Si jo parlés d'un estat on el rei és infidel a la seva esposa i un dels seus gendres s'apropia de milions d'euros i no va a la presó. D'un estat on els seus governants diuen que per a sortir de la crisi capitalista el que cal és retallar sous i apujar impostos directes e indirectes a més de desmantellar el sistema sanitari i que ens sobren científics i que cal per tant apujar la matrícula universitària. Aquests mateixos governants ens diuen també que el cal és penalitzar l'avortament i fomentar l'art dels “toros”. Que la sortida és seguir construint aeroports sense vols i gastar molt més en trens cars i sense viatgers. Aquest mateix país tindria uns directius de banca que mai rebaixarien el seu sou de més de 600.000 € l'any per dues tardes de feina i ni molt menys renunciarien a cobrar la seva gratificació encara que el banc, gràcies al seu esforç estigués en fallida. Ara, el poble estaria ben content perquè el seu seleccionat nacional porta quatre anys de victòries. Segurament, em diríeu que tinc molta imaginació i que tot això no és versemblant. No pot ser veritat. No pot existir un estat com aquest.
© Manel Aljama (novembre 2012)
publicat anteriorment en forma de nota a facebook
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.