I ara què?

Photo by Brett Jordan on Unsplash

Malgrat l’olor de  triomf que suposen els indults, no deixa de ser un parany fet pels trilers  espanyols. L’indult els ha servit per adormir la pressió europea i callar les veus crítiques. La cosa passa a ser un altre cop “assumpte intern” i tots tranquils. La mesa no es convoca i si es convoca hi haurà detencions com el 23S (m’hi jugo un pèsol com deia Puyal). I el referèndum pactat? Qui s’ho creu, això?

L’actual president, Sanchez Castejon fa la seva feina de “cara amable” (sic). Recordeu el Pla Ibarretxe? Aznar no va rebre mai al Lehendakari basc i Zapatero sí que el va rebre…, per dir-li “NO”. Veieu en què consisteix l’amabilitat? I això d’amable és un dir: els desplegaments del Liceu i el del Clínic de fa uns mesos són pas amables ni normals en una democràcia. Com diu Jaume Aulet: “quan vas amb tantes pistoles a un territori que dius que és teu, és que està ocupat”.

L’objectiu prioritari és l’estat propi i no pas una taula o un referèndum que ja veieu que no vindrà mai de la mà espanyola si no hi ha una forta pressió internacional. Comparteixo l’opinió de Pepa Plana:  “Quan vam començar a cridar ‘llibertat presos polítics’, vam oblidar l’objectiu” (Vilaweb, 28/5/2021). La veritable lluita és des de l’exili, des de fora. Però els de dins, podem fer molt:  La Sal. Sí, Gandhi era pacífic… Però no duia un lliri a la mà! El 1714 els Borbons va obligar a comprar sal espanyola, els anglesos feien el mateix a l’Índia. Ara no hi ha sal, sinó connexió a internet+mòbil+champions…  Això dóna molts diners, és la nova sal. He treballat en aquest negoci, si cada dia 5 de vosaltres plega d’aquesta operadora, alguns tindran cagarrines.

La llibertat dels presos i l’alliberament de tots els encausats no vindrà de dins i menys d’una Generalitat col·laboracionista i autonomista. Despatxar un secretari com el Muro ha estat un gest aïllat.  Què em dieu del regal que han fet uns quants antiavalots dels Mossos a Ana Rosa Quintana? No cal que recordi els passos que han fet altres estats que han proclamat una república.

La situació segueix sent molt crítica perquè els de Ñ maneguen el temps. I sembla que va a favor seu, malgrat tots els tribunals de justícia europeus. I tal com ho veig, negre, Còrsega tindrà abans un estatut més bo que el que té Catalunya ara mateix.

© Manel Aljama 30/6/2021
Escriptor, proveïdor de continguts digitals i formador de noves tecnologies.

© Imatge: Photo by Brett Jordan on Unsplash