© Imatge: Photo by Konstantin Evdokimov on Unsplash
And she wouldn't let me smoke: she said it wasn't clean. That's just the way with some people. They start forbidding things when they don't know anything about them. (Mark Twain, Huckleberry Finn)
Traducció: I no em deixava fumar: deia que no estava neta. Així és com passa amb algunes persones. Comencen a prohibir les coses quan no en saben res.
© Infografia i traducció: Manel Aljama
 |
| Foto Brett Jordan on Unsplash |
El final de juliol s’acosta i amb ell, alguna jubilació avançada o potser un acomiadament. En les oficines on només un o dos empleats tenen la “sort” de ser despatxats acostumen a viure la baralla pel repartiment de l’herència dels despatxats o jubilats. Així, en ordre de valor, com si es tractés d’un embargament, els més veterans i els salvats (també es pot fer un paral·lelisme amb el Gobierno de España i les crisis ministerials...), deia que els supervivents iniciaven una lluita fratricida pel monitor de 21 polzades, la cadira ergonòmica, les safates classificadores, la làmpada de sobretaula, l’andròmina aquella per reposar els peus, el pot dels bolígrafs, l’inútil saltamartí i la ventafocs de tots els objectes a heretar, però també cobejada grapadora. La grapadora pot ser l’espurna definitiva que cali foc a les enveges i rivalitats burocràtiques. Com una baralla de micos dins la gàbia del zoo.
© Manel Aljama (juliol de 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Imatge Photo by Brett Jordan on Unsplash
Castella va ser el primer gran imperi que va perdre les colònies
per no saber pactar, que és el que l'estat espanyol no ha sabut fer maiJosep Maria Ameda (Activista, Escriptor, Empresari...)
Entrevista Original: https://www.nuvol.com/llibres/josep-m-almeda-castella-no-sap-pactar-o-domina-o-perd-49592
Tot amb l’excusa que tenim pressa... Per no perdre temps. Perdre? Com deia José Luis Sanpedro, no perdem temps, perdem vida! Si mirem per exemple, la composició d’un paquet de galetes, trobareu que seria millor que es vengués en una farmàcia en comptes d’en uns queviures!
Encara guardo els vinils que com a molt canviava per uns altres o me’ls venia. Res a veure amb qui es descarrega una cançó (que ha pagat o no) i després d’escoltar els primers segons, l’esborra.. Ningú no ha fet saber que la connexió a Internet sí que la paga...
Al pas que anem, les bugaderies passaran a ser les noves botigues i fins i tot les oficines de correus amb aquest armariets grocs d’Amazon on recollir l’objecte adquirit des de la cel·la. Sí, cal adaptar-se a les circumstàncies, però el canvi que va suposar la impremta amb la difusió dels coneixements em sembla que res té a veure amb aquest progressiu confinament i aïllament de l’espècie humana.
© Manel Aljama (juliol, 2020)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologia
© Imatge Photo by Krzysztof Hepner on Unsplash
 |
| (c) Imatge publicada per Vilaweb |
L'incendi que crema el Cap de Creus és seriós i en el moment de redactar aquestes línies, encara no està controlat. Ahir, dissabte 17 de juliol, les autoritats franceses, preocupades per si l'incendi entrava en el seu territori, van oferir la seva ajuda. El "Gobierno de España" (sic) va rebutjar l'oferiment. D'entrada sembla un greuge més a Catalunya, del tot irracional. Ja sabem per la història que el sentit comú mai ha planat sobre els caps dels dirigents de la metròpoli que ens colonitza.
Però, a més d’odi irracional, té una part d’ineptitud, de malaptesa crònica. Recordo les paraules de filòsof Joan Arnau: “la corrupció és l’efecte, la causa, la ineptitud i la mala preparació dels dirigents espanyols”. Tot plegat, m’ha fet recordar un incendi en un tren que cobria la línia de RENFE entre Sabadell i Terrassa. Devia ser el 1988, però no estic segur. El tren incendiat es va quedar dins del túnel. El cap d’estació de Terrassa, va deduir que si una de les vies estava lliure, podien circular trens, així que va donar sortida a un altre tren. La fum i els tòxics no serien problema… No sé què se n’ha fet d’aquell cap d’estació, però segur que va pujar a director d’operacions o cap d’emergències! Vés a saber! Aquell dia, jo hi era a Terrassa, a l’estació.
Què es pot esperar d’un poble amb aquests dirigents? Què es pot esperar quan tapen un grafiti que diu “democràcia” amb la paraula “ESPAÑA”? Ben poca cosa, oi que sí?
© Manel Aljama, 18 de juliol de 2021 - 85è aniversari del cop d'estat contra la República.
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologia
Imatge: Publicada a Vilaweb
 |
| by Timo Wagner on Unsplash |
Una vegada, un dels companys de la concentració per protestar per la retirada de la pancarta per la llibertat dels presos polítics que la nova alcaldessa havia retirat, recordava una vella expressió castellana: “sosteneya e no enmendaya”.
L'expressió sembla tenir origen en els romanços. Per exemple, amb algun canvi es pot trobar en "Las mocedades del Cid" de Guillem de Castro (inicis del segle XVII) on podem llegir, referit a l'orgull i obstinació errada del noble que és el pare de Donya Jimena.
Esta opinión es honrada.
Procure siempre acertalla
el honrado y principal;
pero si la acierta mal,
defendella y no emmendalla.
Diu Cervantes Virtual: S'utilitza aquesta expressió del castellà antic, equivalent al que avui seria "sostenerla y no enmendarla", per referir-se a l'actitud de qui manté obstinadament els seus errors -per la raó que sigui, però generalment per orgull o per creure que corregir revelaria la seva malaptesa o posaria en dubte la seva capacitat- i tot a costa de causar dany o perjudici.
D’aquesta manera, l’expressió “sostenella y no enmendalla” crec que defineix molt bé l’actitud numantina i irracional (“antes la muerte”, “hasta el último hombre i la última peseta”) el seu tarannà.
© Manel Aljama, (agost 2019 - juliol 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Photo by Timo Wagner on Unsplash
 |
| Cinema Castellet - Perpinyà - Font: Wikipedia |
Ara que mirem la Catalunya del Nord, penso en com canvien les coses amb el temps. Les excursions que feien gent que ara té uns setanta o més, al cinema Castellet de Perpinyà per veure cinema prohibit a la dictadura-dura. Amb el temps, vam saber que a l'obra de Bertolucci hi va haver una violació i que el llibre va inspirar "Emmanuelle" és com si fos anònim, encara que Tusquets el publica sota el nom d'Emmanuelle Arsan.
© Text de Manel Aljama
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de cotinguts Digitals i formador de tecnologia
© Cartells de "Last Tango in Paris" i "Emmanuelle" publicats per filmaffinity
De res ha servit que molts autors i algunes
editorials mantinguessin la norma d’ortografia anterior. Després de quatre
anys, la Reforma Ortogràfica aprovada per l’IEC el 2017 redueix el nombre d’accents
diacrítics a una llista de 15. Penso que reflecteix una baixada
significativa en el nivell de coneixement de la llengua. Els accents eliminats
serveixen per conèixer millor la llengua, no per dificultar el seu
aprenentatge.
En certa manera em recorda un cas que va passar fa uns anys en castellà. Volien eliminar la “p” de “psicólogo” de manera que quedés escrita com “sicólogo”. Es van adonar que “sico” fa referència a la figa en llatí. És clar, no ho van posar en pràctica. Anys més tard, els mateixos han autoritzat “asín”. Si l’IEC segueix així, aviat llibres com “El Petit Príncep” seran “El Petito Príncipe” o vés a saber!
© Manel Aljama, juliol 2017
Escriptor i Proveïdor de continguts digitals
© Photo by Girl with red hat on Unsplash
He, who will not reason is a bigot; he who cannot, is a fool; and he, who dares not, is a slave
Qui no vol raonar és un fanàtic; qui no pot, és un ximple; i qui no s'atreveix, és un esclauSir William Drummond of Logiealmond
Imatge: Internet
 |
| Photo by Brett Jordan on Unsplash |
Malgrat l’olor de triomf que suposen els indults, no deixa de ser un parany fet pels trilers espanyols. L’indult els ha servit per adormir la pressió europea i callar les veus crítiques. La cosa passa a ser un altre cop “assumpte intern” i tots tranquils. La mesa no es convoca i si es convoca hi haurà detencions com el 23S (m’hi jugo un pèsol com deia Puyal). I el referèndum pactat? Qui s’ho creu, això?
L’actual president, Sanchez Castejon fa la seva feina de “cara amable” (sic). Recordeu el Pla Ibarretxe? Aznar no va rebre mai al Lehendakari basc i Zapatero sí que el va rebre…, per dir-li “NO”. Veieu en què consisteix l’amabilitat? I això d’amable és un dir: els desplegaments del Liceu i el del Clínic de fa uns mesos són pas amables ni normals en una democràcia. Com diu Jaume Aulet: “quan vas amb tantes pistoles a un territori que dius que és teu, és que està ocupat”.
L’objectiu prioritari és l’estat propi i no pas una taula o un referèndum que ja veieu que no vindrà mai de la mà espanyola si no hi ha una forta pressió internacional. Comparteixo l’opinió de Pepa Plana: “Quan vam començar a cridar ‘llibertat presos polítics’, vam oblidar l’objectiu” (Vilaweb, 28/5/2021). La veritable lluita és des de l’exili, des de fora. Però els de dins, podem fer molt: La Sal. Sí, Gandhi era pacífic… Però no duia un lliri a la mà! El 1714 els Borbons va obligar a comprar sal espanyola, els anglesos feien el mateix a l’Índia. Ara no hi ha sal, sinó connexió a internet+mòbil+champions… Això dóna molts diners, és la nova sal. He treballat en aquest negoci, si cada dia 5 de vosaltres plega d’aquesta operadora, alguns tindran cagarrines.
La llibertat dels presos i l’alliberament de tots els encausats no vindrà de dins i menys d’una Generalitat col·laboracionista i autonomista. Despatxar un secretari com el Muro ha estat un gest aïllat. Què em dieu del regal que han fet uns quants antiavalots dels Mossos a Ana Rosa Quintana? No cal que recordi els passos que han fet altres estats que han proclamat una república.
La situació segueix sent molt crítica perquè els de Ñ maneguen el temps. I sembla que va a favor seu, malgrat tots els tribunals de justícia europeus. I tal com ho veig, negre, Còrsega tindrà abans un estatut més bo que el que té Catalunya ara mateix.
© Manel Aljama 30/6/2021
Escriptor, proveïdor de continguts digitals i
formador de noves tecnologies.
© Imatge: Photo by Brett Jordan on Unsplash
