Margaret Mitchell i Gone with the wind

 

Margaret Mitchell

De pare advocat i mare sufragista, va néixer a Atlanta, Geòrgia el 1900, en una família profundament lligada a la història del Sud dels Estats Units. El seu pare era advocat i president de la Societat Històrica d'Atlanta. De petita, la Margaret va créixer escoltant relats detallats de veterans de la Guerra Civil Americana. Es diu que fins als deu anys no es va assabentar que el Sud havia perdut la guerra, perquè tothom només n'explicava les gestes heroiques. La seva mare era una sufragista convençuda que li va inculcar la importància de l'autonomia femenina, un tret que veiem clarament en el personatge de Scarlett O'Hara. Abans de ser novel·lista, va ser una de les primeres dones a tenir una columna pròpia a l'Atlanta Journal Sunday Magazine, escrivint sota el pseudònim de Peggy Mitchell. Va morir el 1949 a conseqüència de les ferides causades per un atropellament.

El turmell

El 1926, Mitchell va haver de deixar el diari per una sèrie de lesions al turmell i artritis que la van mantenir immobilitzada a casa. El seu marit, John Marsh, tip de portar-li muntanyes de llibres de la biblioteca pública d'Atlanta per entretenir-la, un dia li va dir: «Per l'amor de Déu, Peggy, no podries escriure un llibre tu mateixa en comptes de llegir-ne tots els que s'han escrit?». Ella va començar a escriure la novel·la en una màquina d'escriure Remington, començant pel capítol final i guardant els fulls en sobres de Manila sota el llit i per tota la casa. Fins que una coneguda que, en saber que la Margaret intentava escriure, li va fer un comentari sarcàstic posant en dubte el seu talent. Això va fer que la Mitchell, en un atac d'orgull, entregués el manuscrit desordenat a Harold Latham (un editor de Macmillan que estava de gira pel Sud), just abans que ell agafés el tren.

«Gone with the Wind»

El llibre (i el film) segueix la Scarlett O'Hara, la filla capritxosa del propietari de la plantació de Tara. Està obsessionada amb l'Ashley Wilkes, però ell es casa amb la dolça Melanie Hamilton. Quan esclata la Guerra Civil, el món aristocràtic de la Scarlett s'ensorra i pateix un doble conflicte, amb els homes que s’estima i que sembla que no l’estimen i la guerra.

La pel·lícula és una adaptació molt fidel a l'esperit del llibre, però més "neta" i glamurosa. Manté l'estructura d'una epopeia històrica dividida per la guerra. El desenllaç és pràcticament idèntic al llibre. Després que en Rhett marxi pronunciant la mítica frase «Frankly, my dear, I don't give a damn» («Sincerament, estimada, m'importa un rave»), la Scarlett apareix en una silueta dramàtica sota un arbre a Tara, decidida a recuperar-lo algun dia. La famosa frase «A Déu poso per testimoni...» apareix en ambdós formats, però en el llibre és el tancament de la primera part, marcant el moment en què la Scarlett deixa de ser una nena rica i es converteix en una supervivent.

 

#cinema #llibres

© Manel Aljama (març 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: composició amb imatges i cartells dels films citats.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon