Daniel Defoe en la picota | La Censura

 

Daniel Defoe is standing in the pillory

El 31 de juliol de 1703, Daniel Defoe (1660-1731), novel·lista, pamfletari i periodista anglès, autor de "Robinson Crusoe" i "Moll Flanders", va ser posat a la picota pel delicte de difamació sediciosa després d'escriure el pamflet "The Shortest". Camí amb els Dissidents; O, "Propostes per a l'establiment de l'Església".

La picota s'utilitzava per castigar els delinqüents menors, inclosos els estafadors, els mentiders, els amotinats i els homosexuals, fent-los avergonyir en públic. Podien ser arrossegats per la multitud amb ous podrits i fruita, gats i gossos morts, fang i tota mena de brutícia, i en casos extrems amb pedres, cassoles i altres míssils que van causar ferides greus. Defoe va ser posat a la picota els darrers tres dies de juliol, durant una hora cada vegada en tres dels llocs més concorreguts de Londres: fora del Royal Exchange de Cornhill (a prop de casa seva), prop del conducte a Cheapside i finalment a Fleet. Carrer per Temple Bar. Sembla que ha plogut constantment la major part del temps, cosa que, tot i que incòmoda, hauria congregat poca gent, i l'experiència va resultar més un triomf que un calvari. Tot el que se li va tirar eren flors mentre els seus amics venien als espectadors exemplars de "El camí més curt" i "Himne a la picota" que havia compost per a l'ocasió.

Per saber més: Daniel Defoe put in Pillory

Traduït i publicat per Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge"Daniel Defoe en la picota", domini públic.

Borges va fer front a la seva ansietat per quedar cec aprenent una nova llengua

 

 

Borges va fer front a la seva ansietat per quedar cec aprenent una nova llengua. En la novetat de l'anglès antic, Borges va trobar un relleu gairebé tàctil en les paraules desconegudes, com si fossin "tallades", com la lletra en relleu d'aquells primers llibres per a cecs impresos a París gairebé dos-cents anys abans.

Article complet en anglès: https://lithub.com/borges-dealt-with-his-anxiety-about-going-blind-by-learning-a-new-language/

© Foto i text de l'article: LitHub

El secret de la llibertat rau a educar les persones - Maximilien Robespierre

 

"El secret de la llibertat rau a educar les persones, mentre que el secret de la tirania és mantenir-les ignorants." — Maximilien Robespierre

Text original:  L'opinion est la reine du monde ; comme toutes les reines, elle est courtisée et souvent trompée. Les despotes visibles ont besoin de cette souveraine invisible, pour affermir leur propre puissance ; et ils n'oublient rien, pour faire sa conquête. Le secret de la liberté est d'éclairer les hommes, comme celui de la tyrannie est de les retenir de l'ignorance.  Font: https://www.dicocitations.com/citations-auteur-maximilien_robespierre-0.php

Publicat per Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Infografia de @viatgerdelletres Manel Aljama

El triomf dels mediocres

 

Text que em va arribar per correu electrònic el 2012 i ha estat atribuït a Forges, encara que hi ha alguna cosa similar de Pérez Reverte i fins i tot un llibre que es titula "La dictadura de la incompetència" de Xavier Roig en català.

Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels banquers o la prima de risc. Assumir que els nostres problemes no s'acabaran canviant a un partit perl'altre, amb una altra bateria de mesures urgents o una vaga general.

Cal reconèixer que el principal problema d'Espanya no és Grècia, l'euro o la senyora Merkel. Admetre, per intentar corregir-ho, que ens hem convertit en un país mediocre. Cap país no arriba a aquesta condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que comença a l'escola i acaba a la classe dirigent. 

Hem creat una cultura on els mediocres són els alumnes més populars a l'escola, els primers a ser ascendits a l'oficina, els que més es fan escoltar als mitjans de comunicació i als únics que votem a les eleccions, sense importar el que facin. Perquè són dels nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat acceptant-la com l'estat natural de les coses. Les excepcions, gairebé sempre, reduïdes a l'esport, ens serveixen per negar l'evidència.
dot

• Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d'un televisor que mostra principalment escombraries.
• Mediocre és un país que a tota la democràcia no ha donat un president que parlés anglès o tingués uns mínims coneixements sobre política internacional.
• Mediocre és l'únic país del món que, en el seu sectarisme ranci, ha aconseguit dividir fins i tot les associacions de víctimes del terrorisme.
• Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades en tres dècades fins a situar els estudiants a la cua del món desenvolupat.
• Mediocre és un país que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i força els seus millors investigadors a exiliar-se per sobreviure.
• Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població a l'atur, que no obstant, troba més motius per indignar-se quan els guinyols d'un país veí fan broma sobre els seus esportistes.
• Mediocre és un país on la brillantor de l'altre provoca recel, la creativitat és marginada –si no robada impunement– i la independència sancionada.
• És Mediocre un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves que busquen ocupar la propera plaça al concurs Gran Hermano, per polítics que insulten sense aportar una idea, per caps que s'envolten de mediocres per dissimular la seva pròpia mediocritat i per estudiants que ridiculitzen el company que s'és.
• Mediocre és un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l'excel·lència fins a deixar-li dues opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.

© Traducció i publicació, Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Dibuix de Ramiro Argañaraz

Democràcia

 

Vaig sentir dir alguns que havien estat emigrants en Alemanya o Holanda que allà, les esglésies eren de pagament, que calia ser soci. Qui ho deia, s'estranyava perquè en Espanya l'església era de tots, gratis... No arribaven aquesta pobra i "bona" gent a sospitar que la gran diferència, era que Espanya, el país d'on s'havien vist obligats a marxar, l'església era gratis, perquè era obligatòria i única. Dit d'una altra manera, en una dictadura allò que no està prohibit és obligatori. Avui dia, tornem a tenir milers de tiktokers que votaran per VOX creient que la Terra és plana i que el canvi climàtic és mentida. 

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Foto i text compartida en Internet i d'autor no identificat

[Quando vier a primavera,], Alberto Caeiro - Ingrid Fortez

---

Quando vier a primavera

Quando vier a primavera,
Se eu já estiver morto,
As flores florirão da mesma maneira
E as árvores não serão menos verdes que na primavera passada.
A realidade não precisa de mim.

Sinto uma alegria enorme
Ao pensar que a minha morte não tem importância nenhuma.

Se soubesse que amanhã morria
E a primavera era depois de amanhã,
Morreria contente, porque ela era depois de amanhã.
Se esse é o seu tempo, quando havia ela de vir senão no seu tempo?
Gosto que tudo seja real e que tudo esteja certo;
E gosto porque assim seria, mesmo que eu não gostasse.
Por isso, se morrer agora, morro contente,
Porque tudo é real e tudo está certo.

Podem rezar latim sobre o meu caixão, se quiserem.
Se quiserem, podem dançar e cantar à roda dele.
Não tenho preferências para quando já não puder ter preferências.
O que for, quando for, é que será o que é.

Alberto Caeiro in Poemas inconjuntos

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/quando-vier-a-primavera-de-alberto-caeiro/

Link: https://www.youtube.com/watch?v=5WPqhkGgyYg

Preguntes i dignitat

 

 

Les treballadores del sexe tenen molta més dignitat que qualsevol polític que només hagi viscut de la política.

Fa poc, he rebut i també compartit un vídeo en blanc i negre que exalta el bo que té l'art i la cultura espanyola amenaçada per la censura feixista Qui els ha anat a buscar, aquests feixistes? Aquests intel·lectuals i artistes que ens demanen el vot, van mirar cap a l'altra banda quan ens apallissaven. I ja es va dir que, que el "a por ellos" canviaria de sentit. Obrir la gàbia de la bèstia és molt perillós.

Alguns tenen poca memòria. I em faig preguntes:

• Qui va anar a buscar els monstres del feixisme per frenar el moviment pacífic d'independència de Catalunya?
• Qui es va fer fotos amb feixistes?
• Qui va respondre que no faria cap acció contra feixistes amb passat d'assassinats tot dient que "están en NUSTRA trinchera"?
• Qui va vendre Gibraltar a canvi de recuperar Menorca? Qui ha venut Ceuta i Melilla a canvi de la no-ingerència del Marroc en el tema català? 

