dimecres, 27 de febrer de 2019

Cites memorables que sí va escriure Conan Doyle


De "Estudi en escarlata"

“Let me see—what are my other shortcomings? I get in the dumps at times, and don’t open my mouth for days on end. You must not think I am sulky when I do that. Just let me alone, and I’ll soon be right. What have you to confess now? It’s just as well for two fellows to know the worst of one another before they begin to live together.”
"Permeteu-me veure-quines són les meves altres deficiències? Em trobo als abocadors a vegades, i no obro la boca durant dies i dies. No heu de pensar que estic malament quan ho faig. Només deixeu-me sol, i aviat tindré raó. Què has de confessar ara? És igual per a dos companys conèixer el pitjor de l'altre abans de començar a conviure ".
“What you do in this world is a matter of no consequence. The question is what can you make people believe you have done.”
"El que fas en aquest món no és una qüestió de cap conseqüència. La pregunta és què pots fer que la gent creu que has fet ".
“No man burdens his mind with small matters unless he has some very good reason for doing so.”

"Cap home carrega la seva ment amb petiteses, tret que tingui una molt bona raó per fer-ho".
“’It’s quite exciting,’ said Sherlock Holmes, with a yawn.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

De "El misteri del vall de Boscombe"

“There is nothing more deceptive than an obvious fact.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

dilluns, 25 de febrer de 2019

Feixisme catòdic



Els reis de la telebrossa dels noranta i primera quinzena del segle XXI, molt abans d'aquest èxit, eren en bona part, un grapat de marginats, carn dels escassos serveis socials d'aquella època. Eren, per dir-ho d'alguna manera, el geperut anomenat rei del carnaval. Però entre un exemple i l'altre, hi ha una gran diferència: el geperut no guanyava diners pel seu "càrrec", mentre que els famosos de la tele s'omplen les butxaques explicant les seves misèries als espanyols que com deia Machado, tenen el cap buit.

La llei de televisions privades i la posterior engegada no va significar un avanç en la diversitat informativa i d’oci. Tot el contrari, els mitjans es van abocar a l’espectacle amb un “tot s’hi val” en una competència cega per despertar els més baixos instints. Un exemple va ser el tret de sortida amb el lamentable cas d’Alcàsser, molt representatiu de “l’Espanya negra” que hem conegut sempre. No va ser un cas aïllat, i allò va ser el començament d’una època de retrocés de cultura, drets i llibertats, adobant el terreny a una febre d’or fet amb misèria i merda per dir-ho ben clar. No debades la llei que regulava en Espanya les televisions privades es va aprovar el mateix any que la reforma educativa que relegava les humanitats a la mínima expressió. Això, ho explica tot.

No ha acabat i no ha minvat. Els mitjans privats i públics ja no parlen tant de misèries particulars, parlen de Catalunya i del procés. Això sí, sense convidar cap defensor del procés i amagant-li qualsevol notícia del judici al membres del procés (febrer de 2019) o que vingui de mitjans internacionals. 

Manel Aljama, 24 de febrer de 2019

dimecres, 20 de febrer de 2019

Conversa amb Montserrat Abelló. 01. Vida



Entrevista a Montserrat Abelló, enregistrada el 10 de març del 2014. L'entrevista forma part d'una sèrie de converses amb autors que s'han gravat durant el 2014 i 2015

Video de 2015 de 39.02 minuts
Link: https://www.youtube.com/watch?v=2SbBsXTz7YY

dilluns, 18 de febrer de 2019

Cites de Sentit i sensibilitat de Jane Austen



“Money can only give happiness where there is nothing else to give it.”(Els diners només poden donar felicitat on no hi ha res més per donar.)

“And Marianne, who had the knack of finding her way in every
house to the library, however it might be avoided by the family in general, soon procured herself a book.”
(I Marianna, que tenia l'habilitat de trobar a cada casa el camí de la biblioteca, encara que l'hi impedís la família, de seguida, aconseguia el seu llibre)

divendres, 15 de febrer de 2019

Conferència “La Catalunya Jueva, un llegat que no podem perdre” per Moriah Ferrús



Una conferència, necessària, ben documentada, coherent, interessant i que es va fer curta
Amb la reflexió sobre la similitud entre els atacs que s’han fet i què encara es fan contra el poble català i els corresponents al poble jueu, tot demostrat amb exemples d’hemeroteca. 
És una sort, que conservem les hemeroteques on podem consultar, per exemple, les “perles” que dedicava la premsa espanyola de principi del segle XX al catalanisme de llavors, comparant en tot moment el poble català amb el poble jueu, en el pitjor sentit.

