dissabte, 29 de desembre de 2012

Activitats literàries 2012


Les activitats literàries més importants i en què he participat durant 2012:
  • 27-01-2012 Amelia Díaz presentà a l'Ateneu de Barcelona, "Manual para entender las distancias"
  • 28-01-2012 Robert Fornes presentà a Alibri de Barcelona els contes de "La caja de madera"
  • 23-02-2012 Maria Carme Roca celebrà a Vic l'any de "Escollida pels déus"
  • 01-03-2012 Jordi de Manuel, ben acompanyat per Anna Maria Villalonga presentà "La mort del corredor de fons" a la Casa del Libro (Casa del Llibre?).
  • 04-04-2012 En Setmana santa, un debat sobre "L'art de novel·lar la història" amb Maria Carme Roca, Albert Salvadó i Xulio Ricardo Trigo, moderats per Jordi Ferrando i organizado per Editorial Meteora.
  • 12-04-2012 Llibreria A Peu de Pàgina, Tertulia  "Sólo para mujeres" amb la presència de l'editora Silvia Querini.
  • 23-04-2012 Maria Carme Roca signa exemplars de "Un drac amb massa fums", i "No feu petons als fantasmes", davant del Liceu.
  • 25-04-2012 Lliurament del primer premi Llengua de Drac a Sabadell
  • 20-06-2012 Sopar amb sorpresa, CLAD de la Biblioteca Esteve Paluzie.
  • 07-07-2012 Acte final de temporada del CLAD de la Biblioteca Esteve Paluzie.
  • 16-07-2012 Entrevista en Conóceme.
  • 13-08-2012 Entrevista en El color de las palabras.
  • 13-09-2012 Presentació Express dins de la "Petita Setmana del llibre en Català", Laie
  • 21-09-2012 Presentació de la decoració de la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie 
  • 24-09-2012  CLAD: "La Plaça del diamant" de Mercè Rodoreda, Biblioteca Esteve Paluzie 
  • 08-10-2012 Sesió Llegir a Taula: ¿els joves llegeixen per plaer? ¿Què llegeixen?  Biblioteca Esteve Paluzie.
  • 22/10/2012 CLAD: Mujeres de Negro, Josefina Aldecoa,  Biblioteca Esteve Paluzie
  • 30/10/2012 Presentació de "Catalanes Medievals" d'Elisenda Albertí a Casa del Libro (Pg. Gràcia 62)
  • 10/11/2012 Quinta visita guiada "Escollida pels déus", a Empúries amb Maria Carme Roca.
  • 12/11/2012 Sesió Llegir a Taula ¿De què parlem quan parlem de llegir?, Biblioteca Esteve Paluzie
  • 22/11/2012 CLAD: "La veu Melodiosa", de Montserrat Roig, Biblioteca Esteve Paluzie
  • 29/11/2012 Maria Carme Roca a Sabadell "Barcino" i "Escollida pels déus", LLar del Llibre i organizat per Arraona Romana.
  • 01/12/2012  "El Mercader" de Coia Valls a Vendrell
  • 03/12/2012 Sesió Llegir a Taula "Aprendre a gaudir aprenent", Biblioteca Esteva Paluzie 
  • 17/12/2012 Victòria Cardona, presentació "¿Quién educa a mi hijo", Llibrería Odessa.
  • 19/12/2012 Lectures en veu alta, Biblioteca Esteva Paluzie
Manel Aljama (desembre 2012)

dissabte, 22 de desembre de 2012

Novel·la negra, els meus favorits, els personatges


Nòmina de detectius, investigadors i personatges  i els seus creadors

C. Auguste Dupin (Edgar Allan Poe)
Sherlock Holmes (Sir Arthur Conan Doyle)
Rouletabille (Gaston Leroux)
Pare Brown (G. K. Chesterton)
Hercule Poirot (Agatha Christie)
L'agent de la Continental (Dashiel Hammet)
Miss Marple (Agtha Christie)
Jules Maigret (George Simenon)
Ellery Queen (Ellery Queen)
Philip Marlowe (Raymnod Chandler)
Lew Archer (Ross Macdonald)
Martin Beck (Maj Sjöwall)
Inspector Wexford (Ruth Rendell)
Pepe Carvalho (Manuel Vázquez Montalbán)
Sense nom (Eduardo Mendoza)
Kinsey Milhone (Sue Grafton)
Ricardo Méndez (Francisco González Ledesma)
Bernie Gunther (Philip Kerr)
William Monk (Anne Perry)
Easy Rawlins (Walter Ellis Mosley)
Kurt Wallander (Henning Mankell)
Adamsberg (Fred Vargas)
Guido Brunetti (Donna Leon)
Salvo Montalbano (Andrea Camilleri)
Kostar Jaritos (Petros Markaris)
Petra Delicado (Alicia Giménez Bartlett)
Michael Ohayon (Batya Gur)
Natia KaménsKaya (Alexandra Marinina)
Patrik i Erika (Camilla Läckberg)
i molts més

Manel Aljama (desembre 2012)
Foto Manel Aljama a la negra y criminal

dimecres, 19 de desembre de 2012

Conversa d'alt nivell



Els viatgers interestel·lars, vestits amb el seu abillament platejat, conversen al pont de comandament de la nau. Al voltant tot són llumenetes de colors que fan pampallugues.
Tots dos duen barbes, una però és llarga i blanca, l'altra, curta i fosca.
Qui sembla el més gran parla:
—No hi ha més remei... Com veus, la malaltia s'ha estès. Tot és metàstasi.
—Sí, és ben cert. Però encara podem tenir una oportunitat —respon el més jove.
—Una altra? No recordes què va passar?  A la Terra, et van crucificar! Per salvar el planeta cal acabar amb l'home. És el càncer del planeta! —es queixa el més gran i dóna per tancada la conversa.

© Manel Aljama (octubre 2012)
font de la imatge: internet

dilluns, 17 de desembre de 2012

La ciutat oblidada de Maria Carme Roca



"—La gent que té bons sentiments — intervé el Guardià—  sovint és ingènua, perquè seria incapaç de fer segons quines accions i no pensa mai que hi ha qui sempre actua amb malícia."

Amb aquest llibre de Maria Carme Roca, escrit pel public juvenil, i també per algun adult a qui agradi llegir, viatgem a un passat molt recent que encara té i tindrà molt de pes per generacions futures: les conseqüències dels "fills de Txernobil".  De la mà d'en Nikolai i les serves relacions amb la família, els estudis i l'amor ens endinsem en una novel·la d'aventures que et manté expectant fins el final.

Haver-lo llegit em recorda un reportatge fotogràfic fet per una dona amb moto i que vaig veure a Internet.  Allò eren imatges fredes, el llibre és molt més i no calen les fotografies perquè l'autora se n'ocupa de fer-les amb paraules.  El llibre ajuda també a ensenyar el lector jove que les dificultats són per superar-les.

Eixos transversals i valors: Nuclears (Txernòbil), Família, Amor, Superació de Dificultats. 

Publicat per Columna Jove a juliol de 2008. Fitxa a la web de l'autora


Manel Aljama (desembre, 2012)

dissabte, 15 de desembre de 2012

Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012


Llegiu la notícia: Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012

Els altres guardonats:
  • Frances Garriga, premi Carles Riba
  • Tina Vallès, Premi Mercè Rodoreda de contes
  • Maria Carme Roca, premi Joaquim Ruyra
  • Josep Lluís Badal, premi Folch i Torres
Manel Aljama (desembre, 2012)

divendres, 14 de desembre de 2012

Novel·la negra, els meus favorits


Molts associen l'origen de la novel·la negra al cinema nord-americà en blanc i negre dels anys 40 del segle XX, i de dos autors: Raymond Chandler el dectetiu Philip Marlowe, i Dashiell Hammett amb Sam Spade.

No obstant això, durant el segle XIX ja s'havien fet novel·les de caràcter policíac. Tampoc no és un fenomen únic dels Estats Units: a França hi ha antecedents de novel·la negra amb l'editorial Gallimard.

A la xarxa es poden trobar incomptables llistes de les “millors” novel·le de gènere negre. Algunes, pretenen ser acadèmiques i d'altres exhaustives, ser un cànon.

Això sempre suposa una injustícia per a molts autors que han estat o no, del gust del públic. Aquí simplement faig referència a una llista. La meva llista, tant de novel·les com de personatges, sense que pretengui ofendre a ningú si hi és o no a la llista.

I a l'actualitat patim una invasió multicultural, principalment sueca, però trobem Grècia i fins i tot de la Xina. I és que la novel·la negra és una resposta positiva i científica a la novel·la fantàstica i de vegades inversemblant. La novel·la negra és simple en el seu propòsit: un delicte, un crim que s'investiga i es resol o no. No s'enganya a ningú amb llocs ignots i realitats de vegades increïbles.

  • Els crims de la rue Morgue, d'Edgar Allan Poe
  • Estudi en escarlata,  d'Arthur Conan Doyle
  • El gos dels Baskerville, d'Arthur Conan Doyle
  • El misteriós afer de Styles, d'Agatha Christie
  • Collita Roja (Dashiell Hammet)
  • La gran dormida, de Raymond Chandler
  • El falcó maltès, de Dashiell Hammett
  • El Carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain
  • La dama del llac, de Raymond Chandler
  •  Deu negrets, de Agatha Christie
  • No jugueu al cementiri (Olga Xirinacs)
  • Los mares del sur (Manuel Vázquez Montalbán)
  • El misterio de la cripta embrujada (Eduardo Mendoza)
  • Crónica Sentimental en rojo, de Francisco González Ledesma
  • L'home que mirava passar els trens,de George Simenon
  • A sang freda, de Truman Capote
  • Asesinos sin rostro (Henning Mankell)
  • Un mar de problemas (Donna Leon)
  • La lluna de paper (Andrea Camilleri)
  • Noticias de la noche (Petros Markaris)
  • La princesa de Hielo (Camilla Läckberg)
  • Cop a la Virreina (Andreu Martín)
La llista, és injusta i seria interminable...

Manel Aljama (diciembre 2012)
imatge: gat negre editor de novel.la negra :) (fuente internet)

dissabte, 8 de desembre de 2012

Nou Llibre: "Cosecha de invierno"



Urania Ediciones presentarà el proper dia 20 de desembre una antología de contes amb el millor esperit nadalenc. Els drets d'autor van destinats a nens amb PCI (Paràlisi Cerebral Infantil).

Satisfet de l'oportunitat de participar en el projecte.

La presentació es farà a la llibreria Argot de Castelló. El llibre també es podrà adquirir a través d'Internet.

Manel Aljama (desembre 2012)

dimecres, 5 de desembre de 2012

A l'ombra del crim: 10 anys de la Llibreria Negra y Criminal. Un plaer...


La llibreria Negra y Criminal, del Carrer de la Sal, 5 de la Barceloneta, ha fet 10 anys i Paco i Montse, Montse i Paco, segueixen acompanyant-nos.   Felicitats!

Han obert un nou bloc: http://negraycriminal.wordpress.com/

i Anna Maria Villalonga els ha dedicat aquest article al seu bloc negrot:

A l'ombra del crim: 10 anys de la Llibreria Negra y Criminal. Un plaer...:           Avui la Llibreria Negra y Criminal, situada a l'entranyable barri de la Barceloneta, celebra el seu desè aniversari. ...

Manel Aljama (desembre, 2012)

dilluns, 3 de desembre de 2012

L'Illa del tresor de Robert Louis Stevenson



Avui fa 118 anys de la mort de Robert Louis Stenvenson, escriptor de L'Illa del tresor, L'Estrany cas del Doctor Jekill i Mr Hyde entre d'altres.  L'Illa del tresor ha estat durant molt temps un clàssic de la literatura juvenil. Darrerament sembla que ja no és llegia, que és obsolet.  Ans al contrari, per la seva estructura i contingut és un clàssic de sempre que no perd la seva vàlua.

Els personatges i la seva arquitecura serveixen i molt per formar lectors i escriptors. Ajuda els joves a saber distinguir bons de dolents, identificar el mentider, el fals, etc.   Està plagat de detalls que ens donen informació d'una època potser no tan llunyana. Per exemple com a petit exemple:

Sabem que la mare del protagonista no anat molt a escola no perquè ens ho diu el narrador sinó perque ens la descriu agafant "només les monedes que coneix", deixant de banda altres molt més valuoses.

Editat en català per Columna, traduït per Eulàlia Presas.
Article complert de Wikipedia (anglès): http://en.wikipedia.org/wiki/Treasure_Island

Un llibre bàsic i a un preu excepcional de 1$  ( 1993). Amb aquest preu, qui no té acces a la cultura?


Manel Aljama (desembre, 2012)

divendres, 30 de novembre de 2012

El COLOR DE LAS PALABRAS: MANUEL ALJAMA GARCÍA, Escritor


Avui que és divendres, us deixo aquesta amable entrevista que el blog El color de las palabras em van regalar el passat agost pel meu aniversari.

Ha estat un plaer ser entrevistat al costat de escriptors i poetas de l'alçada de Pura Salceda  Rosa Montero, Lola Mariné, Maria Carme Roca, Marta Català, Andreu Martin, Lorenzo Silva o professionals com Manuel Huerga i fins i tot Manolo Escobar!

El COLOR DE LAS PALABRAS: MANUEL ALJAMA GARCÍA, Escritor: 1º ¿Quién es MANUEL ALJAMA GARCÍA?  Un adulto con corazón de niño que iba para escritor y que acabó siendo ingeniero informático per...

Manel Aljama (novembr, 2012)

dijous, 29 de novembre de 2012

Arraona Romana: PRESENTACIÓ A SABADELL DE L'ESCRIPTORA MARIA CARME...

Organitzat per Arraona Romana (http://arraonaromana.blogspot.com.es/),

Avui, 29 de novembre a les 19:00 a la Llar del Llibre de Sabadell (Carrer de Sant Antoni, 20),  l'escriptora Maria Carme Roca  re-presentar les seves novel·les històriques, Barcino i Escollida pels déus:


Esperem alguna sorpresa...

Llegiu la resta de l'article:

Arraona Romana: PRESENTACIÓ A SABADELL DE L'ESCRIPTORA MARIA CARME...:  tenen el plaer de convidar-vos a la presentació dels llibres BARCINO i ESCOLLIDA DELS DÉUS de Maria Carme Roca...

dimecres, 28 de novembre de 2012

Un entre tants


Vull compartir la web "Un entre tants" de la Xarxa Cooperativa d'experiències TIC  per a l'ensenyament en Valencià"http://1entretants.ning.com/

Té més de 560 membres, en el moment d'escriure, i com diuen volen compartir experiències sobre les Tecnologies de la Informació en l'ensenyança del valencià.

Manel Aljama ()

dilluns, 26 de novembre de 2012

Llegir a taula

Llegir a taula és el grup de foment de la lectura entre els joves de secundària organitzat per dues ànimes amb esperit lector: Carme Ferrer i Saray Carrasco, de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.  

He tingut el plaer d'haver participat en gairebé totes les reunions i activitats que fan.  Paga la pena escoltar, valorar i debatre entre escriptors, llibreters, mestres, pares, bloguers i joves d'aquesta edat, per poder trobar una solució a la baixa lectura literària en aquest col·lectiu. Hi esteu convidats. 

Gràcies a aquestes reunions ens hem trobat una realitat que està molt lluny dels tòpics i que com sempre hem d'aprendre tots plegats.

Fotografia de la taula d'una sessió del grup:


Enllaç Facebook del grup llegir a taula: http://www.facebook.com/LlegirATaula?fref=ts 

Manel Aljama (novembre 2012)

dissabte, 24 de novembre de 2012

Catalunya is not espain


Jornada de reflexió? I ara! Tinc molt clar el meu vot.

Please, don't make mistake Catalunya is not Spain.

Manel Aljama (novembre 2012)

divendres, 23 de novembre de 2012

A fora ens veuen


A trip to Barcelona from Sharif on Vimeo.

Enllaç a aquest video: http://vimeo.com/52904692
Considero que això de "jornada de reflexió" és una ximpleria més. Tinc clar les meves opcions.

Manel Aljama (novembre 2012)

dimecres, 21 de novembre de 2012

A l'ombra del crim: Una de nostàlgies: El nom de la rosa


Un molt bon article d'Anna Maria Vilallonga per un gran llibre que va deixar una bona emprempta: "El nom de la rosa".  Llibre, cinema i fins i tot jocs d'ordinador.

Us convido a llegir i visitar el seu bloc:

A l'ombra del crim: Una de nostàlgies: El nom de la rosa: Ara que tinc entre mans una novel·la negra relacionada amb l’Església –i que aviat comentaré–, m’ha assaltat el desig de remembrar una lect...

dimarts, 20 de novembre de 2012

La via del crit


La transició hauria d'haver estat la fi del camí del silenci i l'inici del camí de la paraula. Malauradament ha estat la via del crit histèric i vanitós. 

Manel Aljama (novembre 2012)

diumenge, 18 de novembre de 2012

Qui és el de la foto? de Maria Carme Roca


Qui és el de la foto?  de Maria Carme Roca va obtenir el XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.  Ha estat publicat al 2010 i ja té dos edicions.

Us deixo aquesta "sorpresa" que m'he trobat quan he fet una recerca amb Google:

Resum urgent signat per Maye Velasco a Yahoo Respuestas:

"La Hanna es mira una foto de la seva festa d'aniversari i veu que al seu costat hi apareix algú que ningú no va veure durant la festa, un fantasma potser, fotografiat al seu costat?. Ella i la seva amiga enceten una peculiar investigació destinada a descobrir la misteriosa identitat de l'aparició amb l'ajut dels seus germans Harold i Harry i de l'avi Humprey."

(El resum tot i que no explica el desenllaç és bastant explícit)

I una altra opinió, en aquest cas, un video fet per la Biblioteca de Cambrils:


Enllaç al video sobre "Qui es el de la foto?" fet per la Biblioteca de Cambrils: http://youtu.be/B14QqYuDOwU

Potser és una característica dels llibres de Maria Carme Roca i és que va més enllà de l'etiqueta de públic a qui va destinada.  Així, com en altres títols de tipus "juvenil" que he tingut el plaer de llegir, veig que un tant un adult com un que jove que encara no sigui adolescent, la poden llegir i el que és més important gaudir.

Però el més important d'aquest títol, escrit amb una certa clau d'humor, és que t'ensenya que aquells que són insuportables i no els vols ni veure,  en algun moment poden ajudar-te de manera decisiva.

Manel Aljama (novembre, 2012)

dijous, 15 de novembre de 2012

Llegir és...



Legir és comunicar-se, somiar, imaginar, entretenir, aprendre, conèixer...
Desenvolupa el vocabulari, la comprensió i atorga un pensament crític...

Manel Aljama (novembre 2012)

dimecres, 14 de novembre de 2012

A l'ombra del crim: El safareig dels morts, de Marta Banús


A l'ombra del crim: El safareig dels morts, de Marta Banús: El safareig dels morts és la primera novel·la de la barcelonina Marta Banús (1949), una obra d’intriga detectivesca ambientada a prime...

Manel Aljama (novembre 2012)

dimarts, 13 de novembre de 2012

No pot ser veritat


Si jo parlés d'un estat on el rei és infidel a la seva esposa i un dels seus gendres s'apropia de milions d'euros i no va a la presó. D'un estat on els seus governants diuen que per a sortir de la crisi capitalista el que cal és retallar sous i apujar impostos directes e indirectes a més de desmantellar el sistema sanitari i que ens sobren científics i que cal per tant apujar la matrícula universitària. Aquests mateixos governants ens diuen també que el cal és penalitzar l'avortament i fomentar l'art dels “toros”. Que la sortida és seguir construint aeroports sense vols i gastar molt més en trens cars i sense viatgers. Aquest mateix país tindria uns directius de banca que mai rebaixarien el seu sou de més de 600.000 € l'any per dues tardes de feina i ni molt menys renunciarien a cobrar la seva gratificació encara que el banc, gràcies al seu esforç estigués en fallida. Ara, el poble estaria ben content perquè el seu seleccionat nacional porta quatre anys de victòries. Segurament, em diríeu que tinc molta imaginació i que tot això no és versemblant. No pot ser veritat. No pot existir un estat com aquest.

© Manel Aljama (novembre 2012)
publicat anteriorment en forma de nota a facebook

diumenge, 11 de novembre de 2012

Lampedusa, sempre té raó?



Tomasi di Lampedusa va dir “Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”  al seu llibre Il Gattopardo. Sembla que té raó i el que és pitxor que sempre té raó.

La "Constitución" resulta ser una prolongació del règim del dictador amb quatre detalls com la majoria d'edat i votar a llistes tancades (i no controlades cada 4 anys),  les autonomies, són simplement "descentralización administrativa", i per descomptat, la gent no pot opinar, ni pot convocar un referèndum legítim encara que sigui il·legal...

© dibuix de Ferreres a El Periódico.

divendres, 9 de novembre de 2012

Any Dickens


Aquest any que ja marxa ha estat el del bicentenari de Charles Dickens, un dels pares de la novel·la moderna.  Qui no recorda Oliver Twist o David Copperfield, entre d'altres i que han estat versionades moltíssimes vegades tant en cinema com en televisió.

En la inauguració dels últims Jocs Olímpics de Londres hem pogut comprovar la influència de Dickens.


Museu Dickens: http://www.dickensmuseum.com/ 
Web del bicentenari: http://www.dickens2012.org/

Manel Aljama (novembre 2012)
Il·lustració: guia de la casa de Dickens a Londres, 1984

dijous, 8 de novembre de 2012

Any Calders

Aquest any és l'any 100 de Pere Calders. A través de Facebook i del professor Joan Pinyol s'han fet diverses accions com la de la publicació d'un conte diari.



Deixo el videoclip de la cançó "La finestra", extret del disc "Cançons de la veritat oculta" (BR047, 2012), de Judit Neddermann. Imatges originals de Pere Calders realitzades per Raúl Cuevas. Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte "La finestra" de Pere Calders.

Manel Aljama (novembre 2012)

dilluns, 5 de novembre de 2012

Resposta de Llorenç Prats als "300" de "El País"

Francesc Macià, era tinent coronel de l'exèrcit espanyol i va donar un pas. Abans, però, va preguntar per què havent-hi estat fidels (a Espanya), ens tractaven com súbdits...

M'ha arribat via Facebook. És la resposta del professor Llorença Prats al manifest dels 300 (+Vargas Llosa + FAES), publicat a "El País" del 4 de novembre de 2012:



HE ENVIAT UNA CARTA AL DIRECTOR D' "EL PAÍS" EN RESPOSTA AL MANIFEST "D'INTEL•LECTUALS I PROFESIONALS" QUE HA PUBLICAT AVUI. COM QUE ÉS SEGUR QUE NO LA PUBLICARAN, US LA REPRODUEIXO AQUÍ, AMB EL PREC QUE, SI US SEMBLA BÉ, LA COMPARTIU I LA FEU ARRIBAR ALS MITJANS ALS QUALS TINGUEU ACCÉS. GRÀCIES
Vergüenza ajena. Estaes la sensación que produce el manifiesto de intelectuales y profesionales de socialdemócratas de centroizquierda -con alguna incrustación neoliberal- que ha publicado hoy El País. ¿Ahora se acuerdan de Cataluña? ¿Ahora advierten que es necesario “un mejor encaje institucional para Cataluña, una financiación más justa y una federalización del Estado de las autonomías” en lugar de “un nacionalismo catalán exacerbado”? ¡Que sagaz visión de la historia! ¡Cuánta sensiblidad! Y para ello invocan los tótems de la Transición y la Constitución de 1978, ambas firmemente tuteladas por el franquismo. O un Estatuto que las instituciones españoles se encargaron de reducir a una humillante caricatura.
Llegan tarde, como siempre, muy tarde. Y se equivocan de plano si piensan que esto, como decía esta mañana el titular de la edición digital de este diario es una “oleada soberanista de Mas”. Mas se subió a la ola el 11 de septiembre y trata de surfearla como puede. Es el pueblo de Cataluña, el millón y medio de personas que desbordamos las calles de Barcelona el 11 S quien está delante ¡Qué pena que ni siquiera eso sean capaces de ver!
Parece mentira que no haya intelectuales en España que tengan el valor democrático de reconocer -sin más-, el derecho a decidir.
Como decía Agustín García Calvo: “Libre te quiero, pero no mía”. No es su caso.
 

Adéu Espanya!"
Llorenç Prats, profesor de Antropología de la UB

dissabte, 3 de novembre de 2012

Gargots: 103. És amor


Trobat a la xarxa: Bloc, Gargots: 103. És amor:

MANERES D'ESTIMAR I SEDUIR -No te'n vagis! Pensa en tot el que podem fer junts! En tot al que hauries de renunciar! -Com què? -Eeerr...

I amb els dies que han passat encara seguim així...

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Catalanes Medievals, d'Elisenda Albertí


 Malgrat la pluja i l'embús d'entrada a Barcelona vaig poder arribar a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia per assistir a la presentació del llibre d'Elisenda Albertí,  "Catalanes Medievals,  vint-i-quatre històries femenines de l'edat mitjana".   La presentació va ser a càrrec de Tatiana Sisquella, directora i presentadora del programa de Catalunya Ràdio, "La Tribu".



"Què haguessin pensat aquestes dones si sabessin que avui estem parlant d'elles?"  es va preguntar Tatiana Sisquella i jo, també. Vint-i.-quatre històries en un llibre que tanca? la triloguia dedicada a les dones que han fet història i que fins ara no havien estat protagonistes reconegudes.

Sens dubte em faré amb els altres dos títols: "Dames, reines i abadesses" del 2007 i "Dones de Barcelona" del 2011.


Manel Aljama (octubre de 2012)

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Al final guanyarem


Primer ens ignoraran.
Després s'enriuran de nosaltres.
Després ens atacaran.
Al final guanyarem.

(Tal com va dir Mahadma Karamchad Ghandi)

© Fotografia Manel Aljama, Homenatge a Companys, Parc Catalunya de Sabadell

diumenge, 21 d’octubre de 2012

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Club de lectura Grangeta Pa de Gust


Dijous 18 d'octubre a les 19:30 a la Grangeta Pa de Gust arranquem a una reunció inicial el club de lectura. Es tracta d'un club especial, diferent als altres. Gens dogmàtic, alhora però, enriquidor amb la lectura i aportacions de cadascun dels seus membres.

Així, des d'hara i si ens posem d'acord, cada segon dijous de mes ens trobarem, aquí, a la Grangeta Pa de Gust.

A més, si us ve de gust, no estan prohibides les begudes. Ans al contrari, heu de fer una consumició perquè la lectura i el debat us vagi molt millor. Qui sap si us animeu també a escriure?

Manel Aljama (octubre 2012)

divendres, 12 d’octubre de 2012

Llibre "Bocados Sabrosos II"


Un petiti llibre de microrelats on ha estat seleccionada d'entre més de 1000 una de les meves "creatures".  Farà costat als altres 449 textos.   Editat per ACEN i amb els drets destinats a tasques solidàries.

He d'agrair l'oportunitat d'haver participat.  Amb aquest són ja cinc, els contes que han aparegut en antologies premiades, els darrers anys.

Es pot adquirir aquí:
http://www.argot.es/libro_207161_bocados_sabrosos_2_segundo_premio_de_narrativa_breve_ace.html

Manel Aljama (octubre de 2012)

dijous, 11 d’octubre de 2012

11 setembre el nostre 15-m


Avui 11 d'octubre en fa un mes:

Pinezellades:
"Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils". (Joan Sales)
"És catalunya el que els uneix" (Francesc Macià)
1'5 milions són gairebé la majoria dels votants de catalunya
Es nota i molt, que els fot que la gent hagi sortit al carrer. I encara més que a l'estranger ens facin costat. Van perduts, van buscant culpables quan la solució és ben clara.
Segueixo sentint-me insultat per aquesta banda de demagogs, segueixo però el meu camí.
No em sento espanyol. De fet mai  m'he sentit cent per cent espanyol..
És inútil buscar comprensió en Espanya, ens calen més "Monagos" o més editorials insultants com els de l'ABC.
Quí és aquí el "provinciano" que pensa, hores d'ara que el català no és una llengua digna?
I els partits sucursalistes?  per són morts, ho era el PP i els noefatxes de ciutadans, i des de fa temps, el PSC, que per dignitat, n'hauria de treure la "C" d'una vegada.

Cal continuar: fer lobby a Europa. Espanya ja tindrà temps de treballar contra nosaltres. La prioritat número 1 d'Espanya és ara vetar Escòcia. Serà quan la caguin. Perquè Escòcia serà un membre del CommonWealth, per què vol ser membre de la UE?
Cal fer pedagogia  a Alemanya, França, Louxemburg,
Hem de convertir l'adversitat en aventatge.

S'ha fet història

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Orsai de Jordi de Manuel


Fins ara tot el que escribia al blog anava cap el facebook. Aquest cop, faig tot el contrari. Faig aquest article amb material conveniententment "robat" del facebook.  Duen que plagiar és copiar a un autor. Jo he agafat diferents opinions: això és investigació o si més no, síntesi! Algun dia havia de passar! 


Què puc dir d'Orsai de Jordi de Manuel? Doncs que és un llibre de contes de futbol i del barça i que està molt ben editat per Editorial Meteora.  Que són contes, ja ho he dit, i que serveixen tan per a moments d'eufòria com a per a moments de baixada. Sí, us agradi o no el futbol, us agradarà aquest recull amb bon sentit de l'humor. La resta la deixo al vostre gust. 

També és recomendable pels joves que ja tenen una llista de lectures obligatòries. Crec sincerament que es pot donar a triar a aquesta canalla que llegeix per obligació els llibres de la llista. Els contes de Jordi de Manuel enganxen, manenten el bon humor i són fàcils de llegir. A més, les situacions plantejades, inciten el diàleg. No et deixen indiferent.

Maria Nunes (a facebook):  "Hi ha molts aspectes en aquests contes amens que fan reflexionar, una lectura del tot recomanable."

L'autor ha dit (a facebook):   Moltes gràcies a tots dos. Els relats d'Orsai pretenen, entre altres coses, mostrar una cara diferent i insòlita del món del futbol; un món que, ens agradi o no, al nostre país ens envaeix des que naixem.  

Manel Aljama (octubre 2012)

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Aprendre d' Eurovegas


El propietari i màxim accionista de Sands Corporation ens ha fet nombroses visites. També ens va enviar la resta de membres del consell d'administració.
La decisió ha estat mitjançant el debat. Condicionat o no, però debat. Tothom ha pogut venir i visitar els terrenys. 
Aquí no, aquí els consellers diuen "SÍ, senyor" al comptes, a les proposicions de "l'amo" i així ens va.
Mai m'he cregut l'interès real d'aquesta gent per posar aquí els seus hotels i casinos. No em quadrava que una empresa amb tanta competència fos tan indiscreta...
Tot plegat em sembla a una cortina de fum organitzada pels polítics per tal d'il·lusionar la gent. Els hem pagat unes bones vacances!


© Manel Aljama (octubre 2012) 

divendres, 28 de setembre de 2012

DECORACIO SA (CLAD Biblioteca Esteve Paluzie)


21 de setembre de 2012: Inauguració de la decoració de sala Salvador Allende de la Biblioteca Municipal Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Un bon exemple de treball fet amb il·lusiò. Gràcies a una idea de les animetes del CLAD (Club de Lectura d'Adults):

Saray Carrasco i Carme Ferrer al davant de GrupdeLectura Punt de Llibre:
amb Mònica Sempere Creus, Fernando Martínez, Ernesto Cuentame, Jaume Amat Prunés, Jurapaca Atletisme, Carme Ferrer Garcia, Saray Carrasco, Vicenç Pagès Jordà, Xulio Ricardo Trigo, Coia Valls Loras, Lia Pareja Alconchel, Miguel Angel Garrido Gallego, Pedro Oliveira Pinto, Aleix Cort, Manel Aljama García, Assumpta Montella Carlos, Maria Carme Roca, Sandra Rossi, Xavier Gual, Andrés Vidal, Javier Ruescas, Francine L. Zapater, Emilio Casado Moreno, Regina Roman, Cleopatra Apostamos Por Lo Diferente, Silvia Cartañá, Laura Pantone, Ana Bustelo, Carolina Pratto, Víctor Masó García, Anna Alejandre, Victoria Cardona, Montse Español, Tesa Kno, José Luis Terraza Justes i Cristina Álvarez, Alfons Mallol..
En realitat el grup el formen molta més gent.

I amb els textos de mestres que ara ja són amb nosaltres: Emili Teixidor.
I la participació del grup musical Prunes Of Ver: http://www.facebook.com/prunesofver

Més informació, al facebook del grup: http://www.facebook.com/groups/150870274932502/

© Manel Aljama (setembre 2012)

dilluns, 17 de setembre de 2012

Setmana Petita del Llibre en Català - més



La Setmana Petita del Llibre en Català ha nascut per ser una alternativa a la cada cop més cara Setmana del llibre en català. Sovint, una editorial petita ho té tot en contra per arribar-hi al punt de venda, tant com l'autor per arribar a publicar.  Amb el suport de Llibres per Llegir: http://llibresperllegir.cat/ i l'empenta d'Editorial Meteora es va fer, el passat 13 de setembre de 2012 a Laie, una original presentació de llibres.


Editorials i llibres presentats:



Article de Llibres per Llegir: http://www.llibresperllegir.cat/activitats/presentacio-expres-activitat-multieditorial

La crònica segons Llibres per llegir: http://llibresperllegir.cat/autoproduccio/presentacio-expres-la-cronica
i http://www.scribd.com/doc/105950293/Presentacio-EXPRES-Llibres-per-llegir

Si voleu estar informats de llibres i literatura: http://www.llibresperllegir.cat/ 

Manel Aljama (setembre de 2012)



dijous, 13 de setembre de 2012

Olga Xirinacs: PELS QUE NO TORNARAN

L'escola Olga Xirinacs ha tancat definitivament.

Olga Xirinacs: PELS QUE NO TORNARAN: PELS QUE NO TORNARAN * 1-9-12 * Temps escolar. Els centres. Les famílies. La tele. Setembre remou les vides i els costums: recull...

dissabte, 8 de setembre de 2012

Independence day


http://youtu.be/FBRawhXHOmo

Perquè un dia torni la cançó a Sinera de Salvador Espriu


Perquè un dia torni la cançó a Sinera (Les hores)

El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.

Narració de Sílvia Cóppulo: http://youtu.be/ehUqnRDQjzM

Manel Aljama (setembre 2012)

dimarts, 28 d’agost de 2012

Come on Eileen (el camí d'una cançó)


URL:  http://youtu.be/oc-P8oDuS0Q

Quan als 80 vaig escoltar "Come on Eileen" dels Dexys Midnight Runners de seguida vaig pensar, aquesta cançó no és nova. Fins i tot, un entés va jurar i perjurar que era nova de trinca. Jo hagués posat  una mà al foc que aquesta cançó, l'havia escotada quan en devia tenir uns nou o deu anys. Ja amb Internet viag fer recerques i recerques sense èxit fins que a Viquipedia.

Aquí la prova: Jimmy James "A man like me", etiqueta del 1972 http://youtu.be/uwqMY079x8A d'on van agafar la tornada


i alhora, aquesta en té una retirada  a una altra que surt a la banda sonora de Forrest interpretada per Kelly Family "I can't help myself"http://youtu.be/CmPwX1MR7I0 i que en realitat era dels Four Tops: http://youtu.be/EPrtvdzhmts


Manel Aljama (agost 2012)

divendres, 24 d’agost de 2012

SALVEM EL TREATRE DEL RAVAL

Benvolguts amics del Teatre del Raval,

Com ja sabeu el Teatre del Raval fa cinc anys que  va obrir les seves portes i després d'haver realitzar una gran tasca cultural i social, es troba en aquests moments en una situació crítica.

El mes de setembre s'ha de fer front a unes reformes d'actualització de llicència indispensables per a la seva continuitat. És per això que s'ha organitzat una funció solidària el dia 31 d'Agost a les 21:00h. per poder recaudar part dels diners que aniran destinats a aquesta causa. Es tracta de l'espectacle musical "De película" de la companyia Nouvelle Epoque. La butaca té un cost de 50 Euros.

Com a agraïment a tots els que col·laboreu venint a veure-la, se us obsequiarà amb dues invitacions per persona per a cada una de les estrenes que se celebrin la pròxima temporada. 

Si us agrada el teatre i esteu compromesos amb la cultura, no podeu fallar! Us adjunto el flyer on trobareu tota la informació de l'event i com comprar l'entrada solidària.

Moltes gràcies a tots per la vostra col.laboració.

Ens trobem allà el dia 31 d'Agost. Fins aleshores!! 


Equip del Teatre del Raval
 

dimecres, 8 d’agost de 2012

El temple romà de Barcino


Detall de les columnes que queden del temple romà de Barcino. Durant segles  i fins el XIX van formar part de les edificacions. Es poden visitar al pati del Centre Excursionista de Catalunya.

Detall del capitell:

Altres llocs van tenir més sort, com el temple  romà de Vic:


En aquell temps la capital era Tarraco i Barcino tan sols una ciutat petita. No en tenim molta literatura. Existeix una excel·lent novel·la de l'escriptora Maria Carme Roca: http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com.es/2012/04/barcino-de-maria-carme-roca.html

© Text i fotos Manel Aljama (juliol-agost 2012)

diumenge, 5 d’agost de 2012

50 anys sense Marilyn


Video per si no es visualitza:  http://youtu.be/WQIvhotZSUw

Avui ha fet 50 anys que van trobar morta Norma Jean Baker, Marilyn Monroe. Contrariament a la imatge falsa de dona objecte, era una dona  normal. Miop i amb talla 44 (46 actual), li agradava llegir.
Ben segur que d'haver nascut en altres circumstàncies hagués estat una intel·lectual.

dimecres, 25 de juliol de 2012

El rei Carnestoltes i la vella Quaresma



   Hi havia una vegada, en una ciutat molt llunyana, dos veïns que es comportaven entre ells molt malament, un tal senyor Carnestoltes i una tal senyora Quaresma.
   El Senyor Carnestoltes era molt divertit, molt bromista i fins i tot una mica mal educat.
   La Senyora Quaresma era molt avorrida,molt seca, però també molt estalviadora.
   Un dia en Carnestoltes , que s’avorria, va decidir disfressar-se de rei , es va posar la corona i va sortir al carrer tot cridant:
   -“EIIIIIIIIII ,Sóc el rei Carnestoltes i mano i ordeno disbauxa, ja podeu tots dansar, fer festa i ballar
fins que us rebenti la faixa.”

   La gent va sortir al carrer animats pel senyor Carnestoltes que es passejava d’aquella fila per totes les cases de la ciutat.Van començar a ballar, disfressar-se, cridar, saltar, fer xerinola.I cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al carrer s’ho menjaven o ho escampaven
   La senyora Quaresma (a la que no li agradaven els saraus) es queixava i deia per a sí:
   -“Rieu, rieu mengeu i gasteu, que quan tingueu buida la nevera a mi em plorareu.”
   Un dia en Carnestoltes volia burlar-se de la senyora Quaresma, va pujar el turó que els separaven, i , amb la panxa plena que tenia de menjar 7 dies seguits,se’n va encaminar, però va relliscar i va caure i de plena que tenia la panxa va fer un pet com un gla.
   La gent corria espantada cap al turó de la senyora Quaresma a veure què havia passat, però només van veure fum, cendra i una olor fastigosa.
   Aprofitant que allà hi era tota la ciutat congregada va sortir al seu balcó i la senyora Quaresma amb la seva veu de vella xaruga va cridar:
   -“Mireu el que passa si feu tanta disbauxa A més ,sabeu que teniu les neveres buides i els supermercats tancats?   Ara no teniu menjar, només jo controlo els queviures, si tenir voleu el meu dinar haureu de deixar de riure, tantes setmanes com cames tinc”
   Un dels amics d’en Carnestoltes va dir amb una mica d’ironia, que no importava, només serien dues setmanes.
   Però la Senyora Quaresma es va aixecar la faldilla i va dir:
   -”En tinc set de cames quina gana que passareu.”
   Tothom va marxar a casa trist, i cada setmana per ordre de la senyora Quaresma es donava mig costró de pa i mitja arengada.

Text recollit de:
http://blocs.xtec.cat/socmestre/2008/02/09/conte-el-rei-carnestoltes-i-la-vella-quaresma/
Il·lustració:  Pilarín Bayés

dilluns, 16 de juliol de 2012

Escriure en veu alta: El que ha de venir

Tant de bo s'equivoqui en Miquel!  Les notícies però no són gaire bones:  compres masives de gasos lacrimògens, els fantasmes de Cambó i Primo de Rivera planegen...

Escriure en veu alta: El que ha de venir: Fets: el govern espanyol és el culpable de més del cinquanta per cent del dèficit públic. Defugint les seves responsabilitats, carrega el...

dimarts, 10 de juliol de 2012

Intrigues de Palau de Maria Carme Roca



Va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica. Ambientada en el període històric que va de finals del segle XIV fins la primera meitat del segle XV,  època, com tothom sap,  molt important per Catalunya. 
És una revisió, crec que merescuda,  d'un personatge que ha estat maltractat per la història:  Violant de Bar. El que ens ha arribat és folclòric i poc fiable i en canvi el personatge recreat per Maria Carme Roca és tant versemblant que si no hagués existit importaria poc perquè tanta força que aguanta tot el llibre.
És històrica i és també novel·la ben documentada amb acurades descripcions i referències tan històriques com de la vida quotidiana de l'època. 
Sempre en clau femenina, narra les intrigues entre dones i homes per conservar i controlar el poder i la independència de finals de l'Edat Mitjana. Com sabem, encara patim les conseqüències d'aquelles rivalitats.
També i no crec que sigui agosarat es podria etiquetar com novel·la negra: no hi falten els actes criminals.
És difícil abandonar la lectura d'aquest llibre que t'enganxa fins un final molt emotiu on els personatges acaben amb l'ànima totalment despullada: amb les seves virtuts i els seus defectes.   Junt amb els personatges històrics reals, els de ficció són igualment versemblants. Cal agrair un cop més a Maria Carme Roca l'encert en el moment històric triat per la novel·la,  potser en realitat tot va anar així...

Més Informació:

Il·lustració: Portada del llibre (editorial Columna)

dimarts, 3 de juliol de 2012

Mai et deixaré



L'home es desvetlla com si sortís d'una embriaguesa. No sap on és. Vol incorporar-se, però amb prou feines pot moure els ulls. Se n'adona que té una careta per respirar, i sent al costat el zum-zum d'una mena d'aparell elèctric. No pot girar el cap. Se sent com paralitzat.  Mira els braços i veu que estan assagetats per incomptables tubs transparents que transporten sang i altres líquids de diferents colors. Sent una forta opressió al pit i és conscient que respira amb dificultat.
   Hi ha poca llum a l'habitació. L'únic que pot mirar sense cansar-se és el sostre gris. Vol cridar i no en té prou forces.
   Vençut, para orella. Creu escoltar com un brum sense vent. Al poc el distingeix millor, és un xiuxiueig recurrent i monòton, com una lletania. Finalment creu reconèixer una veu familiar.
   Per moments dubta si està somiant. Sent la veu que diu:
   —Fillet!, Ai fillet meu! Qui és aquí?  La teva mare, ho veus?  Només, jo la teva mare és la que sempre et fa costat. No em creies?  No arribes a saber quant pot estimar una mare. Què sabeu els joves d'ara!  Una mare és el més important del món. Tu sempre seràs el meu petitó. On volies anar, trapella?
   Es fa un silenci. Torna la veu:
   —Te'n recordes quan t'acotxava al bressol? Oi que sí?  No sé per què els nens han de créixer! Marxeu de casa i després... què?   Una mare, però, ho perdona tot. Ho és tot pel seu fill. Sempre! Per què marxar si és amb la mare amb qui has de viure? 
   La veu s'aturà un moment com per empassar-se saliva.
   —Hem de donar gràcies a Déu. Ara sé, gràcies a Déu, que no m'abandonaràs mai més. És Déu qui em dóna forces per tirar endavant. Sense mi, què serà de tu, fill meu?
   Sospira profundament.
   —Sort de Déu que tot ho veu! Hem de donar gràcies perquè has tornat i perquè no et deixarà marxar del meu costat mai més! I això, per una mare ho és tot!
   L'home, al llit i una mica més conscient de la seva situació, intenta moure els braços sense èxit.
   Pensa que potser somia. Ho deixa córrer i el pànic s'apodera d'ell i creu que si no dorm s'ha tornat boig i ja no toca ni quarts ni hores.
   La dona adverteix la inquietud de l'home. Segueix en to solemne, com si res:
   —No sé què hi veieu en buscar dones per casar-se, si amb la mare ho teniu tot! Si les mares tenim tot el que un fill pot necessitar...
   L'home comença a suar i desitja que tot sigui un malson. Ha reconegut la veu...
   —Fillet meu, si sabessis quant quant quant t'estima la teva mare!