D'una banda, votaria per la Míriam, no s'ho mereix, deixar-la fora. D'altra, experimento plaer d'enviar gent com el Maragall i el Rufián a casa sense la pagueta que ens roba Espanya. Això de "Espanya ens roba", aquests dos tampoc ja no ho diuen, no.

Una mica de memòria

Democràcia Constitucional? El primer Senat estava format per antics "produradores en Cortes". Els sindicats CCOO i UGT ja anaven ben plens dels antics "cuadros" del sindicat vertical i Carrillo va acabar de senador amb el PSOE. El que diu Puigdemont dels dos partits (PP-PSOE) que fan intervencions, uns sense anestèsia és el mateix que s'havia dit abans del preservatiu i la vaselina...

L'últim dia d'agost de 2021 van anunciar el final dels peatges... Ara un globus sonda desmentit que casualment irromp en plena campanya. "Cuando el rio suena". I és que guanyi qui guanyi, el panorama és de retallades. Si només veieu tv espanyola (i això inclou tñ3 i altres mitjans digitals en català com Vilaweb o El Punt Avui) us amaguen una realitat mundial molt, molt dura.

Lectura recomanada

Molt en la línia de la vinyeta del gran Jaume Perich. El Perich tenia moltes de vinyetes, he triat aquesta, però les altres també serveixen. El llibre és: Agustí Vehí, "Abans del silenci", Pagès Editors. 

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge El Perich, "Torna la dreta, si sembla que no se n'havia anat"

Com Lauren Bacall va blindar la seva llegendària història d'amor amb Humphrey Bogart | per William J. Mann

 

Boogie & Bacall Book Cover

Bacall no va necessitar reempaquetar la seva vida amb Bogart com havia fet Hepburn amb Tracy. La relació Bogart-Bacall era real; Va ser meravellosa; era apassionant; era complicada. Però encara quedaven lliçons per aprendre d'Hepburn que Bacall va utilitzar per escriure i promocionar les seves segones i terceres memòries. Després de la seva mort, com s'esperava, els seus obituaris van anunciar a Bogie i Bacall com "la història d'amor més gran d'Hollywood". Tota la seva feina havia donat els seus fruits. La llegenda havia quedat assegurada.

Article Complet en anglès(12/7/23):  https://lithub.com/how-lauren-bacall-secured-her-legendary-love-story-with-humphrey-bogart/

Per adquirir llibre en anglès: https://www.harpercollins.com/products/bogie-bacall-william-j-mann?variant=40611008970786 

Lauren Bacall a la Wikipedia (anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Lauren_Bacall

© Text de William J. Mann reproduït en Lithub

Traduït i publicat per Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Photo publicada en Lithub.com de la coberta del llibre (Harper Lee)

Vídeo original Coses i curiositats que la gent no sap sobre Israel i et sorprendran

---

Quaranta curiositats sobre Israel. 

Declaració de la independència d'Israel (anglès): Wikipedia

Vídeo original amb títol: Cosas y curiosidades que la gente no sabe sobre Israel y y te sorprenderán  - https://www.youtube.com/watch?v=2e5KTSqi9ZU

PORTUGAL, Alexandre O'Neill - Filipa Leal

---

Portugal

Ó Portugal, se fosses só três sílabas,
linda vista para o mar,
Minho verde, Algarve de cal,
jerico rapando o espinhaço da terra,
surdo e miudinho,
moinho a braços com um vento
testarudo, mas embolado e, afinal, amigo,
se fosses só o sal, o sol, o sul,
o ladino pardal,
o manso boi coloquial,

a rechinante sardinha,
a desancada varina,
o plumitivo ladrilhado de lindos adjectivos,
a muda queixa amendoada
duns olhos pestanítidos,
se fosses só a cegarrega do estio, dos estilos,
o ferrugento cão asmático das praias,
o grilo engaiolado, a grila no lábio,
o calendário na parede, o emblema na lapela,
ó Portugal, se fosses só três sílabas
de plástico, que era mais barato!

*
Doceiras de Amarante, barristas de Barcelos,
rendeiras de Viana, toureiros da Golegã,
não há «papo-de-anjo» que seja o meu derriço,
galo que cante a cores na minha prateleira,
alvura arrendada para o meu devaneio,
bandarilha que possa enfeitar-me o cachaço.
Portugal: questão que eu tenho comigo mesmo,
golpe até ao osso, fome sem entretém,
perdigueiro marrado e sem narizes, sem perdizes,
rocim engraxado,
feira cabisbaixa,
meu remorso,
meu remorso de todos nós...

Alexandre O'Neill, in 'Feira Cabisbaixa'

Postado anteriormente: https://www.manelaljama.com/2022/10/portugal-alexandre-oneill-susana-menezes.html

Link: https://www.youtube.com/watch?v=Oj1zIYiiY-s

Fonte: https://www.youtube.com/watch?v=BrPk5YvKVz4

 

Sons de Prop a la Veu.cat | Tota la temporada 2022-2023

 

Les emissions de Sons de Prop a Montcada Ràdio (104.6 FM) de la temporada 2022-2023 estan disponibles al pòdcast de La Veu de Montcada i Reixac. A partir de gener de 2023 el format del programa va canviar cap al pòdcast que es pot descarregar des de laVeu.cat (la Veu de Montcada i Reixac) i el seu canal a iVoox.

Enllaç als episodis de Sons de Prop a iVoox: https://www.ivoox.com/en/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html

Enllaç de Sons de Prop a la Veu.cat: https://laveu.cat/categoria/podcast/sons-de-prop/

 

T'agrada el contingut?

ARIANE, Miguel Torga - Clara Coelho

---

Ariane

Ariane é um navio.
Tem mastros, velas e bandeira à proa,
E chegou num dia branco, frio,
A este rio Tejo de Lisboa.

Carregado de Sonho, fundeou
Dentro da claridade destas grades…
Cisne de todos, que se foi, voltou
Só para os olhos de quem tem saudades…

Foram duas fragatas ver quem era
Um tal milagre assim: era um navio
Que se balança ali à minha espera
Entre as gaivotas que se dão no rio.

Mas eu é que não pude ainda por meus passos
Sair desta prisão em corpo inteiro,
E levantar âncora, e cair nos braços
De Ariane, o veleiro.

Miguel Torga 

Postado anteriormente com https://www.manelaljama.com/2022/10/ariane-miguel-torga-ines-veiga-macedo.html

Link: https://www.youtube.com/watch?v=thamt5Q0M7U

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/ariane-de-miguel-torga/

Hi ha moltes notícies fake news perquè la gent no llegeix literatura - Lídia Jorge

 

L’escriptora portuguesa Lidia Jorge defensa el paper de la literatura per ajudar a distingir la realitat de la ficció, afirmant que si hi ha moltes notícies falses avui és perquè la gent no llegeix literatura.

Resta de la notícia:  https://www.noticiasaominuto.com/cultura/2354944/ha-muitas-fake-news-porque-as-pessoas-nao-leem-literatura 

© foto  Facebook | publicada en NoticiasaoMinuto

 

O SENTIMENTO DE UM OCIDENTAL , Cesário Verde - Cláudia Falley

---

Ave-Marias

Nas nossas ruas, ao anoitecer,
Há tal soturnidade, há tal melancolia,
Que as sombras, o bulício, o Tejo, a maresia
Despertam-me um desejo absurdo de sofrer.

O céu parece baixo e de neblina,
O gás extravasado enjoa-me, perturba;
E os edifícios, com as chaminés, e a turba
Toldam-se duma cor monótona e londrina.

Batem carros de aluguer, ao fundo,
Levando à via-férrea os que se vão. Felizes!
Ocorrem-me em revista, exposições, países:
Madrid, Paris, Berlim, S. Petersburgo, o mundo!

Semelham-se a gaiolas, com viveiros,
As edificações somente emadeiradas:
Como morcegos, ao cair das badaladas,
Saltam de viga em viga os mestres carpinteiros.

Voltam os calafates, aos magotes,
De jaquetão ao ombro, enfarruscados, secos;
Embrenho-me, a cismar, por boqueirões, por becos,
Ou erro pelos cais a que se atracam botes.

E evoco, então, as crónicas navais:
Mouros, baixéis, heróis, tudo ressuscitado!
Luta Camões no Sul, salvando um livro a nado!
Singram soberbas naus que eu não verei jamais!

E o fim da tarde inspira-me; e incomoda!
De um couraçado inglês vogam os escaleres;
E em terra num tinir de louças e talheres
Flamejam, ao jantar alguns hotéis da moda.

Num trem de praça arengam dois dentistas;
Um trôpego arlequim braceja numas andas;
Os querubins do lar flutuam nas varandas;
Às portas, em cabelo, enfadam-se os lojistas!

Vazam-se os arsenais e as oficinas;
Reluz, viscoso, o rio, apressam-se as obreiras;
E num cardume negro, hercúleas, galhofeiras,
Correndo com firmeza, assomam as varinas.

Vêm sacudindo as ancas opulentas!
Seus troncos varonis recordam-me pilastras;
E algumas, à cabeça, embalam nas canastras
Os filhos que depois naufragam nas tormentas.

Descalças! Nas descargas de carvão,
Desde manhã à noite, a bordo das fragatas;
E apinham-se num bairro aonde miam gatas,
E o peixe podre gera os focos de infecção!

in Livro de Cesário Verde

Font: https://ensina.rtp.pt/artigo/o-sentimento-de-um-ocidental-i-ave-marias-de-cesario-verde/

Link:https://www.youtube.com/watch?v=PqwL7Sv1Zu4

Pensaments, cites i axiomes

 

La mosca i la mel

Per molt que s'escarrassi l'abella que la flor és millor que la merda, la mosca no canviarà els seus gustos.

El vot de l'extrema dreta

El millor vot que té l'extrema dreta a Europa és la baguet de pa a França per sobre d'1 i 29 cèntims o en Espanya, la "lenteja castellana" de marca a 3,85 € per quilo. Per cert, no és castellana, és del Canadà.

Formes de vida baixes

1. Banquer
2. Constructor
3. Polític
4. Periodista
5. Editor

El periodista porta la pitjor part. Recordem aquell entrevistador que en una ocasió tenia davant el ninotaire Jaume Perich i li va preguntar: "¿Por qué los humoristas como usted son tan serios?" i el geni va respondre: "¿Cuando usted entrevista un cantante, le responde cantando? I no fa gaire, Jordi Èvole en una lamentable entrevista a l'escriptora Megan Maxwell que va resodre de manera molt elegant e intel·ligent, deixant el periodista a l'alçada d'un llimac inculte.

Candidats i IA - Exrema dreta

La IA no necessita col·locar amants, familiars ni tampoc arreglar-se el pis.
L'extrema dreta (europea) és populisme. Quina forma més estranya de fer populisme. Fan els números, s'han abaixat el sou i van en metro...

Menorca i ses Illes, societat medieval?

En el cas de Menorca, veient les imatges de la festa de Sant Joan amb aquells senyors a cavall, saludant amb barret al públic que vesteix samarretes amb la creu de Malta, mentre que els escriptors menorquins i de les illes en general acaben tots a Barcelona, se m'acut una pregunta: hi ha editorials i llibreries a Menorca? Un escriptor menorquí pot publicar sense haver de venir a Barcelona?

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Photo by @possessedphotography on Unsplash

SABEDORIA, José Régio - Natália Alves

---

Sabedoria

Desde que tudo me cansa,
Comecei eu a viver.
Comecei a viver sem esperança…
E venha a morte quando
Deus quiser.

Dantes, ou muito ou pouco,
Sempre esperara:
Às vezes, tanto, que o meu sonho louco
Voava das estrelas à mais rara:
Outras, tão pouco,
Que ninguém mais com tal se conformara.

Hoje, é que nada espero.
Para quê, esperar?
Sei que já nada é meu senão se o não tiver;
Se quero, é só enquanto apenas quero;
Só de longe, e secreto, é que inda posso amar…
E venha a morte quando Deus quiser.

Mas, com isto, que têm as estrelas?
Continuam, brilhando, altas e belas.

José Régio in Poemas de Deus e do Diabo

Publicat el mateix poema amb anterioritat:
https://www.manelaljama.com/2023/01/sabedoria-jose-regio-joana-carvalho.html
https://www.manelaljama.com/2022/10/sabedoria-jose-regio-margarida-mestre.html

Link: https://www.youtube.com/watch?v=lkAJhij8J-4

Pòdcast De les remeieres medievals a les trementinaries amb Glòria Sabaté

 

---

Episodi: Medicina en femení. De les remeieres medievals a les trementinaries amb Glòria Sabaté.

Més informació: https://lafinestralectora.cat/medicina-en-femeni/
Per seguir: Instagram @cossetaniaedicions i a Twitter, @cossetania

Link Medicina en Femení Dones vs universitats

La passatgera

 

La megafonia de l'estació continua sense funcionar, com els indicadors que no indiquen res i que se suposa que van connectats a un centre de control. Molts que s’esperen, perquè no tenen més remei, pensen que potser seria més fàcil adaptar els horaris de la taula informativa que ja han perdut els colors originals, als horaris «reals» de cada dia.

El Gerard té ganes de pixar, però li toca aguantar-se. Amb sort pot enganxar un d’aquells combois de fa cinquanta anys que van amb lavabo perquè fan la ruta de «Media distancia» com presumeix aquella podrida i única companyia ferroviària estatal. Els vàters de l’estació els van tancar per estalviar el manteniment, tot i que feia anys que ja eren un femer. L’estació es troba en tal estat d’abandonament que ja no n’hi ha ni captaires. El vestit amb corbata li molesta, però «és el que hi ha», pensa. A canvi d’anar vestit com un pingüí al maig, té un sou, mentre que molts dels seus companys de promoció encara viuen dels pares. El noi malda perquè arribi el maleït tren i que l’aire condicionat funcioni. No té sort. Arriba un comboi compost per dos trens curts.

L’Adila també s’espera i pateix pels retards ferroviaris. S’ho agafa d’una altra manera. No es queixa. En el seu poble natal, al seu país d’origen, els trens no han arribat mai. Tan sols una carretera plena de sots amb una línia d’autobús que passa un cop al dia. El sol comença a escalfar, però ella du una indumentària que manté una temperatura constant.   [Continua amb subscripció]

T'agrada el text i vols saber com acaba i també tenir notícies de publicacions en paper? Visita l'aixeta  i fes una subscripció.

 

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Photo by IvanBE pratama on Unsplash

Ciutat dormitori

 

Quan les ciutats perden comerços i establiments amb més de cinquanta anys d'història, tanquen els vells cinemes mentre que creix el nombre d'habitants de barri dormitori que s'hi implica poc o gens en la vida de la ciutat, aquesta ciutat mor a pas de gegant.

En el cas nostre podem trobar si no una causa, un element afavoridor d'aquest desastre: el finançament de les entitats locals. Els diners que l'estat i l'autonomia transfereixen als ajuntaments van en funció del nombre d'habitants. Tan sols durant un breu període de temps, els ajuntaments podien recaptar l'IAE directe dels seus ciutadans amb negocis. L'IAE és un impost "impopular", però eren ingressos directes (sense cap intermediari ni condició) que permetien la independència de l'ajuntament. Amb els diners en funció dels habitants, les administracions locals es van veure obligades a "vendre" llicències d'obres i d'obertura i a requalificar terrenys, és a dir, a la construcció destinada a hostatjar nous habitants per ingressar més diners per mantenir el nivell de despesa municipal... L'arribada massiva d'aquests nous ciutadans fan que les ciutats perdin bona part de la seva personalitat i esdevinguin això: ciutat dormitori.

Notícies relacionades:

El petit comerç sense relleu, Tanca la Granja Bruselas de 1940, Tanca botiga Farràs, botiga de música centenària,

També: Cremar els diners, El Porciolisme actual,

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Photo by Daphne Lamens on Unsplash