dimecres, 15 de maig de 2019

Falsa democràcia


El context
El procés català ha servit per a constatar que la democràcia espanyola és una falsa democràcia. Mai ho ha deixat de ser, falsa. Quan escric això, el judici ignominiós contra càrrecs electes catalans per complir el seu mandat, per posar les urnes a disposició de qui els va votar, no s’ha aturat. A l’exili tenim gent que ni tan sols ocupava càrrecs de responsabilitat i fins i tot un raper.

La Constitució Espanyola de 1979 va portar la majoria d’edat, el drets de vot i ser candidat,  així com el reconeixement dels partits polítics. Aquesta llei, però, dit en paraules d’un catedràtic de dret com García de Enterría: “és molt rígida per a poder adaptar-se als temps”. I així ha estat. Si bé, es va legalitzar el PCE, els assassins del règim van quedar “perdonats” i van conservar tots els seus càrrecs, tant en la justícia com en el món de l’empresa. Per exemple, als anys dels “Planes de desarrollo” els càrrecs cessants eren recol·lectats a l’INI, i avui dia, en empreses de l’IBEX 35. No em creieu?   Un parell d’exemples:

On era Martín Villa en 1976? Era Governador Civil de Barcelona. On és ARA? És conseller a ENDESA, empresa que té el monopoli energètic d’Espanya.

On anava un ministre cessat en temps de Franco?   A RTVE o a la SEAT. On van ara?  Al consell d’algun banc o aterren en una empresa de l’IBEX 35.

La transició o la rendició?
El sistema muntat a la mort del dictador és un calc de la “Restauración Borbónica” del segle XIX i una molt mala còpia del sistema parlamentari britànic. No debades, els anglesos porten segles de tradició democràtica de la que Espanya està mancada.

El Partit Comunista legalitzat a la transició es va desfer en vot “útil” cap el PSOE, el nou partit liberal de la II Restauració Borbònica. A Catalunya el primer que es va desfer va ser l’Assemblea de Catalunya. Quina casualitat!

A Catalunya es pot dir que fins 1992 hem tingut una democràcia de més qualitat que a la resta d’Espanya. Els primers alcaldes de 1979 venien del combat, d’associacions de veïns, de col·lectius antimilitaristes, de grups de dones, del món intel·lectual, etc. Això es va aturar, si més no, alentir quan els sociates van anar a la recerca del feixista Samaranch.  Els Jocs Olímpics van posar a Barcelona en el món, mentre que el COI va canviar les normes per evitar que Catalunya sense estat hi podés participar... Amb Samaranch al capdavant del COI i de la llavors La Caixa.

I entre 1988 i 1992 independentistes com Núria Cadenes van estar empresonats. No feia molt que Pilar Miró havia tingut problemes amb la justícia militar per la seva pel·lícula “El crimen de Cuenca”.

Després de les olimpíades, molts alcaldes del 79 es van retirar. Van ser substituïts per homes de partit, sense cap experiència pràctica en els problemes de la ciutat, sense viure a ciutat. Tinc un bon record de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) on vaig treballar i també el tinc com a usuari. Es defensava el consumidor. En canvi, al 2004, amb els ajuntaments en comunió amb les empreses de telefonia, els bancs, les elèctriques vam veure que els consistoris no eren els nostres, que com passa en la faula, la granota havia estat bullida a foc lent.

Els noranta de les olimpíades ens van portar també les televisions privades, la destrucció del model d’emissores de ràdio locals i la reforma educativa. D’això en parlaré en un altre bitllet.

Sense cultura democràtica
La democràcia ha retrocedit. Hi ha poca cultura. Un substrat franquista de ment simple que vol tenir tot senzill: “Alguien que mande”  o “ Cumplir a ley“. Pateixen quan han de triar perquè els és fàcil haver de triar entre PROHIBIT i OBLIGATORI.

No us puc convèncer. Pareu esment a la vostra escala de veïns (si és que en viviu). No recordeu notes redactades en castellà i amb faltes amb perles com “Queda terminantemente prohibido”.

(c) Text Manel Aljama, 11 de maig de 2019
(c) Fotografia publicada a http://www.diariopublicable.com/especiales/2992-la-noche-mas-triste-en-la-vida-de-los-personajes-de-quino.html
Per a saber més: https://diario16.com/por-que-espana-no-es-una-democracia/

dilluns, 13 de maig de 2019

La veritat sobre la Colla de Sabadell


Conferència La veritat sobre la Colla de Sabadell
a Càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja i Àngels Casanovas
al Museu d'Història de Sabadell el dimarts 14 de maig de 2019 a les 7 del vespre

#AnycolladeSabadell
Organitza Òmnium Cultural

diumenge, 28 d’abril de 2019

Després del 28A


  1. Pedro Sánchez ha sabut jugar la seva carta de fer “el Rajoy” i oferir una imatge de centre lluny dels incendiaris de Cs, Vox i PP.
  2. El PP s’ha equivocat a Espanya amb Casado, un mediocre clon de Rivera i a Catalunya amb una mala còpia d’Arrimadas que ja és dir.
  3. Esquerra Republicana l’ha encertada, i tot indica que per força el pacte haurà de ser PSOE-Podemos amb ERC, Junts per Catalunya i PNB.
  4. Podemos paga el vot útil (que va al PSOE i la seva ambiguitat amb temes com Catalunya i els presos polítics (escissions).
  5. Cs és un partit artificial sense esperit, fet amb ignorants, aprofitats i grimpadors que han passat per més de 3 partits ja.

Pactes lògicsPSOE+PODEMOS+ERC
PSOE+PODEMOS+PNB+Junts per Catalunya
PSOE+PODEMOS+PNB+Bildu

Amb Cs funcionaria, però ho pagaria car el PSOE


Il·lustració Alumnes que no fan religió (primària i secundària). Font Ministerio de Educación.

divendres, 26 d’abril de 2019

Abans del 28A

Per molt que diguin les enquestes, el mapa electoral espanyol no ha canviat substancialment des de la transició. Tant PP com PSOE tenen els seus graners de vots. Llocs on amb molt poques paperetes es garanteixen diputats. Si no em creieu, repasseu les eleccions: quan PSOE treu 202, 186… , el PP no baixa 100. I si el PP té 190, el PSOE en treu 110.  Ho van fer així, “atado y bien atado”.  Aquest patró es repeteix gràcies a un electorat poc culte i immadur democràticament parlant: no trien qui administrarà la “res publica”, trien el civil que manarà en la caserna que és Espanya.

Anem al 28A:
  1. PSOE necessita d’Andalusia i Catalunya. Es possible que allà s’hagi recuperat, però a Catalunya, perd en favor de Cs.
  2. Al PP li passa el mateix, perd vots amb Cs i VOX a la resta d’Espanya.
  3. VOX és el que era Fuerza Nueva. Un monstre creat en la transició i que devorarà al seu creador. Temps al temps.
  4. El millor resultat possible és un escenari ingovernable en clau espanyola. Tot i que guanyi el PSOE, no podrà sumar. Espanya no és una democràcia ni consolidada ni moderna.
  5. El pacte d'Andalusia no el faran a Espanya, hi ha massa a perdre.
  6. Raons:
    • Pacte PSOE-Cs d’Andalusia, en 4 anys, derrota de PSOE (2018),
    • Pacte PP-Cs-VOX en Espanya?, en 4 anys, perd el PP en favor de Cs.
    • PSOE i Podemos? Ha ha ha!  PSOE no pactaria per les mateixes raons.  Això a Portugal!
  7. Espanya, repeteixo no és prou madura per a fer pactes i tripartits.
  8. A més, després del 28A hi haurà tensions al tripartit andalús.
  9. Amb una Espanya ingovernable, tenim possibilitats:
    • Els que pensin que el PSOE amb ERC pactaran un referèrendum porten un lliri a la mà.
    • Una DUI, mobilitzacions o un president titella (funcionari) imposat per Berlin que sí que s’avindria a fer un referèndum perquè cal cobrar el deute i ja està bé d’eleccions en el PIG que és Espanya.

Visca la República Catalana i visca la República Espanyola, si és que l'aconsegueixen.

dilluns, 22 d’abril de 2019

Cambia El Cuento




El projecte Little Revolutions se suma avui, Dia Internacional de les Dones, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils.

A través d'un vídeo es vol mostrar com la història de la Caputxeta Vermella és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpetua de manera continuada un abús que es normalitza i interioritza.

Enllaç; https://www.youtube.com/watch?v=xCEEKqcSFL0

dilluns, 15 d’abril de 2019

Catalunya, “polacs” o els altres jueus


Introducció

Diu la cançó de La Trinca que el poble català té una retirada amb els indis d’Amèrica. Penso que no és així, que la retirada és vers el poble jueu, en les virtuts més que no pas en els defectes.

No vull donar a entendre que el poble català sigui igual al poble jueu i ni molt menys que sigui com l’actual estat d’Israel. Potser sí que hem heretat de les comunitats jueves l’estima per la cultura pròpia, pel treball i per l’esforç (esos catalanes tan laboriosos) i és clar, “la pela” o més ben dit, l’estalvi o la riquesa. Entenc com a riquesa el mínim per viure sense luxes, però sense patir precarietat. Ho intentaré demostrar al llarg d’aquest article.

Cal tenir en compte que bona part de la influència jueva en Catalunya ha estat esborrada i manipulada. Cal tenir present que Girona al segle XIII era considerada com “la mare d’Israel” i segons fonts de la Bet Shalom Comunitat Jueva Progressista de Barcelona, els jueus de Girona, poca cosa tenien a veure amb els de Còrdova o de Toledo. La influència dels jueus catalans s’estenia fins al Llenguadoc...

Arguments coneguts contra els catalans

Dels jueus s’ha dit que:
  • Són miserables, usurers i que només volen els diners.
  • Que són “incultes” o tancats per no acceptar la cultura imposada sigui aquesta romana, cristiana, castellana, francesa...
  • Que són obstinats en l’ús de la seva llengua, lleis i costums
  • Es reconeix que són emprenedors, bons professionals (metges, arquitectes, traductors....)  i “laboriosos”.
Ens són familiars aquests arguments?  En tenim més mostres: als còmics dels anys seixanta, els jueus són prestadors o més ben dit, usurers, mentre que als catalans se’ls diu “os gusta la pela” o “si la bossa sona”.  També pot servir d’exemple com es parlava mal dels catalans que discutien el preu de la llana quan anaven a comprar a Extremadura. El fet és que els extremenys posaven a la venda capes de llana mullada amb aigua i amb pedretes pel mig...

Els valors jueus

Treball, estalvi, estudi i inversió

No és suficient amb rebre una herència, cal mantenir-la i fer-la créixer. El jueu genera riquesa i benestar, però sense ostentació. Un jueu no es vendria una casa per a comprar un Ferrari. Maimònides assenyalava que calia “substituir els bens temporals pels que són perdurables.

Cal que hi hagi un traspàs de coneixements. Cada casa jueva és en certa manera una biblioteca. En aquests llibres ja es pot aprendre La regla dels tres terços del bon inversor: la riquesa dividida en 3 parts (terres, negocis o inversió i diners en efectiu).  Els diners no són la finalitat, són el MITJÀ. Als dos anys ja saben llegir. El 70% de les inversions tecnològiques del NASDAQ són jueves.

Tenir el teu propi negoci

Tenir el teu propi negoci, ajudar els altres i guanyar amb netedat. La usura és lícita, “una cosa a canvi d’una altra”, però no és especulació. També està mal vist el kesef (la gasiveria). Per a un jueu, treballar per a un altre, és una xacra. La reinversió en el negoci és també important. Aquesta inversió pot ser monetària o d’investigació i innovació. També existeix la caritat, però amb “a canvi de”.  Estableix l’Halacà (Llei Jueva) que una part dels camps de conreu són pels pobres que poden anar a collir o sembrar. També, prohibeix que es reculli allò que cau de les mans durant la recol·lecció, perquè està destinat als pobres. 

Fer pinya

Aplegar-se. Mantenir els lligams familiars i aconseguir revertir l’adversitat en un avantatge. 

Bona Reputació

Tractar bé als empleats i pagar el seu sou sens retards forma part de la bona reputació jueva. No fer-lo és un pecat davant la Llei.

Estudi  i Coneixement

El bons jueus no acumulen terres, acumulen or i coneixements (en forma de llibres o de tecnologia de la informació). El 25% dels premis Nobel són jueus. El coneixement és molt important: poden robar-te o pots patir una desgràcia, però si saps con generar riquesa, tornaràs a refer-te. Ja sabem que diners sense coneixement és igual a fracàs, mentre que idees i coneixement, atrauen els diners.  Un detall: en cas de repartir tots els diners del món entre els seus els habitants, en menys d'un mes, els diners, tornarien a les mateixes mans.

Valors catalans

Treball, estalvi i inversió

De la desfeta del 1714 a ser una potència industrial a mitjan segle XIX. De l’adversitat de la fil·loxera al producte vinícola propi i de qualitat. Les caixes d’estalvi i les cooperatives agrícoles són un bon exemple de la socialització del capital. També la idea de “la caseta i l’hortet” o els habitatges socials dels primers anys del segle XX.  Quina idea és més d’estalvi que “tenir un raconet”.

Tenir el teu propi negoci

Tant a ciutat: comerços, magatzems, petits industrials (corders, sabaters, boters...) com al camp amb minifundis agrícoles encapçalats per la masia catalana.

Fer pinya

L’Associacionisme del segle XIX, les cooperatives, les agrupacions, els cors, les colles...

Bona reputació

El saber fer, la feina ben feta, l’excel·lència catalana han estat úniques.

Estudi i coneixement

Anar a copiar com van els telers o com es fa el xampany és un bon exemple de la voluntat d’aprendre.

Conclusió

Sense jueus, el poble català ha estat el poble jueu d’allò que es diu Espanya. No debades, ens han deixat bona empenta, fruit potser, de conversions mal fetes?  Deia el periodista Gabriel Jaraba, a propòsit de l’aberració de l’invent del “Lapao” que “el imperialismo español cambió el antisemitismo por el anticatalanismo, una vez se hubo quedado sin judíos.”

Així, els arguments que es feien servir contra un poble, es reciclen i es fan servir contra un altre. De fet, darrera d’una expulsió de jueus, sempre ha vingut una crisi econòmica. Qui feia la feina? Tots els cognoms castellans o catalans referits a oficis són d’origen jueu: Basté, Sabater, Oller, Ferrer, Bataner...

Hom diu que van ser els romans qui ens van donar tot. Tots sabem com és de bàsica la Llei de Moisès per a organitzar una societat: no robaràs, no mataràs... El cristianisme ha posat el perdó a discreció del pecador. La religió feta a mida dels emperadors romans. Paga impostos a Roma (al Cèsar el que és del Cèsar) i la pobresa és sempre bona per a guanyar-te el cel enfront del “has de procurar el benestar de la teva família”. Però això ja és tema d’un altre article.

© Manel Aljama, text i fotografies (Sinagoga Major de Barcelona)
Escriptor i comunicador
Aquest article apareix també al número 77 de la Revista Digital La Tortuga Avui

Bibliografia i documentació

Article publicat també al número 77 de la revista La Tortuga Avui