Després de les protestes internacionals per les execucions del 27 de
setembre de 1975 i de l'acte d'adhesió (amb entrepà pagat), el dictador
desapareix de l'escena.
El dimarts 21 d'octubre de 1975, aviat farà 48 anys, la premsa publica que Franco pateix una afecció gripal.
Ho podeu llegir a "La Soledat del Llebrer" Permi Ferran Canyameres. @Pagès Editors
Per adquirir: #comparteixocultura #LaSoledatdelLlebrerManelAljama
Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html
Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html
Nas nossas ruas, ao anoitecer, Há tal soturnidade, há tal melancolia, Que as sombras, o bulício, o Tejo, a maresia Despertam-me um desejo absurdo de sofrer.
O céu parece baixo e de neblina, O gás extravasado enjoa-me, perturba; E os edifícios, com as chaminés, e a turba Toldam-se duma cor monótona e londrina.
Batem carros de aluguer, ao fundo, Levando à via-férrea os que se vão. Felizes! Ocorrem-me em revista, exposições, países: Madrid, Paris, Berlim, S. Petersburgo, o mundo!
Semelham-se a gaiolas, com viveiros, As edificações somente emadeiradas: Como morcegos, ao cair das badaladas, Saltam de viga em viga os mestres carpinteiros.
Voltam os calafates, aos magotes, De jaquetão ao ombro, enfarruscados, secos; Embrenho-me, a cismar, por boqueirões, por becos, Ou erro pelos cais a que se atracam botes.
E evoco, então, as crónicas navais: Mouros, baixéis, heróis, tudo ressuscitado! Luta Camões no Sul, salvando um livro a nado! Singram soberbas naus que eu não verei jamais!
E o fim da tarde inspira-me; e incomoda! De um couraçado inglês vogam os escaleres; E em terra num tinir de louças e talheres Flamejam, ao jantar alguns hotéis da moda.
Num trem de praça arengam dois dentistas; Um trôpego arlequim braceja numas andas; Os querubins do lar flutuam nas varandas; Às portas, em cabelo, enfadam-se os lojistas!
Vazam-se os arsenais e as oficinas; Reluz, viscoso, o rio, apressam-se as obreiras; E num cardume negro, hercúleas, galhofeiras, Correndo com firmeza, assomam as varinas.
Vêm sacudindo as ancas opulentas! Seus troncos varonis recordam-me pilastras; E algumas, à cabeça, embalam nas canastras Os filhos que depois naufragam nas tormentas.
Descalças! Nas descargas de carvão, Desde manhã à noite, a bordo das fragatas; E apinham-se num bairro aonde miam gatas, E o peixe podre gera os focos de infecção!
En una conversa d'un grup de Whatsapp una senyora molt amable em diu "No entenc d'art, no m'agrada aquest dibuix el vaigdesproporcionat, ..."en resposta al quadre "Gran nu reclinat" (1935), de Matisse que he compartit.
Responc:
L'ésser humà és desproporcionat, vull dir que la simetria no és
perfecta: tothom, sigui home o dona té un peu, un pit, un ull, una
orella, una cama... o un xic més gran o petit, o més llarg o més curt...
És normal.
L'art com a expressió humana i de cultura. No pertany
a ningú i pertany a tothom. Si parlem de pintura, hi ha qui no aprecia
els quadres pintats d'ençà del segle XIX i vol aquells quadres de
Velázquez que semblen fotos. En canvi, hi ha qui pensa el contrari, els
retrats de pintors com el Greco o Velázquez són retrats, no són
expressions individuals i lliures de l'artista. Hi ha per tots els
gustos!
Durant els dies foscos de la Inquisició espanyola, els jueus que van romandre a Espanya després de l'expulsió, van amagar la seva identitat jueva. No hi havia més sinagogues, ni yeshivot, ni shofar. Aquesta és la història d'un jueu convers Don Fernando Aguilar que va enganyar l'aristocràcia espanyola i va fer sonar el shofar als jueus de Barcelona.
