Els boomers on tenen la culpa

 

© Imatge Photo by Matt Bennett on Unsplash

Davant de la notícia ineludible de la fallida de les pensions occidentals basades en el sistema de repartiment, alguns mitjans i influenciadors culpen a la generació boomer en general.

Ignoren en la seva crítica que molts de la generació boomer van començar des de zero i els que més tenien no era ni un 10% del que han tingut les generacions X, Milennial i Z, que, per cert, es caracteritzen per no acceptar ni les crítiques ni les equivocacions. La generació Z en especial són molt reticents a acceptar que «han ficat la pota».

A diferència dels Milennial o els Z, molts boomers no van començar amb tot: ni van tenir cotxe als divuit anys, anaven a la mili, estalviaven per a l’entrada del pis. És molt fàcil queixar-se que el preu dels pisos és car, però d’on han tret que els boomers van tenir casa, mobles, cotxe, pis el primer dia? El festeig durava un parell d’anys com a mínim i en el cas dels homes, havien d’esperar a acabar el servei militar obligatori per contrarure matrimoni. El viatge de noces no era a la Isla Margarita i el ni banquet tenia uns mariachis o un DJ. Els Milennials i els Z, gasten molts dienrs en coses supérflues pels boomers com ara el gimnàs, canviar els telèfons cada dos anys, aliments precuinats, comprar objectes inútils i en comtpes de fills, tenen un gat o un gos castrats.

La dictadura de Franco va ser socialista

Tot i que del règim de Franco es diu que era una dictadura de dretes, la veritat és que es diferenciava ben poc de les dictadures comunistes: els sectors clau com ara l’energia, turisme, automoció, siderúrgia i fins i tot l’agricultura tenien un fort control estatal, com els països del bloc socialista. La llibertat d’empresa la tenien els autònoms que es podien considerar els pàries del sistema. Amb un únic sindicat, els treballadors no es podien queixar perquè si bé els salaris eren baixos, en moltes empreses s’aplicava un factor d’antiguitat en forma de triennis, quinquennis o altres plusos que beneficiaven l’antiguitat de l’empleat o millor dit «productor» en la terminologia franquista en contra d’altres qualitats com el nivell d’estudis o la idoneïtat pel lloc de treball. Les diferències van ser en la religió, l’absència de drets com el del divorci.

En la transició els dos sindicats majoritaris d’orientació socialista van mantenir el sistema creat per Franco: 2 pagues extres de facto (que significava cobrar MENYS cada mes) desvinculades de criteris com productivitat o beneficis, antiguitat, triennis, quinquennis, pujada de sous amb l’IPC i una negativa frontal a l’acomiadament lliure o el fet de treballar per objectius. És a dir, moltes empreses estatals de l’antic INI (Instituto Nacional de Industria) que van ser privatitzades van perpetuar als seus convenis aquest tractament tan socialista de considerar funcionaris als treballadors.

En resum, els boomers no van tenir ni tanta formació, ni tantes oportunitats com han tingut els Milennial o els Z. Han treballat més i no els han regalat ni els estudis, ni el cotxe quan han obtingut el permís de conduir. Culpar de la fallida del sistema de pensions a tots els boomers és inacceptable.

© Manel Aljama (febrer 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge Photo by Matt Bennett on Unsplash

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon