dimecres, 19 de desembre de 2018

Avui, Sons de Prop número 8



Marxem de vacances. Avui, en directe, el programa número 8 de Sons de Prop. 

Pots escoltar l'audio del programa número 7 : http://www.montcadaradio.com/#!/programs/sonsdeprop/montcadaradio_podcast_1776
 
Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 17 de desembre de 2018

15 minuts de pensaments


Aquest dilluns 17 de desembre a les 20.45, davant l'estació de FGC de Can Feu-Gràcia, 15 minuts de pensaments per als presos polítics amb veus de diversos autors de Sabadell.

Amb textos del bloc, Que la cultura ho inundi tot!

diumenge, 16 de desembre de 2018

Sons de Prop - programa número 7



Ja pots escoltar l'audio del programa número 7 de Sons de Prop, fins el proper dimecres que emetrem en directe el programa número 8. El darrer de 2018

Escolta o descarrega: http://www.montcadaradio.com/#!/programs/sonsdeprop/montcadaradio_podcast_1776
Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dimarts, 11 de desembre de 2018

Bilingüisme per Manuel de Pedrolo


El bilingüisme, entre nosaltres vol dir bilingüisme obligatori només per als catalans, i això  és simplement  mortal.
Manuel de Pedrolo.
Revista Alella. Entrevista. Tardor 1984

divendres, 7 de desembre de 2018

Cloenda de l'any Pedrolo


Aquesta tarda (4-12-2018) ha acabat #AnyPedrolo. 
No hi he pogut anar. 
Un desig: que no torni a caure en l'oblit ni al 2019 ni mai.

dimecres, 5 de desembre de 2018

Sons de prop, avui que no hi ha programa, emportate'l




5 de desembre: No tenim programa, però pots escoltar el programa núm 6 si no ho has fet encara!
 
Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

diumenge, 2 de desembre de 2018

Més fals que un duro sevillano



Trobo la ciutat molt més bruta i decadent que quan la vaig visitar allà al 2007 i ancorada en el mateix període de temps que l’Espanya negra .Tots els països endarrerits fan el mateix per dissimular el seu l’endarreriment: promouen el consum de tota mena de ginys electrònics per fer veure que es tracta d’una societat avançada. Res més lluny. El telèfon mòbil és la tele de Franco. I costruir gratacels i centres comercials no fan més que amagar la veritable bellesa d’una ciutat no és ser més modern. 

En Sevilla és on he trobat la barreja més tòxica de feixisme i religió: imatges de verges i sants amb la bandera d’Espanya, fins i tot, rosaris amb la bicolor. Que no en faltin!  No tinc constància d’haver vist verges de Fàtima amb la de Portugal o figuretes de Lourdes amb la tricolor. No.
I posats a parlar de religió, què podem dir de la ciutat de la Setmana Santa, de la ciutat on un espectacle carrincló és considerat exemple d’art i de fe. Personalment opino que el més semblant a la fe és per a una persona, entrar paraplègic en un centre de rehabilitació i sortir-ne amb ganes de viure. Fuetejar-se, emborratxar-se i carregar a les espatlles durant una nit una imatge barroca (o grotesca) i de malt gust, no és fe.

I arribem al punt de la meva visita: impartir un curs de la tecnologia de virtualització que encara em dóna diners. Porto més de setze anys donant cursos d’aquest tipus. No n’hi havia vist res semblant: malbaratament de tecnologia punta i dels diners de l’erari amb què han comprat l’equipament.  Tot ha anat així: una acadèmia de Madrid em contacta per fer el curs. La infraestructura tecnològica la subministra un amic. Sembla perfecte. Però, el lloc és Sevilla i en unes aules que depenen de “La Junta”. Apareixen una tira de fuet d’intermediaris, comissionistes. Sospito que dins de l’aula, també n’hi havia de comissionistes que s’han dedicar a posar pals a les rodes en el desenvolupament normal i avorrit d’un simple curs. 

Res més trist que la pervivència de la dita “Més fals que un duro sevillano”.  Què farem, tot segueix igual a la Cova de Monipodio.

© text i il·lustració Manel Aljama desembre de 2018