Espanya i els premis Nobel

Als llibres de text de l'EGB en el final de la primera versió de la dictadura parlaven dels premis Nobel espanyols i insistien molt en dos noms: Juan Ramón Jiménez i Severo Ochoa. Ometien que tots dos eren exiliats. Resultava estrany, perquè Franco havia dit a Hitler en Hendaia que "fora d'Espanya no hi havia espanyols!" Es veu que premiats sí que eren espanyols.

Ja en la segona etapa de la dictadura, el 1989 (el que anomeno com Restauració Monàrquica 2.0 per distingir-la de la primera), va rebre el Nobel l'escriptor Camilo José Cela. Molt curiós perquè tot i haver estat censor i delator al servei del règim, figurava a les llistes de candidats a ser afusellats en el cop d'estat del 23F. Un cop d'estat promogut per la mateixa institució. Quina forma tan estranya de tractar els intel·lectuals! Per cert, Cela no queia bé a molta gent, però escrivia molt bé (això també és una opinió particular).

És curiós com els mateixos que assassinen i foragiten la cultura i la ciència, malden després per portar (al preu que sigui) una sèrie d'intel·lectuals per blanquejar el règim. Així figures com Antoni Tàpies, Miró, Dalí, Josep Pla i una llarga nòmina van figurar en la llista de cultura espanyola. També es van permetre de luxes, com donar el premi Nadal a una dona i crec que van passar molts anys abans que una altra dona el guanyés. Això també mereix un altre article, perquè de la guanyadora Carmen Laforet mai més es va saber fins just abans de la seva mort. Curiós.

Per saber més

© Manel Aljama (desembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Nobel Peace Prize