El triomf dels mediocres

 

Text que em va arribar per correu electrònic el 2012 i ha estat atribuït a Forges, encara que hi ha alguna cosa similar de Pérez Reverte i fins i tot un llibre que es titula "La dictadura de la incompetència" de Xavier Roig en català.

Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels banquers o la prima de risc. Assumir que els nostres problemes no s'acabaran canviant a un partit perl'altre, amb una altra bateria de mesures urgents o una vaga general.

Cal reconèixer que el principal problema d'Espanya no és Grècia, l'euro o la senyora Merkel. Admetre, per intentar corregir-ho, que ens hem convertit en un país mediocre. Cap país no arriba a aquesta condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que comença a l'escola i acaba a la classe dirigent. 

Hem creat una cultura on els mediocres són els alumnes més populars a l'escola, els primers a ser ascendits a l'oficina, els que més es fan escoltar als mitjans de comunicació i als únics que votem a les eleccions, sense importar el que facin. Perquè són dels nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat acceptant-la com l'estat natural de les coses. Les excepcions, gairebé sempre, reduïdes a l'esport, ens serveixen per negar l'evidència.
dot

• Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d'un televisor que mostra principalment escombraries.
• Mediocre és un país que a tota la democràcia no ha donat un president que parlés anglès o tingués uns mínims coneixements sobre política internacional.
• Mediocre és l'únic país del món que, en el seu sectarisme ranci, ha aconseguit dividir fins i tot les associacions de víctimes del terrorisme.
• Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades en tres dècades fins a situar els estudiants a la cua del món desenvolupat.
• Mediocre és un país que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i força els seus millors investigadors a exiliar-se per sobreviure.
• Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població a l'atur, que no obstant, troba més motius per indignar-se quan els guinyols d'un país veí fan broma sobre els seus esportistes.
• Mediocre és un país on la brillantor de l'altre provoca recel, la creativitat és marginada –si no robada impunement– i la independència sancionada.
• És Mediocre un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves que busquen ocupar la propera plaça al concurs Gran Hermano, per polítics que insulten sense aportar una idea, per caps que s'envolten de mediocres per dissimular la seva pròpia mediocritat i per estudiants que ridiculitzen el company que s'és.
• Mediocre és un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l'excel·lència fins a deixar-li dues opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.

© Traducció i publicació, Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Dibuix de Ramiro Argañaraz