Tot
un honor que el meu "Futur Imperfecte" està dins la
llista, al costat de grandíssimes obres del gènere. Content. "Futur
Imperfecte" novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Badalona, distòpica
però avançada als esdeveniments actuals. Clica per adquirir
Web de referència de ciència ficció en català: Rucs Elèctrics
Va envair el darrer llogaret que quedava dret i que li havia plantat resistència. Dominaria així tota la regió. Però no s'hi va aturar. Volia esborrar tot vestigi dels vençuts. Volia estar convençut que totes les dones havien estat forçades diverses vegades durant dues llunes. Ningú de l'estirp derrotada havia de sobreviure i per això va fer matar tots els homes i va rebentar el ventre de totes les prenyades que es va trobar. Els caps dels seus comandaments van ser penjats en gàbies a l'entrada del poblat. Es va coronar rei suprem d'aquell gineceu d'ultratjades. Va prendre per esposa la Vana, una dona molt bella que era sacerdotessa i druida. Ella havia escapat de les hordes de salvatges violadors. El va durar tant com la nit de noces. Vana el va maleir després d'haver-la fet seva i ell, impassible, va enfonsar el punyal al seu pit i amb les dues mans li va arrencar el cor que fumejant el va donar a menjar als gossos famèlics que esperaven a l'exterior de la cabana nupcial. Va pensar que així desfaria el sortilegi de la druida Vana. Vartok es mantenia fidel al seu fat i no coneixia cap altre color que no fos el vermell de la sang. Allà on les seves sandàlies deixaven petja, tot es tornava roig.
De petit, Vartok havia estat avisat que no violés la llei suprema del Déu de la Muntanya. No ho recordava i sembla que seguia les passes i l'ambició sense fi del seu pare. Com si fos un cicle sense fi on el somni es transformava en malson que de matí i de manera inexorable esdevenia fam de venjança fins a la nit següent on els vins el tornaven a lliurar als braços de Morfeu. Vartok no creia ni en preceptes, ni en regles. Així, desitjar posseir el cos de Nava, la seva cunyada. Donar mort el seu germà va significar cap problema i va prendre per esposa la vídua. La dona tenia els dies comptats, just fins al naixement l'hereu. Va fer que la vigilessin dia i nit. La van confinar lluny de la riba del tram més profund del riu. Van mantenir els punyals i altres armes fora del seu abast. Nava es va negar a menjar. La van obligar a alimentar-se. Sola i tancada en aquella cabana tenia temps per pensar. Decidí canviar la tàctica. Va tornar a dinar. Havia d'omplir la seva panxa abans que el monstre que creixia al seu ventre fos llançat al món per perpetuar la saga de Vartok. Ningú no va sospitar res. S'ho menjava tot i com més ingeria més aliment demanava. Les dones ho havien entès. Va funcionar la sororitat. La van ajudar. No va ser difícil traspassar el control dels seus guardians i van aconseguir fer-li arribar una infusió fatal feta amb una barreja de belladona i cantàrida, suficient per alleugerar de manera definitiva el seu patiment.
Ple de desassossec, Vartok va fugir a la muntanya. De nit no parava de repetir-se el malson. Es veia caminant per un túnel interminable i fosc amb la mà posada sobre el cor. Si allunyava la mà sentia una cremor al seu interior. En el seu camí sempre es creuava amb una gossada de cans rabiosos que se li llençaven a sobre. Aleshores descobria un forat translúcid al lloc que havia d'ocupar el nucli de la seva ànima i pel qual els gossos furiosos el començaven a devorar. Els més maldestres i endarrerits s'acontentaven amb els seus dits i extremitats. Desesperat, cregué que a la muntanya trobaria la pau. Va implorar, encara que amb certa supèrbia, acabar per sempre amb aquell deliri. Com el seu progenitor, com tots els del seu llinatge, amb prou feines es penedia de cap de les seves accions. Qualsevol roca, qualsevol arbust en què fixava la seva mirada tenien la cara de Nava, però darrere hi apareixia la de la maga Vana. Llavors, la muntanya li va respondre. Va sentir el seu hàlit abrasador. La terra va tremolar sota els seus peus. Li van ploure centenars de pedres. Quan va caure l'última roca ardent. Va saber que la druida havia vençut i que ell sucumbia al fatal magma justicier que li vomitava el cràter.
© Manel Aljama (maig de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals
i Formador de Tecnologies
© Photo by Gioele Fazzeri on Unsplash
Publicat al número 110 (maig 2022) de la revista La Tortuga AVUI http://latortugaavui.com/
La majoria de les cançons, totes fetes amb el mateix motlle: estridents, tornada abans dels 40", en anglès amb tocs exòtics de guitarra, castanyoles o alguna percussió llatina i amb una coreografia de circ en el millor dels casos...
Poc queda d'aquells festivals on els cantants cantaven i no necessitaven un micròfon o un sistema d'amplificació amb gaire potència per projectar la veu. I sí, hi havia música, lletra i melodia. També moltes estaven tallades pel mateix patró, però les podies escoltar i et transmetien bones vibracions. No com les d'ara que deixen l'aigua igual que en un experiment del doctor Emoto.
Guanyadora Ucraïna. Això s'havia anunciat una setmana abans o potser, un mes... I Espanya, gràcies al nou impuls del "gobierno más progresista de la historia", ha quedat en tercer lloc de toreros i amb el cul a l'aire. Una bona metàfora de "la que se avecina".
Veure també
El representant d'Eurovisió (de la sèrie Franquisme Residual), La La La tuvo su tiempo
© Manel Aljama (maig de 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Imatge Vilaweb
:
Un home que tem ser vist com a femení és un home que tem ser tractat, com tracta les dones @farida.d.authorA man who fears being seen as feminine is a man who fears being treated, the way he treats women @farida.d.author
Autor @farida.d.author, origen Internet
10 Tips for reading aloud with babies
Font: RiF Read i Fundamental
També en https://www.nypl.org/blog/2021/01/22/tips-reading-aloud-children
Conferència "La lingüística y el nacionalismo lingüístico español" a la UOC a càrrec del senyor Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid.
Vídeo de 2012 de 39.30 minuts de duració
Les deu maneres de NO APRENDRE mai anglès. (Article en clau d'humor)
1- Si segueixes un curs presencial o et matricules en una acadèmia d'anglès, acudeix els primers dies i posteriorment deixa progressivament d'assistir a les classes. El teu temps val molt i sempre hi ha coses més importants que fer-lo servir en una classe d'anglès.
2- Si segueixes un mètode autodidàctic d'aprenentatge (amb llibres de suport, multimèdia o cursos de formació en línia en anglès com els que s'inclouen a La Mansión de l'Anglès) no t'organitzis ni planifiquis el teu estudi. Simplement, dedica una estona a la teva formació quan no tinguis cap altra cosa a fer. En pocs dies la televisió, la videoconsola i la desídia natural d'"avui no, demà" s'hauran encarregat de posar cada cosa al seu lloc.
3- Quan per obligació (a l'escola, institut, universitat...) no tinguis més remei que aprendre anglès com una assignatura més procura estudiar únicament la part teòrica (gramàtica, vocabulari) que vagi per a cada examen. Aprèn el més possible de memòria i no busquis comprendre res. Aprovar és l'única cosa important.
4- Si cometeu el gran error de viatjar a un país de parla anglesa per aprendre o per turisme, assegureu-vos d'envoltar-vos de persones que parlin espanyol des del primer dia. Porta amb tu una bona guia de viatge en espanyol per ser autosuficient i no cal relacionar-te amb la població autòctona. Mai no t'adrecis a ningú en anglès. Si et parlen en anglès fingeix no comprendre absolutament res i exigeix que es dirigeixin a tu en espanyol.
5- Mai vegis pel·lícules en versió original anglesa (encara que estiguin subtitulades a l'espanyol) ni vegis programes de televisió en anglès o escoltis emissores de ràdio que emetin en anglès. Per què esforçar-se si podem trobar els mateixos o similars continguts en espanyol?
6- Mai llegeixis llibres en anglès (ni amb el suport d'un diccionari) ni revistes, ni diaris ni qualsevol altre tipus de mitjà de comunicació en paper o per Internet. Informa't únicament a mitjans en espanyol i accedeix únicament a pàgines amb contingut en espanyol. Si alguna vegada per necessitat imperiosa et veus obligat a accedir a continguts en anglès, utilitza ràpidament i immediatament un traductor automàtic. Instruccions, rètols, missatges, indicacions, etc. en anglès (com aquests estranys senyals que col·loquen a les carreteres amb la paraula "stop") s'han de menysprear directament. Evidentment, si diguessin alguna cosa important o interessant s'haurien escrit en espanyol.
7- Quan tinguis l'oportunitat de parlar anglès (amb un turista, amb el teu professor, en reunions, conferències, cursos, etc.) NO HO FACIS! Tu no pots passar el ridícul que pot suposar equivocar-te i que els altres se n'adonin. És millor callar-te o expressar-te en espanyol i que sigui una altra persona la que s'hi esforci.
8- Quan escoltis cançons en anglès no t'interessis (encara que t'agradi la cançó) per conèixer o comprendre la lletra. Si en algun moment et planteges cantar o taral·lejar-la, amb uns quants "na ni no na, a guachu guachu guee....", ben entonats sobra.
9- Si (com pot ser inevitable) a l'escola o algun dels molts cursos que has seguit al llarg de la teva vida has arribat a aprendre una mica d'anglès, no et preocupis. Procura no practicar res del que s'ha après en endavant i el temps s'encarregarà que més aviat o més tard oblidis el poc que sàpigues.
10- Convenci't a tu mateix i presumeix davant dels altres de la
inutilitat de parlar anglès. Tu t'expresses perfectament en el teu
idioma i no necessites gens l'anglès. En tot cas, que aprenguin espanyol
els anglesos. Mentalitza't que en la societat actual i futura no cal
saber anglès. No es necessita per trobar feina, ni als teus estudis, ni
per progressar a la teva professió, ni als negocis, ni en l'àmbit
tecnològic o científic, ni per viatjar, ni per obrir-te noves
possibilitats de coneixement, ni per facilitar la comunicació, ni com a
cultura, ni per res. Com més convençut estiguis de tot això, més difícil
serà que caiguis en la temptació d'aprendre.
Texto de http://www.mansioningles.com/
-Temos que tirar os livros dele. Pois ele anda com unas ideas revolucionárias na cabeça. Agora deu para acreditar num mundo fícticio chamado mar onde os peixes são livres.© No ben idetnficat (Louis Loma) perquè sembla una traducció d'una vinyeta de Bill Whitehead.
-Quanta ilusão!
-Li hem de treure els llibres. Bé, té algunes idees revolucionàries al cap. Ara podria creure en un món de ficció anomenat mar on els peixos són lliures.
-Quina il·lusió!
“I can shake off everything as I write; my sorrows disappear, my courage is reborn.” - Anne Frank
“Puc treure'm de sobre tot mentre escric; els meus dolors desapareixen, el meu coratge renaix”. - Anne Frank
© Anne Frank - Photograph - Everett Collection - Rex Feature
