dissabte, 17 de juliol de 2021

L'orgull (Sostenella y no enmendalla)

by Timo Wagner on Unsplash

Una vegada, un dels companys de la concentració per protestar per la retirada de la pancarta per la llibertat dels presos polítics que la nova alcaldessa havia retirat, recordava una vella expressió castellana: “sosteneya e no enmendaya”.

L'expressió sembla tenir origen en els romanços. Per exemple, amb algun canvi es pot trobar en "Las mocedades del Cid" de Guillem de Castro (inicis del segle XVII) on podem llegir, referit a l'orgull i obstinació errada del noble que és el pare de Donya Jimena.

Esta opinión es honrada.
Procure siempre acertalla
el honrado y principal;
pero si la acierta mal,
defendella y no emmendalla
.

Diu Cervantes Virtual: S'utilitza aquesta expressió del castellà antic, equivalent al que avui seria "sostenerla y no enmendarla", per referir-se a l'actitud de qui manté obstinadament els seus errors -per la raó que sigui, però generalment per orgull o per creure que corregir revelaria la seva malaptesa o posaria en dubte la seva capacitat- i tot a costa de causar dany o perjudici.

D’aquesta manera, l’expressió “sostenella y no enmendalla” crec que defineix molt bé l’actitud numantina i irracional (“antes la muerte”, “hasta el último hombre i la última peseta”) el seu  tarannà.


© Manel Aljama, (agost 2019 - juliol 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

©  Photo by Timo Wagner on Unsplash

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada