dilluns, 6 de juliol de 2020

Mijan dels setanta: joc de tenis electrònic que Canales ignora

Joc de tenis que Canales no es mira

El 1975 ja es podia jugar amb les primeres "maquinetes" i consoles. El més comú era el joc de tenis. Al 1980 va aparèixer Pac-Man i el aparells eren en color. Canales, però no tenia ulls per aquest tipus de ginys.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

divendres, 3 de juliol de 2020

De vacances



Seguim amb els costums més hispànics. El primer, “la cultura és prescindiible” (llegiu http://www.manelaljama.com/2020/07/anecdotes-de-biblioteques.html en aquest mateix bloc).  El següent “las vacaciones”. He anat a una llibreria per parlar sobre el Sant Jordi extraordinari previst pel 23 de juliol. Res, no pensen fer res perquè segons em diu, “la gent està pensant en vacances”.
Deu ser això, el teatre i l’òpera fan vacances. Cal obrir el teatre si el turista o creuerista només està interessant en la darrera samarreta de Messi o de Ronaldo, un barret mexicà, una ampolla de sangria i unes castanyoles? Això és Catalunya. Per cert, el futbol d'elit que rep diners públics i privats, també fa vacances al Nadal.
Així, sota les autoritats del país de la “charanga y la pandereta” poca cosa més es pot esperar. Tingueu bones vacances que jo seguiré aquí, seré viatger i marxaré cap uns altres horitzons, mai turista.
Text: Manel Aljama (juliol de 2020)

dimecres, 1 de juliol de 2020

Anècdotes de biblioteques

Stadsbiblioteket, Stockholm, Sweden
Stadsbiblioteket, Stockholm, Sweden

Algunes biblioteques fan vacances. Són un servei públic, pel que sembla prescindible. En aquest país, els llocs d’esport estan oberts tot l’any i només tanquen els festius. No fan vacances. En canvi, les biblioteques en arribar l’estiu, fan un horari d’estiu i algunes, tanquen.

No em sembla acceptable. L’argument que no hi ha personal o que necessiten vacances no em serveix, ni com a ciutadà, ni com contribuent. És un servei públic al qual tinc dret i els usuaris no tenim la culpa del poc encert en la contractació de personal. Ho conec bé. Es gasten milers d’euros en programari de gestió i contracten administratius com si encara anessin amb màquina d’escriure. He treballat en un servei públic lligat a la sanitat i hem pogut fer un horari flexible amb una cobertura i funcionalitat del servei propera al 90% els mesos d’estiu. Tot és qüestió d’entendre que ets “civil servant” com es diu als països anglosaxons o un “funcionario” com es veu que passa en els països del sud.

Tot plegat és el reflex d’una societat que menysté la cultura. Sense anar més lluny, l’altre dia em trobava en una biblioteca del Baix Llobregat que no diré el nom. Qui em segueix, sap que no tinc un despatx i per això faig servir les biblioteques. Sempre tinc uns auriculars, escolto música que em serveix per aïllar-me del soroll de fons i així poder estar concentrat en la meva feina. No sé com, arriba un noi d’uns divuit anys o poc més, castellanoparlant que va acompanyat del seu pare. Van directes cap a mi. Es veu de lluny que és el primer cop en sa vida que trepitgen una biblioteca. M’interrompen per veure si el puc deixar el cable per carregar el seu mòbil. Quin és el problema?  Incultura, educació, jo estava en el “meu” treball, d’on treuen que poden entrar un establiment i dirigir-se al primer que troben sense ni preguntar al conserge o al personal que està al seu lloc per atendre el públic?

© Manel Aljama (agost 2019-juny 2020)
© Photo by Susan Yin on Unsplash

dimarts, 30 de juny de 2020

Sense Robin Hood


Robin Hood
Avui, 30 de juny acaba la “Campanya de la Renta Española”.  Servidor, està molt fastiguejat de seguir sota la bota espanyola. No insistiré en els temes coneguts. Sí en el tema de capçalera: el ciutadà sotmès al règim pseudemocràtic espanyol, paga molt més en conjunt, sumen impostos directes e indirectes, que altres països socialment més avançats. 

Estem en mans del Sheriff de Nottingham que ens farà pagar tot el que li roti, i sense  cap Robin Hood que pugui equilibrar les forces.


© Text Manel Aljama, juny de 2020
© Photo by Steve Harvey on Unsplash

dilluns, 29 de juny de 2020

Pagès Editors #laculturaetcura [negra] Montserrat Espallargas i Manel Al...


Xerrada amb els darrers guanyadors del Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca: Montserrat Espallargues "El clan de Sa Ràpita" (2017) i Manel Aljama "La Soledat del Llebrer" (2019) organitzada per Pagès Editors dins de #laculturaetcura

Vídeo del 26 de juny de 2020 d'una hora de durada enregistrat a Instagram

Montserrat Espallargas Llibre El clan de Sa Ràpita publicat per Pagès Editors
Llibre La Soledat del Llebrer publicat per Pagès Editors

#laculturaetcura #compartimcultura



diumenge, 28 de juny de 2020

Ensenyances de la Hanukkà

(c) Cottobro on Pexels

Heu sentit parlar mai de la Hanukkà? Molts cristians la identifiquen com “el Nadal del poble hebreu”. No és això. Res a veure. En temps que ’Israel estava ocupat pels grecs, descendents d’Alexandre, van deixar de respectar les cultures locals. Van fer una mena de constitució i van prohibir l’ús de la llengua, l'estudi de la Torà, i moltes altres manifestacions culturals. Fins que un dia va esclatar la revolta dels Macabeus que va servir per foragitar els grecs i restituir la cultura i la llengua.

Conclusions:
  1. És fàcil de veure que un cop derrotes un militarment un poble, el que queda és la cultura i si no la preserves, si no hi participes, el poble desapareix.
  2. La Hanukkà ens ensenya que res ens ve regalat i que cal lluitar per aconseguir-lo.

© Text Manel Aljama, juny 2020
© Foto de cottonbro de Pexels

divendres, 26 de juny de 2020

Paraules de lectors: Maria Carme Roca

Impressions Maria Carme Roca

L'escriptora Maria Carme Roca amb gairebé seixanta títols publicats diu de La Soledat del Llebrer:

#moltrecomanable #enganxa #efecteloctitesuperglue #anys70 #retratdunaèpoca #foscafosca #Barcelona #districtecinquè

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors
#comparteixocultura