Les noves generacions que s’incorporen al sistema potser s’estranyen que veuen al cinema un empleat de benzinera que posa benzina o caixers de supermercat. El “sistema” de quick-fast imposat per les multinacionals ha afegit a l’encariment de preus, la retirada de la mà d’obra que et cobren: així posar benzina, pagar per avançat el menjar ràpid que tu mateix et portes a la taula o fer de caixer de supermercat.
Tot amb l’excusa que tenim pressa... Per no perdre temps. Perdre? Com deia José Luis Sanpedro, no perdem temps, perdem vida! Si mirem per exemple, la composició d’un paquet de galetes, trobareu que seria millor que es vengués en una farmàcia en comptes d’en uns queviures!
Encara guardo els vinils que com a molt canviava per uns altres o me’ls venia. Res a veure amb qui es descarrega una cançó (que ha pagat o no) i després d’escoltar els primers segons, l’esborra.. Ningú no ha fet saber que la connexió a Internet sí que la paga...
Al pas que anem, les bugaderies passaran a ser les noves botigues i fins i tot les oficines de correus amb aquest armariets grocs d’Amazon on recollir l’objecte adquirit des de la cel·la. Sí, cal adaptar-se a les circumstàncies, però el canvi que va suposar la impremta amb la difusió dels coneixements em sembla que res té a veure amb aquest progressiu confinament i aïllament de l’espècie humana.
© Manel Aljama (juliol, 2020)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologia
© Imatge Photo by Krzysztof Hepner on Unsplash
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.