dissabte, 12 d’agost de 2017

Al meu cap una llosa d'Olga Xirinacs


"Al meu cap una llosa"  Premi Sant Jordi 1984 i Premi de la Crítica Serra d'Or 1986.
En tinc dues edicions, la foto de la més recent és la que he deixat.

Fragmaent de la ressenya d'Helena Bonals:
«Cada capítol comença d’aquesta manera, doncs, passant del realisme narratiu més clar, continuant amb una història inventada, i acabant amb les reflexions d’”Ella”, el fantasma, llum o ombra de Virginia, que són on l’obra es torna més creativa, poètica. Per a tots els gustos, doncs. Dual en la forma i en el contingut, sempre sol ser marcadament poètica, aquesta obra.»

La podeu llegir en
http://anticanons.blogspot.com/2009/03/al-meu-cap-una-llosa-dolga-xirinacs-el.html

Més informació:
Olga Xirinacs, escriptora de capçalera de 2014

divendres, 28 de juliol de 2017

Perquè un dia torni la cançó a Sinera d'Espriu en altres veus




Perquè un dia torni la cançó a Sinera (Les hores)

El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.



Altres enllaços: Salvador Espriu
El video de Sílvia Coppulo té restriccions per inserció en blocs: http://www.manelaljama.com/2012/09/perque-un-dia-torni-la-canco-sinera-de.html

Sílvia Cóppulo recita Espriu: https://www.youtube.com/watch?v=ehUqnRDQjzM
Vegeu també: http://www.manelaljama.com/search/label/Salvador%20Espriu
i també la versió de Laia Guiteras

dimecres, 19 de juliol de 2017

Catalunya i Occitània


Debat al Real Cercle Artístic amb escriptors, catedràtics, vernaclistes i estudiosos de la historia oculta i potser, la veritable, de la mà de Jordi Salat (CEDOCAT)

Més entrades
Simbolisme i catalanitat en l'obra de Puig i Cadafalch

dissabte, 13 de maig de 2017

dimecres, 26 d’abril de 2017

Futur Imperfecte a l'EOI


Un plaer que el departament de català de l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell hagi triat #FuturImperfecteManelAljama com a lectura dels alumnes i m'hagi convidat a parlar una estona sobre el gènere o contenidor que és la ciència ficció.

#FuturImperfecteManelAljama serà lectura a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) de Sabadell.



diumenge, 19 de febrer de 2017

Simbolisme i catalanitat en l’obra de Puig i Cadafalch


Conferència Simbolisme i catalanitat en l’obra de Puig i Cadafalch
Per Jordi Salat,  dijous 16 de febrer de 2017 al Memorial 1714.

Jordi Salat, amb el seu llarg coneixement del simbolisme ens va demostrar l’autèntic simbolisme de les columnes de Puig i Cadafalch.  Les llums de la Font Màgica de Montjuic havien de formar les quatre barres vermelles sobre les cinc grogues. Jordi Salat, defensa també, que més enllà del compromís per Catalunya que tenia l’arquitecte, la veritable intenció de les columnes no era aquesta, més material, sinó una altra molt més espiritual i elevada que si algú en té dubtes, pot viatjar pel món i veure com a grans ens trobem les quatre columnes, les victòries, les estrelles. Tot aquests símbols ens acompanyen, ens parlen des de fa segles. L’home actual, però, ha tergiversat el veritable sentit de tots aquests símbols. Tenim ara una oportunitat per restituir als monuments el seu veritable sentit.

Jordi Salat Orteu. Ecriptor, assessor cultural de Monumenta. Autor del llibre "Les quatre columnes catalanes" editades per Llibres de l’índex 2004.

Podeu trobar Jordi Salat al Blog Vernacle: http://vernaclistes.blogspot.com.es/


dimecres, 1 de febrer de 2017