Tota la temporada 2022-2023 de Sons de Prop està disponible al pòdcast de @laveudemontcadaireixac (La
Veu de Montcada i Reixac). El podeu escoltar o descarregar des de laveu.cat (La Veu de Montcada i Reixac) i la plataforma ivoox: https://www.ivoox.com/pt/podcast-sons-prop_sq_f11767289_1.html
Manel Aljama (setembre 2023) Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
Aquell descobriment va trasbalsar els fonaments de la societat fins al punt de fer-la dubtar de la seva existència.
ES TRACTAVA d’una reunió
ultrasecreta al Ministeri de la Nova Història. Tan sols un nucli
molt reduït i selecte de la cúpula dirigent. Tots els presents
havien empal·lidit en el moment de llegir la convocatòria. Era un
assumpte molt delicat, perquè feia trontollar els fonaments i
l’estructura de NovaTerra. Les veus més bel·ligerants posaven en
dubte l’autenticitat del descobriment que havien fet Holmes i
Watson, aquells dos arqueòlegs que ara seien davant del selecte
tribunal.
Carter i Lewis, sempre rivals,
però en el fons amb un profund coneixement de la història de
NovaTerra formaven part d’aquell tribunal científic. Carter no
havia gosat ni tocar aquell «descobriment», Lewis, en canvi, sí. I
s’havia format una idea. Les normes del Ministeri eren ben clares
al respecte: calia emetre un veredicte que fos unànime. A més,
aplicant de la manera més estricta la llei, aquell objecte havia de
ser destruït i el seu registre eliminat. NovaTerra era perfecta i
havia nascut d’una Terra corrompuda i decadent que formava part de
la prehistòria i per estudiar-la, calia un permís especial de les
autoritats acadèmiques, a part de passar un examen científic davant
del tribunal de Ministeri de la Nova Història.
El president del tribunal obre
el judici.
—Senyors, avui és 1 del
primer mes de l’any 200 de la Nova Era a NovaTerra. Ens hem reunit
a petició del cap del Departament d’Arqueologia. Com han pogut
vostès llegir en la convocatòria la troballa que diuen haver fet,
els dos acusats aquí davant, Jack Holmes i el seu ajudant, Roger
Watson, trenca totes les línies vermelles de la nostra societat. Els
hem citat perquè ens aportin proves que el seu «descobriment» —en
fa una pausa per respirar— és autèntic i no es tracta de cap
falsificació. Té la paraula qui farà de fiscal, Howard Carter, per
afegir més dades al respecte. CONTINUA A L'AIXETA AMB SUBSCRIPCIÓ: https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/posts/la-troballa
Mallence Bart-Williams va néixer a Colònia, Alemanya. És una escriptora i cineasta de Sierra Leone i una dissenyadora de moda alemanya. Va continuar els seus estudis d'economia i finances a París, Singapur i Gran Bretanya. Avui viu a tot el món, produeix una línia de cosmètics totalment naturals a Hong Kong i és la fundadora i directora creativa del col·lectiu creatiu FOLORUNSHO de Freetown, una "SHARITY" que va iniciar amb nens del carrer a Sierra Leone.
A causa de les seves arrels germano-serralleoneses, es percep com un pont que connecta dos mons molt diferents. La seva diversa formació li permet veure solucions creatives a problemes comuns. Durant els seus tres anys de funcionament, el seu col·lectiu ha portat els nens sense llar del carrer a l'escola, ha desenvolupat una col·lecció de sabatilles i roba, ha publicat un llibre i un documental sobre la seva història i ha realitzat exposicions d'art. A través del seu treball amb FOLORUNSHO connecta el contrast cultural, permetent que la gent comparteixi idees, actuï i obtingui resultats.
Cal dedicar la primera meitat de la vida a crear un ego molt fort, conviccions, autoestima, un avantatge per defensar-te. I la segona meitat, a desfer-se'n, perquè els desavantatges són superiors: això s'acaba. - Salvador Pàniker
