dilluns, 30 de gener del 2012

El museu "mares"


Fa trenta anys jo també acostumava a passejar  pel "cementiri dels llibres".  Vull dir que era una època de la vida que m'agradava molt anar pel Barri Gòtic. Anys després he aprés que el nom del barri va ser un invent de l'Ajuntament de la Dictadura.   Uns cops entrava directament per Portal de l'Àngel, altres en canvi per Canuda i així passava per la llibreria de vell. Aquella olor, aquella pols, aquells colors marcits...

Al carrer llibreteria hi havia llibreries. Ara només queda "La Central" on sembla que hi ha més objectes de regal que llibres.

Un dia, vaig llegir en una guia de museus de Barcelona: "museo mares", així, sense accent. Vaig pensar que era quelcom referent al mar: "museo de los mares"!   El dia que el vaig visitar vaig treure l'entrellat: vaig saber per fi qui era en Frederic Marès.

© Manel Aljama (octubre 2011)

dissabte, 28 de gener del 2012

Batalla de reines de Frederic Soler

 


Portada de l'edició de 1984 i que és un joia, adaptació de Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor.

Batalla de reines es una teatralització, una mica folklòrica, i amb molts tòpics de l'enfrontament entre Sibil·la de Fortià i Violant de Bar.  Sibil·la de Fortià era vídua d’Artal de Foces i es va fer amant del rei Pere III,el cerimoniós  i més tard esdevingué quarta esposa.  Per la seva banda, Violant de Bar d'origen francès es va casar amb Joan I, fill de Pere III. Contràriament a la mala llegenda, va adoptar la llengua catalana i va promoure la cultura com per exemple els Jocs Florals.

Al 1984 el Centre Dramàtic de la Generalitat va actualitzar el text a un català més actual i d'acord amb les normes ortogràfiques. L'obra però seguia representant a Sibil·la i a Violant com autèntiques sogra i jove amb gran diferència d'edat quan en realitat no debien de tenir més de quinze anys de diferència.

No obstant això, no deixa de ser un document a tenir en compte per reflexionar sobre un passat del qual encara rebem les conseqüències. Existeix una novel·la de caire historic, més actual i molt més ben documentada de Maria Carme Roca, "Intrigues de Palau".  Tot i ser novel·la no deixa de ser històrica i la seva aportació cal tenir-la en compte en el moment d'estudiar passatges històrics plens de "forats negres". Res diu que no fos com ens ho explica Maria Carme Roca.  En Batalla de Reines, el moment històric és la lluita pel poder centrada en Sibil·la mentre que "Intrigues de Palau" comença amb Violant vídua de Joan I.

Fragments
(Acte primer, escena primera. En negreta la imatge de Violant)
El rei en Pere es mor, quina alegria!
El rei en Pere es mor, quina tristor!

(Acte primer, escena cinquena)
LIMÉS:
Veig el fat
d’un príncep que, si regnés,
no seria  mai res més
que un rei sense voluntat!
i veig amb por la princesa
Violant, la seva esposa,
que per dona i rancorosa
la reina odia. És francesa.
El rei va escrirure a l’hereu
que Violant no volia;
millor en tot era Maria
de Sicília, ho recordeu?
Els versos que el rei va fer
els coneix avui tothom
i no puc pensar ara com
esborrar-los, com si re
us heu a França acostat?
si deixeu tal patrimoni
i perdeu tal heredat
amb l’infern i amb el dimoni
sigui en breu que us ha enganyat!
BERENGUER
perquè és altiva, i és mare...

LIMÉS:
Si ella vol, pot Don Joan dominar

(Acte primer, escena vuitena)
Catalans, tantes baralles de ben res no ens han servit!

Final:
(Tanmateix sembla escrit avui "tantes baralles de de ben res...)

JOVE ARRAUXAT:
Catalans, tantes baralles
de ben res no ens han servit.
Mentre els  nobles discuteixen
el poble resta oprimit
i mai ningú dels qui manen
no sol escoltar el seu crit.
Catalans, fem que se senti
ben forta la nostra veu.
Patriotes, treiem forces
si convé de tot arreu,
que el problema de la pàtria
per vosaltres resta en peu.

Més informació:

Fotos d'Albert Fortuny del muntatge de 1984 del Teatre Romea:
http://www.albertfortuny.com/ficha.asp?foto=5536&cat=468&

Informació genèrica sobre Sibil·la de Fortià
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sibil%C2%B7la_de_Forti%C3%A0
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0062564

Violant de Bar:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Violant_de_Bar
Sincerament, Intrigues de palau com a novel·la premiada específicament com a novel·la històrica i per la serva acurada documentació pot ser considerada una biografia alternativa de Violant de Bar.

© Manel Aljama (gener 2012)

dijous, 26 de gener del 2012

Olga Xirinacs: DANSA IL·LUMINADA

L'escriptora Olga Xirinacs, després del contratemps de salut torna al bloc més animada i més literària que sempre.

Olga Xirinacs: DANSA IL·LUMINADA: 19-1-12 Ja ho diuen, almenys des de Calderón: la vida és un teatre. Nosaltres, actors o dansaires, tots amb un o altre paper a l'esce...

diumenge, 22 de gener del 2012

El port del nou món de Xulio Ricardo Trigo


A finals del segle XV  Barcelona no tenia port. Era encara una potència a la Mediterrània i la seva capital no disposava d'aquest equipament. La novel·la de Xulio Ricardo Trigo ens transporta cap la Barcelona de 1477 on assistim al naixement d'aquest port del nou món.


En aquest enllaç potser gaudireu millor de l'obra i us despertarà l'interés per llegir-la:
http://youtu.be/BlapMmnBotw
I en aquest altre, trobareu més informació: http://portdelnoumon.wordpress.com/

Aviat, en un altre post hi posaré la meva opinió. El video de moment és molt més que una targeta de visita.

Manel Aljama (Gener 2012)

divendres, 20 de gener del 2012

El llibre electrònic




Què és?
El lector de llibres electrònics és un dispositiu tecnològic equipat amb una pantalla de "tinta electrònica". N'hi ha diferents sistemes i patents que més o menys s'assemblen. La diferència entre un llibre electrònic i un ordinador  portàtil como són  els notebook, netbook o tablet és que la pantalla no està il·luminada pel darrere, és a dir, el llibre electrònic com el llibre de paper necessita de llum.

Avantatges i inconvenients
L'avantatge principal d'aquest aparell està en la facilitat de transport, la capacitat d'emmagatzematge (podem guardar cents o més d'un miler de llibres).  És ideal per exemple per porta manuals o documents dinàmics que renovin constantment el contingut.
Els principals inconvenients són:
  • Consum addicional doncs s'ha de carregar
  • Si s'espatlla es perd tota la biblioteca (a no ser que tinguem una còpia de seguretat)
  • Ara mateix l'apareix és car en comparació al altres dispositius com els tablet
 N'hi altres inconvenients que poden ser subjectius però són molt humans:

  • Perdem remenar en el prestatge de la biblioteca o de la llibreria
  • Perdem l'olor a paper (perfumat, humit, sec, vell...)
  • El romanticisme de guardar un punt de lectura, una foto, una flor o un altre record a dins
  • El "m'ho deixes?"   Els exemplars electrònics sovint estan protegits contra la còpia o lectura en altres dispositius.
  • La dedicatòria de la persona estimada o del mateix autor.
  • Les anotacions que vulguem fer.
  • La contemplació d'una llar, una habitació o una casa sencera de llibres. Ens informa de la persona. Ara qualsevol pot portar més llibres que la Biblioteca del Congrés americana sense haver-ne llegit cap.
Futur
De no haver estat per la crisi aquest passat nadal hauria estat el del llibre electrònic. Els fabricants i els editors estarien contents. I els escriptors?  Segurament no n’havien pensat, pobrets, els ebooks són tan barats que encara deixen menys marge. Què li farem si és la tecnologia (deuen pensar!)  Crec que el llibre electrònic va camí de ser un fracàs. Si les tablet evolucionen una mica més tindran les funcions de llibre electrònic per un preu similar.

Conclusió
Deixant de banda un cop més que el que més m’agrada és el llibre de paper, no es pot negar que el llibre electrònic està aquí i es vol quedar. Gent que mai ha tingut un de paper ara presumirà de tenir-ne 500 o 1000 que "li han regalat" tot ignorant que es poden aconseguir igualment sense cost perquè tenen els drets caducats. Aquest "nou lector" parlarà de l'aparell (com si fos un televisor) i molts pocs gaudiran de la lectura d'autèntiques joies de la literatura universal. Tant de bo m'equivoqui i això faci la gent més llegida!

Llibreria els dies - No és pas el llibre sinó la lectura.
Davant d'aquest panorama, molts llibreters també s’han de renovar, s'han d'especialitzar i fer quelcom més que treure i posar novetats a la taula i empaquetar devolucions... Han d'aprendre a gestionar l'estoc i fidelitzar el lector-client.

Les biblioteques fan bona feina amb els clubs de lectura, les presentacions, etc. Podrien fer encara més. Parlo de les de la xarxa de Barcelona i això pot ser subjectiu. Moltes són un lloc de còpia descontrolada de DVD i sala d'estudi sorollosa pel jovent. Per valorar el que signifiquen s'hauria d'establir algun tipus de taxa per préstec.

L'aparell lector de llibres hauria de baixar de preu i els llibres electrònics pujar una mica. Els llibres butxaca  haurien de baixar o en tot cas remunerar més els escriptors...


