Per a ser com a Finlàndia, cal ser Finlàndia

 

Sóc en una biblioteca pública. Hi ha una munió d’estudiants, rectifico, de nois que pretenen estudiar sense saber com, perquè en tots aquests anys no els han ensenyat ni a fer això, estudiar. Uns passegen el dit per la pantalla del seu Chromebook amb mostres de no entendre res (es tracta d’una paupèrrima presentació ben curteta d’alguna de les assignatures que hauran d’aprovar, aquest cop sí, en selectivitat), com dic, no saben què és estudiar, altres ni com s’agafa un bolígraf per escriure notes de manera eficaç, sense llibres que serveixin de contrast o suport. Només la presentació amb un joc de preguntes de tres opcions al final i que encertaran, perquè no hi ha límit ni de temps ni de resposta. Abans al bus he vist una noia que memoritzava no sé què, semblava que repetia com un rosari. M’ha estranyat, perquè les noies són un capítol a part. Elles llegeixen, elles estudien. 

Torno a mirar els estudiants que no paren inquiets ni dos segons, com els nens de guarderia. No semblen estar a les portes de la majoria d'edat, de l'edat adulta. Em penso que deuen arribar amb prou feines als dotze. No és estrany. Han passat la primària com un parvulari, la secundària com la primària i ara al batxillerat els presenten la realitat: han d’enfrontar un examen que els obrirà o no les portes d’uns estudis superiors.

El model que hi havia abans, el del BUP i COU va ser substituït pel nou on deien que “primer les habilitats i després els coneixements”, que el vell sistema era massa memorístic. Jo que ho he fet, dic que és mentida. Si no saben ni llegir ni escriure de manera coherent i intel·ligible, com vols que puguin estudiar més endavant? Govern rere govern, ha introduït rebaixes i més rebaixes en els nivells d’exigència, tant per a alumnes com per a professors.  Acadèmies d'oposicions per a més grans de vint-i-cinc anunciaven als noranta del segle passat: “Magisterio. Oposiciones. Trabajo para toda la vida”. Ser mestre de primària com a Finlàndia no és pas això. Molts d’aquests mestres de primària, per no dir la majoria, no en saben ni el cicle de l’aigua en la natura, els punts cardinals, ni les quatre operacions bàsiques i ni molt menys escriure un text de deu línies, en qualsevol llengua, sense cap falta d’ortografia. Què hem d’esperar, doncs? No és que siguin incultes, és que són ignorants!

Fa vint-i-cinc anys la cosa no era així, els resultats dels informes PISA eren més que bons. Alguna premsa, sobretot la lligada als grans grups empresarials deien que hi havia “massa gent sobretitulada”. Ni govern ni empreses van fer res per aprofitar aquest potencial. Entenc quie volen cambrers, perruqueres i paletes. Dit i fet, van començar una sèrie de rebaixes justificades de la manera més pobra que un es pot imaginar: “Repetir traumatitza”, “Repetir no serveix per a res”. Això de repetir…, i una parella de patinadors de gel, si no repeteixen els exercicis què els pot passar? És repetint com se n'aprèn! 

Té solució? És clar que sí. Rectificar com ho han fet els noruecs i els suecs. Aquí mentrestant, ningú no rectifica res. És una característica de l’estat? Sembla que sí, però… El nivell és baix?, els de la universitat es queixen?  Que aixequin les notes de tall (vegeu notícia) i així aquesta generació de desgraciats gamarussos que hem produït ni entraran a fer ciències polítiques que és el títol que tenen la majoria dels càrrecs electes. 
I l’ordinador? Uns polítics ignorants que van anar de viatge a Finlàndia van veure que allà feien servir computadores, res més. L’ordinador no serveix per a res si no s’ensenya com aprofitar-lo, no serveix tenir un professor si aquest es limita a ser un vigilant que no ensenya com aprofitar els recursos que hi ha dins d’una aula…
I la privada? La privada no té problema. Els alumnes de privada, siguin de secundària o batxillerat no fan soroll, no maltracten el mobiliari de la biblioteca, no consulten el telèfon i sí que prenen notes, fan la feina i marxen abans. Quina casualitat! Curiós, oi?

Notícia citada: Els graus universitaris que demanen un nivell més alt per accedir-hi, passen de 20 a 70. 

© Manel Aljama (juny, 2025)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Foto d'estoc lliure de drets i sense autor acreditat Pixabay en Pexels