divendres, 7 d’octubre de 2022

Els delictes del cristianisme

 

El cristianisme des dels seus inicis arrossega una trajectòria delictiva: van començar esquarterant Hipàtia, van seguir amb la persecució de jueus i la Inquisició que en Espanya es va abolir per quarta vegada el 1834, també amb la persecució de protestants, científics i lliurepensadors, al segle XIX van ser el nucli ideològic de l'antisemitisme que va ser actor passiu amb el genocidi (שואה, Shoah | Xoah) als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. I des de la segona meitat del segle XX fins ara, els delictes de pederàstia. Ja els he tractat abans en aquest bloc amb l'article Són les famílies 

El cristianisme i en especial el catolicisme són autoritarisme i patriarcalisme. Una religió feta a mida de l'Imperi Romà. Si algú se sorprèn, el culte a Serapis imposat pels grecs a Egipte, era una religió d'estat. En el cas del cristianisme totes les investigacions vénen a demostrar que els evangelis van ser una còpia de textos grecs compilats a Alexandria (llavors Cesària) per encàrrec i mai abans del 303 de l'anomenada era cristiana. Des del segle XIX hi ha força documentació al respecte. I la seva principal raó de ser no era ni és cap altra que l'extermini dels jueus. Algú té dubtes després del paper durant la IIGM? Que es miri algun d'aquests espectacles anomenats "passions" on les paraules "jueu" i "traïdor" apareixen repetides mantes vegades.

I no s'atura, perquè no fan més que comprar silencis de les famílies i un trellat del membre afectat. Per això quan s'acaben els diners, els problemes de la víctima (ja adulta) tornen cap a la superfície.

PS:
Algun lector, potser no hi estarà d'acord. Afegiré dos bons cients:
"Sóc una bona persona", Oriol Junqueras dit de si mateix... Catòlic convençut em sembla molt indulgent, en especial amb la mentida, llavors un mentider és bona persona? La sabiduria popular diu que qui més insisteix que és quelcom, vol amagar tot el contrari.
I el segon: Et fico el dit a l'ull, però no et demano perdó a tu, sinó a Déu, "Que Déu (sic) em perdoni". Un exemple de l'autoritarisme d'aquesta secta que ha adulterat i dominat el pensament del món occidental.

Notícies relacionades

Maristes Sabadell - http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/2195210-detenen-un-professor-de-l-antic-maristes-de-sabadell-per-agressions-sexuals.html?cca=3
Acords secrets amb famílies - https://www.eldiario.es/sociedad/auditoria-iglesia-detecta-30-acuerdos-secretos-victimas-pederastia-pagos-50-000-euros_1_9247686.html
Portugal segueix el degoteig - https://www.noticiasaominuto.com/pais/2085529/abusadas-onde-menos-deviam-ter-sido-bispo-pede-perdao-a-vitimas

Altres artícles
El cristianisme: segrest del coneixement, Cristianisme vs Comunisme

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto de INOCENTE SANCHEZ GUADARRAMA en Pexels

dijous, 6 d’octubre de 2022

Coherència i objectius clars - Josep Costa


"En quin país democràtic s'ha jutjat la mesa d'un parlament pels debats del parlament?" Josep Costa

Coherència i objectius clars, missió i visió, tot el que no han tingut els que van acudir al judici a Madrid. Cap tribunal pot jutjar una mesa d'un parlament pels seus debats! Un principi de separació de poders i de debat. Res més. En la mateixa línia, el govern de l'estat actua incomplint i ignorant els drets dels pobles a l'autodeterminació. Ergo el referèndum mai va ser il·legal. Torno a la primera línia: coherència i objectius clars. Res més.

Vídeo del canal OCTUVRE amb la intervenció:


© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Foto del canal Instagram de Vilaweb

A Maravilha que Deve Ser Escrever um Livro - David Mourão-Ferreira

 


 

A Maravilha que Deve Ser Escrever um Livro

(...) a maravilha que deve ser escrever um livro: a invenção dentro da memória; a memória dentro da invenção; e toda essa cavalgada de uma grande fuga, todo esse prodígio de umas poligâmicas núpcias, secretas e arrebatadas, com a feminina multidão das palavras: as que se entregam, as que se esquivam; as que é preciso perseguir, seduzir, ludibriar; as que por fim se deixam capturar, palpar, despir, penetrar e sorver, assim proporcionado, antes de se evaporarem, as horas supremas de um amor feliz. Não há matéria mais carnalmente incorpórea; nem outra mais disposta a por amor ser fecundada.
Como se pode interpretar de outro modo esse velho lugar-comum de ter um filho, plantar uma árvore, escrever um livro? Só se em todos os casos se tratar de grandes e inevitáveis actos de amor: com a Mulher, com a Terra, com a Língua. Mas de plantar árvores e ter filhos haverá sempre muita gente que se encarregue. De destruir árvores também; de estragar filhos igualmente. Em compensação, um livro, um livro que viva, multiplicado, durante alguns anos ou alguns séculos, e que depois vá morrendo, sem ninguém dar por isso, mas nunca de uma só vez, até ser enterrado na maior discrição ou até se ver de súbito renascido, inesperadamente ressuscitado, um livro com semelhante destino - luminoso por mais obscuro, obscuro por mais luminoso -, isto é que foi sempre o que me empolgou.


David Mourão-Ferreira, in 'Um Amor Feliz'
https://www.citador.pt/textos/a-maravilha-que-deve-ser-escrever-um-livro-david-mouraoferreira
© Photo by Marcos Paulo Prado on Unsplash

dimecres, 5 d’octubre de 2022

El que s'aproxima...

 


Tots els indicadors: s'acosta una recessió comparable a la de 1929. Mentre els principals governs de la ja fallida "Unió Europea" (França i Alemanya) tiren pel dret i prenen mesures a títol individual, no tan sols mesures d'estalvi efectives, sinó també mesures que garanteixin el benestar de la població i l'abastiment dels béns essencials. Aquí com si res, brindis al sol. Cap acció davant la sequera d'estiu, la previsible mala collita i tan sols, el decret que permet tallar la llum. Em pregunto: fan falta tants diputats i assessors per governar a cop de decret?

No hi haurà cap tallada de llum... com a mínim abans de les eleccions municipals. Tampoc no hi haurà retallades, sinó tot el contrari, com la populista rebaixa de l'IVA dels higiènics femenins que no han fet en anys. I per Nadal, més llums que mai. Que es noti que tenen el cap ben buit.

Si les eleccions municipals són favorables al PSOE, és a dir, recuperen alcaldies importants com Barcelona i es consoliden a València i Sevilla, molt probablement convocaran eleccions generals. En cas contrari, es mantindran en el poder i no aplicaran cap mesura necessària per afrontar la recessió. Ja ho farà un altre que vingui darrere i qui dia passa, any empeny!

Veure també Quin estalvi és aquest? (https://www.manelaljama.com/2022/09/quin-estalvi-es-aquest.html )

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Chris Li on Unsplash

dimarts, 4 d’octubre de 2022

ARIANE, Miguel Torga - Inês Veiga Macedo


Ariane

Ariane é um navio.
Tem mastros, velas e bandeira à proa,
E chegou num dia branco, frio,
A este rio Tejo de Lisboa.

Carregado de Sonho, fundeou
Dentro da claridade destas grades…
Cisne de todos, que se foi, voltou
Só para os olhos de quem tem saudades…

Foram duas fragatas ver quem era
Um tal milagre assim: era um navio
Que se balança ali à minha espera
Entre as gaivotas que se dão no rio.

Mas eu é que não pude ainda por meus passos
Sair desta prisão em corpo inteiro,
E levantar âncora, e cair nos braços
De Ariane, o veleiro.

Miguel Torga 

Link: https://www.youtube.com/watch?v=NGDMCbAI0JM

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/ariane-de-miguel-torga/

dilluns, 3 d’octubre de 2022

El vell oncle Vània

 

El fred es colava per les escletxes que tenia el vagó. Era tan intens que es podia gairebé tocar. Però el jove professor Serebriakov no estava interessat a comprovar-ho de manera empírica. Viatjava cap a Saratov. A Sant Petesburg les coses s'havien posat una mica complicades per als que no eren totalment afectes al nou règim. Potser havia triat aquell destí estepari perquè allà encara residia Voinitzi, un familiar que els seus pares anomenaven "el vell oncle Vània". No sabia gaire d'aquell parent, ja que no s'haurien creuat més que unes quantes cartes. Tenia entès que de jove havia estat escrivent i que, ja retirat, tenia simpaties pels bolxevics.

Quan va baixar del tren no hi havia ningú esperant a l'andana. El comboi va continuar la seva marxa enmig d'un enorme núvol gris de vapor gelat que estava a punt de liquar-se. El sol tenia el mateix to que la boira. Va sortir de la vella i desmarxada estació que amenaçava ruïna i el va trobar allà, vestit de forma descurada, amb un cigar clavat als seus llavis ressecs i enarborant una ampolla de vodka. Es van saludar efusivament. Serebriakov va agrair el glop i es va disculpar, perquè havia de resoldre uns assumptes administratius, entre ells un lloc on dormir i fer una visita a l'escola on tenia pensat ensenyar. Li van assignar un luxós palauet d'aquells que havien estat expropiats a la noblesa rural. L'estable al costat del seu domicili l'havien convertit en l’escola popular de Saratov. No hauria de caminar molt per anar a la feina. Oncle i nebot van quedar per fer el dinar. Gràcies a la seva afició per la literatura es van fer amics. El professor havia escrit un modest llibre de poesia de poc ressò en aquells temps tan durs. Per contra el seu oncle portava escrivint contes en secret. El nebot era admirador de Txékhov. L'ancià li va ensenyar una de les seves històries i el nebot el va animar a difondre-les perquè va creure que eren tant o més bones que el que escrivia Gogol.

L’Oncle Vània dirigia una tertúlia literària a les dependències del seu antic negoci. Allí acudia amb regularitat un reduït grup compost de dones i d’algun comerciant al qual es va unir el nebot.

A mi, tant se me’n fot el que digui Txékhov! —solia respondre el Vània cada cop que el jove recordava les normes mínimes perquè un conte pogués ser llegit i comprès per més gent.

No és obligatori! Però, és semblant a les regles de conducció dels automòbils. Què em dius si cadascú circula per on li dóna la gana? Hi ha d'haver un mínim de lleis —replicava Serebriakov.

Doncs jo escric com vull, fins i tot amb faltes! —sentenciava Voinitzi secundat per les riallades etíliques de la resta d’homes, mentre feia equilibris perquè la cendra del cigar no li caigués a la pitera. Les dones ho miraven amb desaprovació i sentien pensa per aquell professor que s’escarrassava en ensenyar quelcom més que regles a aquella banda d’embriacs.

Amb el temps Serebriakov es va integrar a la comunitat i es va casar amb la filla del notari. Va deixar de freqüentar les reunions i el Vània es va alegrar perquè així ell podria tornar a controlar el col·loqui literari sense cap mena d'oposició. Va morir Lenin i ell va retornar a Sant Petesburg, deixant la seva dona al càrrec de l'escola. A la capital va publicar el seu segon llibre.

Oncle i nebot van intercanviar telegrames. El Vània volia que el mestre donés la seva opinió sobre un dels seus contes, "La casa de l'estepa". Serebriakov ho va trobar de gran qualitat, però una mica inversemblant: “Oncle, el teu personatge és un fantasma que té l'habilitat de suar i això confon els lectors!”, va escriure el nebot. “Sua perquè jo vull!”, va respondre el Vània, irat i cec d'aiguardent, en una altra missiva on a més intentava assenyalar suposats errors en el llibre del nebot. El professor va respondre que aquelles errades ja les havia corregit i que li estava agraït, però que una frase en particular, estava ben redactada i era el tiet qui s’equivocava.

I tu com ho saps tot això?

Oncle, no recorda que sóc professor? A més, abans de fixar el text que escric, tinc per costum consultar els manuals de gramàtica.

Et creus un déu, perquè ets professor! Em corregeixes tot i tu en canvia, no m'acceptes cap dels meus suggeriments! Els pagesos haurien d'estar a les càtedres! Una ovella té més coneixement que tu! —insistia furiós i envermellit pel vodka—, et penediràs de la teva supèrbia! No necessito per res la teva ajuda! Presentaré el meu nou llibre al Casal Popular i has de venir. És obligatori, ets el mestre titular i és el lloc on vam traslladar l’escola.

No hi va haver més correspondència.

Stalin va aconseguir el poder soviètic i Serebriakov va abandonar la ciutat. Estava confós. Lamentava no haver-se exiliat a París. Va tornar amb la seva dona. Va arribar l'endemà que Vània fos encimbellat pels comunistes. En arribar a casa ho va comprendre tot. Havien escorcollat tota la casa i li havien requisat molts llibres. Havia deixat de ser el mestre titular. El seu lloc l’ocupava un tertulià proper a l’oncle Vània. Era tard, molt tard, ja que el parent havia denunciat el seu nebot que va ser deportat a un gulag on va morir setmanes més tard víctima de la tuberculosi.

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Ivan Lapyrin on Unsplash

Publicat al número 113 (octubre 2022) de la revista digital La Tortuga Avui 

 

divendres, 30 de setembre de 2022

Quan l'equilibri es trenca per Han Yu

 


 

El mateix passa entre els homes; el més perfecte dels sons humans és la paraula; la literatura, alhora, és la forma més perfecta de la paraula. I així, quan l'equilibri es trenca, el cel escull entre els homes aquells que són més sensibles i els fa ressonar. - Han-Yu (sigles VIII-IX). "Misión de la literatura" (titulat pel traductor, Octavio Paz, que el va recollir a "Trazos", dins de "Versiones y diversiones", 1974.) 

Font: https://miracomosuena.blogspot.com/2015/01/la-resonante-mision-de-la-literatura.html

Saber més: http://faustomarcelo.blogspot.com/2019/08/poemas-de-han-yu.html

© Traduït i publicat per Manel Aljama (setembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies    

©  Infografia sense autor trobada en Internet