divendres, 28 de setembre del 2018

Presentació a Sabadell de la novel·la A quin pis va?



Dijous 4 d'octubre a les 18.30 hores a la Biblioteca de Vapor Badia de Sabadell. 

Passarem una bon estona! 

Presentació de A quin pis va? d'Esther González Bayo

Hi haurà sorpreses!

dimecres, 26 de setembre del 2018

La negació de Catalunya per Gaziel


L'Espanya decadent, centralista i exclusivament castellanista, necessitava, per mantenir la baixa cohesió de la seva flaquesa, negar el fet viu de la nacionalitat de Catalunya

Gaziel (Agustí Calvet Pascual, 1887-1964)
Text que no he pogut verificar. Atribuït a Gaziel però que ben bé pot ser de Pi i Maragall.

Per a saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaziel
http://www.lletres.net/pla/Gaziel.html

dilluns, 24 de setembre del 2018

Com més llegiu...


The more that you read, the more things you will know. The more that you learn, the more places you’ll go.
Com més llegiu, més coses sabreu. Com més apreneu, més llocs anareu

 —Dr. Seuss

Foto: font d'Internet. Autor desconegut

dimecres, 19 de setembre del 2018

Buscar feina qualificada


Volia intitular aquest article “Buscar feina als cinquanta-cinc”. Llavors, hauria de fer justificacions innecessàries i donar explicacions, també innecessàries per evitar fer llàstima i caure en el victimisme. Res d’això.

Com treballador del sector tecnològic, m’he estat reciclant des del primer dia que hi vaig posar els peus. És un dels pocs sectors, que si t’adorms, et quedes fora. Així que el reciclatge i la renovació que és necessària partir de certa edat, en el meu cas els aplico des que tenia vint-i-cinc.

El primer propòsit és fer veure que les empreses tecnològiques sí que necessiten una reconversió. Moltes d’elles, més val que es dediquin a una altra cosa, pleguin o marxin cap a un altre país més acord amb el seu estil, per sempre més.

Els que em coneixeu bé, sabeu que sóc expert virtualització, amb més de disset anys d’experiència en una tecnologia. Que d’aquesta tecnologia, a nivell de l’estat que ens colonitza, no en sobren candidats.

Porto, però, des del més de maig veient com repeteix la mateixa oferta de feina des de dos, tres o quatre consultores; com et truquen d’una o dues empreses de selecció per a enviar-te a una consultora que alhora t’enviarà a una altra. El destí final d’aquesta oferta és una entitat bancària catalana que va estar presidida per un falangista i que ha canviat la seva seu social. La informàtica se la serveix una empresa pantalla de la qual, l'entitat bancària és soci, com no. Aquesta empresa no ven res, no fa servei, no te recursos humans, té el més semblant als pinxos del Raval (amb corbata, però). Les condicions de treball són pitjors que en una cadena de muntatge. Res de qualificat. I no perquè la feina no ho sigui, sinó perquè els responsables d’aquesta empresa pantalla fan aquest joc i és aquest el segon propòsit  d’aquest article:  Han canviat les regles del negoci.

Fins fa cinc o sis anys, el negoci en el que jo em movia era el servei informàtic. Vendre productes, llicències o serveis  i desenvolupar solucions per als clients. He tocat tots els pals, com programador, analista, tècnic de sistemes, consultor, formador, “brand manager”. I he treballat en un integrador, una consultora francesa, una consultora petita, un distribuïdor català(adquirit per un grup italià) i per a un parell de consultores més. 

Res, aquest no és el negoci. El negoci per a les consultores consisteix en contractar personal qualificat amb el mínim de condicions i sou, cedir-lo a pseudo-ETT que alhora t’envien al client final com per exemple una entitat bancària. Aquesta consultora sobreviu de la comissió, del percentatge que mes a mes els cau per la carn que envien a la trituradora. Utilitzo aquestes paraules perquè aquest sistema ja està batejat entre els professional informàtics:  “indústria càrnica”. Insisteixo, ja no venen llicències, solucions, serveis,  no,  subcontracten gent i fan el percentatge. Crec que és el mateix sistema dels pisos que es dediquen a la prostitució. Per això deixa més amunt en honestedat al “pinxo del barri xino” Fer de carretiller per a una ETT és molt més digne ara que treballar per a consultores que perden gent qualificada i que conserven els seus clients IBEX35.

Publicat al número 72 de la revista La Tortuga Avui http://latortugaavui.com/images/stories/tortuga/revistes/072/2018.072%20La%20Tortuga%20Avui.pdf
© Manel Aljama 19 de setembre de 2018

dimarts, 18 de setembre del 2018

Presentació a Barberà de la novel·la A quin pis va?



Dissabte 22 setembrea les 11 hores a la Biblioteca de Barberà. 

Passarem una bon estona! 

Presentació de "A quin pis va?" d'Esther González Bayo
 
Hi haurà sorpreses!

dilluns, 17 de setembre del 2018

Catalunya, la pólvora i la invenció de les armes de foc | Manel Capdevila




En aquest programa de 'Un repàs a la història' de Ràdio Crítica tractem la importància de la pólvora en la història de Catalunya i el paper rellevant que els catalans van tenir en la invenció de les primeres armes de foc. Parlem de tot plegat amb en Manel Capdevila, enginyer de sistemes i investigador de l'Institut Nova Història (INH).

L'espai va ser enregistrat a Barcelona el dia 5 de maig del 2018 i va comptar amb la participació dels col·laboradors Carme Calvell, Lluïsa Surroca, Jordi Fité i Daniel Belló. Un programa realitzat amb el suport de l'Institut Nova Història.

Si esteu interessats en més informació sobre les investigacions d'en Manel Capdevila, podeu visitar el seu web d'història titulat 'La Vaca Cega': http://www.histo.cat/

'Un repàs a la història' és una iniciativa que pretén recuperar el veritable passat de la nostra nació de la mà dels experts i dels investigadors del país. Subscriviu-vos al nostre Canal de Youtube

Link al Video: https://www.youtube.com/watch?v=0e0foKyQTtE

divendres, 14 de setembre del 2018

Cites de les germanes Brontë


“I would always rather be happy than dignified.” 
(Sempre m'estimaria més ser feliç que digna)
—Charlotte Brontë, Jane Eyre

“I am not an angel, and I will not be one till I die: I will be myself.”
(No sóc un àngel, i no ho seré fins que no mori. Seré jo mateixa.)
—Charlotte Brontë, Jane Eyre

“My heart is too thoroughly dried to be broken in a hurry, and I mean to live as long as I can”
(El meu cor està molt assecat per trencar-se, i vull viure el temps que pugui)
—Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall

“I cannot live without my life! I cannot live without my soul!”
(No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima!)
—Emily Brontë, Wuthering Heights


(c) Il·lustració  "Charlotte Brönte and sisters", probablement pintat per Sir Edwin Landseer.

dimecres, 12 de setembre del 2018

Places dures



A força de places dures i de no reposar l’arbrat que mor per la mala política que fan, hem pogut tornar a tenir aquesta merda d’asfalt a Sabadell.



Referit a Sabadell, a l'època que un partit o més bé una família va malmetre la meva ciutat. Ja sabem de qui parlem, oi?    Entre 1999 i 2015.

dimarts, 11 de setembre del 2018

Si jo m'instal·lo en un altre país - Manuel de Pedrolo


Si jo m’instal·lo en un altre país, i aquest país em sembla estimable i vull ésser un d’ells, i que ells m’hi tinguin, caldrà que faci com fan i que m’identifiqui amb els anhels i les aspiracions de la comunitat 

Publicat a Twitter
@Espai_Pedrolo @7lletres @AnyPedrolo_2018 #AnyPedrolo
(c) Fotografia Gustavo Nicarino

dilluns, 10 de setembre del 2018

La veritable superioritat de l'home per Jules Verne


La veritable superioritat de l’home no rau en el fet de dominar, de vèncer la natura; per al pensador, rau a comprendre-la; a encabir l’univers immens dins el microcosmos del cervell; per a l’home d’acció, rau a conservar l’esperit  seré davant la revolta de la matèria, en dir-li: «Destruir-me, potser sí! Commoure’m, mai...»

Jules Verne, «L’etern Adam»

divendres, 7 de setembre del 2018

Josep Palau i Fabre - Cant espiritual




Cant espiritual

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu —i penso creure en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.

¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? ¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.


Josep Palau i Fabre, Cant espiritual, publicat a Poemes de l’alquimista. Barcelona: Diputació de Barcelona (1997)

Video gentilesa de l'ACEC: https://www.youtube.com/watch?v=Rb0mDgBRmpE

dimecres, 5 de setembre del 2018

Les constitucions i lleis sense intel·lecte


Més enllà dels sentiments que pugui tenir cada persona després dels empresonaments d'ahir, creiem que aquest paràgraf de “Moral i Dogma”, d’Albert Pike, és aplicable al govern espanyol, i de què esdevindrà, tard o d’hora, a Espanya:

Les constitucions i les lleis, sense el geni i l'intel·lecte per governar, no impediran el decaïment; en aquest cas, es podreixen gradualment i la vida de la nació s'esvaeix a poc a poc.

Albert Pike, Sobirà Gran Comendador del Suprem Consell de Grau 33 per la Southern Jurisdiction (1809-1891)

Publicat a Facebook i Twitter per Gran Lògia de Catalunya


dilluns, 3 de setembre del 2018

Com una bombolla d'escuma - Jules Verne


"...proclamar que el nostre esforç és en va i que tot progrés és tan precari i poc segur com una bombolla d'escuma al capdamunt de les onades!" 
Jules Verne, "L'entern Adam"

Amb aquesta reflexió que l'autor posa en la ment del personatge principal de l'obra (publicada al 1967), ens fa una reflexió pessimista del progrés. Situat en context, han trobat restes molt antigues de civilitzaciomns avançades amb un nivell tan alt superior a l'actual.