La ponent, hi afegí dades històriques tots sabem: el progom de 1391 i l’expulsió de 1492. Però, també hi donà un punt de vista diferent a dos fets importants i prou coneguts: la decadència de les lletres catalanes i el mite de Sepharad, sí, mite pel que fa la tan repetida espanyolitat del poble expulsat. Així, la conferenciant demostra la importància del poble jueu en la cultura catalana, la més que probable censura en un fet tan estrany com la “decadència” de les lletres catalanes en una ciutat que tenia les millors impremtes a mans de jueus obligats a convertir-se…  I ens va parlar del què sospitàvem, el poble expulsat no era pas un grup homogeni, hi havia jueus amb el ritus català. Sort tenim que està documentat. A Tessalònica i a Roma. Va existir fins la IIGM.  Amb aquesta nova llum es pot deduir amb claredat la importància del poble jueu en la cultura catalana, tot un llegat que cal preservar. Ja sabem, qui perd els arrels, perd la identitat.

Conferència organitzada per Àgora Quàntica a càrrec de Mòriah Ferrús.
Conferenciant:  @Moriah Ferrús (https://twitter.com/MoriahFerrus)
Lloc i data: Ateneu de Barcelona, 13 de febrer de 2019


dilluns, 11 de febrer de 2019

10 raons per llegir



Estimula el cervell
Redueix l'estrès
Amplia coneixements
Augmenta vocabulari
Millora la memòria
Desenvolupa capacitat d'anàlisi
Millora l'atenció
Millora la redacció
Millora l'oratoria+
És gratis


© QLL quellegeixes.cat (portal d'Institució de Lletres Catalanes)

divendres, 8 de febrer de 2019

Són espanyols per Josep Maria de Sagarra



Són espanyols: la manola,
els jutges i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.


(J. M. de Sagarra, "La Constitució Espanyola" [1932], article 1r)
© fotografia La Vanguardia

dimecres, 6 de febrer de 2019

Entrevista Gemma Lienas




Entrevista a l'escriptora Gemma Lienas. Universitat Autònoma de Barcelona Literatura Catalana Contemporània Curs 2015/2016

Video de 2016 de 14.56 minuts
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rmrplFZpKSE

dilluns, 4 de febrer de 2019

Seguir els passos dels idealistes


De vegades, cal seguir els passos dels idealistes. 
Sempre caminen cap a la llum.

HENRI TROYAT, "La institutriu francesa"

divendres, 1 de febrer de 2019

El catàleg de la biblioteca


He compartit al meu mur de Facebook un vídeo simpàtic amb el títol de “Prehistòric googling”, quelcom semblant a “Recerca en Google en la prehistòria”. El vídeo ensenya com era de feixuc fer la recerca d’un llibre o document entre milers de fitxes catalogades per ordre alfabètic d’autor i per l’ordre temàtic comú a totes les biblioteques.

No havia cap més ordre. Així, si un llibre d’assaig, per exemple, estava catalogat com a psicologia i no hi era en filosofia. Per molt que l’usuari fes recerca dins dels llibres de filosofia, no el trobaria. Calia de saber i tenir clar, el sistema de classificació. Cert que ara amb els catàlegs electrònics ho tenim tot a l’abast: per autor, pel títol, pel suport, per la biblioteca, pel tema, per una paraula, per... I ens estalvia temps, perquè podem disposar de les dades, abans d’anar a la biblioteca i fins i tot, demanar el llibre des de casa.

Però tothom opina i he rebut opinions de tots colors. L’opinió majoritària ha estat l’enyorança del vell catàleg. Aquell anar passant fitxetes a la recerca d’un títol que digues alguna cosa. Tot era més lent, però com més atractiu. Però he tingut una opinió molt contraria i en un to que em fa pensar en la gent que viu en el passat, atrapada en els fracassos. En concret, la persona s’afirma que no enyora el vell sistema i que pateix una dificultat, però en cap cas destaca la felicitat pels catàlegs electrònics, segueix recordant la ferida. Això en ens ha de reafirma en la voluntat de deixar tot allò passat en el passat i seguir endavant.

© Manel Aljama, agost de 2018