   Des de la petita finestra de la porta dos homes, ben vestits i amb corbata, contemplen l'escena.
   —No puc esperar més. Hem de detenir-la ara mateix —Diu un d'ells.
   —No, encara no. Segons l'informe hem d'esperar pels reforços —respon l'altre i que sembla més gran.  
   —I ara! Si és un velleta inofensiva!
   —No ho saps?  Aquesta iaia té una acusació d'intent d'assassinat!
   —Com dius?
   —El que sents. Les càmeres de vigilància de l'aparcament la van enregistrar ficant-se a sota del cotxe del seu fillet per trencar el cable dels frens. Era ella.
   L'altre posa cara de sorpresa.
   —Sí, la mateixa que ara fa la gara-gara al desgraciat del fill que mai més podrà caminar. I tindrà sort si pot moure els braços.  I encara tindrà sort, la senyora. La tancaran en un psiquiàtric i no trepitjarà mai la presó.
   Es fa un silenci. El més veterà busca el tabac en les butxaques de l'americana.
   —Fem una cigarreta abans d'agafar-la?
   —Fet!
   Els policies abandonen el lloc sense adonar-se que la senyora els observa per l'espirall mentre s'allunyen pel passadís...

© Manel Aljama (abril 2012) adaptació del text d'abril de 2005
© il·lustració de www.photubucket.com

dimecres, 27 de juny de 2012

Carta del traductor Joan Sellent a E. Albee en ACEC-WEB.ORG


Tant si os dediqueu a la traducció com si no, aquesta carta és una mostra de com funcionen les coses últimament: "Ho vull aquí i ara"  "És així i punt. NO HI HA alternativa".  

Una agència literària diu a un traductor que utilitzi les paraules exactes!   

Carta del traductor Joan Sellent a E. Albee en ACEC-WEB.ORG

Compartit de facebook-ACEC per Manel Aljama (juny de 2012)

dimarts, 26 de juny de 2012

Safo de Lesbos



"Hi ha qui diu que un exèrcit o una tropa de cavallers, o una flota, és la cosa més bonica del món; per mi, en canvi, és el que estimes"
(Extret de "La Cosa més bonica del món" de Safo traducció de Jordi Cornudella)

Ens ha arribat molt poc de l'obra de Safo. El més probable és que fos una dona culta i educada i amb certa llibertat. Aquestes característiques en aquella època només les podia gaudir una hetera, una cortesana.  No hem de confondre cortesana amb prostituta. La cortesana de llavors seria comparable a la geisha actual.  La resta de les dones un cop es casaven quedaven confinades a la seva cambra, el gineceu d'on sortien en molt poques ocasions. 

Al segle XIX alguns estudiosos van relacionar Safo i la seva illa, Lesbos, amb el lesbianisme. Els seus poemes, però, en parlaven de l'amor, de la juventud, de les malaties...  En català tenim una excel·lent compilació dels cants (traducció de Maria Rosa Llabrés) i un estudi de Maria Àngels Anglada: "Les germanes de Safo", tots dos publicats per La Magrana.


Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,
i altres, de naus, és el més formós
sobre la negra terra; i jo dic que és
el que un estima.
I és molt senzill fer entendre això
a qualsevol; car Hèlena, que sobrepassava de molt
en bellesa els humans, va deixar
el marit més honorable
i va anar a Troia navegant,
i ni de la filla ni dels pares
es recordà per res, sinó que la va seduir...
...amb lleugeresa.
Ara m'ha recordat Anactòria,
que no és aquí.
D'ella més voldria el pas digne d'amor
i el guspireig lluminós del seu rostre,
que els carros lidis i guerrers lluitant a peu
amb totes les armes.
(Safo 16)


i sobre un llit flonjo,
suau...
deixaves lliure el desig...

Alguns enllaços sobre Safo:
Pandora, la dona en l'antiguitat: http://www.xtec.cat/~mgarci10/safo/safo.htm
MallorcaWeb: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiagrega/index.html#Safo
MallorcaWeb, poesia grega: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiagrega/index.html


Manel Aljama (juny 2012)
© Il.lustració Édouard-Henri Avril (1843-1928)

dimarts, 19 de juny de 2012

Metàfora d'una granoteta (Estem mig cuinats o no?)




M'ha arribat per correu electrònic.

Des de l'al·legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”,  passant per les faules de Jean de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees.
Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu conte seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència del lent canviar, que infecta la nostra salut, les nostres relacions, l’evolució social i l’ambient. Un condensat de vida i de saviesa que cadascú podrà plantar en el seu propi jardí  per gaudir-ne els fruits.

La granoteta que no sabia que s’estava coent…
   Imagina’t una cassola plena d’aigua freda  en la qual neda tranquil·lament una petita granoteta.
   Un petit foc s’encén sota la cassola, i l’aigua s’escalfa lentament.
   L’aigua, a poc a poc, es va posant tèbia,  i la granoteta ho troba més aviat agradable, i continua nedant.
   La temperatura de l’aigua continua pujant...
   Ara l’aigua està calenta, més del que la granoteta pugui fruir, se sent una mica cansada,  no obstant això, no s’espanta.
   Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta comença a trobar-ho desagradable, però està molt debilitada, per tant ho suporta i no fa res.
   La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement...  coent-se i morint.
   Si la mateixa granoteta hagués estat posada directament  a l’aigua a 50 graus, amb un cop de pota immediatament hauria saltat fora de la cassola.   Això demostra que, quan un canvi ve d’una manera suficientment lenta escapa a la consciència, i no provoca en la major part dels casos cap reacció, cap oposició, cap revolta…
   Si mirem què passa en la nostra societat des de fa algunes dècades, podem veure que estem sofrint una lenta deriva a la qual ens estem habituant.
   Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat a poc a poc banalitzades, i avui gairebé no preocupen, o deixen directament i completament indiferent  la major part de les persones.
   En nom del progrés, de la ciència, i de l’aprofitament, s’efectuen continus atacs a les llibertats individuals, a la dignitat, a la integritat de la naturalesa, a la bellesa i a la felicitat de viure.
   Lentament, però inexorablement, amb la constant complicitat de les víctimes, inconscients, o potser incapaces de defensar-se.
   Les negres previsions per al nostre futur en lloc de suscitar reaccions i mesures preventives,
no fan més que preparar psicològicament  la gent per acceptar les condicions de vida decadents, i també dramàtiques.
   El martelleig continu d’informacions per part dels mitjans satura els cervells, que no estan ja en condicions de distingir les coses.
Quan vaig parlar d’aixòper primera vegada, era pensant en el demà...

Ara és per a AVUI!!!
Consciència o cocció,  hem d’elegir!
Llavors, si no estàs com la granoteta ja mig cuinat, dóna un saludable cop amb les teves potes abans que sigui massa tard!

Editat per Manel Aljama (juny 2012)