El lot de Nadal


 

Una altra de les herències del franquisme són els lots de Nadal que moltes empreses tenen costum de donar als treballadors en arribar les celebracions cristianes de Nadal. Com els sindicats i les pagues extres (sic), els lots també són matèria de convenis col·lectius, és a dir "drets adquirits"?

Puc explicar moltes anècdotes referides al lot, fins i tot els atacs d'enveja d'alguns professionals autònoms quan veien el veí pujar l'escala amb una enorme panera ben plena. Ells no podien gaudir del plaer. En el meu cas he gaudit de pocs lots, bé perquè l'empresa era moderna o estrangera i això no tenia sentit. No s'han perdut res i no cali enveja. He vist lots de treballadors de brigada d'obres plens de porqueries dolces, escumós semisec... és a dir molta quantitat i també lots de més "qualitat". He treballat en màrqueting i tenia a l'abast el catàleg de regals d'empresa i el preu de cost venia ser el mateix, perquè la qualitat si és autèntica, cal pagar-la. En els darrers anys es troba la paradoxa de gent que no menja determinats animals com el porc o directament no menja carn o que són abstemis i que rebin un "magnífic lot" amb vi de tanins indigestos, llonganisses amb excés de sal (per dissimular la mala qualitat de la carn) i res que sigui aprofitable. Tot plegat, com regalar bolígrafs de quatre colors, herència del franquisme, així que en comptes de "bones festes", els podem dir "Bones Pestes"! Fins a la següent que parlarem de la rifa... 

© Manel Aljama (desembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Paco Elvira (1970)

Més en l'etiqueta Franquisme Residual

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris