Le notti di Cabiria (1957) i Giulietta Masina

 

Le notti di Cabiria (1957) i Giulietta Masina

Giulietta Masina

Va néixer el 1921 a San Giorgio di Piano. Va començar la seva carrera en el teatre i la ràdio. Va ser precisament a la ràdio on va conèixer un jove guionista anomenat Federico Fellini el 1942. Es van casar un any després, iniciant una de les col·laboracions més fèrtils de la història de l'art. Les principals influències artístiques de Giuletta han estat:

- Charlie Chaplin: la capacitat de fer riure i plorar simultàniament, utilitzant el cos i l'expressió facial (especialment els seus ulls grans i rodons) més que la paraula.

- El món del clown: Tenia una formació i una sensibilitat molt properes a la pantomima i el circ, la qual cosa li permetia interpretar personatges marginals amb una dignitat gairebé sagrada.

- El Neorealisme: Tot i que la seva interpretació evolucionaria cap al simbolisme, els seus inicis amb Rossellini (Paisà) i Lattuada la van dotar d'una autenticitat humana punyent, allunyada del glamur artificial de Hollywood.

Els millors films de la seva carrera

La seva filmografia és una barreja de cruesa i poesia. Títols imprescindibles:

1. Senza pietà (Sense pietat, 1948): Dirigida per Alberto Lattuada, on ja destaca el seu talent per als personatges desfavorits.

2. La Strada (1954): El film que la va catapultar a la fama mundial com a Gelsomina.

3. Il bidone (La gran estafa, 1955): Un retrat amarg sobre estafadors.

4. Le notti di Cabiria (Les nits de la Cabiria, 1957): La seva interpretació més aclamada.

5. Giulietta degli spiriti (Giulietta dels esperits, 1965): El primer llargmetratge en color de Fellini, fet a mida per a ella.

6. Ginger e Fred (1986): Una mirada melancòlica a la vellesa i la televisió, retrobant-se amb Marcello Mastroianni.

El millor film segons la crítica: Le notti di Cabiria (1957)

 

Sinopsi

Cabíria és una prostituta que exerceix en un dels barris més pobres de Roma. Malgrat això, somia trobar l'amor veritable, un home que l'aparti del carrer i a qui pugui lliurar-se en cos i ànima. La seva bondat i la seva ingenuïtat la converteixen en víctima propícia de successius vividors que se n'aprofiten, li roben i la colpegen. Malgrat els seus fracassos, recobra l'esperança una vegada i una altra.

Tot i que La Strada és iconografia pura, la crítica especialitzada coincideix que el seu treball a Les nits de la Cabiria representa el zenit del seu art interpretatiu. Aquesta pel·lícula va valdre a Masina el premi a la Millor Actriu al Festival de Cannes.

 

 La crítica destaca:

- Complexitat: A diferència de la Gelsomina de La Strada (que és més "infantil" o abstracta), la Cabiria és un personatge terrenal, una prostituta amb caràcter, orgullosa i lluitadora.

- Resiliència: L'actriu aconsegueix transmetre una puresa espiritual que sobreviu malgrat la misèria i els enganys constants de la vida.

- El tancament: La seqüència final és considerada una de les millors interpretacions de la història de la càmera, trencant la "quarta paret" amb una subtilesa commovedora.

 

#cinema #llibres

© Manel Aljama (març 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: composició amb imatges i cartells dels films citats.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon