DIa Mundial de la Poesia · Olga Xirinacs · Preneu les roses · Arts Santa Mònica




La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades-, celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració d'Alacant a L'Alguer, i de la Franja a Puigcerdà).

Olga Xirinacs (Tarragona, 1936), és escriptora i professora de piano. Al llarg de la seva prolífica vida literària ha escrit novel·la, poesia, conte, prosa poètica, novel·la curta per a joves i quadern de viatges. Ha estat reconeguda amb els premis més importants de la literatura catalana; en poesia, el Carles Riba (1987) i els Jocs Florals de Barcelona; en narrativa hi destaquen el Josep Pla (1982), el Sant Jordi de novel·la (1984) -i Crítica Serra d’Or (1986)-, el Ramon Llull (1986) i el Sant Joan (1990). Aquell mateix any rep, en reconeixement a la seva trajectòria literària, la Creu de Sant Jordi. Entre d’altres llengües, ha estat traduïda al castellà, alemany, anglès, francès i rus.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Participen a l'acte la Sra. Dolors Reig, presidenta de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, el Sr. Màrius Peralta, Director Técnic i de Relacions Externes de la Fundació Catalana Síndrome de Down, la Beatriz Ruiz, de la mateixa Fundació, la Marcela Topor, la Maria Ohanessian, en Carlos Vitale, na Yolanda Huañec, en Jian Yong Zhao, en Matías Arcas Ros i na Valèrie Fages Janin com a lectors en les seves diverses llengües, na Sra. Laura Borràs Castanyer com a directora de la Institució de les lletres Catalanes, la Martina Tresserra, i els músics Mirna Vilacís i Xavi Múrcia.

Barcelona, 21 de març de 2016.

Realització: Jokin Buesa
#Jollegeixo #poesiaencatala #olgaxirinacs

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris