divendres, 17 de gener de 2020

La soledat del llebrer ja és relaitat


La Soledat del Llebrer, guanyadora del XVIIIè Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca ja és una realitat.

#LasSoledatdelLlebrerManelAljama
S'estrena a Tiana 2020, dins la taula "Cinc negres amb un Saxo"
Publicat per Pagès Editors.


dilluns, 13 de gener de 2020

8è Tiana Negra 2020

Cartell Tiana Negra 8a. Edició
El proper 17 de gener arrenca la 8è edición de Tiana Negra.  Nova comissària, Anna Maria Villalonga i ganes renovades en el festival de novel·la negra de referència en Català.

Programa
Programa Tiana Negra 2020


dijous, 9 de gener de 2020

Tú tens la clau. El comerç de proximitat és salut



En els darrers 4 anys han tancat més de 800 petits comerços a Balears. TU TENS LA CLAU. Un curtmetratge dirigit per Ernest Riera i produït per Vivirdelcuento comunicació per a Pimeco. Amb Patxi Arostegui, Biel Barrera y Blanca Creus

Vídeo de desembre de 2019

divendres, 3 de gener de 2020

Roda de Premsa Tiana Negra 2020


Tiana Negra 2020: Vuitè festival de novel·la negra catalana
17 i 18 de gener de 2020

El festival Tiana Negra arriba a la seva vuitena edició amb nova directora, Anna Maria Villalonga, i nova alcaldessa de Tiana, Marta Martorell. Després d’un cicle de set festivals amb un gran èxit, Villalonga agafa el relleu amb algunes novetats però intentant mantenir l’essència d’un festival pioner i de referència de la literatura negra en català. Entre les grans novetats d’aquest any hi ha un espai dedicat a la poesia negra, la recuperació d’un espectacle teatral a càrrec d’una de les companyies locals, i el Concurs de relats negres amb els estudiants de l’Institut de Tiana. Aquest serà també un festival d’homenatges, el dedicat a l’escriptora Isabel-Clara Simó que inaugurarà el festival, i el dedicat a Andrea Camilleri, mort l’estiu passat, un acte que tancarà l’edició del 2020. De nou passaran pel Tiana Negra els principals noms de la literatura negra en català, en una vintena d’activitats, que ompliran dos dies d’un festival consolidat i que marca el tret de sortida a l’any literari negre.

Tiana Negra és com casa meva. Per tant, trobar-me ara amb el desafiament de fer-me’n càrrec representa molt per a mi. Només espero estar a l’alçada, perquè en Sebastià Bennasar ha deixat el llistó molt alt.” Anna Maria Villalonga.

Anna Maria Villalonga ha agafat el relleu a Sebastià Bennasar en la direcció del Tiana Negra amb molta il·lusió i responsabilitat. El festival del 2020 se celebrarà els propers  17 i 18 de gener i omplirà per vuitè any consecutiu la Sala Albèniz del Casal de Tiana amb el millor de la literatura negra en català. Amb un quinzena d’activitats, i amb la participació un any més dels autors més destacats de la literatura negra actual i de les editorials més destacades del gènere. També s’estrena al Tiana Negra la nova alcaldessa Marta Martorell, que creu que el Tiana Negra fa que el poble sigui un referent en l’àmbit de la cultura catalana i que acosta la literatura als vilatants i vilatanes.

“Crec que el tret diferencial de ser un Festival únicament en llengua catalana i que es faci a Tiana ens aporta ser referents en l'àmbit català i això sempre és un repte en l'àmbit municipal, molt difícil d'aconseguir. Però a la vegada, crec que poder donar a conèixer la literatura, entre els nostres vilatans i fomentar la lectura en el món digital en el qual estem vivint és tota una gran aportació pel poble de Tiana. Fomentar lectors i lectores és fomentar coneixement i cultura. 'Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar' James McCosh”. Marta Martorell, alcaldessa de Tiana.

El proper 9 de gener celebrarem una Roda de premsa de presentació del festival a la Llibreria Laie. Us deixem la invitació i us hi esperem a tots i totes!

 La Vall Fosca és un dels protagonistes del Tiana Negra 2020 amb dues novel·les ubicades en aquest gran enclavatge. Hem parlat amb David Marín autor de El purgatori ambientada a la Vall Fosca i hem parlat de la novetat La memòria de la Vall Fosca. També us deixem els enllaços amb l’entrevista que vàrem als autors Joan Carles Ventura, Tuli Márquez i Maribel Torres i  a la nova directora Anna Maria Villalonga i a l’alcaldessa Marta Martorell.

dijous, 2 de gener de 2020

Si la vaga et molesta per Jordi Fernando a Facebook


França està immersa en una lluita al carrer de les de primer ordre. Sovintegen les manifestacions, amb inici pacífic i final de trencadissa, hi ha vagues declarades i encobertes, i sobretot hi ha molta gent al carrer, gent farta, gent que lluita contra el retall perpetrat pel govern Macron a les pensions i a l’edat de jubilació.

No cal ser profeta per dir que aquest problema el viurem a casa nostra els pròxims anys o potser mesos, perquè la guardiola de les pensions està plena de teranyines gràcies a la impresentable gestió dels desgoverns Rajoy-Sánchez, i la jubilació del baby-boom de la dècada de 1960 és immediata.

A les manifestacions de França no he vist cap revolució dels somriures ni ningú que doni clavellets a la policia. Aquí la gent, quan es manifesta, fa cara de mala llet i aguanta el seu propòsit fins a les últimes conseqüències. I diu que si la vaga et molesta que te’n vagis a prendre pel sac.

Doncs més val que en prenguem nota, d’aquesta actitud, per allò tan vell —ja ho deia Jafudà Bonsenyor a finals del s. XIII— que diu: «Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar».

Els treballadors francesos tenen tota la raó: És millor la vaga que una jubilació de misèria. Doncs a veure què en treuen ells, i que en traurem nosaltres. S’admeten apostes.

El mei comentari:
L'Euro!   L'UE res a veure amb aquell Mercat Comú nascut després de la IIGM i tans sols per no posar arancels al menjar. Res a veure. Sort que la "Constitució Europea" que tant defensava ZP, es va aturar a Holanda... Ara, com va preveure Deulofeu, l'Europa de les nacions vol treure's de sobre l'Europa dels estats.



Publicat per Jordi Fernando, editor a Facebook el 30 de desembre de 2019
 

dimarts, 31 de desembre de 2019

TORNEU-NOS ELS ACCENTS DIACRÍTICS! | Leo




Missatge en forma de videoclip pels senyors membres de l'Institut d'Estudis Catalans. Vaig anar al centre i com que no em van obrir la porta els vaig cantar aquesta cançó. Espero que l'escoltin. La compartiu? :)

Llarga vida als pronoms febles, les dièresis, els apòstrofs, accents diacrítics i totes les característiques ortogràfiques peculiars i meravelloses de la nostra estimada llengua catalana.

(Infinites gràcies a tots els Lomons per haver participat en aquesta causa. Pompeu, des del cel, us ho agraeix!!! I jo, també...) QUE CORRI EL MISSATGE. COMPARTEIX!!! (si hi estàs d'acord, clar... ;))

Vídeo de 3 minuts de durada fet al 2016. Visiteu el canal.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=hRvmpkzgGqU

dissabte, 28 de desembre de 2019

Records Inesborrables

Photo by Harrison Broadbent on Unsplash

Charles Byron, enginyer de robòtica de Babbage Corporation va aconseguir, després de molts esforços i dificultats, tirar endavant el projecte més important de la seva vida. A més de lluitar contra el departament financer i el consell d’administració, va haver de fer front a l’enveja dels caps dels altres departaments, erms d’idees útils, àvids, però, de grimpar dins l’estructura de l’empresa. L’economia als inicis dels segle XXII no era massa bona.

En la seva construcció va emprar peces estàndard i de rebuig. No va utilitzar el millor processador disponible. L’única cosa que va demanar va ser que tingués la major quantitat de memòria i uns “buffers” proporcional a aquesta memòria. El va revestir amb pell blanca i al cap l’hi van posar faccions caucàsiques, malgrat que els blancs occidentals ja eren una  minoria minoritària en aquell mar d’ulls ametllats i pell pàl·lida. Els africans purs, feia anys que havien desaparegut. Li va posar per nom Lovelace, el cognom d’Ada, la seva parella. 

Desestimà la inserció de programari i coneixements d’un sol cop, com es feia amb la resta de robots. Fer-lo d’aquesta manera havia portat problemes de personalitat amb els androides. Les revoltes robòtiques a les colònies eren una bona prova que el mètode d’ensinistrament no era el més adient. Va estimar-se més, portar-lo a casa seva per completar la seva educació de forma gradual. Així el processador podia treballar amb més comoditat i podria organitzar millor els indexes de la seva base de dades. 

A casa, amb l’ajuda de la seva companya, Charles va poder completar el seu projecte. Al principi, Ada va malfiar de tenir a casa un robot sense programar. Ella no es portava la feina a casa i no entenia perquè el seu company ho feia. Però quan va veure quina mena d’educació inseria en la màquina, s’hi va afegir a la tasca. Quan Charles se n’anava a dormir cansat, ella agafar els llibres electrònics pendents i llegia o recitava els textos. Era absurd fer això. Podia haver-lo connectar a l’ordinador central de la casa que hagués fet la mateixa feina, però ella “ja sabia” quin era el propòsit de Charles. 

No van poder acabar la feina. Un dia,  representants de TransMind, la companyia rival, es van presentar en Babbage Corporation amb intenció d’adquirir algun robot de baix cost amb gran capacitat de memòria. Charles s’hi va negar, però va haver de cedir perquè Lovelace fins llavors, no havia generat ni cèntim de benefici. El van convèncer dient que amb els beneficis obtinguts li deixarien fer-ne més exemplars com Lovelace. A més, si es negaven, TransMind podria adquirir Babbage en la borsa i d’aquesta manera se l’emportarien de franc. Charles i Ada es van agafar unes vacances per refer-se del tràngol. 

Els de TransMind van tancar Lovelace en un soterrani. Els enginyers van suar la cansalada. El cervell de la màquina era limitat i la seva gran memòria difícil de reescriure. S’hi van estar mesos amb aquell prototipus.  
—T'has assegurat que s'han esborrat tots els records anteriors? —va preguntar l'enginyer encarregat del projecte.
—Sí, ha estat difícil, però ja ho he aconseguit —va respondre l'enginyer de desenvolupament.
—Més et val ja que ens hi juguem molt —feu l'encarregat.

L’economia havia empitjorat molt. La parella havia perdut la feina i es va afegir a la gent que cada dia protestava per les duríssimes condicions de vida. Cada dia es produïen detencions, però la protesta no minvava. 

Va arribar el gran dia i es va presentar en societat el nou Lovelace. Vestit de policia i armat amb una nova i potent arma. Les autoritats de la polis van decidir estrenar-la contra els manifestants. A Charles se li va glaçar la sang. El seu “fill” no el reconeixia”. Ada, però va ser més hàbil. Va treure un llibre electrònic i va començar a llegir un dels poemes amb què havia educat el robot. Lovelace va deixar caure l’arma i els altres policies van tirar enrere.
—Com ho sabies, si no t’ho havia dit mai? —preguntà Charles.
—Ho vaig veure de seguida que havies construït una màquina perquè tingués ètica i records inesborrables —respongué Ada. 

No tenien cap més arma que els seus coneixements.


© Manel Aljama, agost 2008 i revisat novembre 2019
© Imatge Harrison Broadbent on Unsplash
Publicat al número 84 de la Revista La Tortuga Avui.