dilluns, 28 de febrer de 2022

A quatre FAQS de veure toros per TV3

Pot semblar exagerat, però si mirem bé, ens trobem pitjor que en la pitjor època del pujolisme. Sabem que TV3 ha patit una caiguda de publicitat molt forta, però abans d'això la televisió, la nostra, ja havia deixat de produir sèries amb segell i qualitats pròpies. Fa uns vint anys de "Plats bruts", "Jet Lag", "L'un per l'altre" i altres sèries d'èxit com citava en l'anterior article També són els consumidors. Però, també són els serials de tarda que queden molt lluny de l'interès i qualitat d'altres temps. Es nota la manca de diners. I si parlem de ràdio, el panorama no pot ser més decebedor: falta música i música en directe, tant a la ràdio com a la televisió nacional de Catalunya.

Quan va néixer Catalunya Ràdio i més tard TV3 es va dir que no es volia fer uns mitjans regionals i folklòrics bé. Sembla bé, però tampoc no volem debats amb protagonistes de fora i en la llengua del colonitzador, oi? Doncs, ja ho tenim!

No es tracta de fer mirar-se el melic, però hem deixat de parlar d'estat per parlar de tot menys de nosaltres. Quina competència més absurda que només condueix a la fallida i el tancament com va passar a Canal 9 al País Valencià. Les retallades ja sabem, les tenim també a Institució de Lletres Catalanes amb el tancament de la seva web. Així és fàcil pensar que si no es capgira la situació, aviat a TV3 veurem curses de braus i partits de "la Roja".

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge @CNICatalunya

divendres, 25 de febrer de 2022

L'absurditat del Dijous Gras


Les enciclopèdies diuen que el Dijous Gras és una festa tradicional catòlica que en alguns països marca l'últim dijous abans del període anomenat Quaresma i s'associa amb la celebració del Carnaval. Es coneix com a Mardi Gras i se celebra a Polònia, França i altres territoris catòlics. Com que la Quaresma és un temps de dejuni, els dies previs al Dimecres de Cendra ofereixen l'última oportunitat per a la festa i menjar en excés fins a Pasqua. És un dia, doncs, segons cada territori, dedicat a menjar greixos i derivats del porc, dolços o tot plegat. En alguns territoris, fins i tot es malbarata i llença el menjar com és llançament d'ous o tomàquets.

Associat a aquestes celebracions tenim el concepte de "riquesa". Es pot parlar de riquesa pel que fa a la possessió principalment de diners i altres béns materials, encara que el sentit més real donat en l'època Nova Era no es refereix tant al fet de posseir, com la capacitat de generar-la. Però, si ens cenyim estrictament a la coneguda equació: benefici = diners que reps - diners que gastes, és obvi que si saps mantenir la premissa, a més benefici, més estalvi i, per tant, més riquesa.

Què hi ha darrere de la "festa"? No deixa de ser grapat de creences absurdes de permetre tot el que prohibeixen, just abans d'un dejuni. En aquesta "festa" les classes populars perden el poc que tenen perquè o s'ho mengen sense necessitat o ho llencen com en el cas dels ous i els tomàquets. En aquest cas, es malbarata en dos dies el que tant ha costat d'aconseguir durant els llargs mesos de l'hivern. Llavors sí, hauran de ballar-la magra tot el mes. Aquesta Quaresma que té quaranta potes sembla més un invent dels poderosos per evitar que algú dels menestrals o camperols pugui generar excedent, és a dir estalvi i passi a formar part del seu reduït grup.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Mathias Elle on Unsplash

dijous, 24 de febrer de 2022

1975: Directísimo marca tendència - La Soledat del Llebrer

 

L'any 1975 un dels programes estrella és "Directísimo", famós per aquell senyor que doblava les culleres, però l'inspector no es distreu gaire amb la televisió.  "La Soledat del Llebrer" Premi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dimecres, 23 de febrer de 2022

Chuck Palahniuk a Barcelona - Lectors - Albert Forns

"Aquests joves que gasten el dissabte esperant a l'FNAC són els lectors perduts que busca la Conselleria de Cultura, el seu trèvol de 4 fulles, l'esgraó perdut entre uns nens que gaudien amb els llibres i els adults d'ara, que no llegeixen ni en pintura. Aquests joves amb fila d'agradar-los Marilyn Manson són els únics exemplars de catalanets que han sobreviscut a l'holocaust literari d'una educació secundària especialitzada a sembrar aversió a la lectura. Són els joves que han sobreviscut a les lectures obligatòries, ja sabeu de quins llibres parlo, aquell complot del lobby del joystick per enfonsar el sector editorial. Els que esperen a l'FNAC amb quatre i cinc llibres esperant aquell autor que idolatren són els contra corrent, l'excepció que confirma la norma, els lectors contra l'estadística. I a qui esperen? Qui ha pogut arrencar-los de les xarxes socials i els vídeojocs per esperar cinc hores drets o amb el cul a terra? Chuck Palahniuk és el nom que busqueu i 'Al desnudo' el llibre que presenta." Albert Forns, Chuck Palahniuk a Barcelona

Cita:  "La precisió en comunicar és la primera cosa que hauria de preocupar a un escriptor",

En Chuck sorprès que hi hagi tants periodistes catalans que no parlin anglès, acostuma a viatjar a França fins a quatre vegades l'any.

Per Saber més: Chuck Palhniuk

Publicat per Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

 

dimarts, 22 de febrer de 2022

"Maravilloso filtro color TV" - La Soledat del Llebrer


 

L'any 1975 es comercialitza, només per correu, una làmina de vinil que pretenia convertir un televisor en blanc i negre en un de color, però el televisor de l'inspector Canales era petit i en blanc i negre.  "La Soledat del Llebrer" Guanyador Premi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dilluns, 21 de febrer de 2022

També són els consumidors...


M'arriba per les xarxes una imatge d'una crítica feta des del programa La Competència de RAC1 contra els creadors que es passen al castellà, posant per exemple el cas de la pel·lícula en català guanyadora de la Berlinale.

Tenen la seva raó, però també caldria recordar que molts fan el salt al castellà veient com molts catalans consumeixen i exigeixen cinema, música i llibres en castellà, perquè el català no els sembla "prou bo". En el cas de la literatura i deixant de banda Jaume Cabré i altres autors, una novel·la en català acostuma a tenir edicions de 500, 800 a 2000 exemplars. Si som 7 milions, veiem que els números són cruels pel que fa a la difusió del català. I si parlem de música... no acabaria! És més còmode veure la televisió i tot el que vomiten els canals en castellà, com si no ho sabéssim!

I a les xarxes? Només cal donar un cop d'ull a Youtube on molts canals dedicats a la creació d'empresa, el bricolatge, la informàtica, etc. són en castellà, quan són catalans els que els dirigeixen. I és que els que tenim certa edat ens hem de guanyar la vida: fas un vídeo útil i busques subscriptors i només apareixen subscriptors en castellà. És fàcil criticar. Mirem a França! I si parlem de sèries catalanes...?, no pas sèries en català. Vull dir sèries produïdes aquí, dignes que donin feina als actors i personal tècnic local. Que lluny que queden Plats Bruts, Jet Lag, L'un per l'altre, La memòria dels cargols... No pot ser tot Polònia o Crackòvia o debats i debats dirigits.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© La Competència, RAC1

diumenge, 20 de febrer de 2022

La Soledat del Llebrer amb els lectors


 

Ja el tinc! Molt bona pinta!

"La Soledat del Llebrer" Guanyador Permi Ferran Canyameres Pagès Editors.
Reviure uns fets que encara ens fan presoners.
Per adquirir: https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

divendres, 18 de febrer de 2022

Fins a quin punt (tot perdut)


Aquest text pot tenir una duració limitada. Havia pensat posar-li per títol "A Mitjan febrer", però ja ens trobem en la recta final del mes. Serà molt curt perquè faré pinzellades de com ho veig tot i que pot resumir en dues paraules: tot perdut.

Però, com es pot comprovar, tant ERC, com Junts com la CUP fan política de qui dia passa any empeny. Obeeixen el criteri de l'amo. I em pregunto per a què serveixen si totes les decisions han d'agradar a Madrid? Jo pago impostos... A més, no fa ni una setmana que han deixat sola a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Els de ciutadans han presentat una reprovació. Com votaran els de Junts i ERC?

  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi protesten per la reculada en ensenyament i en la llengua, però no pressiona de manera suficient als seus representants.
  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi encara compren la sal al colonitzador. La sal? Vull dir, els serveis de telefonia, connexió a Internet i paquets de televisió.
  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi protesten pel preu de l'electricitat i fan cassolades, però no desobeeixen tornant de forma massiva els rebuts.
  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi reclamen que el govern efectiu, el del 52% proclami la DUI.
  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi són funcionaris i pensionistes.
  • Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi són funcionaris i pensionistes que continuen treballant amb entitats bancàries de l'enemic.

Fins a quin punt estan disposats a passar, per exemple, un mes sense la seva pensió mentre es resol el conflicte resultant de proclamar la DUI?

Fins ara les accions no deixen de ser simbòliques: una cadena, manifestacions multitudinàries, concentracions, saraus, costellades, cantades, cassolades, se'ns pixen a la boca i ens tornen a venir com si fossin ximplets: olimpíades (amb els fills dels mateixos), ampliacions d'aeroports i un nou estatut. Visca!!! Molt lluny d'aquella mítica?, vaga del tramvia de 1951.  Quedarà Puigdemont com el Tarradellas del segle XXI? 

Articles citats
La nova sal (24 de maig de 2021):  https://www.manelaljama.com/2021/05/la-nova-sal.html
El suïcidi del procés (1 de desembre de 2021): https://www.manelaljama.com/2021/12/el-suicidi-del-proces.html
De què parlem? (8 de febrer de 2022): https://www.manelaljama.com/2022/02/de-que-parlem.html

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by 愚木混株 cdd20 on Unsplash

dijous, 17 de febrer de 2022

1974: ja es poden anunciar higiènics femenins en televisió


1975, fa un any que és legal anunciar higiènics femenins en televisió. Canales no està al cas.     "La Soledat del Llebrer" Guanyador Permi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

 

 

dimecres, 16 de febrer de 2022

La "nova" reforma educativa


Per mirar els titulars del Marca no cal filosofia... no cal estudiar res! Nova mossegada d'un govern progressista al sistema educatiu. Reforma feta per funcionaris del "Ministerio" que ocupen plaça de llicenciat gràcies als concursos interns..., van entrar com conserges. Així va el país.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Res de nou. Ja ho vaig explicar en publicacions com "La filosofia i les llibertats" i "Futbol i sèries"

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

©  Imatge, JM Nieto

 

dimarts, 15 de febrer de 2022

Anda! Los Donuts era la publicitat dels setanta


"Anda! Los Donuts" publicitat de 1975 que envoltava a l'inspector Canales en Barcelona.  "La Soledat del Llebrer" Guanyador Permi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

 

 

dilluns, 14 de febrer de 2022

D'un objecte no puc rebre amor - Jean-Paul Sartre

"Celui qui veut être aimé doit vouloir la liberté de l'autre, parce que d'elle émerge l'Amour. Si je le soumets, il devient un objet, et d'un objet je ne peux pas recevoir d'amour " Jean-Paul Sartre

"Qui vol ser estimat ha de voler la llibertat de l'altre, perquè d'ella sorgeix l'amor. Si el sotmet, esdevé objecte, i d'un objecte no puc rebre amor" Jean-Paul Sartre


Per saber més: Amour et liberté (explication du texte de Sartre), Sartre amour et désir de possession,

Publicat per Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge Editorial Grasset & Fasquelle

diumenge, 13 de febrer de 2022

El vell món es mor... per Antonio Gramsci


 

"Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri”.   Antonio Gramsci

"El vell món s'està morint. El nou tarda a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen monstres". Antonio Gramsci

Per saber més: https://www.ottopagine.it/rubriche/ilmondostorto/301/la-fase-2-quel-chiaroscuro-in-cui-nascono-i-mostri.shtml

Imatge trobada a Internet (Facebook: la clase operaria va in paradiso)

divendres, 11 de febrer de 2022

1975: Les primeres calculadores electròniques


L'any 1975 comencem a veure les primeres calculadores electròniques, del Japó o de Hong Kong, però l'inspector Canales en Barcelona no està al cas.  "La Soledat del Llebrer" Guanyador Permi Ferran Canyameres Pagès Editors. Reviure uns fets que encara ens fan presoners.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

 

 

dijous, 10 de febrer de 2022

Futur imperfecte amb els lectors


"Ahir vaig acabar de llegir el teu llibre! Molt bé!"

#FuturImperfecteManelAljama a mans de Gemma Blat. "Futur Imperfecte" novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Badalona, distòpica però avançada als esdeveniments actuals

Per adquirir https://animallibres.cat/lisard/7613-futur-imperfecte-9788415975762.html

Fumant pel carrer


Aquests dies on el final de les restriccions per la pandèmia és a tocar em fa pensar en un altre factor que no deixa de ser Franquisme Residual. Ara és quan molesta més un individu que va fumant pel carrer, vull dir que du una cigarreta encesa i escampa la fum i el baf de les poques pipades que en fa.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Sí, recordo el 1984 quan vaig anar per primer cop a Londres. Era un viatge amb l'escola d'idiomes i ja llavors els companys fumadors van tastar "NO SMOKING" tant en cartells, com en advertències de cambrers i recepcionistes. El mateix van viure els fumadors que em van acompanyar quatre anys més tard a París. I la darrera vegada que he estat a Londres, farà uns set anys, no recordo haver-me trobat amb cap persona amb una cigarreta a la mà, i això que vaig baixar a peu des dels estudis d'Abbey Road (on es troba el famós pas-zebra), fins al carrer de Saville Row, on els Beatles van fer el famós concert de la teulada. Per fer-se una idea, la distància seria com baixar de Muntaner a Pelai, més o menys. No, no vaig ensopegar amb cap persona que anés amb una cigarreta a la mà. Sí que vaig veure fumadors a l'entrada d'un dels pubs on vam anar a sopar.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

©  Photo by Lex Guerra on Unsplash

dimecres, 9 de febrer de 2022

Rodalia


Ve amb deu minuts de retard. La megafonia de l'estació s’ha tornat a quedar afònica. Cada dia el mateix! Amb aquesta companyia estatal sempre hi ha algun incident! L’Alfred, com cada matí, espera el tren de rodalia. Sempre que pot, dóna alguna moneda al pòtol viu a l’andana en companyia d’un gos tan desnerit que se li poden endevinar les costelles. Porta el seu llibre a la mà i fa uns anys, acostumava a embolicar-lo amb aquells periòdics de franc que li oferien a la porta de l'estació. Llavors, feia el batxillerat. Ara ha fet vint-i-sis i els estudis encara per acabar. És dur treballar i estudiar alhora. Pels seus rínxols desordenats i les seves ulleres rodones, sembla que cursa primer. Uns incipients cabells blancs delaten la seva veritable edat. El tren arriba i hi puja. Alguns hauran d’agafar el següent. Sembla que té la sort de cara perquè troba un seient a la plataforma, aquells que donen l'esquena als seients, però li permeten controlar les portes. Intenta calmar-se: "Així tindré una altra ocasió per veure-la".

A aquella hora del matí, regna el silenci forçat. Potser perquè hi hagi poc per dir i ningú o gairebé ningú no està disposat a escoltar. A la següent estació puja una jove. L’Alfred creu que no deu tenir més de vint-i-quatre. Porta el cabell castany, llarg i solt. Ulls clars, pell rosa i trets delicats. Du un vestit primaveral sense mànigues que, només entrar, dóna color i calor a l'insuls vagó de llums groguenques i ple de cares adustes. També va amb un llibre. Tot i això, el de l’Alfred és un temari d'oposicions al qual gairebé mai no para atenció. Triga a seure. Ha d'esperar fins que un passatger deixa el seient lliure. Gairebé sempre li toca al fons del vagó, el lloc més incòmode i on més es noten els sotracs. Obre el llibre i llegeix. Ell fa com que mira el seu temari. De tant en tant, la contempla, fins que ella alça la mirada. Aleshores, l’Alfred torna a mirar el seu temari. Es pregunta si és l'únic que fingeix llegir.

Els altaveus anuncien la següent parada. Algú s'aixeca amb la intenció de baixar del tren. Uns pocs passatgers miren el viatger com baixa. L'Alfred aprofita una vegada més per observar-la i fantasiejar: "ha de llegir a casa, canvia de novel·la cada dos dies". Després, torna la mirada cap al seu temari que ja ha obert. Al cap de poc, el tanca. És molt difícil concentrar-se. Es fixa que porta un penjoll amb nom. Aconsegueix distingir "Bella". Arriba a la conclusió que aquest nom és molt apropiat. L'Alfred passeja la mirada per un imaginari pont que uneix els dos llibres. No li treu l'ull de sobre. Bella segueix amb concentrada en el seu llibre. L'Alfred s'inventa mil històries sobre la vida, el passat o el futur. Gairebé totes acaben en dubte.

L'altaveu anuncia la seva estació. Toca baixar. Pensa: "Un dia aniré fins al final, fins on ella baixi". Ja a l'andana i sense mirar enrere decideix comprar el mateix llibre que ella: “Així pot ser que es fixi i puguem parlar”.

Quan l'Alfred surt a l'exterior torna a trobar, després d'uns mesos, la colla de pispes que fan de trilers i sempre aconsegueixen plomar més d'un pallús amb els tres gobelets i la boleta, i com sempre, un "agua!" fa que tots surtin cames ajudeu-me en diferents direccions.

Al vagó, Bella observa un jove que acaba de baixar i que ha estat mirant d’amagat durant tot el trajecte. “No deixa de mirar-me, però mai no gosa dir-me res. Un dia d'aquests em baixaré a la mateixa parada i el seguiré”

 

© Manel Aljama (gener de 2022)

Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Peter-Paul Moschik on Unsplash

Publicat al número 107 de la revista La Tortuga Avui 

dimarts, 8 de febrer de 2022

De què parlem?


Mentre ens acaben de desmantellar el poc que tenim i de pas ens plomen, anem parlant del tenis, del futbol, del divorci d'abellots de la reialesa, d'Eurovisió, d'olimpíades mentre la llum i aviat les hipoteques i el blat (i la farina i el pa) s'apujaran fins a límits no coneguts.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Ahir, 7 de febrer a última hora, es va publicar que la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya es faria càrrec de complir la sentència del 25% de castellà a les escoles. I ens ho vénen com un triomf!

Fa uns mesos, en un grup de Whatsapp vaig comparar la situació catalana amb la del Règim de Vichy: El suïcidi del Procés , tot salvant distàncies perquè llavors afusellaven i enviaven a camps d'extermini, algú em va dir que "m'havia passat" Segur? Acatar i fer la política de l'ocupant? És el més semblant al règim francès de Vichy. El vídeo de NetInfo sobre "Com fer la independència" ve a dir el mateix amb unes altres paraules. Qui mou fitxa?

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

©  Photo by Girl with red hat on Unsplash   

dilluns, 7 de febrer de 2022

Sense cultura d'atenció al client


Ni amb la mitificada transició ni amb aquesta falsa democràcia, l'estat espanyol ha assolit una cultura d'atenció al client. I si en algun moment ho ha semblat, ha estat un miratge. Recordo l'any 2009 quan vaig anar a comprar un cotxe a un concessionari de vehicles de segona mà d'aquells aprofitables (que no tenien més de cinc anys). Llavors, estava interessat en un dels vehicles que s'exposaven perquè l'aspecte i preu em van semblar prou raonables. En la segona visita, a la venedora se li va escapar que el seu cap havia dit "que se lleve..." Es referia a un altre vehicle i sonava com una ordre. Allò era un petit botó de mostra de l'autoritarisme espanyol en tots els àmbits.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Aquest tracte de menyspreu vers el client es pot afegir a la llarga llista de les teleoperadores de les companyies de telefonia, de la indefensió amb aquestes mateixes companyies, de l'empleat del servei d'ocupació que es fot del teu currículum (aquí no parlem de client, sinó d'usuari) i sense aturar-nos amb els empleats de banca si ets un client "normal". Recordo una anècdota, aquesta de 2004. La perruqueria d'un amic, que llavors facturava uns 3000 mensuals i el director de la seva entitat bancària que alhora era client de la barberia. Un dia que el director va venir a tallar-se el cabell va etzibar: "m'han dit des de dalt que no ens interessen els clients com tu". Així arribem al passat, a l'època del SEAT 600, on crec que no es podia triar el color del cotxe que compraves. Coses d'Espanya.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Charanjeet Dhiman on Unsplash

divendres, 4 de febrer de 2022

El representant en Eurovisió - sèrie Franquisme Residual


No pensava escriure res sobre el tema, però la reiteració en la manera de fer i l'enrenou que es forma cada any per treure el mateix resultat: "si fas el mateix, treus el mateix" diuen els savis amb molta de raó.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Doncs sí, ha passat el de sempre en un estat que no ha assolit una democràcia plena. Ha estat una designació per un lobby que són els de sempre. Segons publica el diari Avui (https://www.elpuntavui.cat/comunicacio/article/20-comunicacio/2094039-chanel-va-obtenir-el-4-del-vot-popular-al-benidorm-fest-i-tanxungueiras-el-70.html), un dels grups va obtenir el 70% del vot popular, mentre que la cançó que finalment han triat només tenia un 4 per cent del suport popular. Res ha canviat. A més, una altra que els que remenen les cireres en Eurovisió no deixaran passar per alt. El tema elegit sembla un plagi i així ho demostren a RAC1: https://www.rac1.cat/programes/versio/20220201/41196638500/eurovisio-chanel-slomo-canco-plagi-benidorm-fest-serbia-dara-bubamara.html

"¿Quién maneja mi barca? Evidentment Franco, els franquistes vull dir. Tot això em fa recordar una portada de la revista El Jueves de 1983 que no he pogut localitzar: havien dibuixat la cantant Remedios Amaya en una barca i el remer era Franco. Així seguim.

© Manel Aljama (gener de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge El Jueves https://www.eljueves.es/

 

dijous, 3 de febrer de 2022

La prova de la banyera


Durant la visita a un hospital psiquiàtric, un dels visitants va demanar-li al director:
-Quin criteri fan servir per decidir que algú necessita ser hospitalitzat aquí?
El director li va respondre:
-Emplenem una banyera amb aigua i li oferim al pacient una cullera, un got i una galleda, i li demanem que la buidi. Depenent de com decideixi buidar-la, llavors decidim si cal hospitalitzar-lo o no.
-Ah, d'acord, ja ho entenc -respon el visitant- una persona normal faria servir la galleda, que és més gran que el got i la cullera.
-No! -va respondre el director- Una persona normal trauria el tap de desguàs. Què prefereix vostè, habitació particular o compartida?

De vegades la vida té més opcions que les ofertes, n'hi ha prou amb veure-les. Ara digui'm la veritat... Tu també has triat la galleda, oi??  Ja ho sabia que estem tots bojos.


© Autor desconegut. Origen imatge: Internet, autor desconegut

Publicat per Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies  


dimecres, 2 de febrer de 2022

Signes de civilització


Fa anys, un estudiant li va preguntar a l'antropòloga nord-americana i poeta Margaret Mead (1901-1978) quin considerava ella que era el primer signe de civilització en una cultura.

L'estudiant esperava que Mead parlés d'hams, olles de fang o pedres de moldre. Però no. Mead va dir que el primer signe de civilització en una cultura antiga era un fèmur que s'havia trencat i després curat. Mead va explicar que al regne animal, si et trenques una cama, mors, no pots fugir del perill, anar al riu a prendre alguna cosa o buscar menjar. Ets carn de bèsties que ronden. Cap animal sobreviu a una cama trencada el temps suficient perquè l'os guareixi. Un fèmur trencat que s'ha curat és evidència que algú s'ha pres el temps per quedar-se amb el que va caure, ha embenat la ferida, l'ha portat a un lloc segur i l'ha ajudat a recuperar-se. Mead va dir que ajudar algú més en les dificultats és el punt on comença la civilització.

Per saber més: http://demiusar.com/2021/09/02/primer-signo-de-civilizacion/

Margaret Mead Viquipèdia 

dimarts, 1 de febrer de 2022

La justícia catòlica


Seria més fàcil que haguessin mirat en quin any van canviar el nom de la inquisició: 1865 si no m'erro, el mateix que França estableix una escola pública laica. Espanya, país ultracatòlic amb les empreses grans, més del 50% de l'educació i la justícia en mans d'una secta religiosa, que no ha normalitzat (sinó maquillat) les relacions amb els jueus expulsats el 1492, on la pederàstia és tapada per les famílies. Si no fos així, les presons anirien plenes de mestres frares i capellans. Quan sabem alguna cosa de pederàstia han passat 5,7 o vuit anys. Com passa a altres indrets amb aquests temes, les famílies tapen a canvi d'uns diners i quan els diners s'acaben o el trauma apareix, surt a la llum. I no m'aturo en l'afer de les violacions dins de la parella casada. No existeixen i no són condemnables en cap tribunal espanyol.

Font/Notícia: La justícia espanyola discrimina la dona

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Gayatri Malhotra on Unsplash