La trista notícia que una estàtua dedicada a Camarón de Isla ha acabat deteriorada en el magatzem municipal de Badalona. Tot plegat sembla un cúmul de despropòsits: com diu la notícia relacionada, l'encàrrec va ser verbal i, per tant, una badada o un excés de confiança de l'artista perquè un alcalde o un regidor estan sotmesos a les urnes i a la veu i el vot del ple del consistori.
Em crida l'atenció que l'actitud de l'administració amb la cultura és miserable. Camarón va ser un músic i em sembla que el millor tribut que se li pot fer és habilitar un espai dedicat a la seva obra, reeditar els discos que estiguin descatalogats, recopilar notícies i articles sobre la seva figura i no pas fer una estàtua que no diu res a qui no ha conegut l'artista i ni molt menys l'ha escoltat. Això em recorda les plaques al carrer on va néixer un escriptor, les estàtues de Sancho Panza, en comptes de difondre l'obra de Cervantes o ben a prop, a Sabadell, un quadre d'un pintor internacional que es guarda en un magatzem municipal per falta d'espai.
La cultura és per a la gran majoria de polítics això: medalles, plaques i ocasionalment una estàtua que s'encarrega a un artista "amic" com si fos un favor... El mateix passa amb les arts escèniques; en comptes de fomentar la producció pròpia, es compren sèries i pel·lícules a fora i es fa servir el doblatge que és més barat. Si comparem la sèrie britànica "Yes Minister" amb Polònia, tindrem que la sèrie anglesa s'ha venut i ha esdevingut un clàssic tot i ser de baix cost, mentre que Polònia és molt més costosa: hores de maquillatge i contractació d'actors no professionals. I la música? No parlem. RAI, BBC, RTP, etc. tenen el seu canal musical i també el seu canal cultural. Des de fa un temps, l'emissora pública catalana dedicada a la música clàssica, ha deixat els noticiaris culturals exclusius per l'estalviadora Catalunya Notícies que vol dir: política i esports, el temps.
Tot això és ara per ara impossible amb els governants que tenim. Amb 30 € per habitant i any dedicats a cultura, no es pot fer més. Portugal en dedica més del triple, França s'acosta als cinc-cents euros, Dinamarca als nou-cents. I encara hi ha qui es queixa que hi ha molta novel·la sueca que ens arriba! Una placa al carrer no fa res, un museu dedicat a Jane Austen o Dickens fa molt més. I no parlo d'un museu passiu; el museu Dickens per exemple, programa tota mena d'activitats que dóna feina als actors professionals. És Europa.
També El desert cultural espanyol, Per liquidar les nacions per Milan Kundera, La cultura és un dret humà de primera necessitat, Els pilars d'un estat són QUATRE, i l'etiqueta Franquisme Residual,
© Manel Aljama (octubre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Foto Camarón, Cadena SER publicada pel diari El PuntAvui: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2205425-l-estatua-de-camaron-acaba-a-la-deixalleria-de-badalona.html
1 Comentaris
Resposta a Anna Maria Aguiló Sabadell S'ha fet sempre. L'estàtua aquesta no és un cas únic. Va ser un encarrec perquè eren les eleccions. L'altre dia feien una mostra de l'obra del pintor Sabadellenc Ramiro Fernandez, des de la tercera fila ja no es veia res perquè en comptes d'una pantalla gran, tenien un televisor situat sobre la taula 🙁, però això no té importància...! Un quadre d'aquest pintor està al magatzem del museu. El més important és ocupar el titular a la premsa, els detalls no són importants. No és d'ara, és el que s'ha fet sempre amb la cultura. A Catalunya Música van substituir les butlletins de notícies culturals per les notícies de Catalunya Notícies: o sigui, política, esports i el temps.
ResponEliminaPer causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.