Manel Aljama (gener 2012)

dijous, 19 de gener del 2012

Nova sèrie negra: crims.cat


Crims.cat és una col.lecció (negra és clar!) de l'Editorial Alrevés.  M'agrada molt que apostin per gent d'aquí, en especial ara, quan sembla que per tenir un cognom suec i haver publicat allà és el mínim exigible...
La seva aparició és també important davant el recent procés de descatalogació d'alguns clàssics de Cua de Palla.  També els desitjo molta sort. Sempre he pensat que desitjar sort era negar les capacitats. Ara per ara, la sort és necessària també!

© Manel Aljama (gener 2012)

diumenge, 15 de gener del 2012

L'amant de Lay Chatterley de D.H. Lawrence


Vaig arribar a aquest llibre gràcies al cinema aquell "d'art i assaig"  que em va agafar entre el 79 i el 82. "Women in love" de Ken Russell era molt bona i estava basada en un llibre de l'escriptor britànic i fill de miners, D.H. Lawerence (1885-1930). Va ser així com se'm va despertar l'interés per aquest autor.

"L'amant de Lady Chatterley" va ser escrit i publicat a Florència al 1928 i fins el 1959 no es va permetre l'edició als Estats Units de Nord-Amèrica.  També la van portar al cinema però amb un resultat molt més decebedor. 

La sinompsi pot semblar d'allò més simple. El més important d'aquesta novel·la és pel moment i el context: Una dona de clase alta i casada amb un home confinat en una cadira de rodes satisfà el seu desig sexual amb el jardiner. Al 1928 i a Gran Bretanya, tot i que l'època victoriana ja havia passat, aquesta actitud tan alliberada de la dona seguia sent un escàndol. 

Manel Aljama (gener 2012)
Il·lastració: portada de l'edició en castellà d'Alianza Editorial.

dissabte, 14 de gener del 2012

Any Joan Maragall (2010-2011)


Casa Duran (s XVI) de Sabadell. En aquest lloc hi havia l'escultura de "La vaca cega".
Malauradament va haver de ser retirada perquè era objecte de bretolades. 
© foto Manel Aljama

La Vaca Cega
de Joan Maragall i Gorina

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

L'any Maragall (2010-2011) sembla que ha passat de puntetes. Aviat al Liceu es farà l'acte de cloenda.
En aquesta web queda el testimoni: http://www.joanmaragall.cat/
En aquest bloc modestament deixo La vaca cega i una foto del lloc on un dia existia una escultura. Malauradament no he pogut trobar la fotografia i n'he fet una de la paret tal com està ara.


Manel Aljama (gener 2012)

diumenge, 8 de gener del 2012

Lectures infantils: Enid Blyton


"El club de los siete secretos" va ser el primer llibre que va entrar a casa meva. Recordo que va ser un regal de la meva tieta Júlia. En aquells temps es regalava una copa o una tassa, una mena d'estoig de nacre, molt xaró (més ben dit horrorós) i no sé què més.  El que sí recordo és que va ser el que més il·lusió em va fer.  N'estic ben segur!  Si bé ja m'agradaven les històries de "Mortadelo" i els "tebeos" que canviava a la draperia de la bruixa (em feia por com si fos autèntica), allò que em va regalar la tieta era un llibre, un llibre de debò!

Enyd Blyton ha estat catalogada com escritpora de llibres infantils i juvenils i que intentava donar una certa moral en cada una de les seves històries. En tot cas, no es pot negar que les històries d'uns marrecs ficats a detectius o d'uns adolescents com "Los cinco" eren en aquell temps molt divertides i encoratjadores en un panorama que per a mi era blanc i negre. 

Aquest fet no ho he oblidat mai. La última vegada que he pensat en l'autora i en els seus contes ha estat gràcies a un altre llibre, "Mira qui surt a la foto" (al voltant de Helen Beatrix Potter) de l'escriptora Maria Carme Roca.   En tots dos casos gent jove s'engresca a resoldre enigmes i a col·laborar, s'esforcen per alguna cosa...

Manel Aljama (desembre, 2011)

divendres, 6 de gener del 2012

Llibres descatalogats :(


Una pena que un llibre que ha estat recomanat als instituts de batxillerat (finals del 80, principis del 90) acabi descatalogat com si fos quelcom caducat. 
Així "Collita Roja" de Dashiell Hammet, "Un largo adiós" de Raymond Chandler i molts altres, han estat descatalogats en català segons informen des del blog de Negra y Criminal:

http://negraycriminal.blogcindario.com/2011/12/02944-carta-del-librero-los-ultimos-mejillones-del-ano.html

Manel Aljama (gener 2012)

dijous, 5 de gener del 2012

Maleït cafè (per a tothom)


Maleït "cafè per a tothom". Per què no suprimeixen les "comunitats "artificials" i així arreglen el dèficit que diuen? Els va tocar la loteria amb el Conde-Duque aquell. Sort que de moment guanyem les lligues i les copes i la seva satisfacció no és complerta....

© Manel Aljama (gener 2012)