divendres, 30 de març de 2018

Nicolas Gogol : Les Âmes mortes par Henri Troyat [1953]




“Les Âmes mortes” de Nicolas Gogol par Henri Troyat. Première diffusion le 22 juin 1953 sur La Chaîne Nationale. “Les Âmes mortes” ? Le rôle de Pouchkine, les doutes immenses qui tourmentent Gogol, avant, pendant et après l’écriture : doutes d’écrivains, puis tourments d’un homme qui a reçu un don de Dieu et qui croit ne pas savoir offrir un don à Dieu ; qui se reproche la peinture de la bêtise et de la médiocrité…et pense que décrire “de belles âmes” serait d’essence supérieure… Gogol qui avait croisé un illuminé au terme de sa brève-vie (d’autant plus brève qu’il y avait eu cette rencontre). Les doutes et les tourments de Gogol qui confie dans une lettre à un ami qu’il a chargé ses héros de ses propres indignités ? Nous pouvons ne pas les connaître, nous pouvons lire “Les Âmes mortes” et considérer, comme Henri Troyat tout jeune garçon, qu’il s’agit du “livre le plus drôle de toute la Littérature”. Thèmes : Littérature| Littérature Russe| Les Âmes mortes| Henri Troyat| Nikolaï Gogol

Source : France Culture

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=om7VNnVc3Tg

dimecres, 28 de març de 2018

Pérez Galdós: "Pastar en el presupuesto"



"Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...) No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética, sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre mental"

Fragmento del libro de Benito Pérez-Galdós "La fe nacional y otros escritos sobre España" publicado en 1912
Ilustración "Baile de los Campos Elíseos de Madrid" realizado por Severini en 1865

dilluns, 26 de març de 2018

Llegir és un acte de civilització


Reading is an act of civilization; it’s one of the greatest acts of civilization because it takes the free raw material of the mind and builds castles of possibilities. —Ben Okri

La lectura és un acte de civilització; és un dels actes més grans de la civilització perquè pren la matèria primera lliure de la ment i construeix els castells de possibilitats. -Ben Okri

dissabte, 24 de març de 2018

Occitània i les Migracions




En aquest programa ‘Tal com som’ de Ràdio Crítica l'investigador Jordi Salat fa tertúlia a l'entorn del tema 'Occitània i les Migracions' amb l'Alexandra Capdevila, doctora en història, en Jordi Anducas, mestre i escriptor, i l'Efrén Beltrán, sociolingüista i traductor d'occità. L'entrevista també compta amb la participació del col·laborador Daniel Belló. El programa fou enregistrat el dia 22 de març del 2018.

Per a més informació sobre els llibres, les investigacions i les cançons citades al programa, us deixem els següents enllaços.

Enllaç directe al programa: https://www.youtube.com/watch?v=rX-D5IjRBUI

Llibres i investigacions:
- Jordi Anducas, | 'Guilhèm. Arrels trasplantades'
http://caoc.cat/guilhem-arrels-trasplantades/
- Alexandra Capdevila | Quan la terra promesa era al sud
http://www.laie.es/libro/quan-la-terra-promesa-era-al-sud/1014130/978-84-937992-4-3
- Alexandra Capdevila | “La immigració occitana a Catalunya a l'èpca moderna' (pdf) http://caoc.cat/wp-content/uploads/2012/10/ImmigracioMemoria.pdf


Cançons:
- L'emigrant | Marina Rossell https://youtu.be/Qj0lAmYGdYk
- Els Pets | Un món, dues classes de persones https://youtu.be/-TPbX5isWQI
- Papeles mojados | Chambao: https://g.co/kgs/sy8gDX
- Cladestino | Manu Chao https://youtu.be/TyA-oz7lSrc
- Georges Moustaki | La Mètéque https://youtu.be/ZNQhEp3BgQQ
- Imagine | John Lennon: https://youtu.be/YkgkThdzX-8

Per a més informació sobre en Jordi Salat:
https://jordisalat.wordpress.com/
http://vernaclistes.blogspot.com.es/

Subscriviu-vos al canal de Ràdio Crítica a Youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCel32kD2hPzIN2sCT14yYrw/videos

divendres, 23 de març de 2018

Tinguda Blanca a Barcelona: 'El Catarisme, la religió dels bons homes?'



Lloc i data: dilluns 19 de març del 2018, a  les 19.30 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona (Mallorca, 125, baixos), es va celebrar una Tinguda Blanca amb conferència presentada per senyor Antoni Bou i Miàs: El Catarisme, la religió dels bons homes?


Resum
Ens parla del que sabem del catarisme, de les connexions amb arrians, maniqueisme i budisme entre d'altres. També ens parla de l'execpcionalitat de la societat occitana medieval, de la igualdat de la dona en aquell context.  Occitània és el lloc on on neixen els joglars, trovadors i trovadoritz

L’Església de Roma, el papat mai va saber contrarrestar amb arguments el poder càtar dins la societat occitana. Va copiar-los amb els franciscans, sense èxit. Els càtars posaven en pràctica allò que predicaven, a diferència del catolicisme. A més, la gent del poble no entenia aquella missa. Sovint, els capellans feien missa d’esprés d’algun ofici càtar.

La creuada contra els càtars i el fracàs català (1213-1229) ens porta al mapa actual. La Inquisició neix contra els Càtars. Amb la derrota dels càtars, es pot dir que es trenca una aliança que podia anar des dels Alps fins a València.

Així, la inquisició neix en 1232, primer contra els càtars i des de llavors contra aquell que tries per si mateix (tergiversen el signficat de paraules com “heretge”, “dogma”...)  Utilitzen la tortura i la delació com a mètodes per a poder dividir els càtars.

Foto:
L'expulsion des habitants de la ville de Carcassonne en 1209, miniature extraite d'un manuscrit des Grandes Chroniques de France fro Wikipedia


dimecres, 21 de març de 2018

Mans Manetes - L'Alguer paraules, cançons i veus de minyons




Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons és una iniciativa de la Plataforma per la Llengua que neix amb l'objectiu d'oferir a les noves generacions d'algueresos -que no gaudeixen de gairebé cap tipus d'ensenyament en llengua catalana a l'escola- un producte cultural d'homenatge a la seva cultura. El projecte, que pren forma de llibre-disc, és un recull de cançons tradicionals i infantils de l'Alguer interpretades i modernitzades per un cor d'infants algueresos i músics d'arreu dels territoris de parla catalana.


Com s'ha fet Mans Manetes: https://www.youtube.com/watch?v=BIT2mx3ZZtw
Informació completa de Mans Manetes: https://www.plataforma-llengua.cat/campanyes/mans-manetes/

dilluns, 19 de març de 2018

Llengua, educació i identitat | Entrevista a l'Alexandre Martín-Chazeaud per Jordi Salat



En aquest programa ‘Tal com som’ de Ràdio Crítica, l'investigador Jordi Salat entrevista a l'Alexandre Martín-Chazeaud, doctor en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona.

Parlaran sobre la importància de les llengües maternes i territorials o  pròpies de cada lloc en el desenvolupament de les habilitats cognitives de l'individu i la influència d'aquestes en la millora de l'educació i en la formació de la identitat de les nacions vernacles.

 L'entrevista també compta amb la participació del col·laborador Daniel Belló. El programa fou enregistrat el dia 15 de març del 2018. Enllaç directe: https://www.youtube.com/watch?v=hUpfsRWRvCc

Per a més informació sobre Alexandre Martín-Chazeaud, podeu llegir la tesi de la investigació que s'explica al programa:

Per a més informació sobre en Jordi Salat i el bloc Vernaclistes

Subscriviu-vos al canal de Ràdio Crítica a Youtube:

divendres, 16 de març de 2018

dimecres, 14 de març de 2018

Alternatives a "gilipollas"


Alternatives a la paraula castellana "gilipollas":

capsigrany, xitxarel·lo, poca-solta, sòmines, saltataulells, carallot, gamarús


dilluns, 12 de març de 2018

Dones i Història | Una entrevista a Maria Carme Roca per Jordi Salat



Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, ‘Tal com som’ de Ràdio Crítica dedica un programa a les dones i la història. L'investigador Jordi Salat entrevista a la historiadora, filòloga i escriptora Maria Carme Roca. Parlen sobre el paper que les dones han tingut en la història de Catalunya i també sobre alguns dels llibres publicats per l'autora, com ara:

- Les dones de Jaume I (Ed. L'esfera dels llibres).
- L'enigma Colom (Editorial Columna).
- La petita campanera (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
- Abadesses i priores (Editorial Base).
- Escollida pels déus (Editorial Columna)

L'entrevista també compta amb la participació dels col·laboradors Carme Calvell i Daniel Belló. El programa fou enregistrat el dia 8 de març del 2018.
Enllaç directe a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=P3HpKFEvD-8

Per a més informació sobre Maria Carme Roca, podeu consultar el web:
http://www.mcarmeroca.cat/

Per a més informació sobre en Jordi Salat:
https://jordisalat.wordpress.com/
http://vernaclistes.blogspot.com.es/

Subscriviu-vos al canal de Ràdio Crítica a Youtube

divendres, 9 de març de 2018

Presentació "Temps de Llum" de Sílvia Tarragó


Els llibres no haurien de ser moda. Aquesta tarda, dins del cicle de presentacions de llibres al voltant de la tècnica i de la socitat industrial que enceta la Biblioteca del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa ha tocat "Temps de Llum" de Sílvia Tarragó, publicat per Columna.

En la xerrada, a més de  l'autora, l'editora Rosario Gómez i Antoni Gras, responsable de Patrimoni i planificació de FGC.


dimecres, 7 de març de 2018

Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo


Sinopsi
Totes les bèsties de càrrega és la història de l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s'esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d'un dels moments més difícils de la història d'aquest poble.

Margarita Aritzeta va dir: "Totes les bèsties de càrrega” que quan es va publicar no va rebre bones crítiques. Una distòpia amb un estat-policial on els ciutadans pateixen l’extirpació del cervell, cor i genitals."

Fitxa Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les_b%C3%A8sties_de_c%C3%A0rrega

Reeditat al Grup 62

#AnyPedrolo

dilluns, 5 de març de 2018

Trobadors i trobairitz | Una entrevista a l'Antoni Rosell per Jordi Salat




En aquest programa ‘Tal com som’ de Ràdio Crítica l'investigador Jordi Salat entrevista a l'Antoni Rosell, professor de filosofia romànica de la UAB i doctor en filologia romànica. Parlaran sobre els trobadors i les trobadores (o trobairitz) catalans i occitans i la seva cultura de l'amor cortès. També analitzaran la influència d'aquests creadors en la construcció de la cultura occidental de l'edat mitjana.
L'entrevista també compta amb la participació dels col·laboradors Carme Calvell i Daniel Bellò. El programa fou enregistrat el dia 1 de març del 2018.

Per a més informació sobre l'entrevistat , podeu consultar el web:
http://www.antonirossell.cat

Per a més informació sobre en Jordi Salat:
https://jordisalat.wordpress.com/
http://vernaclistes.blogspot.com.es/

Subscriviu-vos al canal de Ràdio Crítica a Youtube.

divendres, 2 de març de 2018

Tal dia com avui


Avuim 2 de març de 2018, fa 44 anys que l'estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. El van jutjar com a pres polític quan havia robat alguna entitat bancària i poca cosa més. Ja sabem que els expedients els carreguen amb mentides. 

El van tenir en la cinquena galeria, a la cel·la 443, amb presos comuns. 

Llavors, també com ARA, calia llegir la premsa internacional per saber el que passava aquí.
Llavors, també, com ARA, el règim del dictador, planificava la seva supervivència mentre el dictador era aguantat amb pinces.