Més aspre encara que els crits per Miquel Martí i Pol

 

 

Més aspres encara
que els crits més sorollosos
aquest silenci.

Des de l’angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.

La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.

De branca en branca
d’algun futur que espera
rere les dunes.

Es repeteixen
un altre cop les velles,
tristes imatges.

© Miquel Martí i Pol, Haikús en temps de guerra

Més: Ara mateix (Flotats), Gent que lluiti és el que cal, De presos i exiliats, Les quatre banderes,  
In memoriam, Ara mateix, Dedica'm un poema encara que sigui teu,