dimecres, 23 de març de 2016

Preneu les roses, per Olga Xirinacs


Una jornada de poesia excepcional amb escriptora també excepcional, a Arts Santa Mònica el 21 de març de 2016

“Preneu les roses, ara que encara hi sou a temps”,
això ens aconsella la dona vestida de setí sobre coixins de seda i voltada de roses.
En contrast, la meditació de la noia bizantina ens entristiria si no fos per la petita rosa que porta a la diadema: un botó de pitiminí, potser, que alegra el moment i el gest.
*
El dia s’inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses:
vellut sobre vellut, creixia el gust
d’aquella sang encara no vessada.
S’apuntalava l’aire en el silenci
navegat pel desig que arriba a port.
Les flors collides al matí rendien
altives llances vegetals; vetllaven
incendis màgics en la soledat
de les blanques parets de la cambra.

Escric paraules que no vull que morin,
nascudes d’una terra sense nom.
Les dic a poc a poc, a mitja veu,
en el repòs del temps que ens va vencent.
Dins dels llavis encesos de juny
hi ha un poema que et besa lentament.
*
Olga Xirinacs
 
Enllaços:
Bloc de Montse Medalla:  http://elmeumar.blogspot.com.es/2016/03/gracies.html
Bloc d'Olga Xirinacs: http://olgaxirinacs.blogspot.com.es/2016/03/21-de-marc_22.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada