Fins a quin punt (tot perdut)

Aquest text pot tenir una duració limitada. Havia pensat posar-li per títol "A Mitjan febrer", però ja ens trobem en la recta final del mes. Serà molt curt perquè faré pinzellades de com ho veig tot i que pot resumir en dues paraules: tot perdut.

Però, com es pot comprovar, tant ERC, com Junts com la CUP fan política de qui dia passa any empeny. Obeeixen el criteri de l'amo. I em pregunto per a què serveixen si totes les decisions han d'agradar a Madrid? Jo pago impostos... A més, no fa ni una setmana que han deixat sola a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Els de ciutadans han presentat una reprovació. Com votaran els de Junts i ERC?

• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi protesten per la reculada en ensenyament i en la llengua, però no pressiona de manera suficient als seus representants.
• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi encara compren la sal al colonitzador. La sal? Vull dir, els serveis de telefonia, connexió a Internet i paquets de televisió.
• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi protesten pel preu de l'electricitat i fan cassolades, però no desobeeixen tornant de forma massiva els rebuts.
• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi reclamen que el govern efectiu, el del 52% proclami la DUI.
• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi són funcionaris i pensionistes.
• Bona part dels partidaris que Catalunya tingui un estat propi són funcionaris i pensionistes que continuen treballant amb entitats bancàries de l'enemic.

Fins a quin punt estan disposats a passar, per exemple, un mes sense la seva pensió mentre es resol el conflicte resultant de proclamar la DUI?

Fins ara les accions no deixen de ser simbòliques: una cadena, manifestacions multitudinàries, concentracions, saraus, costellades, cantades, cassolades, se'ns pixen a la boca i ens tornen a venir com si fossin ximplets: olimpíades (amb els fills dels mateixos), ampliacions d'aeroports i un nou estatut. Visca!!! Molt lluny d'aquella mítica?, vaga del tramvia de 1951.  Quedarà Puigdemont com el Tarradellas del segle XXI? 

Articles citats
La nova sal (24 de maig de 2021):  https://www.manelaljama.com/2021/05/la-nova-sal.html
El suïcidi del procés (1 de desembre de 2021): https://www.manelaljama.com/2021/12/el-suicidi-del-proces.html
De què parlem? (8 de febrer de 2022): https://www.manelaljama.com/2022/02/de-que-parlem.html

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by 愚木混株 cdd20 on Unsplash