divendres, 24 de setembre de 2021

Ens han traït?


A primers de juliol em feia la pregunta: "Els nostres representants polítics ens van trair i ens han tornat a trair?" Era una continuació de l'article I ara què.

Si no ens han traït, han fet d'espanyols o de catòlics, o de les dues coses alhora.

L'1 d'octubre, amb el nostre vot els vam donar un mandat clar: acatar el resultat del referèndum que no és una altra cosa que proclamar la independència i negar l'autoritat de l'estat invasor en el territori català.

Es van cagar als pantalons? No, pitjor: van pensar per nosaltres, en comptes d'executar el mandat clar de les urnes, van fer el catòlic, ja penso jo per vosaltres, us estalviaré problemes, etc. No i No! Quan vaig votar, era ben conscient del que votava i de les conseqüències. No vull que em salvin!!!! Ja n'hi ha prou! Estic fins als dallonses de mitges merdes a sou que pensen per mi. Gràcies.

Si ens van trair a canvi d'aquest Indult reversible que els advocats experts diuen que és una mena de tercer grau. Conclusió: no ens han traït, ens van trair l'octubre de 2017.

© Manel Aljama (julol-agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by GR Stocks on Unsplash

 

dimecres, 22 de setembre de 2021

Mentrestant

 


 

El passat agost, quan va aparèixer el tema de l'Aeroport de Barcelona, ja vaig pensar que l'únic guanyador era i és Florentino i la llotja del Bernabéu. Els països avançats han retallat el tema aeri, bé per la pandèmia, bé per l'impacte col·lateral. Per exemple: França i altres països suprimiran vols que es puguin fer en tren en 2-3 hores. A més, qui feia l'oferta de l'Aeroport ignorava, que aquest projecte requereix una aprovació de Brussel·les. Amb el Castor ja van aconseguir de manera estranya els permisos, però Floren no va perdre. Un govern va aprovar i un altre govern (de diferent partit) el va indemnitzar. Això, també és una anomalia: jugava segur, no perdia res.

No sóc economista, però la informació que tinc, la meva experiència vital i la meva intuïció que no m'abandona mai em fa veure que anem cap a un món amb la indústria més robotitzada, la població més empobrida perquè viurà d'aquest salari universal o mínim o com li diguin. A la Xina ja està implantat i el seu import va en funció de si "ets un bon ciutadà". Per tant, això dels avions, els viatges, el turisme i la globalització va més a la baixa. Les companyies redueixen vols, naus i personal. Com vindran els turistes? Molts països es miren això del "quilòmetre zero".

Aquest tema era el de discussió entre els partits del 52% i també en un grup de WhatsApp on insistia que la gran cagada havia estat canviar el discurs "república - estat propi" pel de "llibertat pels presos". Insistia que a Espanya saben que els tribunals europeus tombaran totes les sentències del procés i que no poden evitar la independència de Catalunya..., mentrestant es dediquen a "cremar" tot el que poden, boscos, bloquegen l'economia amb els lleters (en el passat ja es van carregar el model d'economia pime i de caixes d'estalvi).

Insistia en tot això i un membre del grup que està per això de l'amnistia i tal, responia que què feien mentrestant. Mentrestant, no deixar de reclamar la república ni de negar l'autoritat de qui ens colonitza perquè parlar d'inversions que ja coneixem a tants anys vista, és parlar d'autonomia...

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Photo by noor Younis on Unsplash  

 

dilluns, 20 de setembre de 2021

El Procediment

© Photo by Ruthson Zimmerman on Unsplash


Fa més d’una vintena d’anys treballava en una petita empresa dedicada al programari, la consultoria i la distribució de productes informàtics. Tocaven els tres pals de la cadena de distribució. Era una pime que havia crescut gràcies a l’empenta del seu fundador i president. Com totes les pimes catalanes, era “familiar”, és a dir, que els socis i accionistes eren un parell de matrimonis que alhora treballaven dins la companyia. Cal dir, que aquest empresari és una persona amb experiència en el sector i formada amb dos títols universitaris, no pas un aficionat o un ministre de cultura. Havia rebut premis, un d’ells de la Generalitat de Catalunya, ben merescut.

Un dia, van aterrar uns consultors experts en creixement d’empresa. Ningú no recorda ben bé, com van arribar, perquè sembla que ningú no els havia cridat. Van fer servir el seu Powerpoint per engalipar la direcció. L’empresa va rebre un crèdit per poder fer una expansió internacional (o estratosfèrica). La plantilla es va incrementar, car s’obririen oficines en països exòtics… i el nombre de directius. Els consultors, és clar,  van seure al consell d’administració. Però, passat un any, els resultats eren ben diferents dels que havien vist en la powerpoint. L’empresa havia entrat en números vermells. Els consultors van suggerir que l’empresari (recordem que havia començat des de zero i havia estat premiat) era un incompetent i que no era la persona adient per ocupar la cadira de president. Van suggerir la seva sortida i la de la resta de socis de la família.

El desenllaç: en el cas que parlo, va acabar més o menys bé, en altres casos que conec no. El procediment és el següent: 1) prometre una expansió fàcil d’aconseguir, 2)  fer créixer la plantilla per sobre de les possibilitats de l’empresa, 3) augmentar el pressupost fins a unes xifres ben allunyades de la realitat, 4) en arribar als números vermells, desfer-se del personal i sobretot, dels directius originals de l’empresa i com a colofó, tallar l’empresa en petits bocins per ser venuts a competidors o altres depredadors.

Dic que va acabar bé perquè el fundador i president, abans que arribessin les baralles familiars, va comprar amb diners de la seva butxaca  les accions de la resta del clan familiar. Llavors, va sumar una còmoda majoria al consell i va aconseguir desfer-se dels invasors. Va haver de vendre una de les divisions per poder tornar els diners als alienígenes de l’èxit fàcil. Però, la venda la va fer ell i amb el millor comprador possible: el que garantia els llocs de treball del personal d’abans de l’arribada dels venedors de fum. Ell va conservar la petita consultora i suposo que va quedar ben vacunat de per vida contra els venedors de fum...

No és un cas aïllat, sinó una pràctica comuna en la compra i venda d’empreses. Algú pensarà que el que he explicat  és normal en un país capitalista. Crec que no o en tot cas, seria propi de països amb capitalisme feudal. Els fets em fan recordar aquells caçadors de bruixes que acompanyats de “la bruixa” anaven de poble en poble buidant les bosses dels més pallussos. Casos com Panrico o el Grup 62 han estat molt similars. Amb els particulars fan gairebé el mateix, però això és tema d’un altre article.

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Ruthson Zimmerman on Unsplash

Publicat també al número 102 de la Revista La Tortuga Avui



divendres, 17 de setembre de 2021

Trobo la televisió molt educativa... per Groucho Marx


 

I find television very educating. Every time somebody turns on the set I go into the other room and read a book. —Groucho Marx

La televisió em sembla molt educadora. Cada vegada que algú encén l'aparell vaig a l’altra habitació i llegeixo un llibre. —Groucho Marx 

Més informació sobre la cita: https://quoteinvestigator.com/2014/01/18/groucho-tv/

© Imatge: GraphicsHeat: https://graphicsheat.com/groucho-marx-quotes/#sthash.cFEIaab2.dpbs

dijous, 16 de setembre de 2021

Si no ens afanyem...


Hi ha qui pensa que això ens beneficia perquè es descobrirà el muntatge. "Si s'aprova la moció d'investigar els suposats contactes del president Puigdemont, el tema deixarà de ser un assumpte intern i passaria a ser assumit per la UE", diu Pere Senyé al seu mur de Facebook. Bé. Però si ho pensem bé i amb el cap fred: Si no ens afanyem, encara expulsaran a Ñ o aplicaran l'article 7 amb nosaltres a dins. I arriba aquí, coincideixo amb Vicenç Partal en l'editorial d'avui: Sánchez aconsegueix allò que volia: robar encara més temps

Podien haver fet la reunió per videoconferència i així els contribuents haguessin estalviat uns diners per altres partides...

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© imatges de Vilaweb

 

dimecres, 15 de setembre de 2021

Avui fan dos-cents anys


Tal dia com avui, un 15 de setembre de 1821, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua declararen la Independència d'Espanya.

En la Foto:  Acta d'Independència de Centreamèrica, també coneguda com Acta d'Independència, és el document legal mitjançant el qual la Diputació Provincial de la Província de Guatemala, va proclamar el 15 de setembre de 1821 la separació de la Monarquia Espanyola, encara que convidant alhora a les altres províncies de l'antic Regne de Guatemala a enviar diputats perquè un congrés decidís en 1822 sobre si es confirmava o no la independència absoluta.

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto Autor Snakayes a Wikipedia.