Marcel Proust et "À la recherche du temps perdu"

 

 

L'Autor i les influències

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust (1871-1922) va ser un escriptor, assagista i crític francès, conegut sobretot per la seva novel·la monumental "À la recherche du temps perdu". Va néixer a Auteuil, a prop de París, i va créixer en un entorn burgès i intel·lectual. Des de jove, va patir d'asma, una malaltia que va marcar la seva vida i que amb el temps el va portar a aïllar-se del món per dedicar-se exclusivament a la seva obra.

Les seves influències literàries i artístiques van ser nombroses:

• Literàries: Proust admirava autors com Léon Tolstoi, Fyodor Dostoevsky, Gustave Flaubert, i Charles Baudelaire. La seva exploració de la memòria involuntària i el temps s'inspira en filòsofs com Henri Bergson.
• Artístiques: Va ser un gran coneixedor de l'art, sent especialment influenciat pels pintors Claude Monet i Édouard Manet, i els músics Gabriel Fauré i Claude Debussy. La seva obra està plena de referències a pintures, especialment de Johannes Vermeer i James McNeill Whistler.

Proust va mantenir una relació complexa i sovint distant amb els seus contemporanis. Va ser amic de figures com el pintor Jacques-Émile Blanche i l'escriptor Anatole France. No obstant això, molts dels seus col·legues, com André Gide, van menystenir la seva obra inicialment, fet que va generar tensions i malentesos, sobretot arran del rebuig inicial de "Du côté de chez Swann" per part de la prestigiosa editorial Gallimard. 

 

L'obra principal: "À la recherche du temps perdu"

"À la recherche du temps perdu" és una de les novel·les més llargues i complexes de la literatura mundial. Explora temes com la memòria, el temps, l'art, l'amor i la societat. L'obra, sovint coneguda com "La Recherche", va ser escrita entre 1908 i 1922, tot i que va ser publicada en set volums de forma esglaonada.

 

Els volums:

• "Du côté de chez Swann" / «Pel cantó de Swan»  (1913): Publicat a compte de l'autor. Narra la infantesa del narrador a Combray, amb els records de la seva família i els seus passejos. Presenta la història d'amor de Charles Swann amb Odette de Crécy i la famosa escena de la magdalena, que desencadena el record involuntari.
• "À l'ombre des jeunes filles en fleurs" / «A l’ombra de les noies en flor»  (1919): Guanyador del Premi Goncourt. El narrador descobreix l'amor adolescent i l'amistat a Balbec, una estació balneària, on coneix Albertine i el seu grup d'amigues. Explora les seves primeres experiències de socialització.
• "Le Côté de Guermantes" / «El cantó de Guermantes» (1920-1921): El narrador s'endinsa en el món de l'alta societat parisenca, especialment en el saló de la duquessa de Guermantes. La fascinació inicial per aquesta aristocràcia es transforma en desil·lusió a mesura que descobreix la seva superficialitat.
• "Sodome et Gomorrhe" / «Sodoma i Gomorra»  (1921-1922): Es revela l'homosexualitat de diversos personatges, inclòs el baró de Charlus. El narrador, cada cop més malalt, examina la gelosia i la complexitat de les relacions humanes.
• "La Prisonnière" / «La presonera»  (1923): Publicat pòstumament. El narrador viu amb Albertine a París, en un estat de constant gelosia i ansietat. L'obra se centra en el seu turment psicològic i en la seva obsessió per controlar Albertine.
• "Albertine disparue" / «Alberina desapareguda» (1925): Publicat pòstumament. Narrat en part en la seva absència, l'obra es focalitza en el dolor i la pèrdua del narrador després de la fugida d'Albertine. La seva memòria i la seva gelosia canvien amb el temps.
• "Le Temps retrouvé" / «El temps retrobat» (1927): Publicat pòstumament. El narrador, ja vell i malalt, s'adona que el temps no està perdut, sinó que es pot recuperar a través de l'art i la memòria. Aquesta revelació el porta a dedicar-se a l'escriptura, tancant el cicle de la novel·la.

 

Obres Contemporànies o Similars

Comparar "La Recherche" amb altres obres és complicat a causa de la seva singularitat, però n’hi ha algunes que s'hi poden acostar en ambició o estructura:

• "L'home sense qualitats" de Robert Musil (1930-1943): Aquesta novel·la inacabada, també colossal en grandària i complexitat, examina la societat austrohongaresa a principis del segle XX. Comparteix amb Proust la reflexió sobre la modernitat, la decadència de l'època i la recerca de la identitat en un món en canvi.
• "El quartet d'Alexandria" de Lawrence Durrell (1957-1960): Aquesta tetralogia, encara que molt diferent en estil, explora la mateixa història des de múltiples perspectives. La seva ambició de capturar el temps i l'espai d'una ciutat des de diferents punts de vista recorda l'anàlisi proustiana de la memòria i la realitat.

Què simbolitza la magdalena?

La famosa magdalena a la qual es refereix Proust a "Du côté de chez Swann" és una magdalena de petxina. Aquest detall és important perquè la forma del pastisset evoca el seu lloc d'origen, el poble de Combray, on la tia del narrador li n'oferia.

La magdalena simbolitza el poder de la memòria involuntària, un concepte clau en l'obra de Proust. Aquest tipus de memòria es diferencia de la memòria voluntària (la que recordem conscientment) perquè es desencadena de manera sobtada i inesperada a través d'una sensació o un sentit: el gust de la magdalena, mullada en te, transporta el narrador al passat de la seva infantesa a Combray.

Aquest acte de recordar esdevé un moment de revelació artística i existencial per al narrador. A través d'aquest simple objecte, es demostra que el temps no es perd, sinó que es conserva en les nostres sensacions i que l'art té la capacitat de recuperar-lo i donar-li un nou sentit.

 

Vigència i raons per llegir «À La Recherche» avui

Llegir els set volums de "À la recherche du temps perdu" avui dia és una experiència profunda i encara rellevant, malgrat la seva longitud i complexitat. Les raons per fer-ho són:

• Una exploració de la memòria: La reflexió de Proust sobre la memòria involuntària i com el passat es recupera a través de les nostres percepcions sensorials és fonamental per entendre la condició humana.
• Anàlisi de la societat: La seva anàlisi de la societat, la seva frivolitat i les seves jerarquies, és sorprenentment actual, sobretot en un món on les aparences i l'estatus social continuen sent centrals.
• La capacitat de l'art: L'obra defensa el poder redemptor de l'art, no només com a creació, sinó com a mitjà per donar sentit a la vida i transcendir el temps. En un món cada cop més digital i ràpid, aquesta defensa de la contemplació i la creació és més pertinent que mai.
• Un estil literari únic: L'estil de Proust, amb les seves frases llargues i sinuoses, és una obra d'art en si mateix. Submergir-se en la seva prosa és una experiència estètica que desafia la nostra manera de llegir i d'entendre la literatura.

 

© Manel Aljama (setembre, 2025) 
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge: Composició amb la primera edició de "À la recherche"

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.

Donació puntual
Bizum +34 644 476 163
PayPal: https://www.paypal.com/paypalme/manel863

Subscription to L'Aixeta des de 2 € / mes amb regals (veure condicions): https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/subscriptions