La decadència d'Europa

 

De toreros i amb el cul a l'aire, aquest seria el subtítol si m'ho hagués mirat amb clau espanyola.

La majoria de les cançons, totes fetes amb el mateix motlle: estridents, tornada abans dels 40", en anglès amb tocs exòtics de guitarra, castanyoles o alguna percussió llatina i amb una coreografia de circ en el millor dels casos...

Poc queda d'aquells festivals on els cantants cantaven i no necessitaven un micròfon o un sistema d'amplificació amb gaire potència per projectar la veu. I sí, hi havia música, lletra i melodia. També moltes estaven tallades pel mateix patró, però les podies escoltar i et transmetien bones vibracions. No com les d'ara que deixen l'aigua igual que en un experiment del doctor Emoto.

Guanyadora Ucraïna. Això s'havia anunciat una setmana abans o potser, un mes... I Espanya, gràcies al nou impuls del "gobierno más progresista de la historia", ha quedat en tercer lloc de toreros i amb el cul a l'aire. Una bona metàfora de "la que se avecina".

Veure també
El representant d'Eurovisió (de la sèrie Franquisme Residual), La La La tuvo su tiempo 

© Manel Aljama (maig de 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge Vilaweb