixa amendoada
duns olhos pestanítidos,
se fosses só a cegarrega do estio, dos estilos,
o ferrugento cão asmático das praias,
o grilo engaiolado, a grila no lábio,
o calendário na parede, o emblema na lapela,
ó Portugal, se fosses só três sílabas
de plástico, que era mais barato!

*
Doceiras de Amarante, barristas de Barcelos,
rendeiras de Viana, toureiros da Golegã,
não há «papo-de-anjo» que seja o meu derriço,
galo que cante a cores na minha prateleira,
alvura arrendada para o meu devaneio,
bandarilha que possa enfeitar-me o cachaço.
Portugal: questão que eu tenho comigo mesmo,
golpe até ao osso, fome sem entretém,
perdigueiro marrado e sem narizes, sem perdizes,
rocim engraxado,
feira cabisbaixa,
meu remorso,
meu remorso de todos nós...


Alexandre O'Neill, in 'Feira Cabisbaixa'

Link: https://www.youtube.com/watch?v=Oj1zIYiiY-s

Fonte: https://www.citador.pt/poemas/portugal-alexandre-oneill

dimecres, 19 d’octubre del 2022

"Els androides acabaran sent els nostres caps" - Professor Niño Becerra a Tot es mou de TV3

 


 

El professor comenta el cas d'una empresa xinesa que ha situat una robot amb intel·ligència artificial com a directora general i considera que es tracta d'alguna cosa més que un precedent. Conclou que els androides acabaran sent els nostres caps.

De fet, amb "Jo Robot" d'Isaac Asimov i moltes altres novel·les passant per la meva "Futur Imperfecte", el robot que pren decisions ja és un fet. Com també és un fet, el test fet amb la conversa telefònica entre dues dones, una que se suposa perruquera i una altra que se suposa clienta. A manera de test de verificació, tothom pensa que el robot és la veu que fa de perruquera... doncs no, és la clienta. El podeu buscar per la xarxa.

Programa Tot es Mou del 10 d'octubre de 2022

 

Link: https://www.youtube.com/watch?v=2nLjYTYfOmg

© Manel Aljama (octubre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

Novel·la "Futur Imperfecte" guanyadora del Premi Ciutat de Badalona, distòpica però avançada als esdeveniments actuals - Per adquirir https://animallibres.cat/lisard/7613-futur-imperfecte-9788415975762.html
Relat "Error humà" publicat a la revista La Tortuga Avui: https://www.manelaljama.com/2019/11/error-huma.html


dilluns, 17 d’octubre del 2022

Medalles i estàtues en comptes de cultura

 


 La trista notícia que una estàtua dedicada a Camarón de Isla ha acabat deteriorada en el magatzem municipal de Badalona. Tot plegat sembla un cúmul de despropòsits: com diu la notícia relacionada, l'encàrrec va ser verbal i, per tant, una badada o un excés de confiança de l'artista perquè un alcalde o un regidor estan sotmesos a les urnes i a la veu i el vot del ple del consistori.

Em crida l'atenció que l'actitud de l'administració amb la cultura és miserable. Camarón va ser un músic i em sembla que el millor tribut que se li pot fer és habilitar un espai dedicat a la seva obra, reeditar els discos que estiguin descatalogats, recopilar notícies i articles sobre la seva figura i no pas fer una estàtua que no diu res a qui no ha conegut l'artista i ni molt menys l'ha escoltat. Això em recorda les plaques al carrer on va néixer un escriptor, les estàtues de Sancho Panza, en comptes de difondre l'obra de Cervantes o ben a prop, a Sabadell, un quadre d'un pintor internacional que es guarda en un magatzem municipal per falta d'espai.

La cultura és per a la gran majoria de polítics això: medalles, plaques i ocasionalment una estàtua que s'encarrega a un artista "amic" com si fos un favor... El mateix passa amb les arts escèniques; en comptes de fomentar la producció pròpia, es compren sèries i pel·lícules a fora i es fa servir el doblatge que és més barat. Si comparem la sèrie britànica "Yes Minister" amb Polònia, tindrem que la sèrie anglesa s'ha venut i ha esdevingut un clàssic tot i ser de baix cost, mentre que Polònia és molt més costosa: hores de maquillatge i contractació d'actors no professionals. I la música? No parlem. RAI, BBC, RTP, etc. tenen el seu canal musical i també el seu canal cultural. Des de fa un temps, l'emissora pública catalana dedicada a la música clàssica, ha deixat els noticiaris culturals exclusius per l'estalviadora Catalunya Notícies que vol dir: política i esports, el temps.

Tot això és ara per ara impossible amb els governants que tenim. Amb 30 € per habitant i any dedicats a cultura, no es pot fer més. Portugal en dedica més del triple, França s'acosta als cinc-cents euros, Dinamarca als nou-cents. I encara hi ha qui es queixa que hi ha molta novel·la sueca que ens arriba! Una placa al carrer no fa res, un museu dedicat a Jane Austen o Dickens fa molt més. I no parlo d'un museu passiu; el museu Dickens per exemple, programa tota mena d'activitats que dóna feina als actors professionals. És Europa.

També El desert cultural espanyol, Per liquidar les nacions per Milan Kundera, La cultura és un dret humà de primera necessitat, Els pilars d'un estat són QUATRE,  i l'etiqueta Franquisme Residual,

© Manel Aljama (octubre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Foto Camarón, Cadena SER  publicada pel diari El PuntAvui: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2205425-l-estatua-de-camaron-acaba-a-la-deixalleria-de-badalona.html

divendres, 14 d’octubre del 2022

Set per la veritat

 


 

“Les masses mai no han sentit set per la veritat. S'allunyen dels fets que ens agraden i adoren els errors que els enamoren. Qui sàpiga enganyar-les serà fàcilment el seu amo; qui intenti desenganyar-les serà sempre la seva víctima” (Gustave Le Bon, Psicologia de les masses)

© Imagen d'autor no identificat trobada a Internet

dijous, 13 d’octubre del 2022

Uma casa na árbore

 


 

—Gosto mais de subir em árvores do que qualquer outra coisa!

—Gosto amis de ler do que qualquer outra coisa!

—Sem problemas...

—Quando nos casrmos, vamos morar numa casa na árbore com una biblioteca!

© Chris Browne, encontrado en Internet

 

dimecres, 12 d’octubre del 2022

Drons de vigilància i control - Futur Imperfecte

 

 

2092: Els drons han esdevingut elements habituals de vigilància i control. 

Futur Imperfecte, Premi Ciutat de Badalona de Novel·la Juvenil publicat per AnimaLlibres  #comparteixocultura  #FuturImperfecteManelAljama

dimarts, 11 d’octubre del 2022

SABEDORIA, José Régio - Margarida Mestre


Sabedoria

Desde que tudo me cansa,
Comecei eu a viver.
Comecei a viver sem esperança...
E venha a morte quando Deus quiser.

Dantes, ou muito ou pouco,
Sempre esperara:
Às vezes, tanto, que o meu sonho louco
Voava das estrelas à mais rara;
Outras, tão pouco,
Que ninguém mais com tal se conformara.

Hoje, é que nada espero.
Para quê, esperar?
Sei que já nada é meu senão se o não tiver;
Se quero, é só enquanto apenas quero;
Só de longe, e secreto, é que inda posso amar. . .
E venha a morte quando Deus quiser.

Mas, com isto, que têm as estrelas?
Continuam brilhando, altas e belas.

José Régio
1901-1969

Link: https://www.youtube.com/watch?v=RyHtDTYESs0

Font: https://alma-lusa.blogs.sapo.pt/240107.html

dilluns, 10 d’octubre del 2022

No passar del titular

 


Ahir diumenge circulava per les xarxes l'enllaç una notícia amb un titular d'aquells de safareig amb unes declaracions d'un futbolista revelant la seva condició d'homosexual. La publicació seguia amb una tirallonga de comentaris de tota mena, a favor, en contra i fins i tot imparcials criticant que les opcions personals són això, personals i no pas de domini públic. En tots aquests comentaris hi havia una característica: cap havia llegit la notícia i no havien passat del titular visible en la publicació del canal de la xarxa. Per fer aquesta lectura calia fer clic a l'enllaç i obrir la pàgina del mitjà on s'explicaven els detalls i la dubtosa veracitat de la notícia.

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge i notícia de NacióDigial: https://www.naciodigital.cat/noticia/240554/iker-casillas-espero-em-respectin-soc-gai#Echobox=1665321128

 

1975 Les rentadores automàtiques - La Soledat del Llebrer

 

 

1975: Les rentadores són un electrodomèstic tan habitual com els televisors. No havien canviat des de 1958, però Canales no ho sap...

"La Soledat del Llebrer" Premi Ferran Canyameres. @Pagès Editors - Per adquirir:

diumenge, 9 d’octubre del 2022

La Soledat del Llebrer a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell

 


La Soledat del Llebrer a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors  / https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama #negra #barrixino #enganxa

 

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Ni frescos ni congelats

 

La històrica firma de vaixelles Duralex tanca. Segons declara el seu president, els costos energètics signifiquen el 46% de la facturació. 

No serà un cas únic; i és d'aquesta manera com arribarà l'escassetat anunciada per alguns analistes fa ja uns quatre anys, just abans del confinament: per manca de matèria primera, encariment de costos de producció, sigui indústria o agricultura, per encariment de costos de transport, per disminució de collita, per escassetat o encariment de combustible... Sigui un sol element o tots junts, el resultat no és altre que el trencament en la cadena de distribució. 

Exemple apocalíptic:

He posat el pèsol, el pèsol congelat que comprem al supermercat. Aquest 2022 la collita ha estat més minsa, el preu del combustible s'ha apujat, els costos de pelar i congelar, també s'han apujat (igual que per a Duralex) i si afegim que el proveïdor principal de bosses de plàstic ha tancat i els de reserva no ens poden servir la comanda perquè van saturats... llavors el nostre envasador de pèsols si no fa servir la imaginació no podrà vendre el seu producte i aquest no arribarà a la central de compres. La cadena s'haurà tallat.  No és ficció i això ja està passant. He sentit converses d'algunes "reponedores" que parlaven que aquest o aquell proveïdor ja no serveix igual que abans i alguns productes ja no arriben, segons ha sentit dir a l'encarregat.

Notícia comentada: Tanca Duralex (ElpuntAvui, 5/10/2022)

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Artie Kostenko on Unsplash

 

La Soledat del Llebrer a la Biblioteca Ignasi Iglesias de Barcelona

 

 

La Soledat del Llebrer a la Biblioteca Ignasi Iglesias de Barcelona

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors  / https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html

#comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama 

Forto Jordi Romaguera, desembre 2020

divendres, 7 d’octubre del 2022

Els delictes del cristianisme

 

El cristianisme des dels seus inicis arrossega una trajectòria delictiva: van començar esquarterant Hipàtia, van seguir amb la persecució de jueus i la Inquisició que en Espanya es va abolir per quarta vegada el 1834, també amb la persecució de protestants, científics i lliurepensadors, al segle XIX van ser el nucli ideològic de l'antisemitisme que va ser actor passiu amb el genocidi (שואה, Shoah | Xoah) als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. I des de la segona meitat del segle XX fins ara, els delictes de pederàstia. Ja els he tractat abans en aquest bloc amb l'article Són les famílies 

El cristianisme i en especial el catolicisme són autoritarisme i patriarcalisme. Una religió feta a mida de l'Imperi Romà. Si algú se sorprèn, el culte a Serapis imposat pels grecs a Egipte, era una religió d'estat. En el cas del cristianisme totes les investigacions vénen a demostrar que els evangelis van ser una còpia de textos grecs compilats a Alexandria (llavors Cesària) per encàrrec i mai abans del 303 de l'anomenada era cristiana. Des del segle XIX hi ha força documentació al respecte. I la seva principal raó de ser no era ni és cap altra que l'extermini dels jueus. Algú té dubtes després del paper durant la IIGM? Que es miri algun d'aquests espectacles anomenats "passions" on les paraules "jueu" i "traïdor" apareixen repetides mantes vegades.

I no s'atura, perquè no fan més que comprar silencis de les famílies i un trellat del membre afectat. Per això quan s'acaben els diners, els problemes de la víctima (ja adulta) tornen cap a la superfície.

PS:
Algun lector, potser no hi estarà d'acord. Afegiré dos bons cients:
"Sóc una bona persona", Oriol Junqueras dit de si mateix... Catòlic convençut em sembla molt indulgent, en especial amb la mentida, llavors un mentider és bona persona? La sabiduria popular diu que qui més insisteix que és quelcom, vol amagar tot el contrari.
I el segon: Et fico el dit a l'ull, però no et demano perdó a tu, sinó a Déu, "Que Déu (sic) em perdoni". Un exemple de l'autoritarisme d'aquesta secta que ha adulterat i dominat el pensament del món occidental.

Notícies relacionades

Maristes Sabadell - http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/2195210-detenen-un-professor-de-l-antic-maristes-de-sabadell-per-agressions-sexuals.html?cca=3
Acords secrets amb famílies - https://www.eldiario.es/sociedad/auditoria-iglesia-detecta-30-acuerdos-secretos-victimas-pederastia-pagos-50-000-euros_1_9247686.html
Portugal segueix el degoteig - https://www.noticiasaominuto.com/pais/2085529/abusadas-onde-menos-deviam-ter-sido-bispo-pede-perdao-a-vitimas

Altres artícles
El cristianisme: segrest del coneixement, Cristianisme vs Comunisme

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto de INOCENTE SANCHEZ GUADARRAMA en Pexels

dijous, 6 d’octubre del 2022

Coherència i objectius clars - Josep Costa


"En quin país democràtic s'ha jutjat la mesa d'un parlament pels debats del parlament?" Josep Costa

Coherència i objectius clars, missió i visió, tot el que no han tingut els que van acudir al judici a Madrid. Cap tribunal pot jutjar una mesa d'un parlament pels seus debats! Un principi de separació de poders i de debat. Res més. En la mateixa línia, el govern de l'estat actua incomplint i ignorant els drets dels pobles a l'autodeterminació. Ergo el referèndum mai va ser il·legal. Torno a la primera línia: coherència i objectius clars. Res més.

Vídeo del canal OCTUVRE amb la intervenció:


© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Foto del canal Instagram de Vilaweb

A Maravilha que Deve Ser Escrever um Livro - David Mourão-Ferreira

 


 

A Maravilha que Deve Ser Escrever um Livro

(...) a maravilha que deve ser escrever um livro: a invenção dentro da memória; a memória dentro da invenção; e toda essa cavalgada de uma grande fuga, todo esse prodígio de umas poligâmicas núpcias, secretas e arrebatadas, com a feminina multidão das palavras: as que se entregam, as que se esquivam; as que é preciso perseguir, seduzir, ludibriar; as que por fim se deixam capturar, palpar, despir, penetrar e sorver, assim proporcionado, antes de se evaporarem, as horas supremas de um amor feliz. Não há matéria mais carnalmente incorpórea; nem outra mais disposta a por amor ser fecundada.
Como se pode interpretar de outro modo esse velho lugar-comum de ter um filho, plantar uma árvore, escrever um livro? Só se em todos os casos se tratar de grandes e inevitáveis actos de amor: com a Mulher, com a Terra, com a Língua. Mas de plantar árvores e ter filhos haverá sempre muita gente que se encarregue. De destruir árvores também; de estragar filhos igualmente. Em compensação, um livro, um livro que viva, multiplicado, durante alguns anos ou alguns séculos, e que depois vá morrendo, sem ninguém dar por isso, mas nunca de uma só vez, até ser enterrado na maior discrição ou até se ver de súbito renascido, inesperadamente ressuscitado, um livro com semelhante destino - luminoso por mais obscuro, obscuro por mais luminoso -, isto é que foi sempre o que me empolgou.


David Mourão-Ferreira, in 'Um Amor Feliz'
https://www.citador.pt/textos/a-maravilha-que-deve-ser-escrever-um-livro-david-mouraoferreira
© Photo by Marcos Paulo Prado on Unsplash

dimecres, 5 d’octubre del 2022

El que s'aproxima...

 


Tots els indicadors: s'acosta una recessió comparable a la de 1929. Mentre els principals governs de la ja fallida "Unió Europea" (França i Alemanya) tiren pel dret i prenen mesures a títol individual, no tan sols mesures d'estalvi efectives, sinó també mesures que garanteixin el benestar de la població i l'abastiment dels béns essencials. Aquí com si res, brindis al sol. Cap acció davant la sequera d'estiu, la previsible mala collita i tan sols, el decret que permet tallar la llum. Em pregunto: fan falta tants diputats i assessors per governar a cop de decret?

No hi haurà cap tallada de llum... com a mínim abans de les eleccions municipals. Tampoc no hi haurà retallades, sinó tot el contrari, com la populista rebaixa de l'IVA dels higiènics femenins que no han fet en anys. I per Nadal, més llums que mai. Que es noti que tenen el cap ben buit.

Si les eleccions municipals són favorables al PSOE, és a dir, recuperen alcaldies importants com Barcelona i es consoliden a València i Sevilla, molt probablement convocaran eleccions generals. En cas contrari, es mantindran en el poder i no aplicaran cap mesura necessària per afrontar la recessió. Ja ho farà un altre que vingui darrere i qui dia passa, any empeny!

Veure també Quin estalvi és aquest? (https://www.manelaljama.com/2022/09/quin-estalvi-es-aquest.html )

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Chris Li on Unsplash

dimarts, 4 d’octubre del 2022

ARIANE, Miguel Torga - Inês Veiga Macedo


Ariane

Ariane é um navio.
Tem mastros, velas e bandeira à proa,
E chegou num dia branco, frio,
A este rio Tejo de Lisboa.

Carregado de Sonho, fundeou
Dentro da claridade destas grades…
Cisne de todos, que se foi, voltou
Só para os olhos de quem tem saudades…

Foram duas fragatas ver quem era
Um tal milagre assim: era um navio
Que se balança ali à minha espera
Entre as gaivotas que se dão no rio.

Mas eu é que não pude ainda por meus passos
Sair desta prisão em corpo inteiro,
E levantar âncora, e cair nos braços
De Ariane, o veleiro.

Miguel Torga 

Link: https://www.youtube.com/watch?v=NGDMCbAI0JM

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/ariane-de-miguel-torga/