dilluns, 15 d’abril de 2019

Catalunya, “polacs” o els altres jueus


Introducció

Diu la cançó de La Trinca que el poble català té una retirada amb els indis d’Amèrica. Penso que no és així, que la retirada és vers el poble jueu, en les virtuts més que no pas en els defectes.

No vull donar a entendre que el poble català sigui igual al poble jueu i ni molt menys que sigui com l’actual estat d’Israel. Potser sí que hem heretat de les comunitats jueves l’estima per la cultura pròpia, pel treball i per l’esforç (esos catalanes tan laboriosos) i és clar, “la pela” o més ben dit, l’estalvi o la riquesa. Entenc com a riquesa el mínim per viure sense luxes, però sense patir precarietat. Ho intentaré demostrar al llarg d’aquest article.

Cal tenir en compte que bona part de la influència jueva en Catalunya ha estat esborrada i manipulada. Cal tenir present que Girona al segle XIII era considerada com “la mare d’Israel” i segons fonts de la Bet Shalom Comunitat Jueva Progressista de Barcelona, els jueus de Girona, poca cosa tenien a veure amb els de Còrdova o de Toledo. La influència dels jueus catalans s’estenia fins al Llenguadoc...

Arguments coneguts contra els catalans

Dels jueus s’ha dit que:
  • Són miserables, usurers i que només volen els diners.
  • Que són “incultes” o tancats per no acceptar la cultura imposada sigui aquesta romana, cristiana, castellana, francesa...
  • Que són obstinats en l’ús de la seva llengua, lleis i costums
  • Es reconeix que són emprenedors, bons professionals (metges, arquitectes, traductors....)  i “laboriosos”.
Ens són familiars aquests arguments?  En tenim més mostres: als còmics dels anys seixanta, els jueus són prestadors o més ben dit, usurers, mentre que als catalans se’ls diu “os gusta la pela” o “si la bossa sona”.  També pot servir d’exemple com es parlava mal dels catalans que discutien el preu de la llana quan anaven a comprar a Extremadura. El fet és que els extremenys posaven a la venda capes de llana mullada amb aigua i amb pedretes pel mig...

Els valors jueus

Treball, estalvi, estudi i inversió

No és suficient amb rebre una herència, cal mantenir-la i fer-la créixer. El jueu genera riquesa i benestar, però sense ostentació. Un jueu no es vendria una casa per a comprar un Ferrari. Maimònides assenyalava que calia “substituir els bens temporals pels que són perdurables.

Cal que hi hagi un traspàs de coneixements. Cada casa jueva és en certa manera una biblioteca. En aquests llibres ja es pot aprendre La regla dels tres terços del bon inversor: la riquesa dividida en 3 parts (terres, negocis o inversió i diners en efectiu).  Els diners no són la finalitat, són el MITJÀ. Als dos anys ja saben llegir. El 70% de les inversions tecnològiques del NASDAQ són jueves.

Tenir el teu propi negoci

Tenir el teu propi negoci, ajudar els altres i guanyar amb netedat. La usura és lícita, “una cosa a canvi d’una altra”, però no és especulació. També està mal vist el kesef (la gasiveria). Per a un jueu, treballar per a un altre, és una xacra. La reinversió en el negoci és també important. Aquesta inversió pot ser monetària o d’investigació i innovació. També existeix la caritat, però amb “a canvi de”.  Estableix l’Halacà (Llei Jueva) que una part dels camps de conreu són pels pobres que poden anar a collir o sembrar. També, prohibeix que es reculli allò que cau de les mans durant la recol·lecció, perquè està destinat als pobres. 

Fer pinya

Aplegar-se. Mantenir els lligams familiars i aconseguir revertir l’adversitat en un avantatge. 

Bona Reputació

Tractar bé als empleats i pagar el seu sou sens retards forma part de la bona reputació jueva. No fer-lo és un pecat davant la Llei.

Estudi  i Coneixement

El bons jueus no acumulen terres, acumulen or i coneixements (en forma de llibres o de tecnologia de la informació). El 25% dels premis Nobel són jueus. El coneixement és molt important: poden robar-te o pots patir una desgràcia, però si saps con generar riquesa, tornaràs a refer-te. Ja sabem que diners sense coneixement és igual a fracàs, mentre que idees i coneixement, atrauen els diners.  Un detall: en cas de repartir tots els diners del món entre els seus els habitants, en menys d'un mes, els diners, tornarien a les mateixes mans.

Valors catalans

Treball, estalvi i inversió

De la desfeta del 1714 a ser una potència industrial a mitjan segle XIX. De l’adversitat de la fil·loxera al producte vinícola propi i de qualitat. Les caixes d’estalvi i les cooperatives agrícoles són un bon exemple de la socialització del capital. També la idea de “la caseta i l’hortet” o els habitatges socials dels primers anys del segle XX.  Quina idea és més d’estalvi que “tenir un raconet”.

Tenir el teu propi negoci

Tant a ciutat: comerços, magatzems, petits industrials (corders, sabaters, boters...) com al camp amb minifundis agrícoles encapçalats per la masia catalana.

Fer pinya

L’Associacionisme del segle XIX, les cooperatives, les agrupacions, els cors, les colles...

Bona reputació

El saber fer, la feina ben feta, l’excel·lència catalana han estat úniques.

Estudi i coneixement

Anar a copiar com van els telers o com es fa el xampany és un bon exemple de la voluntat d’aprendre.

Conclusió

Sense jueus, el poble català ha estat el poble jueu d’allò que es diu Espanya. No debades, ens han deixat bona empenta, fruit potser, de conversions mal fetes?  Deia el periodista Gabriel Jaraba, a propòsit de l’aberració de l’invent del “Lapao” que “el imperialismo español cambió el antisemitismo por el anticatalanismo, una vez se hubo quedado sin judíos.”

Així, els arguments que es feien servir contra un poble, es reciclen i es fan servir contra un altre. De fet, darrera d’una expulsió de jueus, sempre ha vingut una crisi econòmica. Qui feia la feina? Tots els cognoms castellans o catalans referits a oficis són d’origen jueu: Basté, Sabater, Oller, Ferrer, Bataner...

Hom diu que van ser els romans qui ens van donar tot. Tots sabem com és de bàsica la Llei de Moisès per a organitzar una societat: no robaràs, no mataràs... El cristianisme ha posat el perdó a discreció del pecador. La religió feta a mida dels emperadors romans. Paga impostos a Roma (al Cèsar el que és del Cèsar) i la pobresa és sempre bona per a guanyar-te el cel enfront del “has de procurar el benestar de la teva família”. Però això ja és tema d’un altre article.

© Manel Aljama, text i fotografies (Sinagoga Major de Barcelona)
Escriptor i comunicador
Aquest article apareix també al número 77 de la Revista Digital La Tortuga Avui

Bibliografia i documentació

Article publicat també al número 77 de la revista La Tortuga Avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada