dilluns, 22 d’abril de 2019

Cambia El Cuento




El projecte Little Revolutions se suma avui, Dia Internacional de les Dones, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils.

A través d'un vídeo es vol mostrar com la història de la Caputxeta Vermella és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpetua de manera continuada un abús que es normalitza i interioritza.

Enllaç; https://www.youtube.com/watch?v=xCEEKqcSFL0

dilluns, 15 d’abril de 2019

Catalunya, “polacs” o els altres jueus


Introducció

Diu la cançó de La Trinca que el poble català té una retirada amb els indis d’Amèrica. Penso que no és així, que la retirada és vers el poble jueu, en les virtuts més que no pas en els defectes.

No vull donar a entendre que el poble català sigui igual al poble jueu i ni molt menys que sigui com l’actual estat d’Israel. Potser sí que hem heretat de les comunitats jueves l’estima per la cultura pròpia, pel treball i per l’esforç (esos catalanes tan laboriosos) i és clar, “la pela” o més ben dit, l’estalvi o la riquesa. Entenc com a riquesa el mínim per viure sense luxes, però sense patir precarietat. Ho intentaré demostrar al llarg d’aquest article.

Cal tenir en compte que bona part de la influència jueva en Catalunya ha estat esborrada i manipulada. Cal tenir present que Girona al segle XIII era considerada com “la mare d’Israel” i segons fonts de la Bet Shalom Comunitat Jueva Progressista de Barcelona, els jueus de Girona, poca cosa tenien a veure amb els de Còrdova o de Toledo. La influència dels jueus catalans s’estenia fins al Llenguadoc...

Arguments coneguts contra els catalans

Dels jueus s’ha dit que:
  • Són miserables, usurers i que només volen els diners.
  • Que són “incultes” o tancats per no acceptar la cultura imposada sigui aquesta romana, cristiana, castellana, francesa...
  • Que són obstinats en l’ús de la seva llengua, lleis i costums
  • Es reconeix que són emprenedors, bons professionals (metges, arquitectes, traductors....)  i “laboriosos”.
Ens són familiars aquests arguments?  En tenim més mostres: als còmics dels anys seixanta, els jueus són prestadors o més ben dit, usurers, mentre que als catalans se’ls diu “os gusta la pela” o “si la bossa sona”.  També pot servir d’exemple com es parlava mal dels catalans que discutien el preu de la llana quan anaven a comprar a Extremadura. El fet és que els extremenys posaven a la venda capes de llana mullada amb aigua i amb pedretes pel mig...

Els valors jueus

Treball, estalvi, estudi i inversió

No és suficient amb rebre una herència, cal mantenir-la i fer-la créixer. El jueu genera riquesa i benestar, però sense ostentació. Un jueu no es vendria una casa per a comprar un Ferrari. Maimònides assenyalava que calia “substituir els bens temporals pels que són perdurables.

Cal que hi hagi un traspàs de coneixements. Cada casa jueva és en certa manera una biblioteca. En aquests llibres ja es pot aprendre La regla dels tres terços del bon inversor: la riquesa dividida en 3 parts (terres, negocis o inversió i diners en efectiu).  Els diners no són la finalitat, són el MITJÀ. Als dos anys ja saben llegir. El 70% de les inversions tecnològiques del NASDAQ són jueves.

Tenir el teu propi negoci

Tenir el teu propi negoci, ajudar els altres i guanyar amb netedat. La usura és lícita, “una cosa a canvi d’una altra”, però no és especulació. També està mal vist el kesef (la gasiveria). Per a un jueu, treballar per a un altre, és una xacra. La reinversió en el negoci és també important. Aquesta inversió pot ser monetària o d’investigació i innovació. També existeix la caritat, però amb “a canvi de”.  Estableix l’Halacà (Llei Jueva) que una part dels camps de conreu són pels pobres que poden anar a collir o sembrar. També, prohibeix que es reculli allò que cau de les mans durant la recol·lecció, perquè està destinat als pobres. 

Fer pinya

Aplegar-se. Mantenir els lligams familiars i aconseguir revertir l’adversitat en un avantatge. 

Bona Reputació

Tractar bé als empleats i pagar el seu sou sens retards forma part de la bona reputació jueva. No fer-lo és un pecat davant la Llei.

Estudi  i Coneixement

El bons jueus no acumulen terres, acumulen or i coneixements (en forma de llibres o de tecnologia de la informació). El 25% dels premis Nobel són jueus. El coneixement és molt important: poden robar-te o pots patir una desgràcia, però si saps con generar riquesa, tornaràs a refer-te. Ja sabem que diners sense coneixement és igual a fracàs, mentre que idees i coneixement, atrauen els diners.  Un detall: en cas de repartir tots els diners del món entre els seus els habitants, en menys d'un mes, els diners, tornarien a les mateixes mans.

Valors catalans

Treball, estalvi i inversió

De la desfeta del 1714 a ser una potència industrial a mitjan segle XIX. De l’adversitat de la fil·loxera al producte vinícola propi i de qualitat. Les caixes d’estalvi i les cooperatives agrícoles són un bon exemple de la socialització del capital. També la idea de “la caseta i l’hortet” o els habitatges socials dels primers anys del segle XX.  Quina idea és més d’estalvi que “tenir un raconet”.

Tenir el teu propi negoci

Tant a ciutat: comerços, magatzems, petits industrials (corders, sabaters, boters...) com al camp amb minifundis agrícoles encapçalats per la masia catalana.

Fer pinya

L’Associacionisme del segle XIX, les cooperatives, les agrupacions, els cors, les colles...

Bona reputació

El saber fer, la feina ben feta, l’excel·lència catalana han estat úniques.

Estudi i coneixement

Anar a copiar com van els telers o com es fa el xampany és un bon exemple de la voluntat d’aprendre.

Conclusió

Sense jueus, el poble català ha estat el poble jueu d’allò que es diu Espanya. No debades, ens han deixat bona empenta, fruit potser, de conversions mal fetes?  Deia el periodista Gabriel Jaraba, a propòsit de l’aberració de l’invent del “Lapao” que “el imperialismo español cambió el antisemitismo por el anticatalanismo, una vez se hubo quedado sin judíos.”

Així, els arguments que es feien servir contra un poble, es reciclen i es fan servir contra un altre. De fet, darrera d’una expulsió de jueus, sempre ha vingut una crisi econòmica. Qui feia la feina? Tots els cognoms castellans o catalans referits a oficis són d’origen jueu: Basté, Sabater, Oller, Ferrer, Bataner...

Hom diu que van ser els romans qui ens van donar tot. Tots sabem com és de bàsica la Llei de Moisès per a organitzar una societat: no robaràs, no mataràs... El cristianisme ha posat el perdó a discreció del pecador. La religió feta a mida dels emperadors romans. Paga impostos a Roma (al Cèsar el que és del Cèsar) i la pobresa és sempre bona per a guanyar-te el cel enfront del “has de procurar el benestar de la teva família”. Però això ja és tema d’un altre article.

© Manel Aljama, text i fotografies (Sinagoga Major de Barcelona)
Escriptor i comunicador
Aquest article apareix també al número 77 de la Revista Digital La Tortuga Avui

Bibliografia i documentació

Article publicat també al número 77 de la revista La Tortuga Avui

divendres, 12 d’abril de 2019

Populisme espanyol i ments tancades

Llegeixo en el Nacional la ressò d’unes declaracions del senyor Pablo Iglesias al diari que segons l’EGM és el més llegit a l’estat. En elles, entre d’altres perles diu: “No m'imagino Piqué jugant contra Espanya amb una altra selecció”.  Sí, senyor, això el que se’n diu Política d’alçada o Alta política. Faig broma, és evident.

Aquest senyor, Pablo Iglesias, amb escolta oficial des de fa anys, empleat del sistema que es va apropiar del moviment del 15M per a pujar al carro de la política i que calla davant l’aberració del judici als nostres líders, es dedica a opinar sobre si un jugador de futbol ha d’anar o no a jugar amb una selecció o una altra.

D’entrada seria decisió personal del senyor Piqué. Amb declaracions com aquesta es constata el gran dèficit democràtic que Espanya. Qui rep els vots, no sap que rep un mandat, creu que pot manar i és un gran error. Aquesta democràcia espanyola és una mala còpia de los “democracia orgánica” de Franco, però a més, amb populisme barat en afegir el futbol.

I altre tema relacionat amb aquestes declaracions és el de les ments tancades que té i tindrà l’estat espanyol per molts anys. No és capaç d’imaginar un futbolista, un professional, un mercenari jugant contra la seva selecció d’esport. Que és un esport!  Aquest galifardeu no deu saber què vol dir United Kindom, ni tampoc es fa la pregunta de per què quan es juga el Torneig Cinc Nacions de rugbi hi juguen País de Gal·les, Escòcia, Anglaterra...  És clar, el rugbi és massa complicat i el seu anglès és el “my taylor is rich”. Així, així no van enlloc. 

Però marxem!


© text Manel Aljama.
Fotografia portada del diari Marca.
Enllaços de la notícia:
https://www.elnacional.cat/ca/esports/pablo-iglesias-pique-marca-seleccio-espanyola_373876_102.html

dilluns, 1 d’abril de 2019

Suma't a la campanya #JoAcuso



Som testimonis del que realment va passar el 20-S i l'1-O. Al Judici a la Democràcia acusem l'Estat. Ja pots comprar els productes #JoAcuso a la botiga d'Òmnium: https://botiga.omnium.cat

dimecres, 27 de març de 2019

Cites de llibreries (2)



“Don’t patronize the chain bookstores. Every time I see some author scheduled to read and sign his books at a chain bookstore, I feel like telling him he’s stabbing the independent bookstores in the back.”
"No doni suport les llibreries de cadena. Cada vegada que veig que un autor està programat per llegir i signar els seus llibres en una llibreria de cadena, sento que que s'apunyala per l'esquena les llibreries indepedendents".
Lawrence Ferlinghetti

“The Bookshop has a thousand books,
All colors, hues, and tinges,
And every cover is a door
That turns on magic hinges.”

"La Llibreria té mil llibres,
tots colors, matisos i tenyits,
i cada coberta és una porta
que gira frontisses màgiques".
Nancy Byrd Turner

“To walk into a modern-day bookstore is a little bit like studying a single photograph out of the infinite number of photographs that could be taken of the world: It offers the reader a frame.”
"Entrar a una llibreria d'avui dia és una mica com estudiar una sola fotografia d'un infinit nombre de fotografies que podria ser pres del món: ofereix al lector un marc ".Nicole Krauss

Font: Bookriot
Foto: internet

dilluns, 25 de març de 2019

La mentida del judici


Escoltant atentament a tots els testimonis de la fiscalia i l'advocacia de l'estat, no entenc per què no els deixen lliures ja i decideixen acabar amb aquesta vergonya de judici. És lamentable la imatge que està donant Espanya al món. No té cap sentit, més enllà d'aquesta decrèpita voluntat de defensa a ultrança, i absolutament irracional, de la Unitat d'Espanya.

Text Original: Escuchando atentamente a todos los testimonios de la fiscalía y la abogacía del estado, no entiendo por qué no los dejan libres ya y deciden acabar con esta vergüenza de juicio. Es lamentable la imagen que está dando España al mundo. No tiene ningún sentido, más allá de esa "viejuna" voluntad de defensa a ultranza, y absolutamente irracional, de la Unidad de España.

Alex Garcia, Periodista (Facebook. 7/3/19)
© Foto Metro Goldwin Mayer  ("El planeta de los simios")

dimecres, 20 de març de 2019

Cites de llibreries


"Love walking into a bookstore. It’s like all my friends are sitting on shelves, waving their pages at me."
"M'encanta anar a una llibreria: és com si tots els meus amics estiguin asseguts a les prestatgeries passant les meves pàgines".Tahereh Mafi

“What I say is, a town isn’t a town without a bookstore. It may call itself a town, but unless it’s got a bookstore, it knows it’s not foolin’ a soul.”
"El que dic és que una ciutat no és una ciutat sense una llibreria. Es pot anomenar un poble, però tret que tingui una llibreria, sap que no enganya la seva ànima".
Neil Gaiman

“I have gone to [this bookshop] for years, always finding the one book I wanted—and then three more I hadn’t known I wanted.”
"He anat a [aquesta llibreria] des de fa anys, sempre trobant-ne el llibre que volia, i després tres més que no sabia que volia ".
Mary Ann Shaffer

Font: Bookriot
Foto: Nois mirant una llibreria (1943)